S’aprova la reforma de la Llei de mecenatge mitjançant Reial Decret-Llei

El passat 19 de desembre el Consell de Ministres va aprovar el Real Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre, mitjançant el qual modifica la Llei de mecenatge, vigent des de fa 21 anys. L’aprovació de la reforma d’aquesta llei es va frustrar la legislatura passada dos dies abans de rebre la conformitat del Senat. Després de ser ratificada al Congrés amb els vots favorables de tots els partits polítics (31 vots) i l’abstenció de Vox (5 abstencions), la reforma es trobava en tràmit a la Cambra Alta quan les dues Cambres es van dissoldre per l’avançament electoral del 23 de juliol. Finalment, el Govern de l’Estat l’ha aprovat com a Reial decret llei amb vigència a partir de l’1 de gener de 2024. Posteriorment, el 10 de gener, el Congrés va convalidar la norma.

El marc jurídic vigent a Espanya per al mecenatge és la ley 49/2002, de 23 de diciembre que actualitzava la ley 30/1994, de Fundaciones y de Incentivos Fiscales a la Participación Privada en Actividades de Interés General, la primera que va incorporar el terme “mecenatge”.

Aquesta reforma incorpora avanços no només quantitatius (deduccions) sinó qualitatius. Suma noves figures del mecenatge que ja existeixen en altres països, com el mecenatge de recompensa – molt rellevant per al sector cultural -, el mecenatge de competències – que reconeix els professionals i empreses que dediquen el seu temps – així com una millora substancial del micromecenatge, tan important per a tantes ONG i per a projectes finançats per múltiples col·lectius de ciutadans, que més genuïnament contribueixen a crear societat civil. Us avancem algunes de les novetats més destacades:

  • S’estimula el micromecenatge i s’incrementen els percentatges de deducció: en el cas de persones físiques, s’eleva de 150 a 250 € la base sobre la qual es pot deduir el 80% de la donació de l’IRPF i per la resta n’hi haurà un 40% de deducció (en lloc del 35% vigent). En el cas de persones jurídiques, les deduccions a l’impost sobre societats també passen del 35 al 40%. En tots dos casos, per premiar el mecenatge sostingut, la deducció augmenta al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a les persones jurídiques (tots dos ara al 40%) si, en els dos anys anteriors, s’ha fet la donació a la mateixa entitat almenys pel mateix import.
  • S’inclou en el concepte de donació fiscalment deduïble la cessió d’ús de tota mena de mobles i immobles dins del concepte més genèric de donació de drets.
  • S’amplia el concepte de conveni de col·laboració incloent-hi de forma expressa les aportacions en espècie inclosa la prestació gratuïta de serveis. El col·laborador podrà a més difondre aquesta col·laboració.
  • S’hi inclou l’anomenat mecenatge de reconeixement o recompensa que permet que el donant obtingui retorns simbòlics en forma de contraprestació de béns o serveis, sempre que no representin més del 15% del valor de la donació amb un límit màxim de 25.000 €.
  • S’amplien les modalitats d’explotacions econòmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense ànim de lucre, en les activitats següents: desenvolupament i innovació, prestacions de serveis d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social i d’ensenyament i formació professional vinculades estudiants d’altes capacitats.
  • Es reforça l’automatisme per aplicar exempcions de tributs de competència local als béns d’entitats sense ànim de lucre.

* Des dels serveis jurídics de la CCF s’ha elaborat una nota informativa amb informació addicional sobre les novetats d’aquesta reforma, un document d’accés exclusiu per a les fundacions associades a la CCF: Documents d’interès CCF

Sobre aquesta reforma, Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, destaca que “després de diversos intents fallits, és tracta d’una gran notícia per al sector fundacional i representa un clar avenç, que reconeix i incentiva el compromís de la societat civil amb la filantropia, cosa que, sens dubte, contribuirà a incrementar els recursos de les fundacions i altres entitats del Tercer Sector. Des de la CCF considerem que és també un premi a l’esforç titànic dut a terme durant molts anys pels principals agents del sector per demostrar la necessitat d’aquesta reforma, i al gran consens polític aconseguit”.

La directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve, afirma que està “feliç per la resposta a una reivindicació històrica a una legislació en matèria de mecenatge que s’adapti al s. XXI, més europea i justa que posa en valor la solidaritat i la participació privada a l’interès públic. Queda camí per recórrer però celebrem el avanç i agraïm a tantes persones que des de múltiples plataformes ho han fet possible”.

