El sector fundacional gironí mostra la seva diversitat, arrelament i capacitat de generar impacte social en el territori

Avui, 23 d’octubre, hem celebrat la trobada ‘Trobada de fundacions de les comarques gironines’, un acte que ha reunit a més de 70 representants de fundacions referents de la demarcació de Girona de diversos àmbits, com ara l’àmbit social, l’educació, la salut, la cultura, la recerca o la tecnologia.

L’objectiu de la trobada, organitzada al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona, ha estat crear xarxa i fomentar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en la gestió i governança que afecten el funcionament dels patronats.

La sessió s’ha obert amb els discursos institucionals d’Anna Albar, directora general del Parc de Recerca de la UdG; Joan Martí, director general de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació; Sergi Font, tercer tinent d’alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Àrea Urbana de l’Ajuntament de Girona, i Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, qui ha definit la trobada com “un espai de diàleg, d’inspiració i de col·laboració, on les fundacions del territori poden compartir experiències, establir vincles i sumar esforços per fer més fort el món fundacional a Girona i arreu del país”. Bieto, també ha posat en relleu la tasca de la CCF com a entitat que representa el sector fundacional a Catalunya i alguns dels principals objectius de l’entitat, com ara la incidència en les qüestions legislatives que afecten el sector o facilitar eines que contribueixin a l’impuls de les fundacions i a l’assoliment de la seva missió.

A continuació, Silvina Vázquez, directora de l’Observatori de Fundacions de la CCF, ha exposat la fotografia del sector a la demarcació de Girona, destacant-ne el pes i la vitalitat dins del conjunt de Catalunya. Segons les dades de l’Observatori, al país hi ha més de 2.000 fundacions actives, de les quals prop del 10% són gironines —un total de 198 entitats—, fet que situa la demarcació en el segon lloc en nombre de fundacions, només per darrere de Barcelona. Les fundacions gironines mostren una forta orientació cap a la cultura (42%) i l’àmbit social (30%), una dada que, en paraules de Vázquez, “reflecteix l’arrelament territorial i la vocació de cohesió social del teixit fundacional local”. Amb més de 8.000 treballadors, més de 2.500 persones voluntàries i més d’1,2 milions de serveis a persones beneficiàries, les fundacions gironines es consoliden com un reflex del compromís de la societat civil amb el territori.

Projectes que arrelen al territori: innovació, comunitat i salut

La sessió ha continuat amb una mostra de projectes impulsats des del territori: “Pioneers of our Time”, presentada per Aleix Millet, cap de programa de l’àrea de Paisatges Resilients; “Futur GironaEst”, amb la intervenció de Bernat Rubió, vocal del patronat; el projecte “Claret Sargatal”, presentat per Ariadna Claret, vocal del patronat; “Comunitària Vall de Camprodon”, a càrrec d’Anna Puixeu, coordinadora, i “Rema contra el Càncer”, explicat per Josep Juncà, gerent.

Tots cinc casos han posat el focus en l’arrelament local, la col·laboració amb agents públics i privats, i la capacitat de generar impacte social i canvis tangibles a curt i mitjà termini.

Una guia per a patronats efectius: del compliment a l’alt rendiment

En el tram central de la jornada, Sara Pérez, gerenta de la CCF, ha presentat la “Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI”, una eina imprescindible per a la millora de la gestió dels patronats, un recurs que la CCF posa a disposició de les fundacions amb informació, recomanacions i idees essencials per exercir el càrrec de patró o patrona de forma conscient i responsable.

“Amb aquest recurs volem ajudar les fundacions a reforçar el rol del patronat en la governança, l’estratègia i la rendició de comptes, que disposin d’una guia a l’hora d’orientar, acompanyar i obrir portes” ha afirmat Pérez. L’ha acompanyada Artur Altabàs, president de la Fundació MIFAS, amb qui ha compartit un debat en què han abordat qüestions clau com les motivacions per formar part d’un patronat, el coneixement dels drets i deures dels seus membres, els límits entre govern i gestió, o les claus per assolir patronats d’alt rendiment. També s’hi ha analitzat el relleu generacional i la necessitat de planificar la successió en els òrgans de govern, així com d’atraure noves generacions compromeses amb la missió fundacional.

