- Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat a La Vanguardia (1 d’octubre de 2026)
Avui, 1 d’octubre, se celebra el Dia Europeu de les Fundacions i els Donants, una jornada per fer visible la contribució de les fundacions i la filantropia a la vida de les persones. En aquest context, proposo una pregunta: què passaria si demà les fundacions deixessin de funcionar? Potser hi ha qui pensa que el seu dia no canviaria gaire.
Però què passaria si l’entitat que acull un familiar amb dependència ja no hi fos? Si el projecte que ajuda un jove amb dificultats per trobar feina tanqués?
Aquest exercici revela una realitat poc visible. L’últim estudi de Philea, la xarxa europea de fundacions i organitzacions filantròpiques, comptabilitza més de 175.000 fundacions d’interès general en 34 països europeus, amb una despesa anual conjunta de 76.000 milions d’euros. A França, la Fondation pour la Recherche Médicale finança recerca sobre malalties neurològiques i el càncer; a Portugal, la Fundação Calouste Gulbenkian impulsa l’art, la ciència i l’educació.
Si posem el focus a Espanya, hi ha més de 10.500 fundacions actives. Entre elles, Entreculturas defensa el dret a l’educació i la Fundación ONCE promou la inclusió i l’ocupació de les persones amb discapacitat. Totes treballen per finalitats d’interès general. Sovint coneixem el projecte, però ignorem que al darrere hi ha una fundació.
A Catalunya, més de 2.000 fundacions actives formen part d’aquesta realitat europea.
Sense elles, moltes persones sense llar no tindrien acompanyament per refer el seu projecte de vida; persones amb discapacitat intel·lectual perdrien suport per construir-lo amb autonomia; i famílies vulnerables tindrien més dificultats per accedir a un habitatge o a una feina. També faltaria qui acompanya emocionalment un infant amb càncer i la seva família.
En salut, perdríem alguns hospitals de referència com Sant Pau o Sant Celoni. En recerca, La Marató de 3Cat mobilitza la ciutadania i finança projectes sobre diverses malalties. En educació, centres gestionats per fundacions escolaritzen el 35,4% de l’alumnat de l’escola concertada i altres entitats ofereixen noves oportunitats a joves que han quedat fora del sistema. En cultura, pensem en el Teatre Lliure o en la Fundació Pau Casals, que preserva el llegat musical i humanista del violoncel·lista.
Segons l’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions, aquestes entitats generen a Catalunya més de 111.000 llocs de treball i presten 36,5 milions de serveis a persones beneficiàries cada any: més de 4,5 serveis per habitant.
Aquest volum mostra la capil·laritat d’un sector present arreu del país i arrelat a realitats molt diverses: fundacions com Tot Raval, Marianao, Girona Est o Roure, treballen des dels barris, coneixen les persones i mobilitzen la comunitat per respondre a necessitats concretes.
Les fundacions no resolen soles totes les necessitats col·lectives. Però canalitzen la iniciativa de la societat civil i el compromís de professionals, voluntariat, donants i patronats cap al bé comú. La seva feina complementa l’acció pública i sosté serveis essencials.
Enguany, en el 150è aniversari del naixement de Pau Casals, el seu llegat ens recorda que la pau, la justícia social i la dignitat humana poden ser defensades des de tots els àmbits. Aquest compromís inspira les fundacions arreu d’Europa. Avui, ens podem preguntar quantes vegades hem estat en contacte amb una fundació durant el darrer mes. Probablement, unes quantes i potser sense saber-ho.
Si demà les fundacions deixessin de funcionar, notaríem de seguida el buit que deixarien. Reconèixer-les i comptar amb elles és cuidar el país i l’Europa que volem ser.