Per la seva banda, Glòria Oliver, presidenta de l’Associació Espanyola de Fundraising (AEFr), apunta que “estem segurs que aquesta modificació de la Llei de Mecenatge serà un estímul entre la ciutadania i el sector privat per elevar el valor de les donacions, eina essencial per a la sostenibilitat de les causes dinterès general desenvolupades per les entitats no lucratives”. En aquest sentit, Oliver afirma que aquesta modificació de la Llei suposarà una transformació important per al Tercer Sector, ja que “facilita i reconeix la implicació i el compromís de la ciutadania en els problemes de la societat, des d’una perspectiva d’altruisme i, en definitiva, elevant l’Estat del Benestar”.

L’AEF, l’Asociación Española de Fundaciones, en paraules de la seva presidenta, Pilar García Ceballos-Zúñiga, valora la reforma com a “un important pas en el reconeixement de la tasca imprescindible que les entitats no lucratives (ENL) duen a terme a Espanya per complir els fins d’interès general i esperem que no hi hagi cap problema en la seva convalidació a les Corts. Quan parlem de filantropia i mecenatge parlem d’investigació de malalties, d’inversió en educació i en cultura, de projectes mediambientals, d’inclusió de persones amb discapacitat i moltes altres activitats que milloren la vida de la ciutadania”.

L’aprovació d’aquesta reforma de la llei és el resultat del treball col·lectiu del Tercer Sector, que fa anys que la reclama, i la interlocució amb el Congrés i amb el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. L’Associació Espanyola de Fundacions (AEF) va liderar la campanya #MecenazgoAquíYAhora, una iniciativa que compta amb la col·laboració de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), l’Asociación Española de Fundraising (AEFr), Asociaciones y Fundaciones Andaluzas (AFA), l’Asociación Valenciana de Fundaciones, el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI), la Fundació Catalunya Cultura – Plataforma per al Mecenatge, la Plataforma del Tercer Sector, la Red de Asociaciones de Investigadores y Científicos en el Exterior (RAICEX), Spain Nab – Consejo Asesor para la Inversión de Impacto y Fundaciones de Navarra.

En el terreny polític, cal reconèixer l’esforç dut a terme pel grup parlamentari del PDeCAT en l’anterior legislatura, especialment dels aleshores diputats Ferran Bel i Sergi Miquel, que van aconseguir un consens polític gairebé total per dur a terme la reforma de la Llei de mecenatge, la qual es va frustar arrel de la convocatòria de les Eleccions Generals.

Peu de foto: visita al Congrés dels Diputats, el mes d’abril de 2023. D’esquerra a dreta: Helena Solano, responsable dels Serveis jurídics de la CCF; Isabel Peñalosa, Directora de RR.II de l’AEF; Sergi Miquel, diputat del PdCAT; Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura, i Sara Pérez, gerent de la CCF.

A tot l’Estat, només la despesa de les ENL en activitats d’interès general arriba gairebé els 17.000 milions d’euros i, en el cas de les fundacions, en els últims 12 anys s’ha multiplicat per 2,45 el nombre de beneficiaris finals i directes de les seves activitats d’interès general. S’estima que el total del sector fundacional a Espanya va generar més de 27.000 milions d’euros de valor afegit el 2020 (2,4% PIB), i més de 550.000 llocs de treball, 3,4% del total de llocs de treball de jornada completa de l’economia espanyola. L’any 2022 van col·laborar amb alguna entitat el 39% de la població major de 18 anys.

La fundacions en Catalunya

Segons dades de l’Observatori de les Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions, a Catalunya hi ha més de 2.000 fundacions actives que duen a terme finalitats d’interès general en sectors com la cultura, l’educació, la salut, l’àmbit social, la recerca, la tecnologia, les universitats o el medi ambient.

El sector fundacional català ocupa més de 96.000 persones (el 2,7% del total d’ocupació a Catalunya) i genera una activitat que es tradueix en 36,7 milions de serveis a persones beneficiàries (4,8 serveis per habitant). Les fundacions concentren més 10.000 M€ en actius i superen els 5.700 M€ ingressats per les seves activitats. El Valor Afegit Brut (*VAB) de les fundacions ascendeix a 3.870 milions d’euros, el 1,9% del VAB total a Catalunya.

