Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions celebrem que la Proposició de llei de foment del mecenatge hagi superat avui, 7 d’octubre, el debat de totalitat al Parlament de Catalunya amb un suport ampli. Aquest avenç dona continuïtat a una iniciativa que pot contribuir a reforçar els recursos de les fundacions i del conjunt d’entitats no lucratives, i ampliar la seva capacitat d’impulsar activitats d’interès general.
El debat de totalitat és un dels primers passos de la tramitació i encara queda recorregut parlamentari. Per això, demanem que el consens es concreti en una tramitació àgil i prioritària, amb un calendari que permeti disposar de la llei en els pròxims mesos. En aquest sentit, juntament amb altres entitats, ja hem sol·licitat als grups parlamentaris que la iniciativa es tramiti pel procediment d’urgència.
Una llei ambiciosa, transversal i aplicable
De cara a les pròximes fases, defensem una llei que reconegui la diversitat del teixit no lucratiu i estengui els incentius al conjunt de finalitats d’interès general. L’acció social, la salut, l’educació, la cultura, la recerca o el medi ambient, entre d’altres, han de trobar en aquest marc noves oportunitats per mobilitzar recursos i sumar complicitats.
Considerem que la futura norma també ha de facilitar que més persones i empreses s’impliquin en aquests projectes. El mecenatge és una expressió de compromís cívic i de participació en el bé comú, que cal fer accessible tant a través de petites aportacions com de col·laboracions de més dimensió.
Perquè aquest potencial es tradueixi en resultats, reclamem un marc clar i comprensible, que aporti seguretat jurídica a les entitats i als donants, faciliti els tràmits i disposi dels recursos necessaris per garantir-ne l’aplicació. Demanem que l’agilitat parlamentària vagi acompanyada del rigor i de l’escolta del sector.
Més recursos per reforçar la contribució de les fundacions
Per a les fundacions, fomentar el mecenatge significa ampliar i diversificar les fonts de finançament, reforçar la sostenibilitat dels projectes i establir vincles més sòlids amb la ciutadania i les empreses. Aquests recursos es transformen en atenció a les persones, oportunitats educatives, recerca, creació cultural i respostes als reptes socials i ambientals.
El debat ha comptat amb la presència de representants dels principals agents que fa anys que treballem per impulsar un marc legislatiu per al mecenatge a Catalunya: la Fundació Catalunya Cultura, representada per la seva directora, Maite Esteve; el Consell del Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovació de Catalunya, representat per la seva presidenta, Ainhoa Grandes, i la seva secretària, Glòria Oliver, que també és vicepresidenta primera de la Coordinadora Catalana de Fundacions; i, per part de la CCF, també hi ha assistit la nostra gerenta, Sara Pérez.
Des de la CCF continuarem col·laborant i aportant el coneixement i l’experiència del sector al Govern i als grups parlamentaris per contribuir a una llei útil i adaptada a les necessitats del país. Celebrem el pas d’avui i demanem que tingui continuïtat amb la prioritat que mereix aquesta reivindicació històrica.
Més de 500 persones han participat en la desena edició de DEMOS, la trobada de referència del sector fundacional a l’Estat, que per primera vegada s’ha celebrat a Barcelona. Impulsat per l’Asociación Española de Fundaciones (AEF), DEMOS 2026 ha comptat enguany amb la col·laboració de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) i ha convertit Barcelona, durant dos dies, en un espai de trobada, reflexió i connexió entre fundacions, professionals, persones expertes i representants de la societat civil.
Els dies 30 de setembre i 1 d’octubre, l’Auditori ONCE Catalunya, diferents fundacions i equipaments de la ciutat i el CosmoCaixa han acollit la 10a edició de DEMOS, sota el lema “Vulnerabilidades y filantropía: las fundaciones como respuesta”. Una gran oportunitat per compartir coneixement i debatre sobre qüestions com l’habitatge digne, la salut mental, la soledat, l’educació, la protecció dels drets dels infants, l’acció social, la cultura, l’acció climàtica o la inversió d’impacte.
