Mes: novembre de 2025

La futura Llei del Tercer Sector Social, la d’Economia Social i Solidària o la dels instruments de provisió de serveis socials tindran un impacte directe en moltes fundacions que treballen en serveis d’atenció a les persones. Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions seguim de prop aquestes noves lleis, tal com fem amb tots els processos legislatius que es tramiten al Parlament i que afecten el món fundacional.

Que Catalunya avanci cap a un marc normatiu propi en aquesta matèria és una bona notícia: reconeix la importància del tercer sector i l’economia social i solidària en la defensa dels drets socials i reforça la col·laboració entre el sector públic i la iniciativa social.

Les fundacions tenen un pes molt destacat en aquest àmbit —presten prop del 27% dels serveis socials a Catalunya i aporten una part significativa de l’ocupació en l’economia social—. Per això és important que el nou marc legal tingui en compte la diversitat, el pes i les característiques de tots els actors.

En el cas de les fundacions, la seva naturalesa jurídica ja n’incorpora els trets essencials: són entitats privades, orientades a l’interès general i sense ànim de lucre. 

Les noves iniciatives legislatives afegeixen un altre requisit a les entitats per ser considerades subjectes legals: disposar de mecanismes de participació social, expressió que la normativa europea formula com el principi de “governança democràtica i/o participativa”.

En aquest sentit, a diferència d’altres figures jurídiques com les associacions o les cooperatives, les fundacions no tenen socis ni membres.  L’òrgan de govern és el patronat i els seus membres, nomenats segons les disposicions estatutàries, tenen responsabilitat personal tot i ser un càrrec no retribuït. 

El model de governança de les fundacions no es basa en lògiques assembleàries, sinó en el que anomenem “bon govern”, entès com el conjunt de principis i pràctiques que garanteixen que el patronat actua amb subjecció a la llei, responsabilitat, integritat, transparència i orientació al bé comú, assegurant decisions informades, prevenció de conflictes d’interès, rendició de comptes i un ús eficient i alineat dels recursos amb la missió fundacional.

En aquest context, cal tenir en compte que el Codi Civil de Catalunya estableix limitacions específiques a la participació de treballadors o usuaris en el patronat, per assegurar que prevalguin els interessos de la fundació per sobre dels particulars. 

Tenint en compte tot això, quan les fundacions gestionen serveis públics d’atenció a les persones, sembla conseqüent que disposin de mecanismes de participació que permetin escoltar i incorporar la mirada dels diferents grups d’interès: persones usuàries, professionals, voluntariat o comunitat local, per citar alguns exemples rellevants. 

Aquesta idea d’obertura a l’entorn social com expressió de democràcia participativa, pot enriquir la presa de decisions i millorar la qualitat dels serveis. De fet, dins del sector fundacional hi ha múltiples experiències reeixides en aquest sentit: la participació dels treballadors en l’elaboració del pla estratègic o els objectius anuals, consells de d’usuaris i famílies que aporten la seva visió per millorar la prestació dels serveis, consells de participació ciutadana, òrgans consultius o altres espais de diàleg comunitari.

La transparència és també una altra forma de participació social pròpia de les fundacions. Poques figures jurídiques estan obligades per llei a publicar dades tan estratègiques com els estats financers, la composició de l’òrgan de govern o el resultat de les activitats, entre altres.

Per això cal  diferenciar entre bon govern (propi del patronat i de la naturalesa fundacional) i gestió participativa (els espais i canals que permeten escoltar i incorporar altres veus interessades). Aquesta distinció ajuda a respectar la realitat jurídica de les fundacions i, alhora, garanteix que continuïn sent organitzacions obertes, sensibles a l’entorn i amb vocació d’impacte social.

En definitiva, el nou marc legal de l’àmbit social ha de reconèixer la pluralitat d’entitats que formen part del sector, respectar-ne les especificitats i impulsar un sistema que sumi esforços per oferir la millor atenció a les persones, autèntica raó de ser de les nostres organitzacions.

---

Aquest article de ‘L’Àgora CCF, veus del món fundacional’ ha estat publicat al mitjà Xarxanet.org

El Model 182 és una de les obligacions fiscals clau per a les fundacions que reben donatius que donen dret a deducció fiscal per a les persones donants. Es tracta de la declaració informativa anual que permet a l’Agència Tributària verificar les deduccions aplicades pels donants i, per això, la seva correcta presentació és essencial.

