Satisfacció per l’aprovació de la reforma de la Llei de mecenatge al Congrés, a falta del tràmit final al Senat

26/04/2023

La previsió és que entri en vigor l’1 de gener del 2024, data a partir de la qual serien efectius els estímuls fiscals que aporta aquesta reforma a les donacions realitzades per empreses i particulars

La Comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres la proposició de llei de reforma de la Llei de mecenatge, que va ser presa en consideració amb una amplia majoria el març del 2021. El text, una iniciativa del PDeCAT que busca modernitzar i substituir la legislació anterior en aquesta matèria incorporant nous estímuls fiscals al mecenatge i actualitzant els ja existents, ha tirat endavant amb els vots favorables de tots els partits polítics (31 vots) i l’abstenció de VOX (5 vots). Després de l’aprovació en comissió, està previst el trasllat i la votació al Senat. Una vegada s’hagi dut a terme aquest darrer tràmit, la seva entrada en vigor tindrà lloc l’1 de gener del 2024.

El marc jurídic vigent a Espanya per al mecenatge és la llei 49/2002, de 23 de desembre, que, alhora, actualitzava la llei 30/1994, de Fundacions i d’Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d’Interès General, la primera que va incorporar el terme “mecenatge”. Després de quatre intents fallits de modificació, les novetats que introdueix la reforma de la llei del mecenatge a la norma 49/2022 són les següents:

  1. S’estimula el micromecenatge i s’incrementen els percentatges de deducció: en el cas de persones físiques, s’eleva de 150 a 250 € la base sobre la qual es pot deduir el 80% de la donació de l’IRPF i per la resta n’hi haurà un 40% de deducció (en lloc del 35% vigent). En el cas de persones jurídiques, les deduccions a l’impost sobre societats també passen del 35 al 40%. En tots dos casos, per premiar el mecenatge sostingut, la deducció augmenta al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a les persones jurídiques (tots dos ara al 40%) si, en els dos anys anteriors, s’ha fet la donació a la mateixa entitat almenys pel mateix import.
  2. S’actualitza el concepte de donatius i donacions, incorporant-hi les donacions de serveis (assessoraments i consultoria, espais de publicitat a mitjans de comunicació, donacions destinades a la rehabilitació arquitectònica de béns d’interès cultural i donacions d’espais naturals protegits o de béns culturals d’autors reconeguts, i tota mena de cessions d’ús d’immobles). D’aquesta manera, s’equipara a altres legislacions europees en què es defineix el mecenatge més enllà de la simple transacció econòmica.
  3. S’hi inclou l’anomenat mecenatge de reconeixement o recompensa que permet que el donant obtingui retorns simbòlics en forma de contraprestació de béns o serveis, sempre que no representin més del 15% del valor de la donació amb un límit màxim de 25.000 €.
  4. S’amplien les modalitats d’explotacions econòmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense ànim de lucre, en les activitats següents: desenvolupament i innovació, prestacions de serveis d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social i d’ensenyament i formació professional vinculades estudiants d’altes capacitats.
  5. Es reforça l’automatisme per aplicar exempcions de tributs de competència local als béns d’entitats sense ànim de lucre.

Aquesta reforma normativa és un pas important en el reconeixement de la tasca imprescindible que les entitats no lucratives (ENL) duen a terme a tot l’Estat per complir els fins d’interès general. Quan parlem de filantropia i mecenatge parlem de recerca de malalties, d’inversió en educació i en cultura, de projectes mediambientals, d’inclusió de persones amb discapacitat i moltes altres activitats que milloren la vida de la ciutadania. Les ENL duen a terme una activitat social fonamental i necessària perquè contribueixen a cobrir necessitats essencials no ateses ni pel sector privat ni pel sector públic. Són l’expressió de l’acció filantròpica, el compromís, l’altruisme i la sensibilitat individual i social.

L’aprovació d’aquesta reforma de la llei és el resultat del treball col·lectiu del Tercer Sector, que fa anys que la reclama, i la interlocució amb el Congrés i amb el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. L’Associació Espanyola de Fundacions (AEF) va liderar la campanya #MecenazgoAquíYAhora, una iniciativa que compta amb la col·laboració de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), l’Asociación Española de Fundraising (AEFr), Asociaciones y Fundaciones Andaluzas (AFA), l’Asociación Valenciana de Fundaciones, el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI), la Fundació Catalunya Cultura – Plataforma per al Mecenatge, la Plataforma del Tercer Sector, la Red de Asociaciones de Investigadores y Científicos en el Exterior (RAICEX), Spain Nab – Consejo Asesor para la Inversión de Impacto y Fundaciones de Navarra.

Per a Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, “aquesta reforma és una gran notícia per al sector fundacional i, encara que no és tan ambiciosa com ens hagués agradat, es tracta d’un clar avenç que reconeix i incentiva l’esforç i el compromís de la societat civil amb la filantropia, cosa que, sens dubte, contribuirà a incrementar els recursos de les fundacions i altres entitats del Tercer Sector”.

Per la seva banda, Silverio Agea, director general de l’Asociación Española de Fundaciones (AEF), apunta que “des de l’AEF ens felicitem pel suport dels partits polítics a aquesta reforma, que era molt necessària”, assegura “És important reconèixer la tasca que exerceixen les organitzacions del Tercer Sector, que són un teixit vibrant, divers i plural, un reflex de la nostra societat, i també dels qui les financen, la societat civil. Ara ens queda difondre aquesta reforma perquè tots els actors de la societat, ciutadans i empreses, es comprometin amb el mecenatge i la filantropia”.

La fundacions en Catalunya

Segons dades de l’Observatori de les Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions, a Catalunya hi ha més de 2.000 fundacions actives que duen a terme finalitats d’interès general en sectors com la cultura, l’educació, la salut, l’àmbit social, la recerca, la tecnologia, les universitats o el medi ambient.

El sector fundacional català ocupa a més de 93.000 persones (el 2,7% del total d’ocupació a Catalunya) i genera una activitat que es tradueix en 36,7 milions de serveis a persones beneficiàries (4,8 serveis per habitant). Les fundacions concentren 9.791 M € en actius i superen els 5.000 M € ingressats per les seves activitats. El Valor Afegit Brut (VAB) de les fundacions és de 3.611 milions d’euros, l’1,6% del VAB total a Catalunya.