Compartim la Memòria d’activitats 2022, un recull amb les principals fites assolides per la Coordinadora Catalana de Fundacions que és alhora un exercici de transparència i de rendició de comptes davant de les fundacions associades, les administracions, els grups d’interès i el conjunt de la societat.
Aquestes pàgines són també un reflex de la vitalitat del sector fundacional de Catalunya, del treball i l’esforç de la nostra entitat i de la decidida voluntat d’aportar valor als nostres associats.
Us animem a llegir la memòria i a conèixer en detall la feina duta a terme durant un any en què hem seguit representant i defensant les fundacions, tot reivindicant la seva contribució al progrés i el benestar de les persones. A continuació, resumim els darrers 12 mesos mitjançant set destacats:
Seguim creixent! 726 fundacions associades
El 2022 la nostra comunitat ha arribat a les 726 fundacions associades que representen diversos sectors d’activitat la xifra més gran de la història de la CCF.
Defensem les fundacions i sensibilitzem la societat
Hem continuat impulsant accions de sensibilització i incidència amb l’objectiu de defensar els interessos del món fundacional, tant en l’àmbit autonòmic com l’estatal.
Consolidem el model de formació ‘A2: Aprèn i Aplica’
Hem potenciat la nostra formació per capacitar i impulsar el món fundacional, amb més de 400 alumnes formats.
Generem coneixement amb l’Observatori de Fundacions
L’Observatori de Fundacions ha seguit publicant dades i informes que demostren el pes del sector fundacional en la societat.
Comissions sectorials, el motor de la CCF
Les comissions, amb la recent creació de la Comissió de Fundacions Universitàries, ens han permès debatre, generar sinergies i afavorir el treball en xarxa.
Creix l’equip tècnic de la CCF: impulsem l’àrea jurídica i la de comunicació
Hem ampliat l’equip amb dues incorporacions que ens permetran potenciar l’àrea jurídica i la de comunicació.
Nova Junta Directiva
Aquest any hem renovat l’òrgan de govern amb nous membres, encapçalats per la nova presidenta, Eugènia Bieto.
Vàrem tancar el 2022 assolint els objectius que ens havíem fixat, fet que ens empeny a mirar al futur i a dibuixar el full de ruta que guiarà els propers anys de la CCF. En aquest sentit, volem fer un merescut reconeixement a totes les persones, fundacions, entitats i empreses que durant el 2022 heu contribuït a l’assoliment dels objectius de la CCF. Sense la vostra col·laboració, moltes de les fites, projectes i activitats que expliquem en aquesta memòria no haguessin estat possibles.
Us encoratgem a seguir sumant i a formar part del canvi que ha de contribuir a la construcció d’una societat més justa i digna.
A tots i totes, gràcies per ajudar-nos a arribar més lluny!
A la seu de la Coordinadora hi ha prestatgeries plenes de llibres, anuaris i tota mena de publicacions del món fundacional. A la nostra particular biblioteca s’hi poden trobar algunes obres especials, tant per la rellevància de l’autor o autora, com per allò que explica i, sobretot, la generositat amb la qual ho fa.
És el cas del llibre “He tingut sort amb la gent que he conegut”. Una petita crònica personal (Grup Enciclopèdia, 2019), de Jordi Porta, filòsof, activista de diverses causes i impulsor d’entitats, fundacions, institucions i iniciatives sense les quals no es pot explicar la història recent del teixit associatiu, fundacional, cultural i social del nostre país.
Fa uns dies vam assabentar-nos de la trista notícia de la seva mort, a l’edat de 86 anys, una pèrdua que ha generat un dol compartit en moltes persones i entitats del Tercer Sector. En Jordi, en tant que director de la Fundació Jaume Bofill, va ser una de les persones determinants, juntament amb el Josep M. Vilaseca, en la creació de l’Associació de Dirigents de les Fundacions Catalanes (ADIFUCA) als anys 70 i 80, que va ser la llavor de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
Això és només un exemple de la rellevància i la petjada que ha deixat el Jordi en molts àmbits i entitats. A banda de la Fundació Jaume Bofill i la Coordinadora, durant la seva prolífica trajectòria va liderar o impulsar diverses organitzacions, com ara Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, la Fundació Enciclopèdia Catalana, el Centre Unesco de Catalunya, l’Opinió Catalana, Fundació Congrés de Cultura Catalana o el Síndic de Greuges de la UAB, entre moltes altres organitzacions que figuren al llibre que avui tornem a llegir.
Amb aquest senzill però sentit article, volem fer un merescut reconeixement a la importància de la figura de Jordi Porta entre les fundacions catalanes, i deixar constància de la gran estima personal que va guanyar-se dins la nostra organització, amb el seu tarannà i la seva bonhomia.
