Fundacions de les Terres de Lleida analitzen els reptes del sector i exploren oportunitats de col·laboració

El passat 26 d’octubre vam celebrar a Lleida la primera trobada ‘Fem xarxa, creem oportunitats! La trobada de les fundacions culturals de les Terres de Lleida’, un acte que va reunir a 22 fundacions de diversos àmbits del sector cultural. L’esdeveniment, organitzat per la Comissió de Cultura de la CCF a les instal·lacions de la Fundació Orfeó Lleidatà, va comptar amb la participació de representants de fundacions culturals d’àmbits molts diversos, com ara el musical, literari, social, la conservació del medi ambient o el teatral, entre d’altres. Els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer altres entitats del sector, inspirar-se amb els projectes presentats i explorar possibles vies de col·laboració.

Xavier Quinquillà, director executiu de la Fundació Orfeó Lleidatà; Mercè Balcells, vocal de la Junta de la CCF i directora de la Fundació Universitat de Lleida; Òscar Enrech, director gerent de la Fundació Orfeó Lleidatà, i Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla i vocal de la Junta directiva de la CCF, van ser les persones encarregades de donar la benvinguda i de dinamitzar les presentacions i les taules de treball.

Després d’un espai breu de presentació de totes les fundacions assistents, sis fundacions van compartir projectes inspiradors i les claus que els han permès impulsar-los i assolir els seus objectius:

Fundació Orfeó Lleidatà, a càrrec de Xavier Quinquillà, director executiu.
Fundació Alba, a càrrec de Míriam Arnaz, gestora cultural.
Fundació Ilersis, a càrrec de Jaume Bello, coordinador del Projecte d’Arts Escèniques la Màxima-FP.
Fundació Guillem Viladot – Lo pardal, a càrrec de Pau Minguet.
Fundació Zoo Pirineus, a càrrec d’Stania Kuspertova, directora executiva.
Fundació Teatre Lliure, a càrrec de Valeri Viladrich, director.

La segona part de la jornada es va centrar en les taules de treball ‘Reptes, barreres i propostes de solució’, un format que va fomentar el treball en equip i l’intercanvi de coneixement amb l’objectiu que les fundacions compartissin iniciatives i recursos, alhora que van explorar possibles solucions que els ajudin a afrontar els seus reptes. Amb aquest objectiu els assistents van treballar en quatre taules temàtiques de les quals es van extreure un seguit de conclusions, idees força i propostes d’acció, que es van compartir amb tots els assistents en el bloc final de la jornada.

A continuació, destaquem un breu resum del que es va exposar:

• Mecenatge i captació de fons: en aquesta taula es van destacar diverses dificultats o barreres, com ara la precarietat a l’hora de comptar amb professionals dedicats a la captació de fons i la manca de conscienciació dels òrgans de govern sobre la necessitat d’apostar-hi. Algunes de les línies d’acció proposades són comptar amb professionals especialitzats que es dediquin a captar i fidelitzar, conscienciar el patronat i comptar amb un marc fiscal favorable que impulsi la filantropia i el mecenatge.

• Comunicació i complicitat social: d’aquesta taula destaquen els reptes de comunicar el que aporten les fundacions a la societat, així com el valor intangible de la cultura. També es va posar l’accent en la importància de trobar l’equilibri entre comunicar bé i el fet de fer les accions de forma efectiva i d’aconseguir una comunicació accessible a tothom. Es va destacar també la necessitat de disposar de recursos per invertir en comunicació, i que aquests no siguin considerats una despesa, sinó una inversió.

• Sostenibilitat: les fundacions que van formar aquesta taula de treball van situar la necessitat d’impulsar iniciatives que facilitin el treball en xarxa per tal de compartir recursos i experiències en el camp de la sostenibilitat i oferir formació en la matèria a les fundacions. D’altra banda, es va posar de relleu la manca de recursos estables i pensats a llarg termini que ajudin les fundacions a implementar plans d’acció en sostenibilitat.

