Ja pots accedir al nou Model de Balanç Social de les fundacions

El nou Model de Balanç Social de les fundacions ja està disponible per a les fundacions associades a la Coordinadora Catalana de Fundacions. Es tracta d’un servei exclusiu de la CCF pensat per facilitar el compliment de les obligacions de transparència i rendició de comptes, així com per ajudar les entitats a avançar cap a una cultura de mesura, aprenentatge i millora contínua.

El Balanç Social ajuda les fundacions a mesurar, explicar i governar millor el seu impacte, a partir d’indicadors adaptables a la realitat de cada entitat i d’una aplicació digital que facilita la recollida de dades i la generació d’un informe personalitzable.

Aquest nou model es va presentar el passat 16 de juliol al Hub Social, en una jornada que va reunir més de 150 fundacions i altres agents del tercer sector, i que va permetre compartir experiències i reflexions al voltant de la transparència, la rendició de comptes i la governança de l’impacte.

Com accedir al nou Model de Balanç Social?

Accedir-hi és molt senzill:

1. Entra a la página principal del web de la CCF: ccfundacions.cat

2. Accedeix a la intranet de la CCF (cal iniciar sessió amb les teves claus de fundació associada)


3. Accedeix a l’apartat “Contingut exclusiu”

Un cop dins la intranet, entra a l’apartat Contingut exclusiu

.

En aquest espai hi trobaràs el Manual del Balanç Social de les fundacions, amb la informació necessària per conèixer el model, els indicadors i el funcionament del procés, així com l’accés a l’eina digital, amb el formulari que et permetrà començar a elaborar el Balanç Social de la teva fundació.

Una eina per fer visible el valor de les fundacions

El nou Balanç Social – que actualitza la versió publicada el 2019 – és una oportunitat per mirar l’organització amb més perspectiva, ordenar la informació clau, comunicar millor el valor que genera la fundació i incorporar la mesura de l’impacte a la gestió del dia a dia.

Des de la CCF animem totes les fundacions associades a fer-se seu aquest model i a utilitzar-lo com una eina per reforçar la transparència, la confiança i la contribució del món fundacional a la societat.

Si tens dubtes o necessites informació addicional, fes-nos-ho saber enviant un correu a info@ccfundacions.cat

Presentem el nou Model de Balanç Social, una eina per ajudar les fundacions a demostrar amb dades el seu impacte social

El passat 16 de juliol vam presentar el nou Model de Balanç Social de les fundacions, una eina renovada per ajudar les entitats a recollir, analitzar i comunicar informació clau sobre la seva activitat, la seva gestió i la seva contribució social, ambiental i de bon govern.

L’acte, celebrat al Hub Social de Barcelona i conduït per Sara Pérez, gerenta de la CCF, va reunir representants de fundacions, membres de patronats, equips directius i professionals del sector fundacional interessats a avançar en la transparència, la rendició de comptes i la governança de l’impacte.

El nou model, impulsat per l’Observatori de Fundacions de la CCF amb la col·laboració de SGA, actualitza l’eina creada l’any 2019 i respon a la necessitat de disposar d’un instrument més senzill, útil i operatiu per ordenar la informació de les fundacions, millorar la qualitat i comparabilitat de les dades i reforçar la connexió entre la missió de cada entitat, les activitats que desenvolupa i els resultats que genera.

Durant la seva intervenció, Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, va destacar que el nou Balanç Social vol contribuir a reforçar la confiança en el món fundacional: “La confiança no es construeix només afirmant que fem una bona feina. Es construeix demostrant-la. I això vol dir ser capaces d’explicar, amb dades i evidències, quin canvi generem en la vida de les persones i en el conjunt de la societat”.

Bieto també va subratllar que les dades no substitueixen la dimensió humana de l’acció fundacional, sinó que la fan més visible: “Convertir l’acció en dades no vol dir reduir la complexitat de la tasca fundacional a unes xifres. Al contrari: les dades ens ajuden a fer-la més visible, comprensible i compartible”.