Compareixem al Parlament de Catalunya per debatre sobre la Proposició de llei del Tercer Sector

El passat 12 de desembre, Sara Pérez, gerent de la CCF, va participar en el debat sobre la Proposició de llei del Tercer Sector celebrat el passat 12 de desembre, durant el qual va compartir la visió del món fundacional sobre aquesta norma i va exposar al·legacions i propostes de modificació.

Aquestes compareixences formen part del pla d’acció de la CCF, que entre els seus objectius té visibilitzar el pes i la importància de les fundacions a la societat, i dur a terme accions d’incidència adreçades a diversos públics d’interès.

Analitzem l’impacte de la IA i el Chat GPT en l’àmbit educatiu

El passat 22 de novembre la Comissió d’Educació de la CCF va organitzar la jornada ‘Chat GPT i IA en l’àmbit educatiu: amics o enemics?’, una sessió que es va dur a terme al Col·legi de Llicenciats i durant la qual es va debatre sobre la influència d’aquestes tecnologies en els i les alumnes i la gestió per part dels centres educatius.

La benvinguda i presentació de l’esdeveniment van anar a càrrec de Jacint Bassó, vicedegà del Col·legi de Llicenciats i membre de la Comissió d’Educació de la CCF, i de Sara Pérez, gerent de la CCF, que van presentar els participants per després donar pas a la conferència ‘Alliberant la IA generativa’ que va oferir Beatriz Martín, Chief Digital Officer a BBDO & Proximity i Professora a inDIGITAL | Executive Program Director d’ESADE.

Aquesta primera intervenció es va centrar en el món de la IA generativa, una tecnologia capaç de crear continguts de forma automàtica. Marín va posar-nos en context posant i va posar l’accent en la importància dels avenços que s’estan donant: “Des dels pioners presagis de Turing fins a revolucionàries eines com ChatGPT, contemplem l’alba d’una nova era, que també canviarà l’educació. Però no serà fàcil: prestigiosos experts alerten d’impactes laborals i dilemes ètics. És moment d’un debat assossegat que assenti les bases d’un desenvolupament responsable d’aquest innovador paradigma”.

Durant la seva presentació, també va destacar la necessitat urgent “d’aprendre sobre com integrar aquesta eina als centres educatius de manera responsable. Els docents teniu un paper clau per orientar l’ús d’aquesta tecnologia i aprofitar-ne el potencial transformador. Amb creativitat i sentit crític, hem d’obrir les portes a noves formes d’aprenentatge augmentat per la IA. El futur està a tocar; preparem-nos per rebre’l amb els braços i la ment oberts”.

A continuació, Diana Silva, periodista del Diari Ara especialitzada en educació, va presentar i moderar una taula rodona que va comptar amb la participació de la pròpia Beatriz Martín; de Christian Negre, professor de l’Escola Pia de Calella i docent al màster en “Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centre Educatius” de Blanquerna; i de Miquel Àngel Prats, coordinador del Màster Universitari “Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centre Educatius” i professor titular a Blanquerna.

Durant la conversa, els tres participants van aportar la seva visió sobre diverses qüestions d’interès relacionades amb la IA i el Chat GPT, com ara de quina manera cal abordar aquest fenomen dins de l’àmbit educatiu, els reptes i les oportunitats que pot generar la irrupció d’aquestes tecnologies en les aules, o si cal regular-ne l’ús.

Els continguts de les intervencions van posar de relleu que la influència del Chat GPT i la intel·ligència artificial en l’educació és un tema d’interès creixent, i que aquestes tecnologies ja estan condicionant el procés d’aprenenatge de l’alumnat i la relació que tenen amb els i les docents. Es va parlar de diverses potencialitats i avantatges que cal aprofitar, però també es va apuntar que la interacció humana és irreemplaçable i, per tant, és imprescindible utilitzar aquestes tecnologies de forma conscient, mantenint sempre la interacció entre l’alumnat i els docents com a peça clau en l’educació.

La jornada va finalitzar amb el torn de preguntes, durant el qual diversos assistents van traslladar les seves qüestions als ponents, i amb les paraules de Ricard Coma, membre de la Comissió d’Educació i de la Junta directiva de la CCF, encarregat de fer la cloenda de la jornada.

Aquest acte, organitzat per la CCF, es va sumar a les jornades sobre reflexió educativa impulsades pel Col·legi de Llicenciats els dies 24 i 25 de novembre a La Seu d’Urgell i a Andorra, ‘Desmitifiquem la intel·ligència artificial en l’educació: entre alarmes i realitats’.

