Publiquem un nou Apunt de l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.
En aquesta ocasió, l’Apunt es basa en les conclusions del monogràfic ‘Confiança Social en el Sector No Lucratiu’, un informe publicat per l’OdF que analitza a fons la relació entre la ciutadania i les entitats no lucratives (ENL) a Catalunya, que inclou dades significatives sobre la confiança, la participació, els comportaments altruistes i les expectatives de la població envers el sector fundacional i altres entitats no lucratives, així com d’institucions públiques i privades de diversos àmbits.
L’Apunt número 59 posa el focus en el nivell de coneixement de la ciutadania catalana sobre els avantatges fiscals relacionats amb el micromecenatge. Només 3 de cada 10 catalans en edat de tributar sap que les microdonacions poden desgravar-se fins al 80% de l’IRPF.
Les dades també confirmen la importància en l’accés a l’educació com a factor concomitant amb el coneixement i assimilació de la informació fiscal. El coneixement dels incentius fiscals al mecenatge és significativament més alt entre les persones amb estudis superiors: gairebé 19 punts percentuals més respecte a les persones amb estudis primaris i 10 punts més que les persones amb estudis secundaris. A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:
* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.
Aquest matí, el Parlament de Catalunya ha acollit l’acte de presentació de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) davant els diputats i diputades dels diferents grups parlamentaris, en una sessió presidida pel M. H. Sr. Josep Rull, que ha rebut la presidenta de la CCF, Eugènia Bieto, la Junta Directiva de l’entitat, i un nodrit grup de fundacions referents d’àmbits com el social, l’educatiu, el cultural, el sanitari, el científic, la recerca i universitari. A continuació, compartim el videoresum i la crònica de la jornada.
L’acte ha situat el món fundacional al centre del debat públic i institucional, posant en relleu la seva contribució, la seva trajectòria històrica i els principals reptes i oportunitats que afronten les fundacions en el context actual.
Crèdits: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos)
Durant la intervenció inicial, Josep Rull ha posat de manifest la importància del món fundacional, un actiu que “reflecteix el tarannà del nostre país i expressa la nostra manera d’entendre el bé comú”, i ha remarcat “l’altíssim valor afegit que aporten les fundacions en els seus respectius àmbits d’actuació”, així com el fet que “incorporen un element de gran importància com és el voluntariat”.
Crèdits: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos)
A continuació, Eugènia Bieto ha presentat la CCF i ha compartit algunes idees clau que ajuden a entendre la magnitud i el valor del sector fundacional català.
Un sector arrelat, essencial i compromès amb el bé comú
La presidenta ha reivindicat que les fundacions són “una de les millors expressions del compromís cívic amb el bé comú”, i que a Catalunya configuren un ecosistema dens, divers i profundament arrelat al territori. Ha recordat que el país és “un país de fundacions des de fa segles”, amb institucions que daten de l’edat mitjana i que encara avui tenen cura de les persones i generen cohesió social.
Crèdits: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos)
Bieto ha remarcat que el sector és també “un agent econòmic i social de primer ordre”, amb més de 2.000 fundacions actives, més de 100.000 llocs de treball i 6.000 milions d’euros d’ingressos anuals, a més de 45.000 persones voluntàries i més de 14.000 patrons que hi participen desinteressadament. Són xifres que situen el món fundacional com un sector anticíclic, amb capacitat de créixer fins i tot en etapes de crisi, i amb un pes rellevant en el VAB (Valor Afegit Brut) del país.
Impacte en tots els àmbits: social, educatiu, cultural, sanitari, recerca, científic i universitari
A partir de dades de l’Observatori de Fundacions de la CCF, la presidenta ha fet un recorregut pels principals àmbits d’activitat:
Àmbit social: 849 fundacions, essencials en serveis socials, discapacitat, salut mental o atenció a la vulnerabilitat. “Són una pota indispensable per complementar l’acció de l’administració”, ha destacat.
Educació: més de 300 fundacions que gestionen el 35% de l’alumnat concertat i el 34% de l’educació especial.
Cultura: el sector més ampli, amb 1.147 fundacions que vertebren el territori i generen ocupació estable.
Salut: més de 40 fundacions que representen fins al 34% dels recursos sanitaris i el 36% de l’ocupació del sistema públic. “Set comarques es quedarien sense hospital de referència si deixessin de funcionar”, ha advertit.
Tecnologia i recerca: 131 fundacions que impulsen la innovació, la transferència de coneixement i l’atracció de talent, generant un VAB de 430 milions d’euros.
Universitats: un model únic a l’Estat, amb 35 fundacions universitàries que asseguren autonomia i qualitat en recerca i formació superior.
