Categoria: Sense categoria

L’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions ha publicat el paper de recerca Noves tendències en la mesura i la governança de l’impacte social, un estudi que analitza els principals models, metodologies i reptes que tenen les fundacions i les entitats no lucratives a l’hora d’avaluar, gestionar i governar l’impacte que generen.

El document situa aquest debat en un context global marcat per l’estancament en el progrés dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i per la necessitat d’avançar cap a un nou contracte social, global i sostenible. Davant la complexitat dels reptes socials i ambientals actuals, l’estudi subratlla que la mesura de l’impacte ja no pot limitar-se a la rendició de comptes, sinó que ha d’esdevenir una eina útil per orientar la presa de decisions, millorar l’assignació de recursos i reforçar el compromís de les organitzacions amb el bé comú.

De la mesura de l’activitat a la governança de l’impacte

Una de les idees centrals de l’estudi és la necessitat de superar la lògica dels outputs —les activitats, serveis o programes realitzats— i avançar cap a una millor comprensió dels outcomes, és a dir, dels canvis reals que aquestes actuacions generen en les persones, les comunitats i l’entorn.

En aquest sentit, el paper destaca que la governança de l’impacte no consisteix només a disposar d’indicadors o metodologies de mesura, sinó a integrar l’impacte en la cultura, els processos i els sistemes de decisió de l’organització. Això implica fer-se preguntes estratègiques sobre la missió, els objectius, els resultats esperats i la manera com l’evidència obtinguda pot ajudar a millorar l’acció de la fundació.

El paper clau dels patronats

L’estudi posa un èmfasi especial en el paper dels patronats com a òrgans responsables últims de l’impacte generat per les fundacions. Segons el document, els patronats han de garantir que els recursos que administren contribueixin a generar el màxim valor social possible i que les decisions estratègiques estiguin alineades amb la missió fundacional.

Aquesta responsabilitat exigeix avançar cap a una cultura compartida de l’impacte dins de l’organització, que impliqui no només els òrgans de govern, sinó també els equips professionals, les persones beneficiàries, els donants, les administracions públiques i la resta de grups d’interès.

Metodologies diverses per a necessitats diferents

El paper també revisa algunes de les principals metodologies de mesura i gestió de l’impacte, com la Teoria del Canvi, els indicadors vinculats als ODS i als criteris ESG, el SROI, el Balanç Social o el marc de l’EVPA.

Una de les conclusions és que no existeix una metodologia única ni universal. Cada fundació ha de seleccionar i adaptar les eines que millor responguin a la seva dimensió, capacitats internes, recursos disponibles i naturalesa de la seva missió. Per això, l’estudi defensa un equilibri entre el rigor metodològic i la sostenibilitat dels recursos destinats a l’avaluació, especialment en el cas de les entitats de menor dimensió.

En aquest marc, el document també posa en valor el Balanç Social de les fundacions de la CCF com una eina orientada a mesurar l’impacte social, ambiental i de bon govern de les fundacions, alhora que contribueix a la transparència, la rendició de comptes i la millora contínua.

Una cultura d’impacte més participativa i orientada a l’aprenentatge

El nou paper de recerca defensa que la mesura de l’impacte ha de deixar de ser un exercici merament instrumental o justificatiu per convertir-se en un motor d’aprenentatge, transformació i millora organitzativa.

En aquesta línia, l’estudi destaca la importància d’incorporar la veu dels grups d’interès, especialment de les persones beneficiàries i de les comunitats a les quals serveixen les fundacions. Aquesta mirada permet avançar cap a models de rendició de comptes més bidireccionals, en què les organitzacions no només informen dels resultats als seus finançadors o òrgans de govern, sinó que també escolten i integren les perspectives de les persones afectades per la seva acció.

Tal com assenyala Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, en el pròleg de l’estudi, “la mesura i la gestió responsable de l’impacte social esdevenen eines clau per orientar la presa de decisions i reforçar el compromís amb el bé comú”.