Una eina per retre comptes, millorar i comunicar el valor generat

El Balanç Social és un servei de la CCF per facilitar el compliment de les obligacions de transparència de les fundacions, una eina comuna per reforçar la rendició de comptes, ja que facilita presentar de manera clara com desenvolupen la seva missió, com gestionen els recursos i com es relacionen amb els seus grups d’interès.

Alhora, contribueix a la millora interna de les organitzacions. El procés de resposta permet identificar fortaleses, detectar àmbits de millora, revisar pràctiques de gestió i fer seguiment de l’evolució dels resultats al llarg del temps.

Un model més senzill, comparable i orientat a l’impacte

El nou Model de Balanç Social s’organitza a partir de tres eixos ESG: Social, Medi Ambient i Bon Govern. En total, recull 47 indicadors, distribuïts en 26 indicadors de l’eix Social, 17 de Bon Govern i 4 de Medi Ambient. Aquesta estructura permet ordenar la informació de manera clara i facilita una lectura integral de la gestió i la contribució de cada fundació.

Una de les principals novetats és la lògica progressiva del model, que classifica els indicadors en dos nivells: un nivell bàsic, amb la informació essencial que totes les fundacions han de poder aportar, i un nivell avançat, pensat per a entitats amb un grau més elevat de sistematització de dades o que volen aprofundir en determinats àmbits de gestió i impacte.

El model també incorpora un enfocament més orientat als resultats i a l’impacte. No només recull informació sobre activitats realitzades, sinó que ajuda les fundacions a identificar a qui s’adrecen, quin canvi volen generar i quines evidències permeten valorar-ne els resultats. Silvina Vázquez, directora de l’Observatori de Fundacions de la CCF, va destacar que “per generar confiança no n’hi ha prou amb explicar què fem: cal demostrar amb dades i evidències quin impacte generem. El Balanç Social ens ajuda precisament a fer visible aquesta contribució i a desmuntar prejudicis sobre el món fundacional.”

Per la seva banda, Gabriela Cruz, directora de Sostenibilitat Corporativa de SGA, va posar en valor la “Comunitat de Pràctica, formada per fundacions de perfils diversos, ens ha permès testar i millorar el nou model de Balanç Social, adaptant-lo a les necessitats, capacitats i recursos reals de les entitats.”

Experiències de fundacions en la mesura i la governança de l’impacte

La jornada va incloure també una taula de bones pràctiques, moderada per Sílvia Ayuso, directora acadèmica i investigadora principal de la Càtedra MANGO d’Innovació Social d’ESCI-UPF, en què diverses fundacions van compartir la seva experiència en l’àmbit de la mesura i la governança de l’impacte.

Marta Ibarz, directora de la Fundació Iluro, va afirmar que “analitzar l’impacte de la fundació ens ha permès passar del ‘feu moltes coses’ a construir un relat basat en dades, que ens ajuda a demostrar amb evidència la nostra contribució a la societat.”

Sergio Rodríguez, director de la Fundació Foment de l’Habitatge Social, va assenyalar que “mesurar l’impacte no només ens permet conèixer què passa quan una família accedeix a un habitatge, sinó també entendre millor el procés d’acompanyament i millorar la nostra intervenció.”

En la seva intervenció, Jordi Garcia, gerent de la Fundació CIPO, va explicar que “el gran repte és incorporar l’anàlisi de l’impacte a la cultura organitzativa de la fundació, perquè no sigui un exercici puntual, sinó una manera de gestionar, aprendre i millorar.”

Una eina viva i construïda amb les fundacions

El nou Model de Balanç Social s’ha desenvolupat amb la participació de fundacions de perfils diversos, en el marc de la Comunitat de Pràctica en Mesura d’Impacte de la CCF. Les seves aportacions han permès adaptar els indicadors, millorar la usabilitat i fer que el model sigui més proper a la realitat del sector, a les seves capacitats i als diferents graus de maduresa en la gestió de dades.

El Balanç Social és una eina viva, que haurà de continuar evolucionant amb les fundacions. L’objectiu és que les entitats se’l facin seu i l’incorporin progressivament a la seva manera de gestionar, comunicar i retre comptes. En aquest sentit, el model també permetrà generar una mirada agregada del sector. L’anàlisi de les dades podrà contribuir a identificar tendències, necessitats compartides i àmbits de millora, així com a fer més visible la contribució de les fundacions al país.