Amb l’objectiu d’aclarir els dubtes més habituals i oferir criteris clars i pràctics a les fundacions associades a la CCF, el 10 de desembre organitzem una nova sessió del Canal Jurídic de la mà d’en Jaume Busquet, Economista-Advocat de Busquet Economistes Auditors Estudi Jurídic. Parlarem de tot allò que una fundació ha de saber sobre les donacions i el Model 182, amb una mirada pràctica i orientada a facilitar el compliment de les obligacions fiscals.

Aquesta sessió és un servei exclusiu per a les fundacions associades a la CCF (*) i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.

* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquest webinar, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a info@ccfundacions.cat o truca’ns al 934 881 480.

A continuació, pots consultar el contingut detallat de la sessió:

PROGRAMA

• 09.30 h Benvinguda i presentació
  Helena Solano – Responsable dels serveis jurídics de la Coordinadora Catalana de Fundacions

• 09.35 h ‘Tot el que una fundació ha de saber sobre les donacions i el Model 182’
  Jaume Busquet, economista-advocat. Busquet, Economistes Auditors Estudi Jurídic

• 10.15 h Torn obert de paraules i resolució de dubtes

• 10.30 h Fi de la sessió

---

Canal Jurídic de la CCF: aquesta sessió forma part dels webinars periòdics que oferim a les fundacions associades des del Canal Jurídic de la CCF, un servei d’informació continuada sobre normatives que afecten les fundacions que té com a objectius:

• Fer pedagogia sobre temes jurídics de forma accessible i de la mà de persones expertes.
• Refrescar coneixements essencials per verificar que les fundacions estan al dia de les seves obligacions legals.
• Facilitar eines i recursos per al compliment de les obligacions legals que afecten el món fundacional.

 

 

Aquest dimecres vam visitar la seu de La Fageda, una fundació profundament arrelada al territori de la Garrotxa i un referent indiscutible a Catalunya pel seu projecte social i empresarial, capaç de generar oportunitats reals i transformadores per a persones en situació de vulnerabilitat.

La Fageda és un exemple de com una organització pot mantenir-se fidel, dècades després, al propòsit amb què va néixer: posar al centre el benestar de les persones beneficiàries. Un propòsit impulsat per Cristóbal Colón, fundador i actual president honorífic, que ha marcat l’essència d’un projecte exemplar. El seu lema, “El sentit del treball és un treball amb sentit”, resumeix perfectament l’esperit de la fundació i explica una trajectòria guiada per la coherència, la dignitat i l’impacte social.

Ens vam reunir amb Sílvia Domènech, directora general; Laura Grabulosa, directora financera, i Neus Asín, àrea de comunicació, i també vam tenir ocasió d’intercanviar impressions amb Sara Vidal, directora de l’Àrea de Gestió i Desenvolupament de Persones, i Maria Colón, directora tècnica de l’Àrea Social, a qui agraïm l’acollida i l’oportunitat de conèixer en profunditat l’activitat de la fundació i l’abast de les iniciatives que impulsen al servei de la comunitat.

Per part de la CCF van assistir-hi Sara Pérez, gerenta; Helena Solano, responsable dels serveis jurídics, i Carles Barbero, responsable de comunicació. Va ser una oportunitat per parlar sobre reptes actuals del món fundacional, compartir experiències i reflexionar sobre el paper de la comunicació en projectes amb una missió tan sòlida i transformadora.

Durant la jornada vam visitar la seu i les instal·lacions de la fundació, integrades en un entorn natural privilegiat, que reflecteix els valors de serenitat, respecte i equilibri que impregnen tot el projecte.

Gràcies per la vostra generositat i per formar part de la comunitat CCF. Enhorabona per un projecte que continua demostrant que posar les persones al centre és la millor manera de generar un impacte real i durador.

Aquest matí, el Recinte Modernista de Sant Pau ha acollit la primera trobada presencial del Grup de Treball de Dircoms (GTD) de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), un nou espai de col·laboració intersectorial que neix per impulsar el món fundacional i fer visible la seva tasca i el seu impacte transformador en la societat.

La sessió, que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha reunit prop d’una cinquantena de professionals de la comunicació de fundacions de tots els àmbits: social, cultural, educatiu, salut, recerca i universitats.

