Categoria: Sense categoria

Publiquem un nou Apunt de  l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.

En el context de la recent Diada de Sant Jordi, aquest nou Apunt de l’Observatori de Fundacions posa el focus en les 811 fundacions que tenen la cultura com a àmbit principal d’activitat a Catalunya, amb dades clau que expliquen el seu pes en el sector cultura del país.

* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear  amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.

Amb el suport de: 

     

 

En un context marcat per múltiples crisis —socials, econòmiques, polítiques i mediambientals—, la realitat amb què treballen les fundacions és cada cop més complexa. La diversitat de situacions i trajectòries vitals requereix eines d’anàlisi que permetin entendre millor les desigualtats i donar-hi resposta de manera més ajustada.

En aquest marc, la perspectiva interseccional esdevé clau. Aquest enfocament analitza com diferents eixos de desigualtat —com el gènere, l’edat, la classe social, l’origen, la discapacitat o l’orientació sexual— es creuen i condicionen les experiències de les persones.

Malgrat que és un concepte cada cop més present en el debat públic i en algunes polítiques, el principal repte continua sent com aterrar-lo en la pràctica quotidiana de les entitats.

Amb aquest objectiu, el proper Cafè de l’Àmbit Social – en format telemàtic i amb inscripció gratuïta – abordarà una experiència concreta i aplicada:

Es presentarà el projecte “Interseccionalitat de trinxera”, impulsat per la Fundació Acció Social Infància (FASI), que explora com incorporar aquesta mirada en el treball directe amb persones.

La sessió comptarà amb la participació d’Alzira Cortacans Rotger, antropòloga especialitzada en gènere i responsable del projecte.

A partir d’un treball de camp en Cases d’Infants, la iniciativa analitza fins a quin punt els equips integren la perspectiva interseccional i proposa línies de treball concretes i replicables per avançar en aquesta direcció, també en altres àmbits més enllà de la infància.

La sessió combinarà:

• Una introducció clara al concepte d’interseccionalitat
• La presentació del projecte i els seus aprenentatges
• Un espai de reflexió per ajudar cada fundació a identificar com incorporar aquesta mirada en la seva realitat

09.30 h Benvinguda i presentació

• Carles Massot – Responsable de Comunitat i Aliances estratègiques de la Coordinadora Catalana de Fundacions.

• Alzira Cortacans Rotger – Antropòloga especialitzada en gènere i responsable del projecte.

Es tracta d’una proposta especialment útil per a entitats que treballen amb col·lectius diversos o en contextos de vulnerabilitat, però amb aprenentatges aplicables a qualsevol àmbit d’actuació.

Us animem a participar-hi!

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat al diari ARA (25 d’abril de 2026) / versió digital.

Què passa quan una persona decideix fer un donatiu de 100 euros a una entitat que investiga l’ELA? En què es tradueix que una empresa aposti per la cultura local i es converteixi en mecenes d’un artista emergent? Què implica que una fundació construeixi un hospice pediàtric gràcies a donacions privades?

Totes aquestes situacions tenen un denominador comú: la implicació directa de la ciutadania en la millora del seu entorn. Una manera de participar activament en la vida social, cultural i científica del país. Això és el mecenatge. Això és la filantropia.

Catalunya ha estat històricament un país amb una societat civil compromesa, capaç d’organitzar-se i donar resposta a necessitats col·lectives. El nostre teixit associatiu i fundacional —amb centenars d’organitzacions actives en àmbits com l’acció social, la cultura, la salut o la recerca— ha contribuït de manera decisiva a vertebrar el territori i a generar cohesió social des de la proximitat.

Aquest compromís, però, necessita eines. I aquí és on entra el marc normatiu.

En l’àmbit estatal, la recent reforma de la Llei de mecenatge ha demostrat que és possible arribar a acords i avançar. Es tracta d’un pas positiu, fruit de la feina sostinguda del tercer sector i de la interlocució amb les institucions i el poder legislatiu, que contribueix a incentivar la filantropia i reconèixer el paper de la societat civil.

Però, i a Catalunya? A dia d’avui, el nostre país encara no disposa d’una llei pròpia de mecenatge. Sabem que hi ha un treball avançat, però el recorregut legislatiu encara és llarg. Des d’abril de 2025, el procés es troba paralitzat a l’espera que el Govern faci públic el text de l’avantprojecte de llei i el sotmeti al tràmit d’audiència i informació pública.

És legítim preguntar-se: per què anem tan tard?