Les dues jornades han comptat, a més, amb una participació molt activa de nombroses fundacions associades a la CCF, tant en les sessions de debat com en les visites, activitats i espais de relació. Aquesta participació ha estat un dels elements centrals de la implicació de la Coordinadora en DEMOS 2026 i ha permès donar visibilitat a l’aportació del sector fundacional català davant d’un públic d’àmbit estatal.
Per a la Coordinadora Catalana de Fundacions, la celebració de DEMOS a Barcelona ha estat una oportunitat per acostar aquesta diversitat i la força del món fundacional català a professionals i entitats procedents de diferents territoris, i per continuar reforçant la col·laboració amb l’AEF.
Una primera jornada per conèixer de prop el sector fundacional català
DEMOS va començar el 30 de setembre a l’Auditori ONCE Catalunya, amb la benvinguda oficial d’Enric Botí, delegat territorial de l’ONCE a Catalunya; Pilar García Ceballos-Zúñiga, presidenta de l’AEF, i Eugènia Bieto, presidenta de la CCF.
Fundación ONCE
La trobada va servir per donar el tret de sortida a la desena edició i donar la benvinguda a Barcelona als participants arribats de diferents punts de l’Estat. En aquest mateix marc, es va presentar també el cupó de l’ONCE dedicat al Dia Europeu de Fundacions i Donants, que se celebra cada 1 d’octubre per posar en valor el paper de la filantropia i de les fundacions a Europa.
Un dels grans objectius d’aquesta primera jornada era precisament apropar els participants a la realitat de les fundacions catalanes.
Hospital de Sant PauMACBA
Al llarg del dia es van poder conèixer de primera mà set projectes de la Fundació Pasqual Maragall, Fundación MAPFRE – Espacio KBr, Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Fundació Enriqueta Villavecchia, Fundació Tot Raval, Fundació MACBA i Fundació Catalunya La Pedrera.
Fundació Pasqual MaragallFundació La Pedrera
A la tarda, el programa es va completar amb visites culturals a la Basílica de la Sagrada Família, Fundació Museu Picasso Barcelona, Fundació Ernesto Ventós i Fundació Joan Miró, posant també en relleu la contribució del món fundacional a la cultura i al patrimoni de Barcelona i de Catalunya.
Sagrafa FamíliaMuseu PicassoFundació Miró
CosmoCaixa, epicentre del debat fundacional
L’endemà, 1 d’octubre, CosmoCaixa va acollir la jornada central de DEMOS. La inauguració institucional va comptar amb la participació del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler; la segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Eugènia Gay; el subdirector general de Social de la Fundació ”la Caixa”, Marc Simón; la presidenta de l’AEF, Pilar García Ceballos-Zúñiga, i la presidenta de la CCF, Eugènia Bieto.
La gerent de la CCF, Sara Pérez, i el director general de l’AEF, Silverio Agea, van conduir la sessió del matí, mentre que Alicia Piñar Real, responsable de Relacions Institucionals i Afers Públics de l’AEF, i Carles Massot, responsable de Comunitat i Aliances Estratègiques de la CCF, ho van fer durant la tarda. Npd Demos 05102026
La jornada va començar amb un homenatge a Pau Casals, a càrrec del violoncel·lista Hugo Herraiz, en una iniciativa de la Fundació Comunitària Raimat Lleida amb motiu de l’Any Pau Casals.
Durant la inauguració, Eugènia Bieto va reivindicar la capacitat de les fundacions per “detectar necessitats, comprometre-s’hi i actuar”, i va recordar la dimensió del sector a Catalunya: més de 2.000 fundacions actives, més de 100.000 llocs de treball directes i prop de 40 milions de serveis prestats anualment a persones beneficiàries. Unes xifres, va subratllar, que sobretot “ens parlen de persones”.
Pilar García Ceballos-Zúñiga va destacar, per la seva banda, la tradició de participació cívica i social de Catalunya i va situar DEMOS com un espai per sortir de Barcelona “amb més coneixement, però també amb més aliances” i més capacitat de transformar la realitat.