S’ha posat en relleu que al darrere de les xifres exposades hi ha històries de compromís, vocació de servei i impacte transformador. “Hi ha fundacions que investiguen per curar malalties, que acompanyen infants i joves, que atenen persones vulnerables o que acosten la cultura arreu del territori. Històries que sovint passen desapercebudes, però que sostenen moltes de les fites col·lectives que ens enorgulleixen”, ha remarcat Bieto.
Crèdits: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos)
Un model de col·laboració publicoprivada sense afany de lucre
Un dels missatges centrals ha estat el valor del model català de col·laboració pública, privada i social. La presidenta ha afirmat que “les fundacions són un soci essencial per a l’Administració pública, no competidores”, i que representen una manera eficient, flexible i responsable d’oferir serveis d’interès general a la ciutadania.
Ètica, transparència i confiança social
Bieto ha insistit que la legitimitat del sector es fonamenta en la confiança i en els valors. Segons un estudi recent de l’Observatori de Fundacions, la ciutadania té una percepció majoritàriament positiva de les fundacions. Sobre aquesta qüestió, ha destacat que el sector i la pròpia CCF “som els primers interessats que totes les fundacions actuïn amb integritat, transparència i respecte pels valors ètics que ens defineixen”.
“Les fundacions sempre hi som i sempre hi hem estat”
La presidenta ha defensat també el paper de la filantropia: “La democràcia no només es construeix amb vots, sinó també amb actes de participació i solidaritat”. Ha advocat per democratitzar el mecenatge i fer-lo accessible a tothom, perquè qualsevol persona pugui implicar-se en projectes d’interès general i contribuir al canvi social.
Crèdits: CCF
Què demanem al Parlament?
En la part final de la presentació, s’ha fet referència a les demandes que fa el sector fundacional al Parlament de Catalunya i als diputats i diputades:
1. Reconeixement i promoció del sector fundacional: “Les fundacions són un tresor del país. Cal preservar-les i impulsar-les.”
2. Un marc normatiu modern i facilitador: Ha subratllat la necessitat d’aplicar mesures per simplificar les gestions administratives, estabilitat jurídica i marcs coherents per a totes les normatives en tramitació. La CCF ha reiterat la seva disposició a treballar conjuntament amb tots els grups parlamentaris per garantir un desplegament normatiu útil i coherent.
3. Un diàleg permanent amb les institucions: “Només des de la cooperació entre sector públic i sector social podem donar respostes sòlides als reptes educatius, socials, culturals, sanitaris i científics del país.”
En la cloenda, Bieto ha volgut transmetre un missatge de futur i compromís: “Les fundacions sempre hi som i sempre hi hem estat. Continuarem treballant, dia a dia, per generar benestar, oportunitats i cohesió social, amb vocació de servei i compromís amb el país.”
L’acte ha finalitzat amb un espai de diàleg informal entre diputats i representants de les fundacions associades, que ha permès compartir inquietuds, experiències i propostes per continuar reforçant la col·laboració entre institucions i món fundacional.
La llei crea l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya com a entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i financera i plena capacitat d’obrar, amb l’objectiu d’impulsar un model d’atenció integrada social i sanitària a Catalunya. La finalitat és garantir una resposta coordinada i centrada en la persona, que doni resposta a les necessitats complexes de la població, especialment en casos de cronicitat, dependència, discapacitat, salut mental i altres necessitats especials.
La llei parteix del reconeixement que els sistemes social i sanitari han funcionat tradicionalment de manera separada i que cal avançar cap a un ecosistema integrat, amb especial atenció a l’entorn domiciliari i comunitari i amb una coordinació efectiva entre els departaments de la Generalitat, els ens locals i la resta d’organismes implicats.
L’AAISS-Cat s’adscriurà al departament que el Govern determini.
Objectius principals de l’Agència
La llei fixa que l’Agència ha d’actuar d’acord amb principis de responsabilitat, transparència, participació, accessibilitat, flexibilitat, efectivitat, eficiència, proximitat, equitat, territorialitat, subsidiarietat i igualtat i no-discriminació.
Entre els objectius principals destaquen:
• Millorar l’atenció de les persones, les seves famílies i l’entorn de cures.
• Potenciar l’autonomia personal, millorar els resultats de salut i benestar i prevenir la dependència i el risc social.
• Integrar els serveis socials i sanitaris, incloent-hi organitzacions i professionals.
• Millorar l’eficiència i sostenibilitat dels sistemes social i sanitari.
• Millorar les condicions laborals dels professionals en la prestació de l’atenció integrada social i sanitària.