Amb aquesta nova publicació, l’Observatori de Fundacions continua generant coneixement al servei del sector fundacional i aportant eines de reflexió per ajudar les fundacions a enfortir la seva governança, millorar la seva transparència i reforçar la seva contribució a una societat més justa i sostenible.

El passat divendres, 29 de maig de 2026, es va publicar al DOGC a Llei 6/2026, de 28 de maig, del tercer sector social, una norma esperada des de fa anys pel sector i que suposa un pas important en el reconeixement de les entitats socials del país.

La llei dona un marc jurídic propi al tercer sector i posa en valor la seva aportació en l’atenció a les persones, la defensa dels drets socials, la cohesió social i la construcció d’una societat més justa i inclusiva.

Des de la CCF, valorem molt positivament l’aprovació d’aquesta norma, perquè contribueix a reforçar el paper de les entitats socials i la seva participació en les polítiques públiques. Alhora, durant la tramitació parlamentària hem treballat perquè el text tingués en compte la diversitat jurídica del sector i, especialment, la realitat pròpia de les fundacions.

A continuació, us facilitem una nota informativa elaborada pels serveis jurídics de la CCF amb la qual detallem els aspectes principals de la llei, les aportacions fetes per la CCF durant la seva tramitació i l’impacte que pot tenir per a les fundacions:

 

El 23 de maig vam participar a la Trobada d’Entitats de Sabadell, celebrada a l’Espai Cultura de l’Antiga Caixa Sabadell, una jornada que va reunir prop de 40 entitats del territori amb l’objectiu de compartir coneixement, generar xarxa i reflexionar sobre el paper de les organitzacions en la construcció d’una societat més cohesionada i compromesa.

La trobada va comptar amb la participació d’entitats – entre les quals, algunes fundacions membres de la CCF –  representatives d’un ampli ventall d’àmbits com ara la cultura, l’acció social, l’educació, la salut mental, l’esport, el lleure, el teixit empresarial i professional, el patrimoni, el voluntariat i el moviment associatiu local. Aquesta diversitat va posar de manifest la riquesa i la vitalitat del teixit d’entitats de Sabadell i el seu entorn.

En representació de la CCF, Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions, va oferir la presentació “Noves tendències en la mesura i la governança de l’impacte social”, en què va exposar algunes de les principals claus per avançar cap a models de mesura més útils, rigorosos i orientats a la millora de les fundacions i altres entitats no lucratives.

Durant la seva intervenció, Vázquez també va anunciar que la CCF presentarà al juliol el nou Model de Balanç Social CCF, i va avançar algunes de les novetats que incorporarà respecte del model anterior. La presentació es va tancar amb una reflexió sobre els principals reptes i tendències en la mesura i la governança de l’impacte social, un àmbit cada vegada més rellevant per explicar millor la contribució de les entitats, reforçar la transparència i generar confiança davant la societat.

La jornada també va incloure una taula rodona conduïda per Carles Massot, responsable de Comunitat i Aliances Estratègiques de la CCF, amb la participació de CIPO i la Fundació Cívica l’Oreneta del Vallès, que van compartir dos casos pràctics vinculats a la valoració de l’impacte de les entitats. Les seves aportacions van permetre connectar la reflexió conceptual amb experiències concretes del territori i enriquir el debat amb mirades complementàries.

La trobada es va completar amb un espai de presentació de les entitats participants, una actuació de cant coral amb les corals Industrial, Òmnium i Cants al Vent, i un vermut final que va afavorir l’intercanvi informal entre les entitats assistents.

La participació en jornades com aquesta s’emmarca en la nostra voluntat de continuar generant espais de connexió amb les entitats del territori, compartir coneixement útil i contribuir a enfortir un sector divers, arrelat i compromès amb l’impacte social i el bé comú.

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat a La Vanguardia (22 de maig de 2026)

Des de fa anys, el sector fundacional i el conjunt de les entitats no lucratives reclamen que Catalunya disposi d’una llei pròpia de foment del mecenatge. No és una demanda conjuntural. Respon al convenciment que el país compta amb una societat civil forta, compromesa i capaç d’implicar-se en projectes d’interès general, però també a la constatació que aquest compromís necessita un marc legal que l’acompanyi, el reconegui i el faci créixer.