A Catalunya existeixen incentius fiscals autonòmics per a determinats àmbits —com la promoció de la llengua, el medi ambient o la recerca—, però aquests beneficis no arriben a les altres finalitats d’interès general, com l’acció social, l’educació, la salut o la cultura, per posar alguns exemples.

Aquesta situació genera una asimetria difícil de justificar. Si bé és positiu incentivar determinades causes, no podem obviar altres pilars fonamentals del nostre model de país. No reconèixer-les de manera equitativa en el sistema d’incentius fiscals limita el potencial de la filantropia i redueix la capacitat de mobilització de recursos privats en àmbits clau per al benestar col·lectiu.

L’experiència internacional és clara. Als països on s’han desenvolupat marcs fiscalment atractius per al mecenatge, s’ha produït un efecte multiplicador: més acció social, més cultura, més recerca. Però també més ocupació, més activitat econòmica i, en definitiva, més retorn per al conjunt de la societat. Fomentar la filantropia no és només una qüestió de solidaritat; és també una aposta estratègica per al desenvolupament del país.

Per això, Catalunya necessita —i mereix— una llei de mecenatge pròpia. Una llei ambiciosa, que reculli la pluralitat del nostre teixit cívic i comunitari, que reconegui el valor de tots els àmbits d’actuació i que incentivi de manera efectiva la participació de la ciutadania.

No partim de zero. Hi ha consens. Hi ha experiència. Hi ha voluntat de tots els actors del mecenatge. El que falta ara és decisió política.

És el moment que el Govern escolti el sector, acceleri el procés legislatiu i faci pedagogia sobre la importància del mecenatge. Perquè impulsar la filantropia no és només afavorir les entitats: és construir un país més just, més cohesionat i amb més capacitat de respondre als reptes col·lectius.

Això, senzillament, ja toca.

El proper 7 de maig, El Círcol de Reus acollirà la jornada “Reptes i oportunitats en captació de fons privats”, una trobada adreçada a entitats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb l’objectiu de compartir experiències, generar xarxa i explorar noves vies de finançament.

La sessió, que tindrà lloc de 9.30 h a 12 h, està organitzada per la plataforma Fundraising.cat, l’Associació de Professionals del Fundraising de Catalunya, i vol esdevenir un espai pràctic i inspirador per a fundacions i associacions que vulguin reforçar la seva estratègia de captació de recursos en un context cada cop més exigent.

La jornada, que compatarà amb la participació de Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions, s’estructura en dos blocs diferenciats. En primer lloc, una taula rodona abordarà els principals reptes i oportunitats en la captació de fons privats al territori, amb la participació de:

• Jordi Cervera, esportista i secretari de Swim for ELA
• Misericòrdia Boqué Tosas, responsable de la Comissió Social de la Fundació Privada Reddis
• M. Dolors Olivé Vernet, coordinadora del projecte “Impuls social”
• Silvina Vázquez, directora de l’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions

La taula serà moderada per Juan Mezo, membre de l’Associació de Professionals del Fundraising, aportant una mirada experta i transversal sobre el sector.

En una segona part, la jornada inclourà el taller “La porta d’entrada als fons privats: revisar, planificar, actuar”, una sessió pràctica orientada a ajudar les entitats a analitzar el seu punt de partida i identificar oportunitats concretes per captar fons privats. El taller anirà a càrrec d’Irene Borràs, consultora i formadora de CAUSES.

La Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) hi participa com a entitat col·laboradora, reforçant així el seu compromís amb el suport a les fundacions i el foment d’espais de trobada, aprenentatge i treball en xarxa. En aquest sentit, la jornada s’alinea amb la missió de la CCF de generar coneixement, compartir bones pràctiques i contribuir a la professionalització del sector .

Aquesta trobada és una oportunitat per a les fundacions del territori per connectar, aprendre i avançar cap a models de finançament més sòlids i diversificats.

El pròxim 11 de maig, Business With Social Value celebrarà una nova edició, consolidant-se com una plataforma clau que connecta organitzacions amb un enfocament social i sostenible amb entitats, institucions, organismes i empreses mercantils.

Bona part dels participants que exposen els seus productes i serveis al BWSV són fundacions i altres entitats no lucratives que donen feina a col·lectius en risc d’exclusió. Com en edicions anteriors, des de la CCF col·laborem amb aquest esdeveniment, que tindrà lloc al Palau de Congressos de Catalunya (Avinguda Diagonal 661, Barcelona).

Com participar-hi?