Posar les vulnerabilitats al centre per construir respostes
Un dels primers continguts de la jornada va ser la presentació de Cartografías de la vulnerabilidad social, a càrrec de Sandra Blanch, directora de Col·laboracions i Aliances per a l’Impuls Social de la Fundació ”la Caixa”. L’estudi aporta eines per comprendre uns processos d’exclusió cada vegada més complexos i noves formes de vulnerabilitat.
A continuació, el diàleg Vulnerabilidad y sociedad: el estado de la cuestión va reunir Begoña Román, Ana Mª López, Luis Ayala, Marc Simón, María del Mar Pageo i Alberto Durán, moderats per Silverio Agea, per abordar les diferents dimensions de la vulnerabilitat i els reptes socials actuals.
Un altre dels moments destacats va ser la sessió Preservar la Europa social, en què Fundación ONCE, Fundación ”la Caixa”, Fundación MAPFRE, Cáritas Española, Cruz Roja Española i Fundación Secretariado Gitano van presentar una declaració conjunta en defensa del model social del Fons Social Europeu, amb sis garanties per preservar la inversió europea en les persones davant el Marc Financer Plurianual 2028-2034.
El programa va incloure també el debat Estado de Derecho, fundaciones y sociedad civil, amb Pol Morillas, Beatriz Martín Padura, Vicente Montes i Inés Temes, i nombroses sessions paral·leles dedicades a l’habitatge digne, l’acció climàtica, la soledat, els drets dels infants, l’acció social, la salut mental, la cultura, l’educació i la inversió d’impacte i sistèmica.
Més espais per trobar-se, compartir i crear aliances
Una de les principals novetats de la desena edició ha estat l’Àgora DEMOS, concebuda com un espai més participatiu per compartir projectes i experiències i facilitar noves connexions i possibles aliances dins del sector.
Hi van participar Fundación Verisure, Fundación Recover, Fundación Caja Navarra, El Zorro Gris, Fundación MTP, Fundación Sesé, Philea, Fundación Roberto Rivas, Fundación Universidad Alfonso X El Sabio, Fundación Kreanta, Impact Hub Madrid, Fundación Pondera Global, Fundación Mémora, Fundación Orange, Fundación Círculo Burgos, Fundación Comunicando Futuro Alejandro Echevarría, Foro NESI, Fundación Secretariado Gitano, Fundación Microfinanzas BBVA, Fundación López Rumayor i Fundación Telefónica.
DEMOS va comptar també amb la participació de Fundació Espigoladors, Museu Egipci de Barcelona i Fundación Capgemini i Sogeti Labs, amb la iniciativa El árbol inspiracional.
Dues jornades de converses, connexions i aprenentatges compartits
La cloenda va incorporar una mirada artística i social amb la representació d’El paciente invisible, una obra del grup de teatre social Grans Estrelles de la Fundació Avismón, centrada en la lluita contra l’edatisme. En el tancament, Pilar García Ceballos-Zúñiga va agrair expressament a la CCF la seva col·laboració en aquesta edició de DEMOS.
Per a la CCF, el balanç d’aquesta primera celebració de DEMOS a Barcelona va més enllà de les xifres de participació. Durant dos dies s’han multiplicat les converses, s’han creat noves connexions i s’han aprofundit relacions ja existents, tant entre les fundacions de la comunitat de la CCF com amb entitats, professionals i organitzacions procedents d’altres territoris.
En un moment de transformacions accelerades i de reptes socials cada vegada més complexos, DEMOS ha tornat a posar de manifest la necessitat de compartir perspectives, sumar coneixement i construir aliances, mantenint sempre les persones al centre.
La celebració de la desena edició a Barcelona reforça, a més, la col·laboració entre la Coordinadora Catalana de Fundacions i l’Asociación Española de Fundaciones i la voluntat compartida de continuar generant espais que contribueixin a enfortir el sector fundacional i la seva capacitat de donar resposta als reptes de la societat.