• Garantir una atenció integrada al llarg de totes les etapes de la vida, especialment en situacions de concurrència de necessitats.
• Dissenyar i implantar un pla únic d’atenció social i sanitària.
• Assegurar la interoperabilitat dels sistemes d’informació socials i sanitaris.
Funcions principals
La Llei atribueix a l’Agència un ampli ventall de funcions, entre les quals:
• Planificar, dirigir i coordinar el model d’atenció integrada social i sanitària.
• Impulsar el desplegament operatiu de l’atenció integrada i establir mecanismes de governança territorial compartida.
• Definir i avaluar la cartera de serveis d’atenció integrada.
• Establir criteris de qualitat i actuar com a autoritat de valoració de la qualitat de l’atenció integrada.
• Executar fórmules de finançament, incentius, sistemes de contractació o qualsevol altra mesura que potenciï la prestació per resultats dels serveis.
• Impulsar la innovació i la recerca, i desenvolupar projectes pilot.
• Interconnectar els sistemes d’informació, incorporant-hi serveis i tecnologies que facilitin l’atenció integrada i redueixin la burocràcia.
• Desplegar un pla formatiu per als professionals socials i sanitaris, orientat a una visió i coneixement compartits.
• Donar assistència a administracions, institucions i agents socials.
• Dissenyar un pla de comunicació sobre l’estratègia d’integració.
• Dissenyar i implementar projectes pilot d’atenció social i sanitària, els àmbits d’aplicació i línies d’actuació.
• Garantir la perspectiva de gènere interseccional en l’exercici de les funcions.
Integració de les dades socials i sanitàries
La Llei regula de manera detallada el tractament de dades personals necessàries per al desplegament de l’atenció integrada, d’acord amb el RGPD i la normativa estatal. Es permet l’intercanvi de dades entre els serveis socials i sanitaris sense consentiment, quan sigui estrictament necessari per a finalitats assistencials, preventives, de planificació i gestió pública.
La normativa estableix que el personal amb accés a dades personals dels serveis socials i sanitaris està subjecte al deure de secret, que es manté també un cop finalitzada la seva vinculació amb l’Administració o els serveis públics.
Organització de l’Agència
• Òrgans de govern: La Llei preveu els òrgans següents
– Presidència: exercida per la persona titular del departament d’adscripció de l’Agència.
– Vicepresidència Primera: designada entre els departaments competents en serveis socials i salut.
– Vicepresidència Segona: vinculada a la representació dels ens locals.
– Consell Rector: òrgan col·legiat de govern, amb representants de la Generalitat, dels ens locals i per representants de la ciutadania. La representació de la Generalitat equival al 60% dels vots.
• Direcció: La Direcció és l’òrgan executiu màxim de l’Agència. És nomenada pel Govern, a proposta del Consell Rector, mitjançant un procés de selecció ajustat als principis de la funció pública.
Organització territorial
Els estatuts hauran de definir una organització territorial d’acord amb criteris de proximitat, equitat, descentralització, eficàcia i eficiència.
Els estatuts de l’Agència han de preveure acords marc territorials com a instruments de coordinació entre departaments, ens locals i organitzacions vinculades a l’atenció integrada, per garantir una governança compartida i la col·laboració entre els serveis socials, sanitaris, educatius i laborals.
La Llei també preveu la possibilitat de constituir consorcis, mancomunitats o altres fórmules de cooperació interadministrativa per garantir la governança territorial.
Disposicions addicionals i calendari
La Llei inclou diverses mesures per facilitar el desplegament de l’atenció integrada, com ara:
• Actualització de les carteres de serveis socials i sanitaris.
• Unificació de les condicions d’accés als serveis.
• Actualització de les llistes d’espera.
• Integració dels serveis d’atenció domiciliària.
• Continuïtat assistencial en salut mental i benestar emocional d’infants i adolescents.
• Equiparació progressiva de les condicions laborals dels professionals socials i sanitaris, en el marc de les competències del Govern.
• Control parlamentari anual sobre el desplegament de l’atenció integrada.
Entrada en vigor i terminis
La Llei entra en vigor l’endemà de la publicació al DOGC. El Govern ha d’aprovar els estatuts de l’Agència en un termini de 6 mesos i l’Agència ha d’entrar en funcionament dins l’any següent. També es fixa un termini de dos anys per assolir la interoperabilitat plena dels sistemes d’informació.
Aquest resum ha estat elaborat pels serveis jurídics de la CCF amb finalitats informatives per a les entitats associades i no constitueix per sí mateix un assessorament legal. Si teniu qualsevol dubte o voleu ampliar informació, podeu contactar amb nosaltres.