Els actes són gratuïts amb un ampli programa que inclou xerrades i dinàmiques de participació per impulsar el contacte i la creació de sinergies entre les persones assistents. És imprescindible la inscripció prèvia per participar en aquesta trobada.

Per a qualsevol dubte, podeu contactar amb l’equip de BWSV (direccio@businesswithsocialvalue.org)

Us animem a participar-hi per potenciar la compra social en la vostra fundació i, alhora, ajudar a créixer el sector fundacional!

Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès!

• Article de ‘L’Àgora CCF, veus del món fundacional’ publicat a El Punt Avui (9 d’abril de 2026)

A Catalunya, més de 700.000 persones –el 9% de la població– tenen algun tipus de discapacitat reconeguda. Les barreres físiques, sensorials o cognitives continuen limitant l’accés a serveis, a la informació i als espais de participació. Aquesta realitat contrasta amb el que estableix la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat: totes les persones han de poder participar plenament en la societat en igualtat de condicions. Aquest principi també s’ha incorporat al marc legal estatal i català en matèria d’accessibilitat universal. L’accessibilitat és una condició imprescindible per garantir l’exercici dels drets.

De les barreres arquitectòniques a l’accessibilitat universal

Durant molt temps, parlar d’accessibilitat significava, sobretot, eliminar barreres arquitectòniques. Les rampes, ascensors o adaptacions físiques als edificis són elements imprescindibles per garantir la mobilitat i l’autonomia de moltes persones. Amb el temps, el concepte va incorporar també l’accessibilitat sensorial, amb mesures que permeten que persones amb discapacitat auditiva o visual puguin accedir a la informació, a la cultura o als serveis.

I, ja en els darrers anys, ha emergit amb força una dimensió que durant molt temps havia quedat menys visible: l’accessibilitat cognitiva. Durant molt temps, la discapacitat intel·lectual s’ha contemplat amb una certa mirada paternalista que, sota la voluntat de protegir, ha acabat excloent moltes persones de la participació plena en la vida social. Avui sabem que garantir la comprensió de la informació, dels procediments i dels entorns és tan essencial com eliminar barreres físiques.

Eines com la lectura fàcil o l’escriptura clara han representat un avenç important, aconseguint que els textos i els continguts siguin comprensibles per a persones amb discapacitat intel·lectual, però també per a moltes altres persones amb deteriorament cognitiu o a un menor domini de la llengua. Amb el temps, s’ha fet evident que l’accessibilitat cognitiva contribueix a construir una societat més accessible per a tothom.

A més, aquests processos generen també oportunitats d’inclusió laboral. La validació de textos en lectura fàcil requereix la participació de persones amb discapacitat intel·lectual que revisen si els continguts són realment comprensibles, una tasca que obre noves vies d’ocupació i participació activa en la societat.

L’accés a la justícia és discriminatori?

Hi ha àmbits, com l’accés a la justícia, en què garantir l’accessibilitat és especialment crític. La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat estableix que els estats han d’assegurar que tothom pugui participar en els procediments judicials en igualtat de condicions. I, per això, s’ha previst la figura del facilitador processal, un professional que ajuda les persones amb discapacitat a comprendre el procés judicial i a participar-hi adequadament. Tot i això, l’aplicació efectiva d’aquesta normativa encara és limitada, i es fa evident la distància entre el reconeixement formal dels drets i la seva garantia real.

El paper de les fundacions i del tercer sector

L’accessibilitat va més enllà de la norma, i necessita també cultura institucional i responsabilitat col·lectiva. Crear entorns accessibles implica revisar processos, adaptar espais, repensar la comunicació i incorporar noves eines i metodologies dins les organitzacions. És un esforç que requereix recursos i voluntat, però sobretot un compromís ètic amb la igualtat i la dignitat de totes les persones.

Precisament, el passat 19 de març vam tenir l’oportunitat de conèixer experiències i bones pràctiques impulsades per fundacions i altres entitats que treballen per crear entorns més accessibles, en el context d’una jornada organitzada per la Comissió de l’Àmbit Social de la Coordinadora Catalana de Fundacions. Les entitats del tercer sector tenen, en aquest sentit, un paper especialment rellevant. Sovint són aquestes organitzacions les que, des de la proximitat amb les persones i el seu arrelament al territori, identifiquen barreres i impulsen iniciatives per superar-les. Aquesta capacitat d’innovació social permet impulsar solucions que després poden ser adoptades o ampliades per altres actors socials i institucionals.

