“La ciberseguretat no pot ser quelcom addicional, ha de ser intrínseca al procés de digitalització”

En els darrers anys el nombre de ciberatacs ha assolit xifres rècord a tot el món, fet que ha provocat la reacció d’empreses, institucions i organismes públics, que han impulsat iniciatives per fer-hi front. Davant d’això, els ciberdelinqüents han evolucionat el seu modus operandi, apostant més per les tècniques de phishing i dirigint els seus atacs a objectius més proclius a pagar un rescat, és a dir, sectors essencials, com el sanitari o l’administració pública i corporacions amb un gran potencial econòmic.

Amb l’objectiu d’analitzar la situació de la ciberdelinqüència a Catalunya i de sensibilitzar de les amenaces existents, el passat 14 de novembre la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF va organitzar la jornada ‘Ciberatacs a Catalunya: riscos i mesures preventives per fer front a una amenaça creixent’.

Vam comptar amb la participació de tres experts amb una àmplia experiència en aquestes qüestions, com Oscar Díaz, cap de la Unitat de Desenvolupament de Negoci de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya; Marc Rivero, coordinador del programa de Màster en Seguretat Informàtica ofert a La Salle, i Gonçal Badenes, director de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la UAB. En representació de la Coordinadora Catalana de Fundacions van intervenir Sara Pérez, gerent de l’entitat, i Maria Targa, gerent de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i membre de la Junta i de la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF.

Durant la sessió es va fer una radiografia de la situació actual de la ciberdelinqüència a Catalunya posant el focus en els riscos als quals estan exposats organismes, institucions i entitats de diversos sectors, i es van citar casos reals d’atacs a institucions del país, així com recomanacions per tal de minimitzar els riscos i gestionar un possible ciberatac.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va detectar més de 4.424 milions de ciberatacs l’any 2022, dels quals 2.175 van esdevenir en un incident efectiu de seguretat. Tal i com es va apuntar durant la sessió, a Catalunya, darrerament han sofert atacs institucions de l’àmbit de la salut com l’Hospital Clínic, i entitats d’altres àmbits com la Universitat Autònoma de Barcelona, la UOC o l’Agència Catalana de Notícies.

Segons Oscar Díaz, malgrat l’increment d’atacs respecte anys anteriors, “la millora dels sistemes de prevenció i la seva implementació per part de departaments, organismes i entitats, han permès reduir el nombre d’incidents provocats per la ciberdeliqüència”. Díaz va defensar també la necessitat de fer pedagogia sobre la ciberseguretat, la qual considera una necessitat, “no quelcom addicional, o que es pugui escollir, ha de ser intrínseca a la digitalització.”

Per la seva banda, Marc Rivero, va destacar  “l’anàlisi de la superfície d’atac com a un element clau alhora de protegir leș organitzacions”, i la rellevància de “l’estat i el compliment dels estàndards per tal de garantir poder respondre a un incident de ciberseguretat”.

Amb la presentació “Ciberatac: Recuperació i lliçons apreses”, Gonçal Badenes va compartir els aspectes més rellevants del greu ciberatac viscut per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2021, i va  afirmar que “la continuïtat de l’activitat d’una organització depèn críticament de les Tecnologies de la Informació, fins i tot quan el nostre producte no és digital”.