- Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’
La presència de la dona en el sector fundacional català és indiscutible. Des dels equips tècnics (68%) fins a la direcció de les entitats (59%), les dones representen una força essencial per al funcionament de les fundacions.
La feminització del sector fundacional no sorprèn, especialment si el comparem amb àmbits com l’educació o la sanitat, on la presència de la dona és majoritària. El que resulta més destacable, però, és que aquesta majoria també es manté en càrrecs de responsabilitat, com les direccions i gerències.
Per què el sector fundacional aconsegueix un escenari més igualitari en aquests nivells que altres sectors econòmics? Pot ser que la cultura d’aquestes entitats afavoreixi la inclusió de la dona? Hi ha menys barreres que en el món empresarial? O potser les dones se senten més identificades amb el propòsit i els valors de les fundacions, com l’ètica, l’altruisme, la solidaritat i la inclusió?
Però, si bé la presència de la dona en posicions directives frega el 60%, quan es tracta dels patronats – el màxim òrgan de govern de les fundacions – el percentatge de dones que en formen part es redueix fins a un 34%. Aquesta gran diferència amb la proporció de dones que treballen diàriament per impulsar les fundacions catalanes ens convida a la reflexió, i a fer-nos algunes preguntes:
El perfil dels membres dels patronats –càrrec voluntari i no retribuït econòmicament– es veu condicionat per la predominança dels homes en càrrecs de responsabilitat en altres camps? I, en aquest mateix sentit, podem plantejar una hipòtesi: si analitzéssim la proporció de dones i homes en els patronats i en els càrrecs de direcció de les fundacions, ens trobaríem amb una dinàmica similar a la del sector empresarial o de l’Administració pública, on a mesura que augmenta el grau de responsabilitat disminueix la presència de la dona?
Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions pensem i defensem que el lideratge de les dones és una realitat i que ha d’estar present en tots els àmbits. Sense anar més lluny, l’entitat que represento n’és un bon exemple: la presidència, la vicepresidència primera i la gerència l’ostentem dones, i a la junta directiva la representació femenina és del 50%. Això demostra que el canvi és viable, però encara queda camí per recórrer.
Aquest 8 de març és una oportunitat per reconèixer i celebrar el paper fonamental de les dones en el sector fundacional. La seva presència i lideratge ens inspiren i ens donen força per avançar cap a una representació més equitativa en molts altres àmbits professionals. El repte està sobre la taula. Som-hi?