Una societat accessible és una societat millor, també per a tu

Al capdavall, parlar d’accessibilitat és parlar del tipus de societat que volem construir. Perquè l’accessibilitat va molt més enllà de les rampes. Implica garantir que la informació sigui comprensible, que els serveis siguin utilitzables i que totes les persones puguin participar plenament en la vida social, cultural, educativa i laboral, en igualtat de condicions.

Quan els entorns són accessibles, no només milloren les condicions de vida de les persones amb discapacitat: es construeixen espais més comprensibles, més amables i més justos per a tothom. És així com es fan efectius els drets i com avancem cap a una societat que no deixi ningú enrere.

El pròxim 29 d’abril, les fundacions de les comarques lleidatanes teniu una cita ineludible a l’auditori de l’Orfeó Lleidatà. Us convidem a una trobada multisectorial —adreçada a fundacions de tots els àmbits: cultura, àmbit social, educació, salut, recerca… — que té com a objectius.

• Afavorir la creació de vincles entre fundacions de diferents àmbits
• Crear un espai de reflexió i diàleg sobre els reptes del sector
• Fomentar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiquesen la gestió i la governança dels patronats.
• Donar visibilitat a la tasca i la diversitat del món fundacional i al seu impacte social
• Copsar els vostres interessos i necessitats

T’hi esperem!

---

PROGRAMA

09.30 h Recepció i cafè de benvinguda

10.00 h. Salutació de benvinguda

• Antoni Soliva – President de la Fundació Orfeó Lleidatà
• Eugènia Bieto – Presidenta de la CCF
• Montse Parra – Directora del Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura
• Representant de l’Ajuntament de Lleida
• Sandra Castro – vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida

10.25 h. L’ecosistema fundacional lleidatà i la CCF com a catalitzador del potencial col·lectiu

• Silvina Vázquez – Directora de l’Observatori de Fundacions de la CCF
• Sara Pérez – Gerenta de la CCF

10.55 h. Taula Rodona “Com estan impactant les fundacions a les comarques lleidatanes?”

• Fundació Agrotecnio – José Antonio Bonet, director
• Fundació Arrels Sant Ignasi de Loiola – Rosa Majoral, directora.
• Fundació Canals d’Urgell – Maribel Pedrol, gerent
• Fundació Comunitària Raimat Lleida – Elena de Carandini, presidenta.
• Fundació Guillem Viladot – Pau Minguet, gerent
• Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Dr. Pifarré – Dr. Diego Arango, director.

11.55 h. Pausa cafè

12.35 h. Del repte a l’oportunitat: treballem en xarxa!

13.20 h. Posada en comú de les conclusions dels grups de treball

13.50 h. Cloenda

• Mercè Balcells – Directora de la Fundació UdL i vocal de la Junta Directiva de la CCF

14.00 h. Fi de l’acte

Conductor de l’acte i moderador de la taula rodona: Carles Massot, Comunitat i Aliances Estratègiques de la CCF

Aquesta jornada compta amb la col·laboració de la Fundació Orfeó Lleidatà i la Fundació Universitat de Lleida.

El punt de trobada per als professionals del Tercer Sector, i una oportunitat per a les fundacions que busquen impulsar les estratègies de captació de fons i expandir el seu impacte social a l’era digital.

Del 2 al 4 de juny l’Asociación Española de Fundraising (AEFr) organitza una nova edició del Congreso de Fundraising, un esdeveniment que es durà a terme a Madrid per abordar les darreres tendències en màrqueting i fundraising digital, de la mà d’experts internacionals i líders del sector.

T’animem a consultar el llistat d’experts que participaran en aquesta nova edició al web del congrés, i a aconseguir la teva entrada abans del 22 de maig (a partir d’aquesta data els preus augmentaran).

Aprofita el 25% de descompte!

En el marc de l’acord de col·laboració que tenim amb l’AEFr, les fundacions associades a la CCF podeu assistir al congrés amb un 25% de descompte sobre el preu de l’entrada per a no socis de l’AEFr. Si encara no tens el codi, posa’t en contacte amb nosaltres enviant un correu a info@ccfundacions.cat

Us animem a participar-hi per impulsar la vostra estratègia de captació de fons i, alhora, contribuir a fer créixer el sector fundacional!

La Coordinadora Catalana de Fundacions ha signat recentment un conveni de col·laboració amb la Fundación Pro Bono España amb l’objectiu de facilitar a les fundacions associades l’accés a serveis jurídics pro bono prestats per despatxos d’advocats i professionals de la seva xarxa.

