- Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat a El Periódico (8 de març de 2026)
A Catalunya, les dones cobren de mitjana prop d’un 17% menys que els homes. Assumeixen gairebé el 70% de les tasques de cura no remunerades. A l’Estat, cada any es registren desenes de milers de denúncies per violència masclista. Una de cada tres dones al món ha patit violència física o sexual al llarg de la seva vida. L’abús sexual infantil afecta majoritàriament nenes i adolescents. I les mares en situació de vulnerabilitat afronten la maternitat amb més precarietat i risc d’exclusió social.
Aquestes xifres no són estadístiques fredes. Són trajectòries vitals condicionades, oportunitats limitades i drets que no sempre es poden exercir en igualtat de condicions.
Davant d’aquest context, la igualtat no pot ser només una declaració institucional ni una commemoració anual. Ha de ser una resposta organitzada, sostinguda, cívica i professional. Des del món fundacional, aquesta resposta es concreta cada dia en projectes que generen oportunitats, redueixen desigualtats i acompanyen dones en situacions de vulnerabilitat.
Fundacions: projectes que canvien trajectòries
A Catalunya, nombroses fundacions treballen directament amb dones que afronten situacions d’exclusió, violència o precarietat. Moltes d’elles comparteixen una convicció: sense autonomia econòmica no hi ha igualtat real.
En l’àmbit de la inserció sociolaboral, fundacions com Ared, Dona i Treball, Surt, Quiero Trabajo, Aroa, Sorli o Maria Aurèlia Capmany impulsen itineraris d’ocupació, formació professional, orientació laboral i acompanyament personalitzat adreçats especialment a dones en situació de vulnerabilitat —moltes d’elles mares soles, supervivents de violència o afectades per trajectòries de precarietat.
La seva tasca no es limita a facilitar una feina: construeixen autonomia, reforcen competències i obren oportunitats que trenquen cercles d’exclusió.
Altres fundacions ho complementen amb missions específiques en àmbits clau per a la garantia de drets. La Fundació Maria Raventós ofereix suport residencial i educatiu a dones joves amb fills a càrrec sense xarxa familiar ni recursos suficients, integrant acompanyament social, formació i inserció laboral amb una mirada integral que té en compte tant la mare com els infants. En el cas de la Fundació Fidem, impulsen el creixement personal i professional per a la visibilitat de les dones i la seva influència a la societat i en els espais de decisió.
En l’àmbit de les violències masclistes, la Fundació Ana Bella treballa amb dones supervivents, convertint l’experiència de superació en motor de transformació social, mentre que la Fundació Vicki Bernadet és referent en la prevenció i l’atenció integral de l’abús sexual infantil – que afecta majoritàriament a les nenes -, contribuint a la reparació i al canvi cultural necessari.
També fundacions d’arrel territorial com la Fundació Fàtima desenvolupen projectes socioeducatius en barris amb elevats índexs de vulnerabilitat, on moltes dones assumeixen en solitari la responsabilitat familiar, reforçant el treball comunitari i la cohesió social.
De l’atenció directa a la transformació estructural
Quan una fundació acompanya una dona en el seu itinerari laboral, contribueix a reduir la bretxa salarial. Quan ofereix suport a una mare jove sense recursos, trenca un cercle de precarietat. Quan treballa en la prevenció de la violència, protegeix drets fonamentals. Quan impulsa programes amb perspectiva de gènere, està construint igualtat a llarg termini. Una suma de moviments que canvien vides i transformen la societat de manera estructural.
Aquest és el valor diferencial del model fundacional: combinar proximitat i professionalitat, compromís social i rigor en la gestió, acció directa i canvi sistèmic.
Reconeixement i responsabilitat compartida
Les dades amb què començàvem aquest article no són inevitables. Són el resultat de desigualtats estructurals que poden i han de ser corregides.
En un context global on els drets de les dones continuen qüestionats en molts indrets del món, cal reivindicar el paper de la societat civil organitzada com a garantia democràtica.
La Coordinadora Catalana de Fundacions vol reconèixer la tasca de totes les fundacions que treballen cada dia per la igualtat entre homes i dones. Perquè la igualtat no és una consigna anual. És una responsabilitat col·lectiva. I les fundacions, cada dia, la fan possible.