Suport institucional i col·laboració entre agents

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Clara Vicente, responsable de projectes de la Fundació Caixa Enginyers, i d’Immaculada Barral, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Gestió Adequada de Conflictes.

Clara Vicente ha destacat que “aquest any, en què la Fundació Caixa Enginyers commemora 15 anys de compromís amb la transformació social, reafirmem la nostra aliança amb la Coordinadora impulsant  un projecte que dota les fundacions d’una eina útil per mesurar, gestionar i explicar el seu impacte. Fer visible aquest valor és clau per reforçar la confiança, impulsar la millora contínua i contribuir a un tercer sector més fort i preparat per als reptes de futur.”

Per la seva banda, Immaculada Barral, va fer un reconeixement a “la feina de la Coordinadora Catalana de Fundacions a l’hora d’impulsar el món fundacional i de promoure eines que reforcen la transparència, el bon govern i la rendició de comptes de les entitats.”

Aquest projecte compta amb la col·laboració del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i amb el suport el suport de la Fundació Caixa Enginyers, en el marc de la seva col·laboració amb l’Observatori de Fundacions de la CCF. Aquest suport contribueix a impulsar estudis, informes i eines de coneixement que aporten dades clau per entendre el pes del sector fundacional, explicar-ne la contribució i reforçar-ne la visibilitat.

Una jornada compromesa amb la sostenibilitat

Durant l’esmorzar de benvinguda, les persones assistents han pogut participar en el punt “Com has vingut?”, de la Xarxa Barcelona + Sostenible, a la qual la CCF s’ha adherit recentment. Mitjançant aquesta dinàmica, els participants han indicat quin mitjà de transport han utilitzat per arribar al Hub Social i des d’on venien.

Aquesta informació permet calcular l’impacte en emissions de CO₂ dels desplaçaments associats a l’acte i contribuir a sensibilitzar sobre l’impacte ambiental de les nostres decisions quotidianes.

La iniciativa ha tingut una molt bona acollida, amb la participació del 95% de les persones assistents. Les dades recollides mostren que més de la meitat dels participants van optar pel transport públic per arribar al Hub Social, tant des de fora de Barcelona com des de diferents districtes de la ciutat. Si hi sumem les persones que van venir a peu o en bicicleta, el percentatge de desplaçaments sostenibles arriba al 70%.

Les dades recollides indiquen que els desplaçaments de les persones que van respondre l’enquesta van generar 93,1 kg de CO₂, amb una mitjana de 0,76 kg de CO₂ per assistent. Per fer més comprensible aquesta xifra, aquesta petjada equival aproximadament al CO₂ que absorbirien 4.724 arbres en un dia; en termes individuals, la mitjana per assistent equivaldria al CO₂ absorbit per uns 39 arbres en un dia. Aquest exercici ens ajuda a prendre consciència de l’impacte ambiental associat als esdeveniments i a identificar oportunitats de millora per reduir-lo en properes activitats.

A més, les dades obtingudes apunten que, en pròxims esdeveniments, es podria reduir la petjada de carboni gairebé a la meitat si totes les persones assistents optessin per mitjans de transport públics o sostenibles.

Aprofita el 25% de descompte per assistir al Digital Fundraising Hub 2026!

El punt de trobada per als professionals del Tercer Sector, i una oportunitat per a les fundacions que busquen impulsar les estratègies de captació de fons i expandir el seu impacte social a l’era digital.

El pròxim 15 d’octubre, l’Asociación Española de Fundraising (AEFr) organitza una nova edició de la jornada Digital Fundraising Hub, un esdeveniment que es durà a terme a Barcelona, al Hub Social (C/ de Girona, 34). Es parlarà sobre com la tecnologia, les dades i la creativitat estan redefinint la captació de fons i la feina de les entitats no lucratives, de la mà d’experts i líders del sector.

T’animem a consultar el programa i a no perdre’t l’oportunitat de transformar la teva fundació amb les eines més innovadores i les millors pràctiques en un entorn digital en evolució constant.

Aprofita el 25% de descompte!