En determinats supòsits i sempre que es compleixin els criteris d’elegibilitat establerts per la Fundación Pro Bono España, les fundacions associades podran sol·licitar assessorament jurídic especialitzat de manera gratuïta per a projectes o qüestions amb impacte social rellevant. Aquest recurs complementa els serveis jurídics que ofereix la CCF, especialment en aquells casos en què és necessari desenvolupar assessoraments més específics o adaptats a les necessitats concretes d’una entitat.

Per donar a conèixer aquesta nova col·laboració, el pròxim 21 d’abril, de 10.00 a 11.00 h, la Coordinadora Catalana de Fundacions i la Fundación Pro Bono España organitzem el webinar “Serveis jurídics pro bono per a fundacions’, una sessió per explicar com funciona aquest programa i de quina manera les fundacions poden beneficiar-se’n.

La sessió serà impartida per Silvia Cuenca Morillas, directora de Programes de la Fundación Pro Bono España, qui explicarà:

• Què és la Fundación Pro Bono España i com funciona la seva xarxa de despatxos i professionals.
• En quins casos una fundació pot sol·licitar assistència jurídica pro bono.
• Quin és el procediment per presentar una sol·licitud i quins criteris d’elegibilitat s’apliquen.

Aquest webinar s’adreça a direccions, responsables jurídics i persones amb responsabilitats de gestió dins de fundacions.

La sessió, que s’oferirà en format virtual, és exclusiva per a les fundacions associades (*) a la CCF i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.

* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquest webinar, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a info@ccfundacions.cat o truca’ns al 934 881 480.

 

 

Ahir, dijous 19 de març, la Comissió de l’Àmbit Social de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) va organitzar la jornada “Com fer la meva organització més inclusiva i accessible? Reptes, bones pràctiques i marc legal per eliminar barreres físiques, sensorials i cognitives”, que va reunir a més de 100 professionals, entitats del tercer sector i veus expertes per reflexionar sobre com garantir l’accés i la participació plena de totes les persones.

En un context marcat pel desplegament del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya, la legislació estatal, el marc normatiu europeu i la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, la jornada van posar de manifest que l’accessibilitat no és només una qüestió tècnica, sinó un element essencial per garantir drets i reduir desigualtat.

L’accessibilitat cognitiva, una obligació per garantir drets

La jornada es va iniciar amb dues ponències sobre el marc normatiu i l’accessibilitat cognitiva. Blanca Tejero, codirectora de CEACOG (Centro Español de Accesibilidad Cognitiva), ha aprofundit en el concepte d’accessibilitat cognitiva i en la necessitat de desmuntar mites, tot reivindicant-la com un dret universal i no com una concessió puntual. En aquest sentit, ha apuntat tres elements clau per avançar: escoltar l’entorn, simplificar els processos i validar amb les persones destinatàries.

Com a reflexió final, ha remarcat que “l’accessibilitat cognitiva no és un favor que fem a uns pocs, sinó el dret de totes les persones a comprendre el món en què vivim”, i ha afegit que “entendre no hauria de ser un privilegi. L’accessibilitat cognitiva és la prova que podem fer-ho millor i més just”.

Per la seva banda, Luciana Burin, responsable d’Accessibilitat Cognitiva i Lleure Inclusiu a Dincat – Plena Inclusió Catalunya, ha destacat l’evolució del marc legal —des de la Convenció de l’ONU fins a la normativa europea, estatal i catalana— i ha subratllat que l’accessibilitat cognitiva ja no és desitjable, sinó obligatòria. També ha remarcat que no només beneficia un col·lectiu concret, sinó el conjunt de la societat, en línia amb el concepte de disseny per a tothom.

En aquest sentit, ha remarcat que garantir la comprensió és clau per a la participació: “Qui no entén no hi pot participar”, i ha assenyalat com a reptes la seva implementació real en àmbits com l’administració digital i la justícia.

Bones pràctiques i experiències per avançar en accessibilitat

La taula rodona, moderada per Noemí Castell, consultora i formadora especialitzada en accessibilitat cognitiva i comunicativa, ha posat el focus en l’aplicació pràctica de l’accessibilitat. Castell ha reivindicat la necessitat de compartir experiències reals i aprenentatges per ajudar altres organitzacions a fer el primer pas, tot situant l’accessibilitat com una qüestió de drets i de justícia.

Castell ha reivindicat la importància de compartir experiències reals i aprenentatges per ajudar altres organitzacions a fer el primer pas, situant l’accessibilitat com una qüestió de drets i de justícia.

