Rafael Ruiz de Gauna: “Què canvia amb la Llei del tercer sector social?”

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat l’11 de juny a Social.cat

El passat 20 de maig, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del tercer sector social. No és una normativa menor per a les entitats no lucratives de l’acció social, i pot inspirar altres àmbits. La millora del marc legal del tercer sector social era una reivindicació des del 2015. El camí ha estat llarg: Catalunya arriba a aquesta regulació com la setena comunitat autònoma amb legislació pròpia, deu anys després de la primera norma del País Basc.

Però què aporta aquesta legislació a les fundacions i entitats no lucratives de caire social? Algunes claus d’interpretació:

1. Reconeix el tercer sector social com a subjecte de dret. Fins ara, el concepte era sociològic; ara passa a ser jurídic, amb més legitimitat i drets i deures exigibles.
2. Reconeix i valora la pluralitat d’àmbits d’intervenció, activitats i tradicions de ser tercer sector social, fixant requisits mínims sobre condicions laborals, voluntariat, qualitat, participació, transparència, sostenibilitat ambiental i avaluació de l’impacte. Cal aplicar-los proporcionalment a la dimensió de l’entitat, fet que protegeix de realitats mercantils intrusives. En relació amb les fundacions, tracta amb consideració la identitat d’un patrimoni i un patronat al servei d’una finalitat d’interès general, i parla de “garantir la governança democràtica o participativa d’acord amb la normativa aplicable a la fórmula jurídica que adoptin” i d’afavorir la participació, així com d’afavorir procediments participatius adaptats a la naturalesa jurídica de l’organització.

3. Consagra que l’instrument preferent de relació entre les administracions públiques i el tercer sector, per a la provisió de serveis de responsabilitat pública, serà l’acció concertada social i la gestió delegada, segons la legislació de provisió de serveis socials en tràmit. És important perquè intenta fugir de mecanismes precaris com la contractació pública sense revisió de preus o les subvencions graciables.
4. Instaura el dret de les entitats a participar en la vida pública, amb igualtat i equitat, i fixa el Consell de Diàleg Civil com a instrument per fer-ho. Crea així un espai propi més enllà del Diàleg Social.
5. Fixa elements simbòlics, com el Dia del Tercer Sector Social de Catalunya, el 20 de maig, i un cens coordinat amb altres registres. També incorpora l’avaluació de l’impacte de les polítiques públiques i de les actuacions del tercer sector.
6. Determina que el finançament de les entitats i les condicions laborals han de ser adequats als serveis públics que presten, i estableix una convergència retributiva pública, així com suport estructural pluriennal per a les federacions.
7. Estableix per llei el pla de suport al tercer sector social de caire quadriennal i li dona més rellevància.

És també un primer pas en el triple marc legislatiu, juntament amb la Llei de l’Economia social i solidària i la Llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials. Fixa bases i criteris que han de mantenir-se de manera coherent en les altres normes, i que contemplen satisfactòriament la diversitat del tercer sector, una pluralitat que ens enriqueix i enforteix.

Més enllà dels aspectes concrets, la llei traspua una filosofia de fons: les entitats del tercer sector són imprescindibles per al sosteniment de l’Estat del benestar. La iniciativa social —i també la fundacional— ha contribuït a vertebrar la societat i és essencial per aportar qualitat humana, transformació social i responsabilitat col·lectiva.

Les administracions públiques són fonamentals, però sense la societat civil organitzada no seria possible garantir el mateix grau de cohesió social ni l’acompanyament a tantes persones. Per això, el legislador ha de reconèixer, protegir i promoure aquestes entitats, facilitant-ne l’acció i preservant-ne el valor social.

La llei suposa un reconeixement a una trajectòria centenària, una consolidació i més garanties d’unes condicions adequades, però també una responsabilitat per a les entitats que estem disposades a assumir.