• Aliances i treball en xarxa: les fundacions van destacar el repte de superar la distància entre els diferents agents a l’hora d’establir aliances i de disposar d’instruments i espais per potenciar les relacions. Han sorgit propostes referents a la necessitat d’impulsar la cooperació público-privada, la qual es considera que no està estructurada ni disposa de recursos ad hoc, així com la possibilitat d’organitzar trobades semestrals.

L’esdeveniment va comptat també amb la participació d’Antoni Soliva, president de la Fundació Orfeó Lleidatà, qui va posar en valor el “concepte de fundació en l’àmbit cultural i donar visibilitat a la seva contribució a la societat”; i de Pilar Bosch, regidora de Cultura i Promoció de la Ciutat de la Paeria de Lleida, qui va destacar “la gran feina de les fundacions culturals a l’hora de treballar per la cohesió social i com a motor econòmic clau”.

Per la seva banda, Sara Pérez, gerent de la CCF, va valorar de forma molt positiva aquesta primera trobada de les fundacions culturals de les Terres de Lleida i va destaca que “ens reforça en el nostre objectiu d’afavorir la col·laboració entre fundacions d’aquest àmbit i en el propòsit de posicionar la cultura com a un element bàsic per al desenvolupament de les persones”.

En el següent enllaç podreu veure l’àlbum amb les imatges més destacades de l’esdeveniment: Fotos_Trobada_Fundacions_Culturals_Lleida

D’altra banda, compartim la notícia de Lleida TV, així com alguns articles sobre la trobada publicats per altres mitjans:

Jornada ‘Chat GPT i IA en l’àmbit educatiu: amics o enemics?’

La influència del Chat GPT i la intel·ligència artificial en l’educació és un tema d’interès creixent. Aquestes tecnologies tenen un gran potencial a l’hora de millorar l’experiència educativa dels estudiants, mitjançant l’assistència personalitzada, l’aprenentatge autònom i l’avaluació millorada. Tot i això, cal tenir present que la interacció humana és irreemplaçable i, per tant, és imprescindible utilitzar aquestes tecnologies de forma conscient, mantenint sempre la interacció entre l’alumnat i els docents com a peça clau en l’educació.

El text anterior ha estat generat íntegrament per l’aplicació Chat GPT en només cinc segons. Simplement ha calgut escriure-hi la frase ‘Vull un text breu sobre la influència del Chat GPT i la intel·ligència artificial en l’educació’. A partir d’aquí ens podem plantejar moltes preguntes:

  • De què és capaç la IA i quines limitacions té?
  • Com està afectant al procés d’aprenentage dels alumnes i a la seva relació amb els docents?
  • Cal regular-ne l’ús?

Amb l’objectiu de reflexionar i generar conversa sobre aquestes i altres qüestions, el proper 22 de novembre la Comissió d’Educació de la CCF organitza la jornada ‘Chat GPT i IA en l’àmbit educatiu: amics o enemics?’. Analitzarem quin és l’impacte de l’eclosió de la IA i, en particular, del Chat GPT, i com influeix en el procés d’aprenentatge dels alumnes i en la gestió d’aquest fenomen per part del professorat i les institucions educatives.

Aquesta jornada compta amb la col·laboració del Col·legi de Llicenciats.

PROGRAMA

  • 18.15 h – Recepció i acreditació d’assistents
  • 18.30 h – Benvinguda i presentació
    – Jacint Bassó – Vicedegà del Col·legi de Llicenciats
    – Sara Pérez – Gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions
  • 18.35 h Presentació ‘Alliberant la IA generativa’
    – Beatriz Martin
    – Chief Digital Officer a BBDO & Proximity i Professora a inDIGITAL | Executive Program Director d’ESADE.