L’admissió a tràmit de la Proposició de llei de foment del mecenatge, aquesta setmana al Parlament de Catalunya, és una molt bona notícia. Ho és per al sector fundacional, per al conjunt de les entitats no lucratives i, sobretot, per al conjunt de la societat. Perquè quan parlem de mecenatge no parlem només de fiscalitat, d’incentius o de beneficis tributaris. Parlem d’una manera d’entendre la responsabilitat social compartida davant els grans reptes socials, culturals, educatius, científics, sanitaris i ambientals que tenim al davant.

Fomentar el mecenatge és reconèixer la capacitat de la societat d’implicar-se en allò que és de tots.

L’admissió a tràmit no és, però, el final del camí. És l’inici d’una etapa decisiva. Ara comença la tramitació parlamentària i, amb ella, l’oportunitat de convertir una reivindicació llargament esperada en una norma útil, ambiciosa i transformadora. Una llei que no es limiti a enumerar incentius, sinó que ajudi a consolidar una autèntica cultura del mecenatge a Catalunya.

Aquest és, probablement, el punt essencial. El mecenatge és compromís cívic. És la decisió lliure de persones, empreses i institucions de posar recursos al servei de projectes que generen valor col·lectiu. És una forma de participar en la construcció del bé comú i de contribuir, des de la iniciativa privada, a causes que ens impliquen com a societat. Per això, una bona llei de mecenatge hauria de facilitar i fomentar aquest compromís.

La societat civil és una part essencial de la manera catalana de fer país.

Catalunya té una llarga tradició de societat civil organitzada. La història del país no s’entén sense el paper de les fundacions, les associacions, els ateneus i les iniciatives culturals, educatives, socials i comunitàries que han contribuït a sostenir i transformar la vida col·lectiva. Aquest teixit forma part de la nostra identitat col·lectiva i de la capacitat del país per donar resposta als seus reptes.

Per això, és cabdal comptar amb una llei catalana de foment del mecenatge de màxims, una norma a l’altura d’aquesta realitat. Ha de reconèixer la diversitat d’àmbits en què les entitats no lucratives treballen cada dia impulsant projectes i iniciatives d’interès general. No tindria sentit desaprofitar la bona feina feta pel sector i el consens aconseguit en la proposició de llei. No ens podem permetre deixar fora una part significativa de les causes que avui mobilitzen la societat civil.

Catalunya té l’oportunitat de transformar una reivindicació històrica en una norma que generi confiança i impulsi el compromís cívic.

També caldrà que sigui una llei clara i comprensible, amb els recursos necessaris per garantir-ne l’aplicabilitat. Les bones intencions legislatives només tenen impacte si les persones i les entitats poden aplicar-les amb seguretat. En aquest àmbit, la confiança és fonamental. Confiança de qui dona, perquè sap quin reconeixement té el seu gest. Confiança de qui rep, perquè pot planificar millor els seus projectes. I confiança del conjunt de la societat, perquè el mecenatge es desenvolupa amb transparència, rigor i orientació a l’interès general.

La decisió d’impulsar aquesta iniciativa com a proposició de llei pot ser una oportunitat si contribueix a accelerar la tramitació i a reforçar el consens polític. El mecenatge és una qüestió que hauria de poder situar-se per damunt de la lògica partidista. No perquè sigui neutra, sinó perquè afecta una dimensió bàsica de qualsevol societat madura: la capacitat de reconèixer i estimular la implicació de la ciutadania en allò que és de tots.

Ara bé, el consens no hauria de convertir-se en una excusa per fer una llei de mínims.

Catalunya necessita una llei possible, sí, però també una llei valenta. Una norma que entengui que fomentar el mecenatge no és renunciar a la responsabilitat pública, sinó ampliar les capacitats col·lectives per donar resposta a necessitats cada vegada més complexes. L’acció pública és imprescindible, però no esgota totes les formes de compromís amb el bé comú. La societat civil també crea valor, innova, acompanya, cuida, investiga, educa, preserva patrimoni, genera oportunitats i construeix comunitat.