Avui, 1 d’octubre, se celebra el Dia Europeu de les Fundacions i els Donants, una jornada per fer visible la contribució de les fundacions i la filantropia a la vida de les persones. En aquest context, proposo una pregunta: què passaria si demà les fundacions deixessin de funcionar? Potser hi ha qui pensa que el seu dia no canviaria gaire.
Però què passaria si l’entitat que acull un familiar amb dependència ja no hi fos? Si el projecte que ajuda un jove amb dificultats per trobar feina tanqués?
Aquest exercici revela una realitat poc visible. L’últim estudi de Philea, la xarxa europea de fundacions i organitzacions filantròpiques, comptabilitza més de 175.000 fundacions d’interès general en 34 països europeus, amb una despesa anual conjunta de 76.000 milions d’euros. A França, la Fondation pour la Recherche Médicale finança recerca sobre malalties neurològiques i el càncer; a Portugal, la Fundação Calouste Gulbenkian impulsa l’art, la ciència i l’educació.
Si posem el focus a Espanya, hi ha més de 10.500 fundacions actives. Entre elles, Entreculturas defensa el dret a l’educació i la Fundación ONCE promou la inclusió i l’ocupació de les persones amb discapacitat. Totes treballen per finalitats d’interès general. Sovint coneixem el projecte, però ignorem que al darrere hi ha una fundació.
A Catalunya, més de 2.000 fundacions actives formen part d’aquesta realitat europea.
Sense elles, moltes persones sense llar no tindrien acompanyament per refer el seu projecte de vida; persones amb discapacitat intel·lectual perdrien suport per construir-lo amb autonomia; i famílies vulnerables tindrien més dificultats per accedir a un habitatge o a una feina. També faltaria qui acompanya emocionalment un infant amb càncer i la seva família.
En salut, perdríem alguns hospitals de referència com Sant Pau o Sant Celoni. En recerca, La Marató de 3Cat mobilitza la ciutadania i finança projectes sobre diverses malalties. En educació, centres gestionats per fundacions escolaritzen el 35,4% de l’alumnat de l’escola concertada i altres entitats ofereixen noves oportunitats a joves que han quedat fora del sistema. En cultura, pensem en el Teatre Lliure o en la Fundació Pau Casals, que preserva el llegat musical i humanista del violoncel·lista.
Segons l’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions, aquestes entitats generen a Catalunya més de 111.000 llocs de treball i presten 36,5 milions de serveis a persones beneficiàries cada any: més de 4,5 serveis per habitant.
Aquest volum mostra la capil·laritat d’un sector present arreu del país i arrelat a realitats molt diverses: fundacions com Tot Raval, Marianao, Girona Est o Roure, treballen des dels barris, coneixen les persones i mobilitzen la comunitat per respondre a necessitats concretes.
Les fundacions no resolen soles totes les necessitats col·lectives. Però canalitzen la iniciativa de la societat civil i el compromís de professionals, voluntariat, donants i patronats cap al bé comú. La seva feina complementa l’acció pública i sosté serveis essencials.
Enguany, en el 150è aniversari del naixement de Pau Casals, el seu llegat ens recorda que la pau, la justícia social i la dignitat humana poden ser defensades des de tots els àmbits. Aquest compromís inspira les fundacions arreu d’Europa. Avui, ens podem preguntar quantes vegades hem estat en contacte amb una fundació durant el darrer mes. Probablement, unes quantes i potser sense saber-ho.
Si demà les fundacions deixessin de funcionar, notaríem de seguida el buit que deixarien. Reconèixer-les i comptar amb elles és cuidar el país i l’Europa que volem ser.
Què s’espera avui d’un patronat responsable? Quins deures de supervisió tenen els patrons i com poden reforçar la confiança en la presa de decisions?
El 29 d’octubre, la nostra presidenta, Eugènia Bieto, participarà en l’esmorzar de treball Ser patró avui: responsabilitat, compliance i confiança, organitzat pel despatx Uría Menéndez.