La Junta Directiva i l’equip de la Coordinadora Catalana de Fundacions, fem arribar tot el nostre escalf a la seva família, així com a la comunitat de la Fundació Jaume Bofill, i a totes les persones que van tenir la sort de conèixer-lo i estimar-lo.
Gràcies per tot el que has donat a la societat. Contents i agraïts d’haver-te trobat. La sort ha estat nostra, Jordi.
Avui, 15 de juny, s’ha constituït el Consell Institucional de la CCF, un òrgan consultiu que ens permet mantenir a prop a aquelles persones que han estat a la presidència o la vicepresidència de l’entitat i que, amb el seu saber i experiència, ens acompanyen en el present i el futur de la nostra organització.
Compartim una foto de l’acte de constitució del Consell Institucional, amb els membres que el formen actualment (d’esquerra a dreta):
Pere Fàbregas (president de 2014 a 2022)
Eugènia Bieto (presidenta des de 2022)
David Parcerisas (vicepresident de 2009 a 2014 i de 2018 a 2020)
Manel Valls (vicepresident de 2018 a 2020)
Begonya Gasch (vicepresidenta de 2014 a 2018)
Tal i com s’indica a l’article 14 dels estatuts de la CCF, el Consell Institucional escollirà un/a president/a entre els seus membres, que tindrà la seva representació. D’altra banda, es podran sotmetre al Consell Institucional tots els assumptes que la Junta Directiva estimi convenient, per tal que emeti de manera col·legiada la seva opinió o realitzi l’informe corresponent, que no tindrà caràcter vinculant.
Aquest òrgan també podrà assumir les funcions de Junta Electoral en els processos d’eleccions i ser l’organisme instructor en els procediments sancionadors previstos en l’article 4 dels Estatuts. Els membres del Consell Institucional podran ser convidats a assistir a les reunions de l’Assemblea General amb veu i sense vot.
Des d’aquí els hi agraïm la seva implicació a les persones que formen part del Consell Institucional, així com la seva gran tasca al servei de la Coordinadora Catalana de Fundacion i del món fundacional. Gràcies per ser-hi!
• Es frustra la reforma de la Llei de mecenatge 48 hores abans de ser aprovada. Després de ser ratificada al Congrés, la reforma es trobava en tràmit al Senat quan les dues Cambres es van dissoldre pel 23J
• La reforma és fruit del consens del sector i havia aconseguit pràcticament la unanimitat de tots els grups parlamentaris
• El sector fundacional, format per més de 10.000 entitats, demana formalment al Govern de l’Estat que tramiti la reforma d’una llei molt esperada pel Tercer Sector que contribuiria a millorar la qualitat de vida de milions de persones
L’aprovació de la reforma de la Llei de mecenatge s’ha aturat a causa de l’avançament de les eleccions generals del proper 23 de juliol. Aquesta reforma, aprovada al Congrés dels Diputats el 26 d’abril passat amb el suport de tots els grups parlamentaris i l’abstenció d’un únic partit (Vox), estava en tràmit d’aprovació al Senat, previst pel dimecres 31 de maig. Gràcies al consens generat a la Cambra Baixa, no s’esperava cap esmena a l’Alta, només algun ajustament tècnic. Tot i això, amb l’anunci de les eleccions per al 23 de juliol i la dissolució de les Cortes, decauen tots els projectes legislatius que no hagin superat les dues tramitacions.
Davant aquest escenari, l’única possibilitat que la reforma de la Llei de Mecenatge tiri endavant és que el Gobierno la tramiti mitjançant un decret-llei, una petició que exigim les entitats no lucratives, a causa del caràcter econòmic d’aquesta norma. Convé destacar que les entitats comptàvem amb ella per formular els nostres pressupostos del 2024.
Per a Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, “la llei que s’anava a aprovar aportava avanços de gran impacte com l’increment de la base de deducció en les donacions de les persones físiques, que passaria de 150 a 250 euros, o la incorporació de la donació de serveis, canvis que contribuirien a millorar el finançament de les organitzacions que treballen per al benestar de la ciutadania”.
Per la seva banda, el president de l’Asociación Española de Fundaciones (AEF), Javier Nadal, apunta que “sent realistes, reprendre aquesta reforma significarà tornar a iniciar el tràmit parlamentari, fet que portaria més d’un any i retardaria la seva entrada en vigor almenys fins al 2025. Es tracta d’una reforma de nou articles que té, no obstant això, un impacte positiu per al sector”.