La benvinguda ha anat a càrrec de Sílvia Castells, cap de comunicació de Sant Pau Recinte Modernista i la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i de Carles Barbero, responsable de comunicació de la Coordinadora Catalana de Fundacions i coordinador del GTD.

Confiança social i pes econòmic del sector: les últimes dades de l’OdF

En el primer bloc de la jornada, Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions de la CCF, ha presentat les conclusions principals dels últims estudis publicats: “Confiança social en el sector no lucratiu” i “Fundacions, un sector econòmic III”.

Vázquez ha exposat dades sobre la percepció social del sector – aportant les principals tendències i factors que poden condicionar la projecció pública de les fundacions – així com el seu pes econòmic i social – amb xifres com l’ocupació generada, el VAB o el nombre de serveis a persones beneficiàries – i altres dades que demostren que el sector fundacional compta amb un model econòmic sostenible i diversificat, amb un gran impacte en el benestar social del nostre país.

Tot seguit, Carles Barbero ha mostrat l’impacte mediàtic assolit amb la publicació del darrer estudi i algunes de les claus que han permès augmentar la visibilitat de la CCF i la del sector fundacional, i ha compartit algunes qüestions d’interès per als assistents, com ara les primeres formacions en comunicació previstes per al 2026.

Fem xarxa: un espai per connectar

Un dels objectius centrals de la trobada ha estat fomentar la interacció i la creació de sinergies entre professionals que treballen en contextos molt diversos. Les persones assistents han participat en una ronda de presentacions, i a continuació han pogut establir contacte durant la pausa-cafè i la sessió de treball posterior.

DAFO sectorial des de l’òptica de la comunicació

La segona part de la sessió ha estat dedicada a una anàlisi DAFO del món fundacional des de l’òptica de la comunicació. Dividits en quatre grups, els participants han identificat debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats comunes, tot compartint bones pràctiques, reptes i reflexions estratègiques.

El treball en grup ha culminat en una posada en comú plenària, en què s’han exposat les idees clau de cada taula, amb propostes que contribuiran a l’elaboració de noves línies d’acció del GTD i a reforçar la visibilitat del sector fundacional en el conjunt de la societat.

La trobada, que ha finalitzat amb una foto de família al pati interior del Recinte Modernista de Sant Pau, ha deixat constància de la motivació i el compromís dels equips de comunicació de les fundacions associades, i ha demostrat la necessitat de comptar amb espais com el GTD per enfortir la veu col·lectiva del món fundacional.

Un espai que creix i es consolida

El GTD, creat aquest 2025, ja supera els 60 membres i es consolida com un punt de trobada intersectorial per compartir reptes, eines i estratègies de comunicació amb voluntat d’incidir en la percepció social del sector i reforçar el paper de les fundacions en el benestar de les persones i el progrés del país.

El passat 11 de novembre vam celebrar una nova edició de la Trobada Intercomissions, la jornada anual que reuneix els membres de les sis comissions sectorials de la CCF per compartir coneixement, analitzar reptes comuns i reforçar la xarxa que configura la comunitat fundacional del nostre país.

Enguany, la trobada va girar entorn d’un tema que preocupa i interpel·la profundament el sector: com atreure, motivar i fidelitzar el talent en les fundacions – en un moment en què la captació i retenció de professionals s’ha convertit en un dels grans reptes del tercer sector – una temàtica que ha estat el fil conductor de tota la jornada, de la mà de l’equip de la Fundació Factor Humà.  La jornada, celebrada a The Box Club, gràcies a la col·laboració de la Fundació migranodearena, amb la participació de més de seixanta professionals procedents de fundacions d’arreu de Catalunya.

Un repte compartit: atraure i retenir talent en un sector amb propòsit

La sessió, conduïda per Sara Pérez, gerenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, es va iniciar amb la benvinguda institucional a càrrec d’Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, qui va subratllar el valor diferencial del món fundacional recordant que “les fundacions hem de posar en valor allò que ens fa únics: el sentit del que fem, la coherència entre la missió i l’acció, la confiança i la proximitat que caracteritzen el treball fundacional”.