Treball en grups: barreres, reptes i oportunitats per enfortir els patronats
La segona part de la jornada s’ha centrat en les taules de treball ‘Impulsem els patronats!
Barreres i reptes vs Bones pràctiques i oportunitats’, un format que ha fomentat la col·laboració entre les fundacions i l’intercanvi de coneixement amb l’objectiu de compartir iniciatives, experiències i recursos a l’hora de gestionar els patronats de la fundació, alhora que explorar possibles solucions que els ajudin a afrontar els seus reptes.

Entre les principals barreres, s’ha assenyalat la burocràcia creixent a la qual han de fer front les fundacions; la dificultat de trobar membres del patronat i perfils vinculats amb la missió de la fundació; la complexitat a l’hora d’implicar els patronats en la captació de fons; l’alta rotació i la necessitat de perfils especialitzats i, en alguns casos, el poc coneixement sobre el món fundacional.

Pel que fa als reptes, s’ha apuntat a la professionalització de la gestió de les entitats, la planificació estratègica, la diversitat i renovació del patronat, la captació de fons i la millora de la comunicació entre el patronat i l’equip tècnic.

Com a bones pràctiques, destaquen la creació d’espais de participació i comunicació informals per als membres del patronat que els permetin viure el dia a dia de la fundació; creació de mecanismes d’autoavaluació per als membres del patronat i la generació d’informes periòdics, o la integració de perfils experts en àrees alienes al coneixement de la fundació per tal d’explorar noves oportunitats. I sobre les oportunitats, s’ha coincidit en la professionalització de la gestió; millorar la comunicació entre patronat i els equips; mesurar l’impacte dels membres i comptar amb patronats formats per perfils diversos i complementaris per tal de millorar l’eficàcia i l’abast de la fundació.

La posada en comú de conclusions ha precedit la cloenda institucional, amb les intervencions de Joan Margall, director de la Fundació “La ciutat invisible” i membre de la Junta Directiva de la CCF; Salvador Martí, vicerector de Comunicació de la UdG; i Maria Isabel Bernal, directora dels Serveis Territorials a Girona del Departament de Cultura. Tots tres han celebrat el fet que la trobada s’hagi celebrat a Girona i, particularment, en un entorn de coneixement i innovació com és la Fundació Universitat de Girona, i han destacat l’arrelament i el potencial del món fundacional, tal com han demostrat els cinc casos d’èxit que s’han presentat, projectes impulsats per part de fundacions de la província.

Des de la CCF valorem de forma molt positiva aquesta trobada i ens reforça en el nostre objectiu d’afavorir la col·laboració entre fundacions de diversos àmbits d’arreu del país i de mostrar el potencial i la contribució de les fundacions al benestar de les persones.

Compartim la notícia de Diari de Girona, i de Girona TV, que es va fer ressò de la trobada a l’informatiu migdia:

El sector fundacional a Girona (*)
A les comarques de Girona hi ha un total de 198 fundacions actives, que donen feina a 8.322 persones i compten amb la col·laboració de 2.887 persones voluntàries. L’any 2022, les fundacions gironines van prestar més d’1,2 milions de serveis a persones beneficiàries, la qual cosa suposa una contribució directa a la cohesió social i al desenvolupament del territori.

Com passa amb el cas de les fundacions de Tarragona i Lleida – i a diferència del que succeeix a la província de Barcelona, on hi ha una gran concentració de fundacions – a Girona cada fundació tendeix a tenir un abast més ampli, oferint múltiples serveis per arribar a les necessitats del seu entorn. Es tracta d’un model multifuncional, que respon a la necessitat de compensar la menor densitat institucional i la manca d’alternatives públiques o privades, assumint així un rol més central i polivalent en la cobertura social i comunitària del territori.

(*) Font: Observatori de Fundacions de la CCF