Mes: març de 2023

Com conviuen la darrera reforma laboral i la nova Llei de la ciència? Quines implicacions té per a les fundacions a l’hora de contractar professionals de l’àmbit de la recerca? Com adaptar la política de contractació a les necessitats dels projectes?

Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes i altres qüestions d’interès, el dia 23 de març la Comissió de Tecnologia i Recerca de la Coordinadora Catalana de Fundacions va organtizar una edició del Cafè de la Recerca.

Vam comptar amb la participació de dos experts en la matèria: Paco Carretero, Soci director al Bufet Vallbé, i Xavier Altadill, advocat de JDA, van analitzar tres casos pràctics que il·lustren la realitat que es troben moltes fundacions en l’àmbit de la contractació i la gestió de projectes i línies de recerca.

Per part de la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF van participar-hi Maria Targa, gerent de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que va fer la benvinguda i conduirà la sessió, i Dolors Mateu, gerent de la Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que va posar en context la trobada amb la presentació ‘Un any de reforma laboral. Convivència amb la Llei de la Ciència’.

A continuació, compartim el vídeo de la sessió:

El passat 7 de març, la Comissió de Cultura de la CCF va organitzar a Banyoles la trobada ‘Fem xarxa, creem oportunitats! La trobada de les fundacions culturals de Girona’, un acte que va reunir a 24 fundacions gironines de diversos àmbits del sector cultural, així com a representats de l’administració autonòmica i local.

L’esdeveniment, organitzat a les instal·lacions de la Fundació Lluís Coromina, va comptar amb la participació de representants de fundacions culturals d’àmbits molts diversos, com ara el cinema, la música, el teatre, els museus o la literatura, entre d’altres. Els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer altres entitats del sector, inspirar-se amb els projectes presentats i explorar possibles vies de col·laboració.

Sara Pérez, gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions, Ricard Planas, director de la Fundació Lluís Coromina, i Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla i vocal de la Junta directiva de la CCF, van obrir l’acte per donar la benvinguda i explicar els objectius i la dinàmica de treball.

Durant el primer bloc de la trobada sis fundacions van compartir projectes inspiradors i les claus que els han permès impulsar-los i assolir els seus objectius:

• Fundació Ciutat Invisible (‘Festival Temporada Alta’), a càrrec de Marta Montalbán, membre del Patronat, i Eduard Balaguer, director adjunt.
• Fundació Festival de Cinema de Girona (‘Festival de cinema de Girona’), a càrrec de Lluís Valentí Bohigas, President i director d’activitat.
• Fundació Auditori Palau de Congressos de Girona (‘Auditori Obert’), a càrrec de David Ibáñez, director.
• Fundació Vallviva (‘Festival Vallviva’), a càrrec de Mireia Morera, organitzadora del festival.
• Fundació Josep Pallach (‘LECXIT’ i ‘Secrets a dues veus’), a càrrec de Josep Maria Soler, president.
• Fundació Llibreria Les Voltes (‘Les Voltes Educa’), a càrrec de Joan Matamala, president.

La segona part de la jornada es va centrar en les taules de treball ‘Reptes, barreres i propostes de solució’, un format que va fomentar el treball en equip i l’intercanvi de coneixement amb l’objectiu que les fundacions compartissin iniciatives i recursos, alhora que exploraven possibles solucions que els ajudessin a afrontar els seus reptes.

Amb aquest objectiu els assistents van treballar en quatre taules temàtiques de les quals es van extreure un seguit de conclusions, idees força i propostes d’acció, que es van compartir amb tots els assistents en el bloc final de la jornada. A continuació, destaquem un breu resum del que es va exposar:

• Mecenatge i captació de fons: en aquesta taula es van destacar diverses dificultats o barreres, com ara la visió negativa existent en part de la societat vers el mecenatge – sovint vinculat a pràctiques poc transparents i/o ètiques – o el repte que suposa mesurar i tangibilitzar el retorn d’una donació en l’àmbit cultural. Algunes de les línies d’acció proposades van ser dur a terme accions d’incidència per millorar el marc legal que afecta el mecenatge i les fundacions, implementar iniciatives per millorar la imatge i la reputació del món fundacional, o avançar en la professionalització del sector apostant per perfils especialitzats.
  