Aquest és el paper que exerceixen les més de 2.000 fundacions actives de Catalunya. Ho fan des de realitats molt diverses, en barris, pobles i ciutats, i en àmbits d’actuació i dimensions molt diverses. Però totes comparteixen una mateixa lògica: posar recursos, coneixement i capacitat d’organització al servei d’una finalitat d’interès general. Una llei de mecenatge ben concebuda pot ajudar-les a fer millor aquesta feina, a ampliar la seva base social i a enfortir els vincles amb persones i empreses que volen contribuir a generar impacte positiu.

Aquesta llei és massa important per quedar-se a mig camí.

En els darrers anys hem avançat en el reconeixement del mecenatge a escala estatal, però Catalunya té marge i responsabilitat per desenvolupar un model propi, adaptat a la seva realitat institucional, social i cultural. No partim de zero: hi ha experiència acumulada, coneixement tècnic i consens sectorial. Aprofitem-ho!

Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions celebrem aquest pas i ens posem a disposició del Govern i dels grups parlamentaris per contribuir-hi des del coneixement del sector i amb esperit constructiu, però amb una convicció clara: cal garantir que la llei respon realment a les necessitats del país i del seu teixit no lucratiu.

Ara toca fer-ho bé: aprovar una llei clara, transversal i ambiciosa, que confiï en la societat civil i impulsi el mecenatge no com una excepció, sinó com una expressió normal, madura i necessària del compromís amb el país.

Us informem que s’ha publicat al DOGC la Resolució JUS/1475/2026, d’11 de maig, per la qual s’aproven els criteris que han de regir el Pla d’actuació inspectora de fundacions i associacions declarades d’utilitat pública per a l’any 2026.

El Pla de 2026 amplia els criteris que poden motivar una inspecció i posa més atenció en el compliment de les obligacions davant del Protectorat, les auditories amb incidències, les operacions patrimonials, els vincles familiars dins dels òrgans de govern i les entitats que reben finançament públic.

• Quins són els criteris d’inspecció previstos per al 2026?
• Quines són les entitats prioritàries?
• Què canvia respecte del Pla d’actuació inspectora de 2025?

Per donar resposta a aquestes i altres qüestions, adjuntem una nota informativa elaborada pels serveis jurídics de la CCF:

Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès!

---

* Aquest resum ha estat elaborat pels serveis jurídics de la CCF amb finalitats informatives per a les entitats associades i no constitueix per sí mateix un assessorament legal. Si teniu qualsevol dubte o voleu ampliar informació, podeu contactar amb nosaltres.

Aquest dimecres, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei del tercer sector proposada per PSC-Units, Junts, ERC, PPC, Comuns i CUP-DT, amb un ampli suport. La norma representa un pas endavant en el reconeixement jurídic, polític i institucional d’un sector essencial per a la cohesió social, la participació ciutadana i la resposta a les necessitats col·lectives.

Un pas endavant en el reconeixement del tercer sector: més interlocució, participació i estabilitat per al sector

L’aprovació d’aquesta llei suposa un avenç rellevant perquè reconeix el tercer sector social com un actor estructural del país, amb valor propi, capacitat d’incidència, arrelament territorial i una contribució directa al bé comú. La norma permet avançar cap a un marc compartit que reforça la visibilitat del sector, ordena els seus principis i valors, i consolida el paper de les entitats socials.

A més, considerem que la nova llei pot contribuir a reforçar els canals de participació i diàleg entre el tercer sector social i les administracions públiques, especialment en el disseny, desplegament i avaluació de les polítiques públiques que afecten els serveis d’atenció a les persones i les entitats.

En aquest sentit, valorem que el Parlament hagi aprovat una norma que reconeix el paper de les organitzacions socials més enllà de la prestació de serveis, posant en relleu la seva capacitat d’innovació, proximitat, coneixement del territori i resposta a les necessitats emergents.