Durant el debat, diverses entitats han compartit iniciatives concretes. Anna Matamala, investigadora de TransMedia Catalonia (UAB) i directora de la Xarxa AccessCat, ha presentat projectes com ENACT, centrat en la generació de notícies en lectura fàcil amb la participació de 3Cat, o WEL, orientat a millorar el llenguatge oral accessible en contextos com museus i videojocs. Tal com ha destacat, “la recerca centrada en les persones ens dona eines per fer la comunicació més accessible”.

Per la seva banda, Bárbara Fernández, responsable de comunicació de Som – Fundació, ha posat en valor el paper de la validació com a element clau, a través de la participació directa de les persones destinatàries en l’adaptació de continguts, especialment en documents vinculats al suport a la capacitat jurídica: “La validació per part de les persones destinatàries és un pas imprescindible per garantir l’accessibilitat”.

Per la seva banda, Blanca Cegarra, investigadora del programa de Recerca i Innovació Social de la Fundació Guttmann, ha compartit diverses experiències com el desenvolupament de pissarres per millorar la comunicació amb pacients pediàtrics i amb dany cerebral, el projecte Participa sobre barreres en persones amb discapacitat, o el Rehab Lab, basat en la impressió 3D de productes de suport personalitzats. En aquest sentit, ha destacat que la cocreació amb les persones és clau per identificar barreres reals i dissenyar solucions que millorin la seva autonomia i participació.

Finalment, Raquel Díaz, cap de responsabilitat social, dona i diversitat a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), ha exposat les polítiques de diversitat i inclusió de l’organització, tant a nivell intern com extern, amb iniciatives com processos de selecció accessibles, programes de pràctiques per a col·lectius vulnerables o mesures per garantir l’accessibilitat al transport públic, entesa com un dret universal: “La diversitat és font de riquesa social i organitzacional. Genera entorns més inclusius, però també més innovadors i competitius”.

Aquest bloc ha evidenciat el paper actiu de diverses fundacions i entitats en la generació de solucions concretes i transferibles per avançar en accessibilitat.

La intel·ligència artificial, una oportunitat per eliminar barreres

En la ponència final, Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic especialitzat en intel·ligència artificial, ha presentat el projecte SignarIA, una iniciativa que vol impulsar la inclusió de les persones sordes signants en l’àmbit radiofònic i audiovisual.

El projecte proposa una eina digital capaç de generar una veu personalitzada a partir de la llengua de signes catalana, obrint noves possibilitats d’accés a la informació i la comunicació. En aquest sentit, ha destacat que la tecnologia pot obrir noves vies per fer accessibles espais tradicionalment exclosos, com els mitjans de comunicació.

Un compromís col·lectiu per una societat més inclusiva

La jornada s’ha tancat amb les intervencions institucionals d’Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, i Jordi Oliva, de la Subdirecció General d’Accessibilitat del Departament de Drets Socials i Inclusió.

Bieto ha remarcat que l’accessibilitat va més enllà de l’eliminació de barreres físiques i inclou també dimensions sovint invisibilitzades, com la sensorial i la cognitiva, i ha subratllat que “l’accessibilitat és una qüestió de drets, però també de responsabilitat col·lectiva”. En aquest sentit, ha destacat que crear entorns accessibles implica revisar processos, adaptar espais i repensar la comunicació dins les organitzacions.

També ha reivindicat el paper clau de les fundacions i entitats del tercer sector, que, des de la seva proximitat i arrelament, impulsen iniciatives per identificar i superar barreres, contribuint a garantir que totes les persones puguin desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat i autonomia .

Per la seva banda, Jordi Oliva ha destacat la importància de continuar avançant en el desplegament normatiu i en la col·laboració entre administracions i entitats per garantir entorns accessibles per a tothom, i ha subratllat la necessitat de fer efectius els drets reconeguts.

La jornada, conduïda per Carles Massot, responsable de comunitat de la CCF, ha posat en valor la importància de generar espais d’aprenentatge compartit per avançar en accessibilitat. En el tancament, Massot ha volgut agrair la implicació de totes les persones participants i ha animat les organitzacions a continuar aprofundint en aquest àmbit: “Cal seguir aprenent i avançant per garantir entorns més accessibles per a tothom”. També ha reconegut el suport de la Fundació GAES Solidària i de la Fundació “la Caixa” en l’organització de la jornada.

Amb aquesta jornada, la CCF reafirma el seu compromís per impulsar espais de reflexió, aprenentatge i col·laboració que contribueixin a transformar les organitzacions i a avançar cap a una societat plenament inclusiva.