Nou Apunt OdF! ‘Confiança interpersonal al món: comparativa Catalunya – Espanya’

Publiquem un nou Apunt de  lObservatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.

En aquesta ocasió, l’Apunt es basa en les conclusions del monogràfic ‘Confiança Social en el Sector No Lucratiu’, un informe publicat recentment per l’OdF que analitza a fons la relació entre la ciutadania i les entitats no lucratives (ENL) a Catalunya, que inclou dades significatives sobre la confiança, la participació, els comportaments altruistes i les expectatives de la població envers el sector fundacional i altres entitats no lucratives, així com d’institucions públiques i privades de diversos àmbits.

L’Apunt número 53 posa el focus en la confiança interpersonal (en els altres), una variable clau de la cultura cívica d’una societat. Sovint es troba al cor de les pràctiques i valors, atès que condiciona la capacitat dels ciutadans per cooperar i trobar solucions als problemes comuns. La confiança en els altres està també a la base de la confiança en les fundacions i en el conjunt de les entitats no lucratives.

Compartim la comparativa per països d’un dels indicadors de confiança interpersonal publicat a l’estudi, elaborat a partir de l’enquesta Global Advisor 2022 d’Ipsos.

Com es pot observar a la gràfica, les dades per països dibuixen un panorama amb marge de millora tant per a Catalunya com per a Espanya. El país europeu amb un percentatge més alt de la seva població amb alta confiança és Països Baixos, amb un 48%, seguit de Suècia amb un 47% i Regne Unit amb un 43%. D’altra banda, a la franja baixa de l’escala, per sota del 30%, es troben Espanya (27%), Catalunya (26%) i França (20%). A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:

* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear  amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.

Amb el suport de: 

 

Notable desconeixement sobre les deduccions fiscals a l’hora de fer donatius

Arran del darrer informe publicat per l’Observatori de Fundacions, des de la CCF hem constatat el desconeixement generalitzat entre la ciutadania sobre els avantatges fiscals a l’hora de fer donatius a entitats no lucratives. Aquest fet és d’especial rellevància si tenim en compte que el 2024 és el primer any en què és vigent darrera reforma de la Llei de Mecenatge. El passat 1 de gener es va fer efectiva aquesta reforma, introduint incentius fiscals significatius per fomentar les donacions i el micromecenatge.

Aquestes millores permeten que les persones físiques dedueixin el 80% de l’IRPF per donatius de fins a 250 € (anteriorment limitat a 150 €) i un 40% per les quantitats que excedeixin aquest import. Les persones jurídiques també es beneficien d’un increment en les deduccions, passant del 35% al 40% en la deducció per l’Impost sobre Societats. A més, la normativa premia el mecenatge sostingut: si es realitzen donatius a la mateixa entitat durant tres anys consecutius per un import equivalent o superior, les deduccions augmenten al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a persones jurídiques.

Desconeixement de les millores fiscals

Malgrat les millores fiscals, encara persisteix un gran desconeixement entre la ciutadania. Segons l’informe “Confiança social en les entitats no lucratives”, elaborat per l’Observatori de Fundacions de la CCF, només 3 de cada 10 catalans saben que poden deduir fins al 80% de l’IRPF per les seves microdonacions. Aquesta manca d’informació podria condicionar i limitar la col·laboració de la ciutadania, i pot suposar una oportunitat perduda per a les entitats que aquest 2024 esperen veure augmentar la seva capacitat per captar fons i poder dedicar més recursos a la seva acció social.

Segons Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, “aquesta reforma fiscal era molt necessària per incentivar el mecenatge i una gran oportunitat per impulsar el suport ciutadà a les entitats sense ànim de lucre”.

Bieto, ha volgut il·lustrar-ho amb un exemple de microdonació: “Qualsevol persona que faci un donatiu de 100 € durant aquest 2024, a la declaració de la renda de l’any vinent es podrà deduir 80 €. Per tant, a efectes pràctics, només dedicarà 20 €, i el seu esforç econòmic es multiplicarà per cinc quan el donatiu arribi a l’entitat no lucrativa”.