En el marc de l’acord de col·laboració que tenim amb l’AEFr, les fundacions associades a la CCF podeu assistir a la jornada Digital Fundraising Hub amb un 25% de descompte sobre el preu de l’entrada per a no socis de l’AEFr. Si encara no tens el codi, posa’t en contacte amb nosaltres enviant un correu a info@ccfundacions.cat

Us animem a participar-hi per impulsar la vostra estratègia de captació de fons i, alhora, contribuir a fer créixer el sector fundacional!

Què vol dir “Catalunya, país de fundacions”? Ho expliquem a ‘Tot es mou’, de 3Cat

El programa Tot es mou de 3Cat convida Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, per parlar del pes del món fundacional català i de la seva contribució a la societat.

Durant l’entrevista, conduïda per Helena Garcia Melero, Bieto ha explicat per què Catalunya és un “país de fundacions” i ha posat en valor el paper de les més de 2.000 fundacions actives que treballen al país en àmbits com l’acció social, la salut, l’educació, la cultura, la recerca, el medi ambient o la cooperació.

La presidenta de la CCF ha destacat que les fundacions són una expressió de la societat civil organitzada al servei del bé comú i que tenen un impacte directe en la vida quotidiana de moltes persones. En aquest sentit, ha citat diversos exemples de fundacions referents per il·lustrar la diversitat, l’arrelament i la capacitat transformadora del sector fundacional català.

L’entrevista també ha comptat amb la participació de col·laboradors habituals del programa, com Màrius Carol, Judit Mascó i Marc Rovira, que han contribuït a posar en context la importància del món fundacional i el seu paper en la construcció d’una societat més justa, cohesionada i compromesa. Durant l’entrevista, Roger Arnau, periodista del programa, ha fet una radiografia del sector fundacional català, amb xifres de l’Observatori de Fundacions de la CCF.

A continuació, compartim el vídeo de l’entrevista completa:

Portes obertes formació: ‘Com fer les teves reunions en línia més dinàmiques i participatives’

Les reunions en línia no han de ser sinònim de pantalles apagades, silencis incòmodes i llargues presentacions. I saps què? Aconseguir que siguin realment útils i participatives no depèn només de la tecnologia.

El pròxim 16 de setembre, el departament de formació de la CCF et convida a una sessió de portes obertes – gratuïta i amb aforament limitat – en què podràs descobrir com transformar una reunió virtual en un espai on les persones participin, pensin, col·laborin i prenguin decisions.

Durant el webinar, i de la mà de Maria Batet (Valors d’Emprendre), treballarem cinc moviments essencials per dinamitzar una reunió:

·  Obrir (crear connexió).
·  Activar (fer pensar).
·  Construir (fer conversar i generar idees).
·  Decidir (prioritzar i acordar).
·  Tancar (compromís i transferència).

Al llarg de la trobada analitzarem per què moltes reunions en línia no funcionen, identificarem les claus que afavoreixen la participació i coneixerem recursos pràctics que podràs incorporar a les teves reunions des del primer moment.

A més, durant la sessió, que serà gratuïta i amb places limitades, podràs conèixer com treballem a les formacions Aprèn i Aplica de la CCF: amb una metodologia pràctica, participativa i orientada a aplicar els aprenentatges als reptes reals de les fundacions.ons.

 

Ens ha deixat Alba Molas Rifà, gerent històrica de la CCF

Amb molta tristesa, us comuniquem que ahir, 1 de juliol, ens va deixar Alba Molas Rifà, gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions durant vint-i-cinc anys, des del 1992 fins al 2017.

Des de la Junta Directiva, l’equip professional i totes les persones que vam compartir amb ella la seva llarga etapa al capdavant de la CCF, expressem el nostre condol més sincer a la seva família, amistats i persones estimades.

L’Alba va dedicar una part molt important de la seva trajectòria professional a fer créixer i consolidar la Coordinadora. Amb visió, empenta i vocació de servei, va contribuir a professionalitzar l’organització, a reforçar-ne el paper com a entitat representativa i a impulsar nombroses iniciatives al servei de les fundacions catalanes.

Va promoure projectes rellevants, diverses publicacions de referència i nombrosos espais de trobada, coneixement i col·laboració, que van contribuir a enfortir i cohesionar el sector fundacional.