 

• Comunicació i complicitat social: d’aquesta taula destaquen els reptes d’incrementar els públics d’interès de les fundacions i convertir-los en prescriptors, dur a terme una comunicació segmentada en base al perfil de cada audiència, així com les dificultats que planteja el poc interès que tenen els mitjans de comunicació en el món funcional i els projectes culturals. També es va posar de relleu la necessitat d’actuar de forma coordinada, com a sector fundacional, per tal d’aconseguir més impacte.
  

 

• Sostenibilitat: les fundacions que van formar aquesta taula de treball van situar l’emergència i climàtica, social i emocional, i combatre el desànim generalitzat com els grans reptes que cal afrontar en l’àmbit de la sostenibilitat. Van destacar també les barreres que suposen el cost a l’hora d’implementar canvis, la dificultat de lluitar contra els interessos establerts, així com la necessitat de “replantejar-ho tot”, canviar la forma de fer les coses i entendre la sostenibilitat des d’un punt de vista global.
  

 

• Aliances i treball en xarxa: les fundacions van destacar el repte d’equilibrar la necessitat de mantenir una identitat pròpia amb les aliances i el fet de prioritzar un objectiu comú, així com la sensibilització de la societat sobre el valor positiu de la cultura. Es van identificar com a barreres el desconeixement i la desconnexió entre els diferents àmbits de l’administració, la burocràcia i la manca de recursos de personal. Com a conclusions es va apuntar que les aliances generen oportunitats en moltes direccions, i que la cooperació i el treball en xarxa – tot i requerir temps i dedicació – permet arribar més lluny.
  

L’esdeveniment va comptar també amb la presència de Josep Calatayud, director de Cultura a Girona de la Generalitat de Catalunya, i de Miquel Cuenca, regidor de Cultura, Patrimoni Cultural i Festes de l’Ajuntament de Banyoles, que va destacar la importància d’impulsar trobades com aquesta i fer xarxa entre el teixit cultural del territori, així com el “paper insubstituïble que fan les fundacions al nostre país”.

Des de la CCF i la Comissió de Cultura valorem de forma molt positiva aquesta primera trobada de les fundacions culturals de la província de Girona i ens reforça en el nostre objectiu d’afavorir la col·laboració entre fundacions d’aquest àmbit i en el propòsit de posicionar la cultura com a un element bàsic per al desenvolupament de les persones.

• Imatges de la jornada

 

Quan valorem la importància real de les coses i el que aporten, sovint, el camí més curt és imaginar un escenari hipotètic en el qual el “què”, de sobte, desapareix o deixa de funcionar. És aleshores quan toca analitzar la nova realitat i les conseqüències de no comptar amb aquest actiu o recurs.

Ras i curt, aquest és l’exercici que hem fet des de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) quan ens hem preguntat quin és el pes de les fundacions de salut en el sistema sanitari català, i si aquest seria viable sense els recursos que aporten les entitats sense afany de lucre

“Les fundacions de salut aportenentre el 19 i el 34% dels recursos sanitaris”

A partir d’aquí, ens podem fer moltes preguntes: Què aporten les fundacions de salut? Què passaria si no existissin? Quins territoris es quedarien sense hospital de referència? Què suposaria pel sistema sanitari cobrir aquest forat?

Per donar-hi resposta de la forma més empírica possible, proposo que ens endinsem en el terreny dels números, i ho fem partint d’una dada en forma de titular: Les fundacions de salut aporten entre el 19 i el 34% dels recursos sanitaris. I això s’explica amb les següents xifres (*):

· De les més de 100.000 persones assalariades del sistema sanitari, fins a 24.824 (25,5%) pertanyen a fundacions.