Una llei que reconeix la diversitat jurídica de les entitats

Un dels aspectes especialment rellevants és que la llei reconeix la pluralitat d’entitats que formen part del tercer sector social, amb formes jurídiques i models organitzatius diversos, tenint en comptes les seves particularitats.

Les fundacions formen part d’aquesta realitat plural i tenen una naturalesa jurídica pròpia. Per això, des de la CCF hem defensat durant la tramitació parlamentària que la llei reconegués aquesta especificitat i adaptés els principis de governança i participació a la realitat fundacional.

La contribució de la CCF al text final de la llei

La Coordinadora Catalana de Fundacions ha participat activament en la tramitació parlamentària de la Llei del tercer sector, amb l’objectiu que el text reconegui adequadament la realitat jurídica, organitzativa i funcional de les fundacions.

El 21 d’octubre de 2025, vam comparèixer davant la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament de Catalunya, on vam expressar el nostre suport a la norma i vam aportar propostes de millora al text.

Governança democràtica o participativa, d’acord amb cada forma jurídica

La CCF valora positivament que una de les seves principals aportacions hagi estat recollida durant la fase d’esmenes i incorporada a l’article 4 bis del text final, sota el títol “Governança i valors democràtics”. La nova redacció reconeix la “governança democràtica o participativa d’acord amb la forma jurídica de cada entitat”, i permet adaptar millor aquest principi a la diversitat del tercer sector social.

“Celebrem l’aprovació d’una llei que reconeix el tercer sector social com un actor imprescindible per al país. És una norma important perquè dona visibilitat a la feina de milers d’entitats que, des de la proximitat i el compromís, contribueixen cada dia a la cohesió social i al benestar de les persones”, afirma Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions.

Seguretat jurídica i simplificació de les obligacions  

En la fase d’esmenes també es va introduir un nou article 6 bis, relatiu a les obligacions de les organitzacions del tercer sector social en la seva cooperació i col·laboració amb les administracions públiques.

Des de la CCF vam traslladar consideracions als grups parlamentaris perquè aquest article contribuís a reforçar la transparència i el bon funcionament de les entitats, però sense generar més complexitat ni càrregues administratives innecessàries.

El text final aprovat incorpora una redacció més clara i adequada de l’article 6 bis, que reforça la seguretat jurídica i facilita el compliment de les obligacions per part de les entitats.

Coherència amb les altres lleis en tramitació

Considerem necessari que el Projecte de llei d’Economia Social i Solidària de Catalunya i el Projecte de llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials – actualment en tràmit al Parlament – mantinguin una orientació coherent amb la Llei del Tercer Sector ja aprovada.

Aquesta coherència és imprescindible per evitar interpretacions divergents, garantir seguretat jurídica i assegurar que el conjunt del marc legal respecti la pluralitat jurídica i organitzativa de les entitats del tercer sector social.

“La diversitat del tercer sector és una riquesa que la normativa ha de saber reconèixer i protegir. Les fundacions compartim els valors de transparència, bon govern, participació i rendició de comptes, però els despleguem d’acord amb la nostra naturalesa jurídica. Per això és important que les lleis incorporin formulacions precises, rigoroses i coherents”, destaca Bieto.

Reconeixement a l’impuls del sector

L’aprovació de la Llei del tercer sector és fruit d’una feina coral del conjunt del sector i d’un procés d’incidència sostingut per part de moltes entitats i organitzacions representatives. Des de la CCF volem reconèixer especialment la tasca de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, entitats impulsores d’aquesta llei i actors clau en la construcció d’un marc normatiu compartit per al sector. La seva feina ha estat determinant per articular consensos, integrar les aportacions dels principals agents del tercer sector social i fer possible que la norma reculli una visió plural, àmplia i ajustada a la realitat de les entitats.

En aquest sentit, reivindiquem la importància de continuar treballant de manera compartida i coordinada perquè el desplegament de la norma respongui a les necessitats reals de les entitats i reforci la seva contribució al bé comú.