La recordarem com una persona compromesa, emprenedora i amb un profund esperit cívic; una gran defensora de les fundacions i de la seva contribució al progrés social del país. També recordarem la seva manera de ser, tan única.

Des de la seva jubilació, vivia a Osona, implicada en la vida local i gaudint d’una etapa personal tranquil·la, a prop de la natura.

La Coordinadora Catalana de Fundacions vol expressar-li el seu agraïment per tants anys de dedicació, pel seu llegat i per la seva contribució decisiva a la construcció de la CCF que avui coneixem.

La recordarem amb molta estima.

Descansi en pau.

Eugènia Bieto, reelegida presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions

Eugènia Bieto Caubet ha estat reelegida presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions en el marc de l’Assemblea General de l’entitat, celebrada el 29 de juny a la seu de la Fundació Damm, a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. Bieto, que concorria com a única candidata a la presidència, inicia així el seu segon mandat al capdavant de l’entitat que representa el món fundacional català.

L’Assemblea General, trobada anual de les fundacions associades a la CCF, ha estat inaugurada pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, l’Hble. Sr. Ramon Espadaler. D’acord amb el que estableixen els estatuts de l’entitat, durant la sessió també s’han celebrat les eleccions per a la renovació parcial de la Junta Directiva.

La reelecció de Bieto obre una nova etapa orientada a consolidar la CCF com a institució de referència del món fundacional català, reforçar la seva capacitat d’incidència pública i institucional, ampliar els serveis a les fundacions i fer més visible la contribució del sector al progrés social, educatiu, cultural, científic i sanitari del país.

“Encetem un nou mandat amb la voluntat de liderar, projectar i mobilitzar el sector fundacional català. Volem que la CCF sigui la gran institució de referència de les fundacions: un espai de coneixement, suport, innovació i comunitat, però també una veu col·lectiva capaç de fer visible la contribució extraordinària de les fundacions al progrés del país”, ha afirmat Eugènia Bieto.

Un primer mandat de creixement i consolidació

El primer mandat d’Eugènia Bieto al capdavant de la CCF ha estat marcat pel creixement de la comunitat fundacional, el reforç dels serveis a les entitats associades, l’impuls del discurs institucional i una major presència pública de la Coordinadora.

Durant aquest període, la CCF ha superat les 800 fundacions associades, consolidant-se com l’entitat de referència del món fundacional català. També ha reforçat àmbits clau com l’assessorament jurídic, la formació, la generació de coneixement i la representació institucional, en un context de creixent complexitat normativa i d’exigència social envers les entitats no lucratives.

La Coordinadora ha treballat també per reforçar la visibilitat del sector i situar les fundacions en el debat públic com a actors essencials en la resposta als grans reptes del país. Un dels eixos del mandat ha estat consolidar les fundacions dins l’imaginari col·lectiu i fer evident el seu impacte en la vida quotidiana de la ciutadania.

Reptes del nou mandat: liderar, projectar i mobilitzar el sector

En el nou mandat, la CCF es proposa continuar desplegant el Pla Estratègic 2025-2028, amb l’objectiu d’enfortir el sector fundacional català i acompanyar les fundacions davant dels principals reptes de futur: la confiança social, el bon govern, la transparència, la sostenibilitat econòmica, la digitalització, el relleu als patronats, la mesura de l’impacte i la necessitat de construir aliances més fortes entre administracions, empreses, fundacions i ciutadania.

Bieto ha remarcat que “la confiança no es reclama: es construeix demostrant cada dia la contribució que les fundacions fan al progrés del país”. En aquest sentit, la CCF continuarà impulsant eines de coneixement, formació, assessorament i bon govern per ajudar les fundacions a explicar millor què fan, com ho fan i quin impacte generen.

El nou mandat també estarà marcat per la voluntat de reforçar la incidència institucional i la participació de la CCF en els debats legislatius i de polítiques públiques que afecten el sector. La Coordinadora vol contribuir a construir un marc normatiu més coherent, facilitador i adaptat a la realitat de les fundacions, especialment en àmbits com el mecenatge, la transparència, la col·laboració publicoprivada i el reconeixement del paper del tercer sector.