La sessió abordarà el paper del patronat en matèria de compliment normatiu, els deures de supervisió i la responsabilitat dels patrons. També s’hi compartiran claus pràctiques per enfortir el bon govern i la presa de decisions a les fundacions.
PONENTS
Eugènia Bieto — Presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions
Helena Borbón — Directora general de la Fundació CARES
Patricia Estany — Presidenta de la Fundación Quiero Trabajo
QUAN I ON?
Data: 29 d’octubre de 2026, de 9.00 a 10.30 h
Lloc: Auditori d’Uría Menéndez · Av. Diagonal, 514, Barcelona
En quin punt es troba la tramitació parlamentària del Projecte de llei? Quines implicacions pot tenir per a les fundacions prestadores de serveis socials? Quin posicionament ha defensat la CCF i quines possibilitats d’incidència continuen obertes?
La tramitació d’una llei és un procés llarg i complex, que passa per diferents fases parlamentàries i durant el qual el text inicial pot experimentar modificacions significatives.
Per aquest motiu, des de la Coordinadora Catalana de Fundacions organitzem una sessió informativa per facilitar a les fundacions el seguiment del Projecte de llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials i contribuir a comprendre’n l’evolució i les possibles implicacions per al sector.
La sessió permetrà conèixer en quin punt es troba la tramitació parlamentària, analitzar els principals aspectes del projecte i valorar el posicionament defensat per la CCF i les esmenes presentades pels diferents grups parlamentaris. També serà un espai per identificar els principals reptes que planteja el text i les possibilitats d’incidència durant les fases que resten de la tramitació.
Programa
16.00 h · Benvinguda i presentació de la sessió Josep Tresserras — Som Fundació. Representant de la Comissió de Fundacions de l’Àmbit Social de la CCF.
16.10 h · La visió del Tercer Sector Social: una llei clau per a la sostenibilitat de les entitats prestadores de serveis socials Jordi Roman — President de La Confederació.
16.30 h · Posicionament de la Coordinadora Catalana de Fundacions. Anàlisi i valoració de les esmenes parlamentàries Helena Solano — Responsable de l’Àrea Jurídica de la CCF.
16.45 h · Conclusions, reptes i possibilitats d’incidència Joan Aregio — Fundació Sociosanitària i Social Santa Tecla. Vicepresident segon de la CCF. Rafa Ruiz de Gauna — Fundació Pere Tarrés. Vocal de la Junta Directiva de la CCF.
17.15 h · Estat de la tramitació parlamentària i perspectives de la llei Jordi Riba — Diputat al Parlament de Catalunya i ponent relator de la llei.
17.30 h · Fi de la sessió
A qui s’adreça?
A les fundacions associades a la CCF, especialment a aquelles que presten serveis socials o que poden veure’s afectades per la futura llei.
La presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, Eugènia Bieto, ha estat nomenada membre del Ple del Consejo Superior de Fundaciones, en representació del món fundacional, segons l’ordre publicada ahir, dimarts 15 de setembre al Boletín Oficial del Estado (BOE).
Bieto, representant de la Fundació ESADE a la CCF, és una de les dues persones designades a proposta d’associacions de fundacions d’àmbit autonòmic, juntament amb Asociaciones y Fundaciones Andaluzas (AFA). En l’àmbit estatal, l’Asociación Española de Fundaciones (AEF) comptarà també amb representació al Consell. El nomenament és per un període de quatre anys, que començarà a comptar a partir de la reunió constitutiva del Consell.
El Consejo Superior de Fundaciones és un òrgan col·legiat de caràcter consultiu, adscrit al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, en el qual participen representants de l’Administració General de l’Estat, de les comunitats autònomes i del sector fundacional.