S’aproven els criteris que han de regir el Pla d’actuació inspectora de fundacions per a l’any 2024

Us informem que avui, 18 de desembre, s’ha publicat al DOGC la RESOLUCIÓ JUS/4226/2023, de 13 de desembre, per la qual s’aproven els criteris que han de regir el Pla d’actuació inspectora de fundacions i d’associacions declarades d’utilitat pública per a l’any 2024.

Els plans anuals d’actuació inspectora són un instrument idoni amb vista a fer efectius els principis d’eficàcia i eficiència en l’actuació de l’Administració pública, i a fomentar el bon govern de les fundacions en benefici de les mateixes entitats, la col·laboració amb les quals ha de contribuir a assolir l’objectiu de complir les finalitats fundacionals i respectar la voluntat fundacional. Com sabeu, aquest exercici de la potestat inspectora correspon al Protectorat.

Adjuntem una nota informativa elaborada pels serveis jurídics de la CCF amb informació detallada sobre els nous criteris que estableix la RESOLUCIÓ JUS/4226/2023, de 13 de desembre, així com les novetats respecte als anys anteriors:

Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès!


* Aquest resum ha estat elaborat pels serveis jurídics de la CCF amb finalitats informatives per a les entitats associades i no constitueix per sí mateix un assessorament legal. Si teniu qualsevol dubte o voleu ampliar informació, podeu contactar amb nosaltres.

Nou Apunt OdF! ‘World Giving Index: els 10 països més generosos del món’

Publiquem un nou Apunt de  lObservatori de Fundacions de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.

Sota el títol ‘World Giving Index: els 10 països més generosos del món’, aquest apunt analitza els resultats del rànquing sobre l’altruisme dels països, publicat per la Charities Aid Foundation (CAF) i construït sobre la base de l’enquesta World View World Poll de Gallup.

Les dades que es desprenen de l’estudi, al qual han participat 119 països de tots els continents, inclouen les valoracions mitjanes de tres indicadors:

  • % de població que ha ajudat a una persona desconeguda durant l’últim mes;
  • % de persones que han donat diners a alguna organització no lucrativa.
  • % de persones que han donat al menys una hora del seu temps fent voluntariat durant el mateix període.

Per cinquè any consecutiu, Indonèsia torna a ocupar el primer lloc del rànquing amb una mitjana de 68%. La segona posició és per Kenya amb una mitjana del 61%. Ambdós països mostren una trajectòria a l’alça en termes d’ajuda i donacions durant els últims cinc anys.

 

 

 

Una de les possibles explicacions a aquest fet és l’elevat nivell de religiositat de les poblacions d’aquests països o la important influència de certes tradicions culturals d’ajuda mútua i comunitària entre els seus habitants, com ara l’indonesi Gotong Royong i la kenyana Harambee.

Espanya ocupa la posició número 88 del rànquing, una classificació que es pot consultar al web de la Charities Aid Foundation (CAF).

* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear  amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.

La Fundació Caixa Enginyers renova l’acord de col·laboració amb la CCF per seguir impulsant l’Observatori de Fundacions

El passat 10 de novembre es va formalitzar la renovació de l’acord de col·laboració entre la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), i la Fundació Caixa Enginyers, expressió de la vocació de Responsabilitat Social Corporativa de Caixa Enginyers, amb el qual l’entitat es manté com a principal promotor de l’Observatori de Fundacions de la CCF.

Per a Félix Masjuan, president de Caixa Enginyers i de Fundació Caixa Enginyers, “després de més de cinc anys com a promotors de l’Observatori de Fundacions, des de la Fundació Caixa Enginyers treballem per ajudar a l’entitat a oferir informació qualitativa i quantitativa que permeti explorar, conèixer i connectar amb l’univers fundacional i la filantropia”. A més, reconeix que “aquest acord és un clar reflex de l’ADN cooperatiu que ens representa com a Grup i a través del qual impulsem una economia social sostenible i segura com a palanca per construir un món millor”.

Per la seva banda, Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, afirma que “comptar amb el suport de la Fundació Caixa Enginyers ens permet avançar en la nostra missió de contribuir al creixement del sector fundacional, prestar serveis a les organitzacions associades per ajudar-les a aconseguir els seus objectius i, sobretot, potenciar l’Observatori de Fundacions com a eina estratègica a l’hora d’analitzar i donar a conèixer la valuosa aportació de les fundacions en favor del benestar i el progrés de la societat”.