“Els grans reptes socials no es resolen en solitari. Necessiten cooperació, confiança i una mirada que vagi més enllà dels límits de cada organització. Les fundacions han de ser actors clau en aquesta nova manera de construir respostes compartides”, ha destacat Bieto.

Renovació parcial de la Junta Directiva

En el marc de l’Assemblea General també s’ha celebrat la renovació parcial de la Junta Directiva de la CCF, amb 11 candidatures presentades per cobrir 6 vacants. Les candidatures corresponen a fundacions de diferents àmbits fet que reflecteix la diversitat del teixit fundacional català.

Les fundacions escollides per formar part de la Junta Directiva són: Fundació Sociosanitària i Social Santa Tecla, representada per Joan Aregio; Fundació Catalunya-La Pedrera, representada per Carles Ribas; Fundació IPHES, representada per Maria Targa; Fundació Universitat de Lleida, representada per Mercè Balcells, i Fundació Escola Pia – Joan Profitós, representada per Jordi Vilà, que renoven el seu compromís com a membres de la Junta Directiva, i Fundació Sanitària Sant Pere Claver, representada per Carles Descalzi, que s’incorpora per primera vegada a l’òrgan de govern de la CCF.

La presidenta de la CCF ha volgut agrair les candidatures que no han estat escollides, així com la dedicació de les persones que finalitzen el seu mandat a la Junta Directiva.

“El futur de la CCF no el construeix una presidència ni una Junta en solitari; el construïm entre totes les fundacions que formen part d’aquest projecte col·lectiu. Per això, vull expressar el meu agraïment més sincer a totes les persones que han dedicat temps, criteri i compromís a enfortir la Coordinadora i el conjunt del sector fundacional”, ha afirmat Bieto.

Amb aquesta renovació, la Junta Directiva de la CCF reforça la seva pluralitat i representativitat, integrant fundacions de diferents àmbits d’actuació, territoris i dimensions.

 

Compareixem al Parlament per traslladar la visió del món fundacional sobre el Projecte de llei de drets culturals de Catalunya

Ahir, dillluns 22 de juny, la Coordinadora Catalana de Fundacions va comparèixer al Parlament de Catalunya per exposar el seu posicionament sobre el Projecte de llei de drets culturals de Catalunya i traslladar als grups parlamentaris un conjunt de propostes de millora al text.

La compareixença va comptar amb la intervenció de Sara Pérez, gerenta de la CCF, i de Marta Esteve, directora general de la Fundació Carulla, membre de la Junta Directiva de la CCF i representant de la Comissió de Cultura de la Coordinadora.

Des de la CCF valorem molt positivament l’impuls d’una llei que reconegui la cultura com un dret de la ciutadania i com un bé públic essencial. Considerem que aquest reconeixement és un pas important per reforçar el paper de la cultura en el desenvolupament personal, la cohesió social i la qualitat democràtica.

Al mateix temps, durant la compareixença davant la Comissió de Cultura vam subratllar que la llei ha d’evitar quedar-se en un pla merament declaratiu. Reconèixer els drets culturals és necessari, però cal garantir que totes les persones els puguin exercir de manera real i efectiva, amb independència del seu lloc de residència, situació econòmica, edat, origen, capacitats o llengua.

En aquest marc, la nostra intervenció va posar en valor la contribució del món fundacional al sistema cultural català. Prop del 37% de les fundacions de Catalunya desenvolupen la seva activitat en l’àmbit cultural, contribuint a la preservació del patrimoni, l’educació, la creació, la mediació, la recerca, la difusió cultural i l’activació comunitària. En aquest sentit, la compareixença no va ser només com a entitat representativa del sector fundacional, sinó també com a part activa del sistema cultural català.