“Ens introduirem en el món de la IA generativa, aquesta tecnologia capaç de crear continguts de forma automàtica. Des dels pioners presagis de Turing fins a revolucionàries eines com ChatGPT, contemplem l’alba d’una nova era, que també canviarà l’educació. Però no serà fàcil: prestigiosos experts alerten d’impactes laborals i dilemes ètics. És moment d’un debat assossegat que assenti les bases d’un desenvolupament responsable d’aquest innovador paradigma. Hem d’aprendre sobre com integrar aquesta eina als centres educatius de manera responsable. Els docents teniu un paper clau per orientar l’ús d’aquesta tecnologia i aprofitar-ne el potencial transformador. Amb creativitat i sentit crític, hem d’obrir les portes a noves formes d’aprenentatge augmentat per la IA. El futur està a tocar; preparem-nos per rebre’l amb els braços i la ment oberts”.

  • 19.15 h Taula rodona: la segona part de la jornada serà una taula rodona moderada per Diana Silva, periodista del Diari Ara especialitzada en educació, que conduirà la conversa amb tres experts i professionals dels àmbits tecnològic i de l’educació. Aportaran la seva visió sobre el fenomen de la IA i el Chat GPT, i dels reptes i oportunitats que pot generar la irrupció d’aquestes tecnologies en les aules.
    Christian Negre – Professor de l’Escola Pia de Calella i docent al màster en “Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centre Educatius” de Blanquerna.
    – Beatriz Martin – Chief Digital Officer a BBDO & Proximity i Professora a inDIGITAL | Executive Program Director d’ESADE
    – Miquel Àngel Prats – Coordinador del Màster Universitari “Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centre Educatius” i professor titular a Blanquerna.
  • 19.50 h Torn obert de preguntes
  • 20.00 h Cloenda de la jornada: 
    – Ricard Coma – Membre de la Comissió d’Educació i de la Junta directiva de la CCF


Aquest acte, organitzat per la CCF, se suma a les jornades sobre reflexió educativa impulsades pel Col·legi de Llicenciats els dies 24 i 25 de novembre a La Seu d’Urgell i a Andorra, ‘Desmitifiquem la intel·ligència artificial en l’educació: entre alarmes i realitats’. Els participants que assisteixin a l’acte del dia 22 (presencial, a Barcelona), i a les jornades del dia 24 i 25 de novembre (presencials i en línia, a La Seu d’Urgell i a Andorra), se’ls expedirà un certificat d’assistència de 10 h, reconegut dins del Pla de formació permanent del professorat del Departament d’Educació. Si voleu assistir a les jornades del 24 i 25 de novembre, trobareu més informació i us podreu inscriure al web del Col·legi de Llicenciats.

Eugènia Bieto: “Fundacions de salut: pilars vitals de la sanitat catalana”

La importància de la salut com a un dels pilars de la societat del benestar és evident. No ho és tant, però, la sostenibilitat del sistema de salut i els recursos necessaris per garantir que sigui accessible i eficient a llarg termini. Fa anys que es planteja aquest debat a Europa, amb un sistema sanitari qüestionat a causa de l’envelliment de la població, l’augment de les malalties cròniques, els costos de la tecnologia, la manca de personal, les crisis sanitàries o la pressió econòmica.

La realitat esmentada no és aliena al sistema sanitari català, model d’èxit on les fundacions de salut tenen, i han de seguir tenint, un paper essencial a l’hora de garantir una atenció sanitària de qualitat que cobreixi les necessitats de tot el territori.

Però, fins a quin punt en són conscients l’Administració pública, les institucions i el conjunt de la societat? Seria viable la sanitat pública sense els serveis i els recursos de les fundacions? Hi ha xifres prou significatives que poden donar-hi resposta: les 45 fundacions hospitalàries catalanes aporten entre el 19% i el 33’8% del recursos del sistema sanitari a Catalunya, i fins a 7 comarques catalanes quedarien desproveïdes d’hospital de referència sense les fundacions. D’altra banda, en els propers 40 anys s’estima que el nombre de visites a l’atenció primària i d’hospitalitzacions augmenti al voltant d’un 50%, i que la despesa farmacèutica creixi un 60%.