La incorporació de la presidenta de la CCF permetrà que la realitat, les necessitats i les propostes del món fundacional català siguin presents en aquest espai estatal d’interlocució. Catalunya compta amb 2.149 fundacions actives, aproximadament el 20% del total de fundacions actives a Espanya, tot i representar prop del 17% de la població estatal. A més, la densitat fundacional catalana és d’unes 269 fundacions per milió d’habitants, un 23% per sobre de la mitjana espanyola. Un sector amb una forta implantació territorial i present en àmbits tan diversos com l’acció social, la salut, l’educació, la cultura, la recerca, el medi ambient o l’habitatge.
“Aquest nomenament és una oportunitat per contribuir, des de l’experiència del sector fundacional català, als debats i decisions que afecten el conjunt de les fundacions. Volem aportar la nostra visió i, alhora, reforçar la interlocució i la cooperació entre administracions i sector fundacional per avançar cap a un marc que faciliti que les fundacions puguin desenvolupar millor la seva missió al servei de la societat”, assenyala Eugènia Bieto.
L’accessibilitat digital no és només una qüestió tècnica ni un requisit legal: és una manera de garantir que totes les persones puguin accedir a la informació, als serveis i a les activitats que ofereix una fundació.
El pròxim 6 d’octubre, i de la mà de TOTHOM, et convidem a un webinar gratuït amb l’objectiu de trencar algunes idees errònies sobre l’accessibilitat i donar a conèixer què cal tenir en compte des del primer moment per començar a incorporar-la de manera realista, progressiva i aplicable al dia a dia de les entitats.
Les persones participants en sortiran amb una visió clara sobre per què l’accessibilitat digital és important per a les fundacions, a qui beneficia i com pot contribuir a millorar l’experiència de les persones usuàries, reforçar la confiança en l’entitat i avançar en el compliment normatiu.
Què tractarem?
Què és l’accessibilitat digital, a qui beneficia i per què és especialment rellevant per a les fundacions.
Introducció a la normativa autonòmica, estatal i europea, així com als estàndards internacionals d’accessibilitat, com les WCAG.
Els diferents tipus de discapacitat (visual, auditiva, motriu, cognitiva, entre d’altres) i com poden afectar l’ús de webs, aplicacions, documents i altres canals digitals.
Una experiència real i de primera mà: com una persona cega utilitza un lector de pantalla per navegar, comprar, llegir informació o omplir un formulari.
Com una accessibilitat ben aplicada pot millorar l’experiència d’usuari, la reputació corporativa, la coherència amb els valors de l’entitat i el compliment legal.
Espai final per a preguntes i resolució de dubtes.
No et perdis una sessió introductòria i pràctica per començar a mirar la comunicació i els serveis digitals de les fundacions amb una perspectiva més inclusiva, útil i transformadora.
Ponents
Laura Ramírez – Sales Manager a TOTHOM
Meritxell Aymerich – Consultora d’accessibilitat a TOTHOM
La sessió, que serà gratuïta, es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.
Publiquem un nou Apunt de l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.
Les dades sobre la presència de dones als patronats indiquen que s’avança cap a una composició més equilibrada, però encara se situa per darrere dels consells d’administració de l’IBEX 35. Les dones representen el 38,4% dels membres dels patronats, davant del 42,2% a l’IBEX 35, una diferència de 3,8 punts percentuals. Cal tenir en compte, però, que les empreses cotitzades estan subjectes a una obligació legal del 40%, un marc que no s’aplica als patronats de les fundacions. En aquest context, el 38,4% se situa ja molt a prop d’aquest llindar, tot i que els òrgans de govern del sector fundacional encara tenen camí per recórrer en matèria de partitat.
* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.
El programa Tot es mou de 3Cat convida Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, per parlar del pes del món fundacional català i de la seva contribució a la societat.
Durant l’entrevista, conduïda per Helena Garcia Melero, Bieto ha explicat per què Catalunya és un “país de fundacions” i ha posat en valor el paper de les més de 2.000 fundacions actives que treballen al país en àmbits com l’acció social, la salut, l’educació, la cultura, la recerca, el medi ambient o la cooperació.