A continuació, es va donar pas a la conferència “Contextos complexos, noves organitzacions i reptes clau”, a càrrec de José Miguel de la Dehesa, director de la Fundació Factor Humà, i Jordi Garriga, membre de la seva Comissió Consultiva, que van oferir una mirada profunda sobre les transformacions que viuen les organitzacions. Els ponents van coincidir a assenyalar que el progrés no dependrà tant de les eines tecnològiques com de la manera com les organitzacions les integrin per enfortir i potenciar el talent humà. També van subratllar que, més enllà del salari, els factors que realment marquen la diferència en la motivació i la permanència dels equips són el reconeixement, la qualitat de la direcció i la gestió de la pressió interna.

Què fa singular treballar en una fundació?

En la segona part del matí, els participants van treballar en grups integrats per fundacions de diferents sectors – per tal d’afavorir una mirada intersectorial i diversa – i van identificar els elements que fan que treballar en una fundació tingui un atractiu i un sentit especial. Aquestes conclusions, compartides per professionals de perfils molt diversos, confirmen que el valor diferencial de les fundacions no es troba només en el que fan, sinó també en com ho fan i en el que aquest model d’organització ofereix a les persones que hi treballen.

Pel que fa als reptes, algunes de les qüestions que es van posar en relleu tenen a veure amb el model de governança, la digitalització i la sostenibilitat, entre d’altres. Una de les idees més repetides durant la jornada va ser la que deia que l’objectiu no és retenir el talent, sinó enamorar-lo: crear organitzacions que inspirin, escoltin i ofereixin sentit en el dia a dia.

La posada en comú final va reafirmar que el sector fundacional compta amb actius singulars per diferenciar-se en la gestió de persones, però que cal fer-los visibles i incorporar-los de forma coherent en la cultura organitzativa.

El detall de les conclusions es treballarà en les pròximes setmanes i es compartirà un document resum amb els membres de les diferents comissions.

En el tancament de la jornada, David Levy, fundador de la Fundació migranodearena, va agrair la feina i l’acompanyament de la CCF, i va sintetitzar l’esperit de la trobada destacant que “Quan treballem des del propòsit, el talent hi troba sentit i les fundacions hi troben força.”

Després de la tradicional foto de família, les persones assistents van compartir el dinar Fem xarxa! i van continuar la conversa en un ambient distès i participatiu.

Una trobada que reforça comunitat, sentit i futur

La Trobada Intercomissions 2025 ha confirmat que el talent és un element estratègic del món fundacional i que les fundacions tenen un potencial únic per generar entorns de treball motivadors, humans i alineats amb el propòsit.

Treballar plegats per posar-ho en valor és el primer pas per continuar enfortint la força transformadora del sector.

Dimarts passat, 4 d’octubre, la Comissió d’Educació de la CCF va organitzar una jornada que va reunir prop d’un centenar de professionals del món educatiu i del sector fundacional per reflexionar sobre el paper de l’escola en la societat actual. Sota el títol “Repensant l’escola: Què fa? Què haurà de fer?”, l’auditori de la Fundació CIC Coneixement i Cultura va acollir un esdeveniment amb el qual vam convidar a repensar, des de diferents mirades, quines transformacions són necessàries per garantir una educació de qualitat, inclusiva i adaptada als reptes del present i del futur.

Carles Duarte, director de la Fundació CIC Coneixement i Cultura, va donar la benvinguda als presents destacant la necessitat de parlar i reflexionar sobre els reptes de present i de futur que ha d’afrontar l’escola, i la importància de generar espais com aquest per compartir mirades i experiències des del món educatiu.

A continuació, Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, va destacar el pes de les fundacions d’educació en el sistema educatiu català i va recordar que l’educació és el “principal ascensor social”, tot reivindicant que apostar per una educació forta, inclusiva i de qualitat “és apostar per la igualtat d’oportunitats i pel progrés del conjunt del país”. Bieto va afirmar que la jornada “ens convida a repensar col·lectivament quina escola volem i podem construir, perquè no hi ha millor inversió per al futur que invertir en educació”.

Entre l’algorisme i l’ànima: una mirada al futur de l’escola

Jordi Riera, catedràtic d’Educació de la Universitat Ramon Llull i director general de la Fundació Blanquerna, va obrir la jornada amb una conferència inspiradora titulada “Entre l’algorisme i l’ànima: l’escola que emergeix”. Va convidar a mirar l’educació com un espai d’esperança en temps d’intel·ligència artificial, recordant que “l’escola continua sent un dels últims espais on encara es pot escoltar el silenci del pensament”.