Aquestes dades fan palès fins a quin punt és i serà determinant el sector fundacional dins l’àmbit de la salut. A més, des d’una vessant més qualitativa, cal apuntar tres grans actius d’aquestes fundacions: d’una banda, presten un servei públic d’interès general i són un agent de cohesió territorial clau per assegurar l’accés a la sanitat de tota la població. Representen un model de col·laboració públic-privada exemplar, aportant recursos addicionals i capacitat de recerca i innovació que contribueixen a abordar necessitats específiques de la societat. I són el vehicle a través del qual participa la societat civil que vol contribuir a millorar la salut i el benestar de la comunitat de forma desinteressada.

En aquest context, des de la CCF reivindiquem la necessitat de reconèixer, preservar i potenciar les fundacions com a part essencial d’un sistema de salut i social, i com una fórmula jurídica i d’organització capaç de donar resposta eficient i de qualitat a les necessitats presents i futures de les persones, el territori i la societat en el seu conjunt.

Cafè de la Recerca: ‘Ciberatacs a Catalunya: riscos i mesures preventives per fer front a una amenaça creixent’

En els darrers anys el nombre de ciberatacs ha assolit xifres rècord a tot el món, fet que ha provocat la reacció d’empreses, institucions i organismes públics, que han impulsat iniciatives per fer-hi front. Davant d’això, els ciberdelinqüents han evolucionat el seu modus operandi, apostant més per les tècniques de phishing i dirigint els seus atacs a objectius més proclius a pagar un rescat, és a dir, sectors essencials, com el sanitari o l’administració pública i corporacions amb un gran potencial econòmic.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va detectar més de 4.424 milions de ciberatacs l’any 2022, dels quals 2.175 van esdevenir en un incident efectiu de seguretat. A Catalunya, darrerament han sofert atacs institucions de l’àmbit de la salut com l’Hospital Clínic, i entitats d’altres àmbits com la Universitat Autònoma de Barcelona, la UOC o l’Agència Catalana de Notícies.

Malgrat l’increment d’atacs respecte anys anteriors, la millora dels sistemes de prevenció i la seva implementació per part de departaments, organismes i entitats, han permès reduir el nombre d’incidents provocats per la ciberdeliqüència.

A partir d’aquí ens podem plantejar moltes qüestions:

  • Quins són els ciberatacs més comuns i com podem identificar-los?
  • Quins recursos tenim a l’abast i quines mesures de prevenció poden aplicar les entitats i institucions davant d’aquesta amenaça?
  • Què cal fer després de patir un ciberatac?

Amb l’objectiu de posar llum sobre aquestes i altres qüestions, el proper 14 de novembre la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF organitza la jornada ‘Ciberatacs a Catalunya: riscos i mesures preventives per fer front a una amenaça creixent’.

Analitzarem la situació de la ciberdelinqüència a Catalunya posant el focus en els riscos existents per a organismes, institucions i entitats de diversos sectors; analitzarem casos reals d’atacs a institucions del país, amb alguns casos dels àmbits de la tecnologia i la recerca, i coneixerem recomanacions per tal de minimitzar els riscos i gestionar un possible ciberatac.

Ho farem de la mà d’experts i professionals amb una àmplia experiència en aquestes qüestions, com Oscar Díaz, cap de la Unitat de Desenvolupament de Negoci de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya; Marc Rivero, coordinador del programa de Màster en Seguretat Informàtica ofert a La Salle, i Gonçal Badenes, director de TIC de la UAB.

La sessió, que s’oferirà en format virtual, és gratuïta i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.

PROGRAMA

  • 09.30 h Benvinguda i presentació
    Maria Targa
    – Gerent de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) – Membre de la Junta i de la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF.
  • 09.35 h Oscar Díaz – Cap de la Unitat de Desenvolupament de Negoci de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya
    Explicarà quina és la situació actual a Catalunya pel que fa a ciberseguretat i donarà a conèixer els recursos que posa a l’abast de les entitats l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
  • 10.05 h Marc Rivero – Coordinador del programa de Màster en Seguretat Informàtica de La Salle Barcelona
    Parlarà sobre les mesures preventives que poden aplicar les entitats i les passes que cal donar en cas de patir un ciberatac, i compartirà casos i experiències viscudes per entitats i organismes del país.
  • 10.25 h Gonçal Badenes – Director TIC de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
    Amb la presentació “Ciberatac: Recuperació i lliçons apreses”, compartirà els aspectes més rellevants de l’episodi viscut per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2021.
  • 10.45 h Torn obert de preguntes
  • 11.00 h Fi de la sessió


 

Es crea el Registre Central de Titularitats Reals: quines són les implicacions per a les fundacions?

