Exigim al Gobierno que tramiti la reforma de la Llei de mecenatge mitjançant un decret-llei

• Es frustra la reforma de la Llei de mecenatge 48 hores abans de ser aprovada. Després de ser ratificada al Congrés, la reforma es trobava en tràmit al Senat quan les dues Cambres es van dissoldre pel 23J

• La reforma és fruit del consens del sector i havia aconseguit pràcticament la unanimitat de tots els grups parlamentaris

• El sector fundacional, format per més de 10.000 entitats, demana formalment al Govern de l’Estat que tramiti la reforma d’una llei molt esperada pel Tercer Sector que contribuiria a millorar la qualitat de vida de milions de persones

L’aprovació de la reforma de la Llei de mecenatge s’ha aturat a causa de l’avançament de les eleccions generals del proper 23 de juliol. Aquesta reforma, aprovada al Congrés dels Diputats el 26 d’abril passat amb el suport de tots els grups parlamentaris i l’abstenció d’un únic partit (Vox), estava en tràmit d’aprovació al Senat, previst pel dimecres 31 de maig. Gràcies al consens generat a la Cambra Baixa, no s’esperava cap esmena a l’Alta, només algun ajustament tècnic. Tot i això, amb l’anunci de les eleccions per al 23 de juliol i la dissolució de les Cortes, decauen tots els projectes legislatius que no hagin superat les dues tramitacions.

Davant aquest escenari, l’única possibilitat que la reforma de la Llei de Mecenatge tiri endavant és que el Gobierno la tramiti mitjançant un decret-llei, una petició que exigim les entitats no lucratives, a causa del caràcter econòmic d’aquesta norma. Convé destacar que les entitats comptàvem amb ella per formular els nostres pressupostos del 2024.

Per a Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, “la llei que s’anava a aprovar aportava avanços de gran impacte com l’increment de la base de deducció en les donacions de les persones físiques, que passaria de 150 a 250 euros, o la incorporació de la donació de serveis, canvis que contribuirien a millorar el finançament de les organitzacions que treballen per al benestar de la ciutadania”.

Per la seva banda, el president de l’Asociación Española de Fundaciones (AEF), Javier Nadal, apunta que “sent realistes, reprendre aquesta reforma significarà tornar a iniciar el tràmit parlamentari, fet que portaria més d’un any i retardaria la seva entrada en vigor almenys fins al 2025. Es tracta d’una reforma de nou articles que té, no obstant això, un impacte positiu per al sector”.

Aquesta és una reforma llargament esperada que aconseguia avanços no sols quantitatius (deduccions) sinó qualitatius. S’incorporaven al nostre ordenament noves figures del mecenatge que ja existeixen en altres països, com el mecenatge de recompensa, molt rellevant per al sector cultural, el mecenatge de competències, que reconeix els professionals i empreses que dediquen el seu temps, així com una millora substancial del micromecenatge, tan important per a tantes ONG i per a projectes finançats per múltiples col·lectius de ciutadans, que més genuïnament contribueixen a crear societat civil.

Tot això era possible mitjançant la reforma de només nou articles de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les Entitats sense Fins Lucratius i dels Incentius Fiscals al Mecenatge, que tan sols havia tingut una reforma el 2015.

En aquest context, Glòria Oliver, presidenta de l’Asociación Española de Fundraising, posa de relleu que “un marc fiscal que incentivi la filantropia està justificat perquè augmenta el benefici social que el govern podria haver aconseguit altrament a través de la despesa directa. Les donacions filantròpiques enforteixen la societat civil, fomenten la solidaritat i redueixen la desigualtat i, per tant, s’han d’encoratjar”.

Tal i com subratlla la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve, “reclamem que la reforma s’aprovi per reial decret llei, ja que els beneficiaris són entitats que treballen en entorns de màxima necessitat i que sustenten l’Estat del benestar. Amb la modificació legislativa es feia un gran pas endavant que venia d’un consens polític total, però no defallirem perquè la societat espanyola es mereix una llei de mecenatge digna”.

Des de l’Asociación Valenciana de Fundaciones, el secretari general, Ignacio Soler, afirma que l’actual situació, més que una paralització, és un “tornar a començar inacceptable, que frustra novament les expectatives d’un sector desatès pel poder polític excepte en períodes electorals”.

Tal i com apunta Luciano Poyato, president de la Plataforma del Tercer Sector, “el mecenatge és una forma de fomentar la cohesió social, aconseguint una participació privada més gran en activitats d’interès general i, per tant, generant, enfortint i articulant més la societat civil” .

Atès que es tracta d’una llei de clar caràcter econòmic i pressupostari, bàsica per al finançament de diversos sectors en situació crítica que impacten en un importantíssim % del PIB espanyol i, ja que l’atenció als fins d’interès generals no s’atura, considerem que existeixen raons tècniques perquè aquesta modificació s’incorpori a algun dels decrets llei que es tramitaran per continuar amb l’acció del govern de l’Estat.

D’altra banda, aquesta reforma normativa és un pas rellevant en el reconeixement de la tasca imprescindible que les entitats no lucratives (ENL) realitzen a Espanya per complir els fins d’interès general. Quan parlem de filantropia i mecenatge parlem de recerca de malalties, d’inversió en educació i en cultura, de projectes mediambientals, d’inclusió de persones amb discapacitat i de moltes altres activitats que milloren la vida de la ciutadania. Les ENL duen a terme una activitat social fonamental i necessària perquè contribueixen a cobrir necessitats essencials que no atenen ni pel sector privat ni pel sector públic. Són l’expressió de l’acció filantròpica, del compromís, de l’altruisme i de la sensibilitat individual i social.

Només la despesa de les ENL en activitats d’interès general aconsegueix gairebé els 17.000 milions d’euros i, en el cas de les fundacions, en els últims 12 anys s’ha multiplicat per 2,45 el nombre de beneficiaris finals i directes de les seves activitats d’interès general. S’estima que el total del sector fundacional a Espanya va generar més de 27.000 milions d’euros de valor afegit el 2020 (2,4% PIB), i més de 550.000 llocs de treball, 3,4% del total de llocs de treball de jornada completa de l’economia espanyola. L’any 2022 van col·laborar amb alguna entitat el 39% de la població major de 18 anys.

Compartim el testimoni de Sara Pérez, gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions, en el marc de la campanya #MecenazgoAquíAhoraYA impulsada per les principals entitats del sector:

Organitzacions que recolzen la campanya #MecenazgoAquíAhoraYA

• Asociación Española de Fundaciones (AEF)
• Asociación Española de Fundraising (AEFr)
• Asociaciones y Fundaciones Andaluzas (AFA)
• Asociación Valenciana de Fundaciones
• Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI)
• Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF)
• Fundació Catalunya Cultura – Plataforma para el Mecenazgo
• Plataforma del Tercer Sector
• Red de Asociaciones de Investigadores y Científicos en el Exterior (RAICEX)
• Spain Nab – Consejo Asesor para la Inversión de Impacto
• Fundaciones de Navarra