Riera va reflexionar sobre els tres “desencaixos” que travessen el sistema educatiu —la inclusió, la tecnologia i la identitat professional dels mestres— i va subratllar que no són errors, sinó símptomes d’una època de canvi. En aquest context, va defensar que “entre prohibir i educar, hem d’escollir sempre educar”, i va alertar que el veritable risc no és la màquina que aprèn, sinó “l’ésser humà que deixa de fer-ho”.

Amb una mirada humanista i esperançadora, va descriure l’escola del futur com una institució capaç de personalitzar sense deshumanitzar i d’innovar sense perdre el sentit. “Amb l’algorisme podrem programar respostes, però no compadir. Podrem simular una conversa, però no un vincle”, va dir. L’escola que emergeix —va concloure— és “la que persisteix, la que manté viva l’ànima i aprèn a reinventar-se des de la passió i la comunitat”.

Repensar l’escola des de mirades diverses

La taula rodona, moderada per Esther Vera, directora del diari ARA, va reunir quatre veus reconegudes del món educatiu que van reflexionar sobre els reptes estructurals i culturals que afronta l’escola catalana. Vera va plantejar qüestions sobre el rol del professorat, l’impacte de la tecnologia i la necessitat de replantejar temps i prioritats en l’aprenentatge.

Montserrat Jiménez, docent i directora a l’Escola Vedruna, va posar sobre la taula la urgència d’afrontar “canvis estructurals profunds” i va defensar que cal “educar des de l’esperança, perquè si no el missatge que donem als joves és que la vida adulta és un desastre”. Va reclamar més temps i recursos per atendre la diversitat i va recordar que “el cafè per a tothom ja no val en l’educació” en un context social cada cop més complex.

Per la seva banda, David Bueno, doctor en biologia i investigador de la Universitat de Barcelona, va alertar sobre el risc de perdre el vincle humà amb l’alumnat davant la presència creixent de la tecnologia: “Cal estar alerta i evitar que el digital escurci les estones que passem amb els infants. La tecnologia parla, però no escolta.” Va subratllar també la importància de reservar temps per pensar i compartir: “A les escoles hi hauria d’haver espais sense res a fer, per poder llegir, reflexionar o parlar amb altres docents.”

Caterina Calsamiglia, investigadora ICREA i cofundadora de Pentabilities, va reivindicar la necessitat de donar temps a l’educació per pensar i crear. “A l’aula es poden fer coses increïbles, però cal temps per no posar sempre l’examen tipus test”, va afirmar. Va defensar que “l’educació ha de ser un repte compartit sense un objectiu finalista” i que les escoles haurien de ser “espais de silenci per pensar”, on es valori el procés per sobre del resultat.

En les seves intervencions, Josep Maria Lluró, director de l’Escola Montagut de Vilafranca del Penedès, va reivindicar la importància d’ensenyar a fer preguntes i a conviure amb la incertesa. “L’escola ha d’educar el desig”, va dir, posant en valor la curiositat i la capacitat crítica com a motor de l’aprenentatge. Va advertir que “el sistema educatiu necessita trencar consensos per crear-ne de nous” i va lamentar la successió constant de reformes educatives: “En cinquanta anys hem tingut nou lleis. No hi ha país que aguanti això. L’escola té un gran futur, però només si deixa de ser l’escola del passat.”

La jornada es va cloure amb les intervencions d’Ignasi Giménez, secretari de Millora Educativa del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, i Jacint Bassó, director general de Betània-Patmos i representant de la Comissió d’Educació de la CCF.

Ignasi Giménez va tancar l’acte amb un discurs institucional, destacant el valor d’espais de debat com aquest per avançar en la millora del sistema educatiu i en la col·laboració entre administracions, centres i entitats del sector.

Per la seva banda, Jacint Bassó va subratllar el paper clau dels mitjans de comunicació en la percepció de la realitat i de les situacions que viu l’escola, i va agrair la participació de l’Esther Vera en la jornada. També va defensar la necessitat que els centres educatius “tornin a agafar la personalitat que sempre han tingut”, reforçant la seva autonomia, i va reivindicar la col·laboració entre l’àmbit privat i el públic com a condició imprescindible per garantir un sistema educatiu sòlid i de qualitat per al conjunt del país.