Aquest dilluns, 11 de maig, el Parlament de Catalunya ha admès a tràmit la Proposició de llei de foment del mecenatge, presentada pels grups parlamentaris del PSC-Units, ERC i Junts. Des de la Coordinadora considerem que aquest pas representa una oportunitat important per avançar cap a un marc fiscal català més favorable a la filantropia, al mecenatge i a la participació de la societat civil en projectes d’interès general.

Un any després de la consulta pública prèvia i d’haver-se treballat inicialment la iniciativa com a projecte de llei, el Govern ha optat finalment per impulsar-la com a proposició de llei. Des de la CCF, aquesta decisió es valora positivament, en la mesura que pot contribuir a accelerar la tramitació parlamentària i a presentar el text com una iniciativa amb un consens polític ampli.

A disposició de les institucions per contribuir al desplegament de la llei

En aquest mateix context, ahir ens vam reunir amb Antoni Fernández, secretari d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya, i Natàlia Caba, directora general de Tributs i Joc, per expressar la importància d’una tramitació àgil de la norma i traslladar la voluntat de l’entitat de posar-se a disposició del Govern i dels grups parlamentaris durant tot el procés legislatiu.

En paraules de Glòria Oliver, vicepresidenta primera de la Coordinadora Catalana de Fundacions, “volem expressar la nostra satisfacció en veure que els partits i el Govern han escoltat el sector i que s’accelera el procés legislatiu. Ara, toca explicar que el mecenatge no és un privilegi fiscal sinó una eina de transformació col·lectiva. El mecenatge no és caritat. És compromís cívic. És la forma en què una societat madura decideix que no ho deixa tot als governs, que el talent, els recursos i la voluntat privada també volen i poden contribuir al bé comú.”

Actualment, Catalunya ja disposa de deduccions autonòmiques en l’IRPF vinculades a determinades donacions, però aquestes es limiten a àmbits específics, com el foment de l’ús del català o de l’occità, la recerca, el desenvolupament i la innovació, o les entitats vinculades al medi ambient, la conservació del patrimoni natural i la custòdia del territori.

Què destaquem de la Proposició de llei de foment de mecenatge? 

La Proposició de llei de foment del mecenatge admesa a tràmit pel Parlament de Catalunya:

• Amplia de manera significativa el marc actual dels incentius fiscals autonòmics, tant pel que fa a les finalitats d’interès general susceptibles de rebre suport privat com al ventall d’entitats beneficiàries, entre les quals s’inclouen les fundacions inscrites a Catalunya.
• Reconeix diverses modalitats de mecenatge, que inclouen les donacions de diners, béns i drets, les cessions gratuïtes d’ús, els comodats, la constitució d’usdefruits i la condonació o assumpció total o parcial de deutes, entre d’altres.
• Reordena i reforça les deduccions aplicables en el tram autonòmic de l’IRPF, incorpora mesures específiques en l’àmbit de l’impost sobre successions i donacions, preveu la possibilitat de declarar esdeveniments i projectes d’especial rellevància amb beneficis fiscals reforçats i
• Contempla de creació del Consell per al Foment del Mecenatge com a òrgan consultiu.

Des dels serveis jurídics de la CCF s’ha elaborat una nota informativa que amplia aquestes qüestions.

Desplegar el marc fiscal català per arribar a totes les finalitats d’interès general

Tot i reconèixer el valor de les deduccions autonòmiques ja existents, des de la CCF considerem que el model actual necessita un desplegament més ampli dins del marc competencial català. En aquest sentit, defensa que els incentius fiscals al mecenatge s’estenguin al conjunt de finalitats d’interès general pròpies de les entitats no lucratives, en coherència amb el criteri ampli que inspira la normativa estatal de mecenatge.

Aquesta ampliació permetria reconèixer millor la diversitat del tercer sector i del món fundacional, i afavorir una major implicació de la ciutadania, les empreses i altres agents socials en projectes vinculats a l’acció social, la cultura, la recerca, l’educació, la salut, la cooperació, la protecció del medi ambient i altres finalitats d’interès general.