Aquesta és una reforma llargament esperada que aconseguia avanços no sols quantitatius (deduccions) sinó qualitatius. S’incorporaven al nostre ordenament noves figures del mecenatge que ja existeixen en altres països, com el mecenatge de recompensa, molt rellevant per al sector cultural, el mecenatge de competències, que reconeix els professionals i empreses que dediquen el seu temps, així com una millora substancial del micromecenatge, tan important per a tantes ONG i per a projectes finançats per múltiples col·lectius de ciutadans, que més genuïnament contribueixen a crear societat civil.
Tot això era possible mitjançant la reforma de només nou articles de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les Entitats sense Fins Lucratius i dels Incentius Fiscals al Mecenatge, que tan sols havia tingut una reforma el 2015.
En aquest context, Glòria Oliver, presidenta de l’Asociación Española de Fundraising, posa de relleu que “un marc fiscal que incentivi la filantropia està justificat perquè augmenta el benefici social que el govern podria haver aconseguit altrament a través de la despesa directa. Les donacions filantròpiques enforteixen la societat civil, fomenten la solidaritat i redueixen la desigualtat i, per tant, s’han d’encoratjar”.
Tal i com subratlla la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve, “reclamem que la reforma s’aprovi per reial decret llei, ja que els beneficiaris són entitats que treballen en entorns de màxima necessitat i que sustenten l’Estat del benestar. Amb la modificació legislativa es feia un gran pas endavant que venia d’un consens polític total, però no defallirem perquè la societat espanyola es mereix una llei de mecenatge digna”.
Des de l’Asociación Valenciana de Fundaciones, el secretari general, Ignacio Soler, afirma que l’actual situació, més que una paralització, és un “tornar a començar inacceptable, que frustra novament les expectatives d’un sector desatès pel poder polític excepte en períodes electorals”.
Tal i com apunta Luciano Poyato, president de la Plataforma del Tercer Sector, “el mecenatge és una forma de fomentar la cohesió social, aconseguint una participació privada més gran en activitats d’interès general i, per tant, generant, enfortint i articulant més la societat civil” .
Atès que es tracta d’una llei de clar caràcter econòmic i pressupostari, bàsica per al finançament de diversos sectors en situació crítica que impacten en un importantíssim % del PIB espanyol i, ja que l’atenció als fins d’interès generals no s’atura, considerem que existeixen raons tècniques perquè aquesta modificació s’incorpori a algun dels decrets llei que es tramitaran per continuar amb l’acció del govern de l’Estat.
D’altra banda, aquesta reforma normativa és un pas rellevant en el reconeixement de la tasca imprescindible que les entitats no lucratives (ENL) realitzen a Espanya per complir els fins d’interès general. Quan parlem de filantropia i mecenatge parlem de recerca de malalties, d’inversió en educació i en cultura, de projectes mediambientals, d’inclusió de persones amb discapacitat i de moltes altres activitats que milloren la vida de la ciutadania. Les ENL duen a terme una activitat social fonamental i necessària perquè contribueixen a cobrir necessitats essencials que no atenen ni pel sector privat ni pel sector públic. Són l’expressió de l’acció filantròpica, del compromís, de l’altruisme i de la sensibilitat individual i social.
Només la despesa de les ENL en activitats d’interès general aconsegueix gairebé els 17.000 milions d’euros i, en el cas de les fundacions, en els últims 12 anys s’ha multiplicat per 2,45 el nombre de beneficiaris finals i directes de les seves activitats d’interès general. S’estima que el total del sector fundacional a Espanya va generar més de 27.000 milions d’euros de valor afegit el 2020 (2,4% PIB), i més de 550.000 llocs de treball, 3,4% del total de llocs de treball de jornada completa de l’economia espanyola. L’any 2022 van col·laborar amb alguna entitat el 39% de la població major de 18 anys.
Compartim el testimoni de Sara Pérez, gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions, en el marc de la campanya #MecenazgoAquíAhoraYA impulsada per les principals entitats del sector:
Organitzacions que recolzen la campanya #MecenazgoAquíAhoraYA
• Asociación Española de Fundaciones (AEF)
• Asociación Española de Fundraising (AEFr)
• Asociaciones y Fundaciones Andaluzas (AFA)
• Asociación Valenciana de Fundaciones
• Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI)
• Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF)
• Fundació Catalunya Cultura – Plataforma para el Mecenazgo
• Plataforma del Tercer Sector
• Red de Asociaciones de Investigadores y Científicos en el Exterior (RAICEX)
• Spain Nab – Consejo Asesor para la Inversión de Impacto
• Fundaciones de Navarra
El 8 de juny vàrem celebrar l’Assemblea General de la CCF, la trobada anual de les fundacions associades en la qual retem comptes sobre els projectes i les activitats dutes a terme per l’entitat. L’acte, que es va dur a terme al Hub Social, seu de la Fundació Jaume Bofill, va ser inaugurat per Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, qui va començar les seves paraules destacant la “importància de visibilitzar el gran impacte de les fundacions en la societat”.