Un moment clau: campanyes nadalenques i reforma fiscal

La publicació de la CCF arriba coincidint amb l’inici de les campanyes nadalenques, que són el període més determinant per a la captació de recursos en moltes entitats no lucratives. En aquestes dates, les organitzacions llancen iniciatives solidàries per recaptar fons destinats a projectes socials, educatius, culturals i mediambientals. Aquesta necessitat coincideix amb el primer any en vigor de la nova Llei de Mecenatge, que podria suposar un impuls determinant per al sector.

Les experiències anteriors amb reformes similars a Espanya i altres països han demostrat que els avantatges fiscals poden incrementar significativament les donacions, especialment les microdonacions, que són una font essencial per al sosteniment d’un gran nombre de projectes.

En aquest context, Bieto afirma que “és fonamental que les organitzacions que representem i donem veu a les entitats no lucratives donem a conèixer aquestes millores fiscals entre la ciutadania, i els mitjans de comunicació poden contribuir a fer arribar aquesta informació a les persones que volen col·laborar en projectes que milloren la qualitat de vida de milers de persones”.

Les entitats no lucratives generen més confiança que els governs, la justícia, els partits polítics, les grans empreses i l’Església

L’Observatori de Fundacions de la CCF presenta el monogràfic ‘La confiança social de la ciutadania en el sector no lucratiu’, un informe que analitza a fons la relació entre la ciutadania i les entitats no lucratives (ENL) a Catalunya. Aquest estudi, presentat al Col·legi de Periodistes de Barcelona, s’ha elaborat a partir d’una mostra estadísticament representativa i revela dades significatives sobre la confiança, la participació, els comportaments altruistes i les expectatives de la població envers el sector fundacional i altres entitats no lucratives, així com d’institucions públiques i privades de diversos àmbits.

Les dades del monogràfic destaquen que les entitats no lucratives, com les fundacions, les associacions i les ONG, generen una confiança superior a altres institucions com els governs locals, la Generalitat i el Govern d’Espanya, el poder judicial, patronals, sindicats, partits polítics, grans empreses i l’Església. De fet, només les petites i mitjanes empreses generen més confiança entre la ciutadania.

Aquesta percepció positiva general es manté quan preguntem a la població sobre els conceptes que relacionen amb les fundacions (Top of Mind) entitats, sobre les quals els conceptes positius representen el 40% de les respostes, com per exemple l’ajuda, el suport i l’altruisme. D’altra banda, els conceptes negatius hi apareixen en el 29% de les respostes.

Un sector orientat a les necessitats socials

Pel que fa a les prioritats d’actuació, el sector fundacional és percebut com a actor que treballa per a la inclusió social i en la recerca sobre malalties. En aquest sentit, més de 5 de cada 10 ciutadans consideren que les fundacions haurien de redoblar els esforços en la lluita contra la pobresa, l’assistència sanitària i la recerca mèdica, però també en l’habitatge, sector on es troba una diferència més gran entre la tasca que la ciutadania considera que fan les fundacions i el que s’espera que es faci.

Catalunya, Espanya i França, a la cua a l’hora de confiar en els altres

L’informe recull també dades comparatives respecte a altres països europeus, que situen tant a Catalunya com Espanya, juntament amb França, com els països amb menys propensió a confiar en els altres. Per contrast, Països Baixos, Suècia, el Regne Unit i Itàlia lideren aquest indicador amb valors significativament més alts.
Per sexes, els homes confien en la resta de la gent 0,3 punts més de mitjana que les dones; mentre que per edat, les persones majors de 65 anys són les que més s’inclinen a pensar que la gent és principalment altruista.

Transparència i impacte, clau per aconseguir el suport de la ciutadania

D’entre les dades més destacades de l’informe, gairebé 5 de cada 10 persones creuen que tota la societat es beneficia de la tasca que fan les fundacions, i el 51% de la ciutadania considera que les fundacions són més àgils que les administracions públiques a l’hora d’atendre necessitats socials. D’altra banda, la participació ciutadana en el sector no lucratiu continua sent un repte; el 50,7% de la població declara no haver participat en cap entitat no lucrativa el darrer any. A més, si bé el 46,6% dels catalans atribueixen motius altruistes a la creació de fundacions, un 37% considera que responen a interessos egoistes.