Us informem que el passat 19 de setembre va entrar en vigor el Reial decret 609/2023, d’11 de juliol, pel qual es crea el Registre Central de Titularitats Reals, amb l’objectiu de centralitzar la informació sobre la titularitat real d’entitats jurídiques a Espanya.

En el cas de les fundacions, aquest reial decret estableix que quan es creï una nova fundació, caldrà comunicar electrònicament la seva titularitat real al registre en un termini d’un mes. A més, si es produeixen canvis en aquesta titularitat, aquests s’hauran de comunicar al registre en un termini de 10 dies. Finalment, cada mes de gener, caldrà presentar una declaració anual confirmant, si és el cas, que no s’han produït canvis.

Des dels serveis jurídics de la CCF hem elaborat una nota informativa que amplia aquesta informació (*) . Si vols rebre aquesta documentació, posa’t en contacte amb nosaltres mitjançant aquest formulari.


* Aquest resum ha estat elaborat pels serveis jurídics de la CCF amb finalitats informatives per a les entitats associades i no constitueix per sí mateix un assessorament legal. Si teniu qualsevol dubte o voleu ampliar informació, podeu contactar amb nosaltres.

“Més enllà de parlar de diners, captar fons és crear societat civil”

La captació de fons en les entitats no lucratives del sector social ha experimentat una profunda transformació en els darrers anys. Les estratègies tradicionals han perdut terreny i hem vist com s’obren pas les tècniques personalitzades i obertes a la societat, les plataformes digitals, les col·laboracions estratègiques i l’aplicació de les noves tecnologies.

Aquest nou context ha redefinit la manera com les fundacions del tercer sector social aconsegueixen els recursos necessaris per dur a terme la seva missió, un nou paradigma que ens porta a qüestionar-nos què és el que realment funciona en la captació de fons o quins són els reptes als quals ens enfrontem a l’hora de captar recursos privats.

Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes i altres qüestions, el passat 5 d’octubre, a través de la Comissió de l’Àmbit Social de la CCF, vam organitzar una nova edició del Cafè de l’Àmbit social sota el títol ‘El futur de la captació de fons que ja és present’, una sessió en línia a la qual van participar més de 100 fundacions i entitats del Tercer Sector.

Va obrir l’acte Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, que va donar la benvinguda als assistents i, entre d’altres coses, va destacar la importància per a les fundacions d’estar al dia dels avenços que es donen en l’àmbit de la captació de fons. A continuació, va cedir la paraula a tot un referent en la matèria, Ricard Valls, Soci Director de Zohar Consultoria&Marketing Social i PDD per l’IESE, amb més de 30 anys d’experiència en captació de fons per a entitats sense finalitat de lucre, projectes socials, recerca i universitats.

Durant la seva presentació, Valls va exposar dades clau sobre el present i el futur de la captació de fons, casos d’èxit i campanyes impulsades per entitats del país, així com els models més eficients i eficaços a l’hora de captar recursos per a les fundacions.

La sessió va centrar-se també en l’impacte de les noves tecnologies en la captació de fons, i vam poder conèixer eines que permeten aprofitar la Intel·ligència Artificial en aquest terreny, com una plataforma per crear campanyes de captació de fons de forma automàtica a partir d’uns paràmetres que s’hi introdueixen.

Valls va compartir també diverses reflexions, subratllant que “captar fons no és només parlar de diners”, i va destacar que quan duem a terme una estratègia de fundraising “estem creant societat civil a partir de fer créixer relacions amb persones amb les quals compartim valors”.