Repensant l’escola: una jornada per imaginar el futur educatiu del país

Dimarts passat, 4 d’octubre, la Comissió d’Educació de la CCF va organitzar una jornada que va reunir prop d’un centenar de professionals del món educatiu i del sector fundacional per reflexionar sobre el paper de l’escola en la societat actual. Sota el títol “Repensant l’escola: Què fa? Què haurà de fer?”, l’auditori de la Fundació CIC Coneixement i Cultura va acollir un esdeveniment amb el qual vam convidar a repensar, des de diferents mirades, quines transformacions són necessàries per garantir una educació de qualitat, inclusiva i adaptada als reptes del present i del futur.

Carles Duarte, director de la Fundació CIC Coneixement i Cultura, va donar la benvinguda als presents destacant la necessitat de parlar i reflexionar sobre els reptes de present i de futur que ha d’afrontar l’escola, i la importància de generar espais com aquest per compartir mirades i experiències des del món educatiu.

A continuació, Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, va destacar el pes de les fundacions d’educació en el sistema educatiu català i va recordar que l’educació és el “principal ascensor social”, tot reivindicant que apostar per una educació forta, inclusiva i de qualitat “és apostar per la igualtat d’oportunitats i pel progrés del conjunt del país”. Bieto va afirmar que la jornada “ens convida a repensar col·lectivament quina escola volem i podem construir, perquè no hi ha millor inversió per al futur que invertir en educació”.

Entre l’algorisme i l’ànima: una mirada al futur de l’escola

Jordi Riera, catedràtic d’Educació de la Universitat Ramon Llull i director general de la Fundació Blanquerna, va obrir la jornada amb una conferència inspiradora titulada “Entre l’algorisme i l’ànima: l’escola que emergeix”. Va convidar a mirar l’educació com un espai d’esperança en temps d’intel·ligència artificial, recordant que “l’escola continua sent un dels últims espais on encara es pot escoltar el silenci del pensament”.

Riera va reflexionar sobre els tres “desencaixos” que travessen el sistema educatiu —la inclusió, la tecnologia i la identitat professional dels mestres— i va subratllar que no són errors, sinó símptomes d’una època de canvi. En aquest context, va defensar que “entre prohibir i educar, hem d’escollir sempre educar”, i va alertar que el veritable risc no és la màquina que aprèn, sinó “l’ésser humà que deixa de fer-ho”.

Amb una mirada humanista i esperançadora, va descriure l’escola del futur com una institució capaç de personalitzar sense deshumanitzar i d’innovar sense perdre el sentit. “Amb l’algorisme podrem programar respostes, però no compadir. Podrem simular una conversa, però no un vincle”, va dir. L’escola que emergeix —va concloure— és “la que persisteix, la que manté viva l’ànima i aprèn a reinventar-se des de la passió i la comunitat”.

Repensar l’escola des de mirades diverses

La taula rodona, moderada per Esther Vera, directora del diari ARA, va reunir quatre veus reconegudes del món educatiu que van reflexionar sobre els reptes estructurals i culturals que afronta l’escola catalana. Vera va plantejar qüestions sobre el rol del professorat, l’impacte de la tecnologia i la necessitat de replantejar temps i prioritats en l’aprenentatge.

Montserrat Jiménez, docent i directora a l’Escola Vedruna, va posar sobre la taula la urgència d’afrontar “canvis estructurals profunds” i va defensar que cal “educar des de l’esperança, perquè si no el missatge que donem als joves és que la vida adulta és un desastre”. Va reclamar més temps i recursos per atendre la diversitat i va recordar que “el cafè per a tothom ja no val en l’educació” en un context social cada cop més complex.

Per la seva banda, David Bueno, doctor en biologia i investigador de la Universitat de Barcelona, va alertar sobre el risc de perdre el vincle humà amb l’alumnat davant la presència creixent de la tecnologia: “Cal estar alerta i evitar que el digital escurci les estones que passem amb els infants. La tecnologia parla, però no escolta.” Va subratllar també la importància de reservar temps per pensar i compartir: “A les escoles hi hauria d’haver espais sense res a fer, per poder llegir, reflexionar o parlar amb altres docents.”

Caterina Calsamiglia, investigadora ICREA i cofundadora de Pentabilities, va reivindicar la necessitat de donar temps a l’educació per pensar i crear. “A l’aula es poden fer coses increïbles, però cal temps per no posar sempre l’examen tipus test”, va afirmar. Va defensar que “l’educació ha de ser un repte compartit sense un objectiu finalista” i que les escoles haurien de ser “espais de silenci per pensar”, on es valori el procés per sobre del resultat.

En les seves intervencions, Josep Maria Lluró, director de l’Escola Montagut de Vilafranca del Penedès, va reivindicar la importància d’ensenyar a fer preguntes i a conviure amb la incertesa. “L’escola ha d’educar el desig”, va dir, posant en valor la curiositat i la capacitat crítica com a motor de l’aprenentatge. Va advertir que “el sistema educatiu necessita trencar consensos per crear-ne de nous” i va lamentar la successió constant de reformes educatives: “En cinquanta anys hem tingut nou lleis. No hi ha país que aguanti això. L’escola té un gran futur, però només si deixa de ser l’escola del passat.”

La jornada es va cloure amb les intervencions d’Ignasi Giménez, secretari de Millora Educativa del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, i Jacint Bassó, director general de Betània-Patmos i representant de la Comissió d’Educació de la CCF.

Ignasi Giménez va tancar l’acte amb un discurs institucional, destacant el valor d’espais de debat com aquest per avançar en la millora del sistema educatiu i en la col·laboració entre administracions, centres i entitats del sector.

Per la seva banda, Jacint Bassó va subratllar el paper clau dels mitjans de comunicació en la percepció de la realitat i de les situacions que viu l’escola, i va agrair la participació de l’Esther Vera en la jornada. També va defensar la necessitat que els centres educatius “tornin a agafar la personalitat que sempre han tingut”, reforçant la seva autonomia, i va reivindicar la col·laboració entre l’àmbit privat i el públic com a condició imprescindible per garantir un sistema educatiu sòlid i de qualitat per al conjunt del país.