A l’inici de la jornada, la presidenta va estar acompanyada per Immaculada Barral, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de la Generalitat de Catalunya, que en la seva intervenció va definir la CCF com a “soci clau que ens permet conèixer la realitat del món fundacional i disposar de xifres del sector”.
A continuació, va arribar el moment de retre comptes sobre l’activitat duta a terme durant el 2022, amb Eugènia Bieto, Carles Ribas, secretari, Maria Targa, tresorera, i Sara Pérez, gerent de la CCF, qui va posar de relleu el rol de les comissions sectorials com a “motor de l’entitat que ens connecta i ens enriqueix”. Després de l’aprovació dels comptes, es van exposar les fites més rellevants del 2022, mitjançat set “titulars” o àrees destacades:
Seguim creixent! 726 fundacions associades
Defensem les fundacions i sensibilitzem la societat
Consolidem el model de formació ‘A2: Aprèn i Aplica’
Generem coneixement amb l’Observatori de Fundacions
Comissions sectorials, el motor de la CCF
Creix l’equip tècnic de la CCF: impulsem l’àrea jurídica i la de comunicació
Nova Junta Directiva
L’assemblea va continuar amb l’exposició del Pla Estratègic 2022-2024 i els punts més destacats del pla de treball que marcaran l’activitat dels propers mesos, que s’estructura en 10 eixos estratègics, 2 eixos transversals i 70 línies d’acció. Entre d’altres coses, es va posar subratllar que una de les prioritats és “proporcionar a les fundacions associades serveis de valor afegit que donin resposta a les seves necessitats”. Tot seguit, es va donar pas al torn obert de pregunes en el qual les fundacions van poder exposar la seva visió i formular preguntes sobre la informació i les dades exposades.
Abans de donar pas al brunch-networking, Eugènia Bieto es va adreçar als assistents per fer la cloenda de l’Assemblea General, fent una valoració global de l’exercici anterior, destacant els reptes de futur de l’entitat i agraïnt a les fundacions, a les sis comissions sectorials, a la Junta Directiva i a l’equip tècnic “l’esforç, la implicació i la feina duta a terme que han permès assolir aquestes fites”. Bieto va tancar la sessió amb una reflexió sobre el paper que juguen les fundacions a l’hora de construir una societat més justa i digna: “Un món sense fundacions seria molt més trist, més fred i més dur”.
La jornada va finalitzar amb la conferència “Hackejant el futur: Tecnologia i Nou Ordre Global”, a càrrec de Xavier Ferràs, expert en innovació, professor d’Esade, conferenciant i articulista de diversos mitjans de comunicació. Ferràs va compartir la seva visió sobre l’impacte de la innovació i els avenços tecnològics més disruptius en les nostres vides i en la influència que tindran en els propers anys en àmbits com la comunicació, l’empresa o la formació, entre d’altres.
Un dels exemples més il·lustratius exposats és la irrupció de la IA (Intel·ligència Artificial) i la tecnologia del Chat GPT, el qual va definir com “la punta de l’iceberg de l’allau d’avenços tecnològics que vindran en els propers anys”. Va tancar la xerrada posant èmfasi en el fet d’innovar de forma creativa, en l’impacte que té la tecnologia en la societat a curt termini i en la importància d’adaptar-se als nous escenaris i de comptar amb recursos propis: “Els temps han canviat. No només cal saber fer bé les coses; també cal saber fer-les a prop”.
La jornada va ser tot un èxit, amb més de 100 fundacions associades i d’altres entitats que van poder participar d’un acte que és un exercici de transparència, i alhora una oportunitat per fer xarxa i crear sinergies com a agents clau del sector fundacional del país.
Àlbum de fotos: compartim una selecció de fotos, imatges que il·lustren el més destacat de la trobada i deixen constància del compromís i la diversitat de la xarxa de fundacions que formeu part de la nostra comunitat, un dels principals actius de la CCF. Fes clic al següent mosaic i accedeix al nostre compte de Flickr!
TVE Catalunya explica la importànca de la captació de fons per a les fundacions i altres entitats no lucratives. Amb motiu d’aquesta notícia, un equip de TVE ens va visitar per entrevistar la nostra gerent, Sara Pérez, qui va explicar els mecanismes que asseguran el control dels fons que reben les fundacions i la transparència a l’hora de gestionar-los. El vídeo compta també amb testimonis i imatges d’altres entitats, com la Federació Catalana del Voluntariat, la Fundació Comptal, la Fundació Portolà i la Fundació Maresme.