Recordem que des de la CCF ja vam fer arribar les nostres consideracions en el procés de consulta pública prèvia a l’elaboració de l’Avantprojecte de llei per al foment del mecenatge impulsat pel Govern. En aquest sentit, defensem que la futura llei ha de contribuir no només a millorar el tractament fiscal de les donacions, sinó també a consolidar una veritable cultura ciutadana del mecenatge i de la donació.

Un esforç col·lectiu que impulsa la societat civil i la cultura de la donació

La presentació d’aquesta proposició de llei és un pas positiu, fruit de la feina sostinguda del tercer sector i de la interlocució amb les institucions i el poder legislatiu. En aquest sentit, valorem especialment que els diferents actors vinculats al mecenatge comparteixin la necessitat de disposar d’un marc fiscal que afavoreixi la participació ciutadana i empresarial en el finançament de projectes d’interès general impulsats per les entitats no lucratives.

Tal com assenyala Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, “Catalunya ha estat històricament un país amb una societat civil compromesa, capaç d’organitzar-se i donar resposta a necessitats col·lectives. El nostre teixit associatiu i fundacional —amb centenars d’organitzacions actives en àmbits com l’acció social, la cultura, la salut o la recerca— ha contribuït de manera decisiva a vertebrar el territori i a generar cohesió social des de la proximitat. El tercer sector i la societat civil necessiten i mereixen una llei de mecenatge pròpia, i anem pel bon camí”.

En la reunió mantinguda ahir amb el Departament d’Economia i Finances, vam expressar la nostra voluntat de formar part de manera estable del futur Consell per al Foment del Mecenatge, amb l’objectiu de contribuir al desplegament del nou marc fiscal català, facilitar-ne l’aplicació entre les fundacions i sensibilitzar la societat sobre el valor de la filantropia.

• Compartim la notícia sobre aquesta qüestió publicada el 13/5/2026 pel diari Expansión, amb declaracions de Glòria Oliver, vicepresidenta primera de la CCF i directora general adjunta de la Fundació Pasqual Maragall, i de Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura.

Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions hem signat un acord de col·laboració amb la Fundación Pro Bono España amb l’objectiu de donar a conèixer entre les fundacions associades els serveis d’assessorament jurídic pro bono que promou aquesta entitat, que connecta organitzacions sense ànim de lucre amb professionals del dret per rebre acompanyament jurídic especialitzat.

Aquest conveni representa una nova oportunitat per a les fundacions de la CCF, que podran adreçar consultes a la Fundación Pro Bono España i valorar l’accés a assessorament jurídic de qualitat en qüestions vinculades al desenvolupament, la gestió i l’enfortiment de la seva missió social.

La Fundación Pro Bono España treballa per apropar el pro bono jurídic a les organitzacions sense ànim de lucre i facilitar que puguin disposar d’acompanyament legal en aquells àmbits que contribueixen a reforçar la seva activitat i impacte social.

Aquest acord s’emmarca en la voluntat de la CCF de teixir aliances estratègiques amb entitats i organitzacions que aporten valor al món fundacional. A través d’aquest tipus de col·laboracions, la Coordinadora vol generar noves oportunitats, promoure sinergies i posar a l’abast de les fundacions associades recursos que contribueixin a enfortir la seva gestió, la seva seguretat jurídica i la seva capacitat d’impacte.

Com podeu accedir-hi?

 Les fundacions associades a la CCF que vulguin sol·licitar assessorament jurídic pro bono han d’emplenar el formulari disponible al web de la Fundación Pro Bono España:

• En l’apartat “Cómo nos has conocido”, cal indicar que sou una fundació associada a la Coordinadora Catalana de Fundacions.
• Un cop exposada la consulta a través del formulari, l’equip de la Fundación Pro Bono España es posarà en contacte amb l’entitat.

Per a més informació, podeu contactar amb la Fundación Pro Bono España a través del telèfon 623 063 287 o del correu electrònic info@probonoespana.org.

Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès!