En aquesta línia, un altre aspecte clau identificat pel monogràfic és la importància de la transparència i l’impacte social com a factors determinants per guanyar el suport ciutadà. El 80% de la població creu necessari disposar d’informació clara sobre una entitat abans de donar-li suport, i el 70% reclama proves tangibles del seu impacte social com a requisit per col·laborar amb ella. Aquesta demanda d’exigència posa en relleu el compromís creixent amb la rendició de comptes i la importància que té per al sector reforçar la comunicació i augmentar la visibilitat de la seva activitat i l’impacte que té en la societat.
L’informe analitza també el coneixement que té la ciutadania sobre les fundacions, així com dels avantatges fiscals a l’hora de col·laborar amb ENL. Mentre que gairebé el 79% de la ciutadania és capaç de citar exemples concrets de fundacions, només 3 de cada 10 catalans coneixen que les microdonacions poden desgravar-se fins al 80% de l’IRPF.

Roda de premsa al Col·legi de Periodistes celebrada el 12 de desembre. D’esquerra a dreta: Carles Barbero, responsable de comunicació de la CCF; Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, i Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions de la CCF.

“Aquest informe ens ajuda a comprendre com ens veu la ciutadania i on hem de focalitzar els esforços per consolidar la confiança i la participació. Davant d’aquests reptes, les fundacions tenen l’oportunitat de reforçar la seva connexió amb la ciutadania, millorant la comunicació sobre el seu impacte i els beneficis que aporten a la societat. Això contribuirà a consolidar-les com a actors imprescindibles per a la construcció d’una societat que treballa pel bé comú i el progrés, més justa i equitativa”, ha assegurat Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions.

Per la seva banda, Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions de la CCF i autora de l’informe, ha explicat que “l’estudi ens proporciona una visió àmplia i rigorosa sobre com la ciutadania interactua amb el sector no lucratiu i, d’altra banda, fa visible la percepció positiva general de la població de Catalunya respecte les entitats no lucratives, a més d’oferir informació i dades de valor que poden ajudar-les a establir estratègies i accions per comunicar millor l’impacte social, reforçant la seva notorietat i posicionament públic”.

Perspectiva de futur

Amb aquesta publicació, la CCF vol contribuir a un debat més ampli sobre la confiança social en les entitats no lucratives i les fundacions a Catalunya. Els resultats de l’informe mostren que, tot i les percepcions positives envers el sector, encara hi ha un camí per recórrer en matèria de participació ciutadana i confiança social. Aquest estudi serveix com a base per a futures accions orientades a millorar la visibilitat i el reconeixement del sector fundacional i les ENL, així com la seva capacitat per generar un impacte en la societat.

Aquesta és la primera edició d’un estudi que es publicarà de forma periòdica amb la voluntat d’obtenir un evolutiu de la confiança social de la ciutadania del país la percepció del sector fundacional a Catalunya. A partir de la segona edició, la CCF disposarà d’un conjunt de dades comparatives que permetran analitzar tendències i possibles canvis en les actituds i valors de la societat.

Els estudis i informes publicats per l’Observatori de Fundacions de la CCF compten amb el suport de la Fundació Caixa d’Enginyers i amb el Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.

Obrim un nou canal de comunicació: ja pots seguir el compte d’IG de la CCF!

Us donem la benvinguda al nostre compte d’Instagram (ccfundacions), un nou altaveu que ens permetrà potenciar la visibilitat del món fundacional, així com reforçar el vincle amb altres entitats del tercer sector, organitzacions i persones que vulguin seguir l’actualitat i les iniciatives que impulsem des de la Coordinadora.

Com a entitat que representa i defensa els interessos del sector fundacional a Catalunya, treballem per impulsar el paper transformador de les #fundacions en àmbits com l’acció social, la cultura, l’educació, la recerca, la salut i el medi ambient, entre d’altres.

Les fundacions #HoFemPossible!

Ja ens podeu seguir! 📲


 

Resultats del Flaix número 5: ‘Canal de denúncies anònim a les fundacions’

Publiquem el Flaix número 5, realitzat per l’Observatori de Fundacions de la CCF, un nou lliurament de la col·lecció ‘Instantànies del sector fundacional’ que, en aquesta ocasió, analitza el grau d’implementació del canal de denúncies anònim per part de les fundacions catalanes i aporta dades sobre els avantatges i els obstacles que troben les fundacions a l’hora d’establir aquest mecanisme o els mitjans més utilitzats.