Propostes de millora traslladades als grups parlamentaris

Per concretar aquesta visió, des de la CCF vam presentar diverses esmenes i consideracions centrades, especialment, en sis qüestions:

  • Fer efectius els drets culturals, incorporant obligacions concretes, mecanismes de garantia i una memòria anual d’impacte amb indicadors que permetin avaluar-ne el compliment.
  • Garantir un finançament suficient i estable, reforçant l’objectiu del 2% del pressupost de la Generalitat destinat a cultura i assegurant la continuïtat dels projectes culturals.
  • Reconèixer el sistema cultural com un ecosistema plural, en què les fundacions, associacions, cooperatives, equipaments, creadors i altres agents de la societat civil són part activa de la garantia dels drets culturals.
  • Reforçar l’accessibilitat real a la cultura, abordant les barreres físiques, sensorials, econòmiques, territorials, digitals, simbòliques i lingüístiques que encara dificulten l’accés i la participació cultural.
  • Donar més centralitat a l’educació cultural, artística i lectora, i garantir l’accés al coneixement en català, especialment en l’entorn digital, com a part essencial dels drets culturals.
  • Preservar la coherència normativa del mecenatge, reconeixent-lo com a instrument clau de suport a la cultura, però reservant-ne la regulació completa a una futura llei general catalana de mecenatge.

Compartim el vídeo de la compareixença de la CCF davant la Comissió de Cultura:

Últimes places! Presentació del nou Model de Balanç Social de les fundacions

El pròxim 16 de juliol, et convidem a la presentació del nou Model de Balanç Social de les fundacions, una eina renovada per ajudar les entitats a mesurar, explicar i governar millor el seu impacte.

Les fundacions tenen la responsabilitat d’explicar què fan, com gestionen els recursos que els han estat confiats i quin impacte generen. Per això, la transparència i la rendició de comptes no són només obligacions legals, també són eines per reforçar la confiança social, valorar els resultats i identificar oportunitats de millora per part de les fundacions.

Una eina per mesurar, explicar i governar l’impacte més enllà del recompte d’activitats

El nou model, que actualitza l’eina creada per la CCF l’any 2019, s’estructura en 3 dimensions: social, ambiental i bon govern. Incorpora indicadors de nivell bàsic i avançat, adaptables a la dimensió i al grau de maduresa de cada fundació, i incorpora una aplicació digital que simplifica la recollida de dades i genera un informe personalitzable.

El nou model de Balanç Social convida les fundacions a anar més enllà del recompte d’activitats o persones ateses per analitzar els resultats assolits, les evidències disponibles i els canvis que contribueixen a generar. Mesurar l’impacte permet comprendre millor l’activitat, comunicar-ne el valor i prendre decisions més fonamentades.

Un model construït amb les fundacions

El model s’ha desenvolupat amb la participació de fundacions de perfils diversos, en el marc de la Comunitat de Pràctica en Mesura d’Impacte de la CCF. Les seves aportacions han permès adaptar els indicadors i la usabilitat a la realitat del sector, mentre que l’anàlisi agregada de les dades ajudarà a identificar tendències i a fer visible la contribució de les fundacions al país.

Acte de presentació

La presentació pública del nou Model de Balanç Social tindrà lloc el 16 de juliol, a partir de les 9.30 h, al Hub Social (Girona, 34, Barcelona). La jornada permetrà conèixer les característiques i el funcionament del nou model, així com reflexionar sobre els reptes i les oportunitats que plantegen la mesura, la gestió i la governança de l’impacte social. També es compartiran les experiències de diverses fundacions que han avançat en aquest àmbit i que explicaran com incorporen la mesura de resultats i d’impacte a les seves organitzacions.

PROGRAMA

09.30 h           Acreditacions i esmorzar de benvinguda

10.00 h           Presentació del nou Model de Balanç Social de les fundacions

      • Silvina Vázquez — Directora de l’Observatori de Fundacions de la CCF
      • Gabriela Cruz — Directora de Sostenibilitat Corporativa de SGA

10.50 h           Taula de bones pràctiques: experiències en la mesura i la governança de l’impacte

      • Marta Ibarz — Directora de la Fundació Iluro
      • Sergio Rodríguez — Director de la Fundació Habitatge Social
      • Jordi Garcia — Gerent Fundació CIPO

Modera: Silvia Ayuso — Directora acadèmica i investigadora principal de la Càtedra MANGO d’Innovació Social d’ESCI-UPF.