· Un 17,6% dels llits hospitalaris de Catalunya (6.292 llits) pertanyen a fundacions de salut.

· Un 28,1% de les altes d’hospitalització (268.951) són relatives a les fundacions de salut.

· El 33,8% de les urgències ateses són realitzades per fundacions de salut.

· Un 24,6% dels quiròfans a Catalunya (188) pertanyen a les fundacions de salut.

Aquestes dades les vàrem exposar a la jornada Les fundacions de salut a Catalunya: servei públic, arrelament i tradició, organitzada per la CCF el passat 29 de març, una trobada en què vam plantejar un supòsit que lliga amb l’exercici amb el qual he començat aquest article: Què passaria si les fundacions hospitalàries deixessin de funcionar? Si això succeís, fins a 7 comarques catalanes es quedarien sense hospital de referència: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i l’Alt Urgell.

Cal tenir en compte que les fundacions hospitalàries, alhora, donen servei a altres comarques limítrofes que no tenen dispositiu hospitalari, per tant, la dependència d’aquests equipaments és encara major.

“Què passaria si les fundacions hospitalàries deixessin de funcionar? Si això succeís, fins a 7 comarques catalanes es quedarien sense hospital de referència”

Però no parlem només d’hospitals, atès que ara la majoria de les fundacions de l’àmbit de la salut tenen diferents línies assistencials, com l’assistència primària (20%), atenció a la salut mental (31,1%), l’atenció sociosanitària (57,8%) o la mateixa atenció hospitalària (55,6%).

Dit això, podem dir que les fundacions de salut representen una de les millors expressions de la col·laboració publicoprivada sense afany de lucre – també denominada col·laboració publicosocial o publicocomunitària – i demostren el seu determinat rol a l’hora d’assegurar una sanitat pública universal i de qualitat.

Mirant enrere, ja abans de l’existència de l’Estat, el desenvolupament de la societat civil de Catalunya amb vocació de servei públic i de les ordres religioses va permetre donar resposta a les necessitats d’atenció de les persones, una atenció duta a terme en molts casos per fundacions centenàries que avui formen part activa del sistema públic de salut.

“Les fundacions de salut representen una de les millors expressions de la col·laboració publicoprivada sense afany de lucre”

Fa anys que aquestes fundacions arriben allà on no ho fa l’Administració, i s’han integrat a la xarxa pública de salut esdevenint en peça clau per garantir la capil·laritat del sistema sanitari i la cobertura de tot el territori.

Catalunya és un exemple de cooperació intersectorial i, en aquest context, l’àmbit de la salut pot considerar-se com a un referent de la col·laboració entre l’administració pública i les entitats del Tercer Sector, gràcies a la qual s’ha pogut desplegar un model sanitari idiosincràtic i vertebrador que forma part de la història del país.

“L’àmbit de la salut pot considerar-se com a un referent de la col·laboració entre l’administració pública i les entitats del Tercer Sector”

Com a única entitat que representa el sector fundacional a Catalunya, la CCF treballa agosaradament per garantir la continuïtat dels serveis públics que presten les fundacions, veritables instruments de la societat civil al servei de les persones. Des de l’Observatori de Fundacions, a més, contribuïm a aquesta realitat facilitant les dades i el coneixement necessaris perquè es reconegui la seva valuosa tasca.

La voluntat de les fundacions de salut, així com la resta del món fundacional, és continuar prestant servei públic i d’alt valor afegit, ara i en el futur, i per això és imprescindible comptar amb la complicitat i la col·laboració de tots els actors possibles i caminar en la mateixa direcció.

*Font: Idescat, Protectorat de Fundacions, Central de Balanços del Servei Català de la Salut. Dades corresponents als anys 2017 i 2018.

• Article publicat a Via Empresa