Una trentena de fundacions van participar el passat 7 de maig a la jornada “Reptes i oportunitats en captació de fons privats”, celebrada a El Círcol de Reus i adreçada a entitats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

La trobada, organitzada per Fundraising.cat, l’Associació de Professionals del Fundraising de Catalunya, va néixer amb la voluntat de compartir experiències, generar xarxa i explorar noves vies de finançament privat en un context cada vegada més exigent per a les entitats.

Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions vam participarhi com a entitat col·laboradora, reforçant el nostre compromís amb la generació de coneixement, el treball en xarxa i la professionalització del sector fundacional. Silvina Vázquez, directora de l’Observatori de Fundacions de la CCF, va intervenir en la taula rodona inicial, on va aportar dades clau sobre el sector que van contribuir a contextualitzar els principals reptes i oportunitats en la captació de fons privats al territori.

La taula rodona, moderada per Juan Mezo, membre de l’Associació de Professionals del Fundraising, també va comptar amb la participació de Jordi Cervera, esportista i secretari de Swim for ELA; Misericòrdia Boqué Tosas, responsable de la Comissió Social de la Fundació Privada Reddis, i M. Dolors Olivé Vernet, coordinadora del projecte Impuls social. Tots ells van aportar mirades complementàries i de gran valor des dels seus respectius àmbits, enriquint el diàleg amb experiències i reflexions sobre com enfortir les estratègies de finançament privat.

La jornada es va completar amb el taller “La porta d’entrada als fons privats: revisar, planificar, actuar”, una sessió pràctica a càrrec d’Irene Borràs, consultora i formadora de CAUSES, orientada a ajudar les entitats a analitzar el seu punt de partida i identificar oportunitats concretes per reforçar la seva estratègia de captació de recursos.

La participació de la CCF en aquesta jornada s’emmarca en la voluntat de continuar acompanyant les fundacions arreu del territori, aportant coneixement, dades i espais de connexió que contribueixin a enfortir el sector i a fer més sostenible la seva acció al servei de l’interès general.

Les donacions en espècie són una realitat cada vegada més present en el dia a dia de moltes fundacions, però la seva gestió pot generar dubtes importants: com s’han de valorar, quins requisits legals i fiscals s’han de complir o com s’han de registrar correctament des del punt de vista comptable.

Amb l’objectiu d’aclarir aquestes qüestions, el dijous 4 de juny organitzem una nova sessió del Canal Jurídic, de la mà d’en Jaume Busquet, Economista-Advocat de Busquet Economistes Auditors Estudi Jurídic. Durant la sessió abordarem els aspectes clau de la gestió de les donacions no dineràries, amb una mirada pràctica orientada a facilitar el compliment de la normativa de mecenatge i una correcta gestió per part de les fundacions.

Aquesta sessió és un servei exclusiu per a les fundacions associades a la CCF (*) i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.

* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquest webinar, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a info@ccfundacions.cat o truca’ns al 934 881 480.

A continuació, pots consultar el contingut detallat de la sessió:

PROGRAMA

• 09.30 h Benvinguda i presentació
  Helena Solano – Responsable dels serveis jurídics de la Coordinadora Catalana de Fundacions

• 09.35 h ‘Com gestionar correctament les donacions en espècie: aspectes legals i comptables’
  Jaume Busquet –Economista-Advocat – Busquet Economistes Auditors Estudi Jurídic.

• 10.15 h Torn obert de paraules i resolució de dubtes

• 10.30 h Fi de la sessió

---

Canal Jurídic de la CCF: aquesta sessió forma part dels webinars periòdics que oferim a les fundacions associades des del Canal Jurídic de la CCF, un servei d’informació continuada sobre normatives que afecten les fundacions que té com a objectius:

• Fer pedagogia sobre temes jurídics de forma accessible i de la mà de persones expertes.
• Refrescar coneixements essencials per verificar que les fundacions estan al dia de les seves obligacions legals.
• Facilitar eines i recursos per al compliment de les obligacions legals que afecten el món fundacional.