12.00 h           Cloenda

      • Eugènia Bieto — Presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
      • Iñaki Irisarri — Fundació Caixa d’Enginyers
      • Immaculada Barral — Directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Gestió Adequada de Conflictes

12.30 h. Fi de l’acte

* Inscripció gratuïta. Aforament limitat (Places assignades per ordre d’inscripció).

 

Rafael Ruiz de Gauna: “Què canvia amb la Llei del tercer sector social?”

  • Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat l’11 de juny a Social.cat

El passat 20 de maig, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del tercer sector social. No és una normativa menor per a les entitats no lucratives de l’acció social, i pot inspirar altres àmbits. La millora del marc legal del tercer sector social era una reivindicació des del 2015. El camí ha estat llarg: Catalunya arriba a aquesta regulació com la setena comunitat autònoma amb legislació pròpia, deu anys després de la primera norma del País Basc.

Però què aporta aquesta legislació a les fundacions i entitats no lucratives de caire social? Algunes claus d’interpretació:

  1. Reconeix el tercer sector social com a subjecte de dret. Fins ara, el concepte era sociològic; ara passa a ser jurídic, amb més legitimitat i drets i deures exigibles.
  2. Reconeix i valora la pluralitat d’àmbits d’intervenció, activitats i tradicions de ser tercer sector social, fixant requisits mínims sobre condicions laborals, voluntariat, qualitat, participació, transparència, sostenibilitat ambiental i avaluació de l’impacte. Cal aplicar-los proporcionalment a la dimensió de l’entitat, fet que protegeix de realitats mercantils intrusives. En relació amb les fundacions, tracta amb consideració la identitat d’un patrimoni i un patronat al servei d’una finalitat d’interès general, i parla de “garantir la governança democràtica o participativa d’acord amb la normativa aplicable a la fórmula jurídica que adoptin” i d’afavorir la participació, així com d’afavorir procediments participatius adaptats a la naturalesa jurídica de l’organització.
  1. Consagra que l’instrument preferent de relació entre les administracions públiques i el tercer sector, per a la provisió de serveis de responsabilitat pública, serà l’acció concertada social i la gestió delegada, segons la legislació de provisió de serveis socials en tràmit. És important perquè intenta fugir de mecanismes precaris com la contractació pública sense revisió de preus o les subvencions graciables.
  2. Instaura el dret de les entitats a participar en la vida pública, amb igualtat i equitat, i fixa el Consell de Diàleg Civil com a instrument per fer-ho. Crea així un espai propi més enllà del Diàleg Social.
  3. Fixa elements simbòlics, com el Dia del Tercer Sector Social de Catalunya, el 20 de maig, i un cens coordinat amb altres registres. També incorpora l’avaluació de l’impacte de les polítiques públiques i de les actuacions del tercer sector.
  4. Determina que el finançament de les entitats i les condicions laborals han de ser adequats als serveis públics que presten, i estableix una convergència retributiva pública, així com suport estructural pluriennal per a les federacions.
  5. Estableix per llei el pla de suport al tercer sector social de caire quadriennal i li dona més rellevància.

És també un primer pas en el triple marc legislatiu, juntament amb la Llei de l’Economia social i solidària i la Llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials. Fixa bases i criteris que han de mantenir-se de manera coherent en les altres normes, i que contemplen satisfactòriament la diversitat del tercer sector, una pluralitat que ens enriqueix i enforteix.

Més enllà dels aspectes concrets, la llei traspua una filosofia de fons: les entitats del tercer sector són imprescindibles per al sosteniment de l’Estat del benestar. La iniciativa social —i també la fundacional— ha contribuït a vertebrar la societat i és essencial per aportar qualitat humana, transformació social i responsabilitat col·lectiva.

Les administracions públiques són fonamentals, però sense la societat civil organitzada no seria possible garantir el mateix grau de cohesió social ni l’acompanyament a tantes persones. Per això, el legislador ha de reconèixer, protegir i promoure aquestes entitats, facilitant-ne l’acció i preservant-ne el valor social.

La llei suposa un reconeixement a una trajectòria centenària, una consolidació i més garanties d’unes condicions adequades, però també una responsabilitat per a les entitats que estem disposades a assumir.