La presidenta de la CCF ha destacat que les fundacions són una expressió de la societat civil organitzada al servei del bé comú i que tenen un impacte directe en la vida quotidiana de moltes persones. En aquest sentit, ha citat diversos exemples de fundacions referents per il·lustrar la diversitat, l’arrelament i la capacitat transformadora del sector fundacional català.
L’entrevista també ha comptat amb la participació de col·laboradors habituals del programa, com Màrius Carol, Judit Mascó i Marc Rovira, que han contribuït a posar en context la importància del món fundacional i el seu paper en la construcció d’una societat més justa, cohesionada i compromesa. Durant l’entrevista, Roger Arnau, periodista del programa, ha fet una radiografia del sector fundacional català, amb xifres de l’Observatori de Fundacions de la CCF.
A continuació, compartim el vídeo de l’entrevista completa:
El Foro Demos, organitzat per l’Asociación Española de Fundaciones (AEF), celebra aquest 2026 la seva desena edició i ho fa, per primera vegada, a Barcelona, amb la col·laboració de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
Els dies 30 de setembre i 1 d’octubre, l’Auditori ONCE i CosmoCaixa acolliran fundacions, professionals, persones expertes i representants de diferents àmbits per compartir coneixement, generar aliances i reflexionar conjuntament sobre els principals reptes del sector.
Sota el lema «Vulnerabilidades y filantropía: las fundaciones como respuesta», DEMOS 2026 vol posar el focus en una realitat social cada vegada més complexa. En un context marcat pels canvis accelerats, la incertesa i l’aparició de noves fractures socials, les fundacions estan cridades a detectar necessitats, anticipar-se i sostenir respostes allà on altres sistemes no arriben.
Aquesta edició serà una oportunitat per fer balanç dels deu anys de trajectòria del fòrum, però sobretot per obrir una conversa necessària sobre el paper que ha d’assumir avui el sector fundacional i sobre la seva capacitat per donar resposta a les vulnerabilitats presents i futures.
Una desena edició per compartir, connectar i generar aliances
Des de la seva primera edició, el Foro Demos s’ha consolidat com un dels principals espais de trobada, debat i intercanvi del món fundacional a Espanya.
Amb motiu del seu desè aniversari, el programa incorporarà nous espais per fomentar una participació més activa de les fundacions i facilitar la connexió entre entitats, professionals i iniciatives. L’objectiu és que DEMOS no sigui només un espai de reflexió, sinó també un punt de partida per impulsar nous contactes, col·laboracions i projectes compartits. En els propers dies l’AEF actualitzarà el programa – en construcció – al seu web: Foro Demos 2026
L’Àgora DEMOS, un nou espai per donar veu a les fundacions
Una de les principals novetats d’aquesta edició serà l’Àgora DEMOS, una activitat concebuda per articular la participació i afavorir l’intercanvi d’idees, coneixement i experiències dins del sector.
Inspirada en les antigues places gregues com a espais de trobada i conversa, l’Àgora permetrà a les fundacions donar a conèixer projectes i iniciatives relacionats amb el lema de DEMOS 2026.
Aquest nou espai vol posar en valor el gran nombre de respostes que les fundacions ja estan impulsant davant de situacions de vulnerabilitat i convertir-les en les autèntiques protagonistes del fòrum. Alhora, vol facilitar que les experiències compartides puguin inspirar altres entitats i generar noves oportunitats de col·laboració.
Vols que la teva fundació hi participi exposant un projecte o iniciativa? Tens fins al 31 de juliol per presentar la teva proposta. Saber-ne més
Inscripcions obertes! Aprofita el 50 % de descompte per a les fundacions associades a la CCF
Les inscripcions per participar a DEMOS 2026 ja estan obertes. Les fundacions associades a la Coordinadora Catalana de Fundacions disposen d’un descompte especial del 50 % en el preu de la inscripció.
Per beneficiar-se’n, cal introduir el codi següent durant el procés d’inscripció: ASOCIADASDEMOS26
Dates: 30 de setembre i 1 d’octubre de 2026 Espais: Auditori ONCE i CosmoCaixa (Barcelona)