Les dades s’han obtingut a partir d’una enquesta realitzada durant el mes d’octubre, que ha proporcionat un total de 102 respostes. Els resultats de l’enquesta es divideixen en cinc categories a partir de l’anàlisi de les següents qüestions:

  1. Nombre de fundacions que disposen d’un canal de denúncies anònim
  2. Què aporta comptar amb un canal de denúncies
  3. Obstacles a l’hora d’implementar-lo
  4. Quin mitjà utilitzen les fundacions per aquest canal
  5. % de fundacions que proporcionen formació i de quin tipus

Algunes de les principals conclusions que podem extreure és que hi ha un alt % de fundacions que compten amb un canal de denúncies; que, per sobre d’altres qüestions, els hi aporta “transparència i responsabilitat”, i que el mitjà més utilitzat per habilitar el canal és la pàgina web.

Com a Coordinadora Catalana de Fundacions, reafirmem el nostre compromís d’ajudar, assessorar i proporcionar informació i les eines necessàries per fomentar la transparència entre les fundacions.

A continuació, us podeu descarregar una infografia amb els resultats més significatius del Flaix número 5:

 

Analitzem les claus per assegurar el compliment de les obligacions en matèria de protecció de dades

La llei de protecció de dades obliga les fundacions a garantir la seguretat i confidencialitat de les dades personals que gestionen, ja siguin de beneficiaris, usuaris, treballadors, donants o col·laboradors. Això inclou l’obligació d’adoptar mesures tècniques i organitzatives per protegir les dades, complir amb els drets dels titulars (com accés, rectificació o cancel·lació), i tenir un delegat de protecció de dades, si escau. A més, les fundacions han d’assegurar-se que només es tracten dades adequades i necessàries per a les finalitats establertes.

Amb l’objectiu de revisar la legislació vigent, aclarir dubtes i facilitar-vos la informació essencial que us permeti assegurar que la fundació està complint les obligacions en matèria de protecció de dades personals, el passat 14 de novembre vam organitzar un nou webinar del Canal Jurídic de la CCF, de la mà de Sara Rodrigo, advocada de Busquet Economistes Auditors.

Sota el títol, ‘Revisant el compliment de normativa a la fundació | Protecció de dades personals’, més de 90 fundacions van tenir l’oportunitat de conèixer les claus per assegurar que compleixen les obligacions en matèria de protecció de dades, posant el focus en els següents aspectes:

1. Introducció a la normativa de protecció de dades

a. Conceptes i principis bàsics
b. Principals obligacions

i. Com hem de recollir les dades?
ii. El règim legal de la cessió de dades i les transferències internacionals de dades

c. Diferències entre el responsable del tractament de dades i el delegat de protecció de dades.

2. Drets dels interessats i conseqüències de l’incompliment

a. Dret d’accés, rectificació, oposició, supressió, portabilitat, limitació, etc.
b. Les conseqüències de l’incompliment del dret dels interessats.

Aquest webinar s’adreça a professionals de les fundacions amb responsabilitat dins l’àrea jurídica o d’administració. La sessió és exclusiva per a les fundacions associades a la CCF (*). Si no has pogut assistir al webinar, ara tens l’oportunitat de veure el vídeo complet de la sessió. Posa’t en contacte amb nosaltres fent-nos arribar un correu i et donarem accés a la gravació.

* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols accedir al vídeo d’aquest webinar, així com a d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres enviant un correu a info@ccfundacions.cat o trucant al 934 881 480.


Canal Jurídic de la CCF: aquesta sessió forma part dels webinars periòdics que oferim a les fundacions associades des del Canal Jurídic de la CCF, un servei d’informació continuada sobre normatives que afecten les fundacions que té com a objectius:

  • Fer pedagogia sobre temes jurídics de forma accessible i de la mà de persones expertes.
  • Refrescar coneixements essencials per verificar que les fundacions estan al dia de les seves obligacions legals.
  • Facilitar eines i recursos per al compliment de les obligacions legals que afecten el món fundacional.

Amb la col·laboració de: