Any: 2025

El passat 28 de novembre de 2025, el DOGC va publicar la Llei 10/2025, de 26 de novembre, de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya

La llei crea l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya com a entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i financera i plena capacitat d’obrar, amb l’objectiu d’impulsar un model d’atenció integrada social i sanitària a Catalunya. La finalitat és garantir una resposta coordinada i centrada en la persona, que doni resposta a les necessitats complexes de la població, especialment en casos de cronicitat, dependència, discapacitat, salut mental i altres necessitats especials.

La llei parteix del reconeixement que els sistemes social i sanitari han funcionat tradicionalment de manera separada i que cal avançar cap a un ecosistema integrat, amb especial atenció a l’entorn domiciliari i comunitari i amb una coordinació efectiva entre els departaments de la Generalitat, els ens locals i la resta d’organismes implicats.

L’AAISS-Cat s’adscriurà al departament que el Govern determini.

Objectius principals de l’Agència

La llei fixa que l’Agència ha d’actuar d’acord amb principis de responsabilitat, transparència, participació, accessibilitat, flexibilitat, efectivitat, eficiència, proximitat, equitat,
territorialitat, subsidiarietat i igualtat i no-discriminació.

Entre els objectius principals destaquen:
• Millorar l’atenció de les persones, les seves famílies i l’entorn de cures.
• Potenciar l’autonomia personal, millorar els resultats de salut i benestar i prevenir la dependència i el risc social.
• Integrar els serveis socials i sanitaris, incloent-hi organitzacions i professionals.
• Millorar l’eficiència i sostenibilitat dels sistemes social i sanitari.
• Millorar les condicions laborals dels professionals en la prestació de l’atenció integrada social i sanitària.
• Garantir una atenció integrada al llarg de totes les etapes de la vida, especialment en situacions de concurrència de necessitats.
• Dissenyar i implantar un pla únic d’atenció social i sanitària.
• Assegurar la interoperabilitat dels sistemes d’informació socials i sanitaris.

Funcions principals

La Llei atribueix a l’Agència un ampli ventall de funcions, entre les quals:
• Planificar, dirigir i coordinar el model d’atenció integrada social i sanitària.
• Impulsar el desplegament operatiu de l’atenció integrada i establir mecanismes de governança territorial compartida.
• Definir i avaluar la cartera de serveis d’atenció integrada.
• Establir criteris de qualitat i actuar com a autoritat de valoració de la qualitat de l’atenció integrada.
• Executar fórmules de finançament, incentius, sistemes de contractació o qualsevol altra mesura que potenciï la prestació per resultats dels serveis.
• Impulsar la innovació i la recerca, i desenvolupar projectes pilot.
• Interconnectar els sistemes d’informació, incorporant-hi serveis i tecnologies que facilitin l’atenció integrada i redueixin la burocràcia.
• Desplegar un pla formatiu per als professionals socials i sanitaris, orientat a una visió i coneixement compartits.
• Donar assistència a administracions, institucions i agents socials.
• Dissenyar un pla de comunicació sobre l’estratègia d’integració.
• Dissenyar i implementar projectes pilot d’atenció social i sanitària, els àmbits d’aplicació i línies d’actuació.
• Garantir la perspectiva de gènere interseccional en l’exercici de les funcions.

Integració de les dades socials i sanitàries

La Llei regula de manera detallada el tractament de dades personals necessàries per al desplegament de l’atenció integrada, d’acord amb el RGPD i la normativa estatal. Es permet l’intercanvi de dades entre els serveis socials i sanitaris sense consentiment, quan sigui estrictament necessari per a finalitats assistencials, preventives, de planificació i gestió pública.
La normativa estableix que el personal amb accés a dades personals dels serveis socials i sanitaris està subjecte al deure de secret, que es manté també un cop finalitzada la seva vinculació amb l’Administració o els serveis públics.

Organització de l’Agència

• Òrgans de govern: La Llei preveu els òrgans següents
– Presidència: exercida per la persona titular del departament d’adscripció de l’Agència.
– Vicepresidència Primera: designada entre els departaments competents en serveis socials i salut.
– Vicepresidència Segona: vinculada a la representació dels ens locals.
– Consell Rector: òrgan col·legiat de govern, amb representants de la Generalitat, dels ens locals i per representants de la ciutadania. La representació de la Generalitat equival al 60% dels vots.

• Direcció: La Direcció és l’òrgan executiu màxim de l’Agència. És nomenada pel Govern, a proposta del Consell Rector, mitjançant un procés de selecció ajustat als principis de la funció pública.

Organització territorial

Els estatuts hauran de definir una organització territorial d’acord amb criteris de proximitat, equitat, descentralització, eficàcia i eficiència.

Els estatuts de l’Agència han de preveure acords marc territorials com a instruments de coordinació entre departaments, ens locals i organitzacions vinculades a l’atenció integrada, per garantir una governança compartida i la col·laboració entre els serveis socials, sanitaris, educatius i laborals.

La Llei també preveu la possibilitat de constituir consorcis, mancomunitats o altres fórmules de cooperació interadministrativa per garantir la governança territorial.

Disposicions addicionals i calendari

La Llei inclou diverses mesures per facilitar el desplegament de l’atenció integrada, com ara:

• Actualització de les carteres de serveis socials i sanitaris.
• Unificació de les condicions d’accés als serveis.
• Actualització de les llistes d’espera.
• Integració dels serveis d’atenció domiciliària.
• Continuïtat assistencial en salut mental i benestar emocional d’infants i adolescents.
• Equiparació progressiva de les condicions laborals dels professionals socials i sanitaris, en el marc de les competències del Govern.
• Control parlamentari anual sobre el desplegament de l’atenció integrada.

Entrada en vigor i terminis

La Llei entra en vigor l’endemà de la publicació al DOGC. El Govern ha d’aprovar els estatuts de l’Agència en un termini de 6 mesos i l’Agència ha d’entrar en funcionament dins l’any següent. També es fixa un termini de dos anys per assolir la interoperabilitat plena dels sistemes d’informació.

---

Aquest resum ha estat elaborat pels serveis jurídics de la CCF amb finalitats informatives per a les entitats associades i no constitueix per sí mateix un assessorament legal. Si teniu qualsevol dubte o voleu ampliar informació, podeu contactar amb nosaltres.

La futura Llei del Tercer Sector Social, la d’Economia Social i Solidària o la dels instruments de provisió de serveis socials tindran un impacte directe en moltes fundacions que treballen en serveis d’atenció a les persones. Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions seguim de prop aquestes noves lleis, tal com fem amb tots els processos legislatius que es tramiten al Parlament i que afecten el món fundacional.

Que Catalunya avanci cap a un marc normatiu propi en aquesta matèria és una bona notícia: reconeix la importància del tercer sector i l’economia social i solidària en la defensa dels drets socials i reforça la col·laboració entre el sector públic i la iniciativa social.

Les fundacions tenen un pes molt destacat en aquest àmbit —presten prop del 27% dels serveis socials a Catalunya i aporten una part significativa de l’ocupació en l’economia social—. Per això és important que el nou marc legal tingui en compte la diversitat, el pes i les característiques de tots els actors.

En el cas de les fundacions, la seva naturalesa jurídica ja n’incorpora els trets essencials: són entitats privades, orientades a l’interès general i sense ànim de lucre. 

Les noves iniciatives legislatives afegeixen un altre requisit a les entitats per ser considerades subjectes legals: disposar de mecanismes de participació social, expressió que la normativa europea formula com el principi de “governança democràtica i/o participativa”.

En aquest sentit, a diferència d’altres figures jurídiques com les associacions o les cooperatives, les fundacions no tenen socis ni membres.  L’òrgan de govern és el patronat i els seus membres, nomenats segons les disposicions estatutàries, tenen responsabilitat personal tot i ser un càrrec no retribuït. 

El model de governança de les fundacions no es basa en lògiques assembleàries, sinó en el que anomenem “bon govern”, entès com el conjunt de principis i pràctiques que garanteixen que el patronat actua amb subjecció a la llei, responsabilitat, integritat, transparència i orientació al bé comú, assegurant decisions informades, prevenció de conflictes d’interès, rendició de comptes i un ús eficient i alineat dels recursos amb la missió fundacional.

En aquest context, cal tenir en compte que el Codi Civil de Catalunya estableix limitacions específiques a la participació de treballadors o usuaris en el patronat, per assegurar que prevalguin els interessos de la fundació per sobre dels particulars. 

Tenint en compte tot això, quan les fundacions gestionen serveis públics d’atenció a les persones, sembla conseqüent que disposin de mecanismes de participació que permetin escoltar i incorporar la mirada dels diferents grups d’interès: persones usuàries, professionals, voluntariat o comunitat local, per citar alguns exemples rellevants. 

Aquesta idea d’obertura a l’entorn social com expressió de democràcia participativa, pot enriquir la presa de decisions i millorar la qualitat dels serveis. De fet, dins del sector fundacional hi ha múltiples experiències reeixides en aquest sentit: la participació dels treballadors en l’elaboració del pla estratègic o els objectius anuals, consells de d’usuaris i famílies que aporten la seva visió per millorar la prestació dels serveis, consells de participació ciutadana, òrgans consultius o altres espais de diàleg comunitari.

La transparència és també una altra forma de participació social pròpia de les fundacions. Poques figures jurídiques estan obligades per llei a publicar dades tan estratègiques com els estats financers, la composició de l’òrgan de govern o el resultat de les activitats, entre altres.

Per això cal  diferenciar entre bon govern (propi del patronat i de la naturalesa fundacional) i gestió participativa (els espais i canals que permeten escoltar i incorporar altres veus interessades). Aquesta distinció ajuda a respectar la realitat jurídica de les fundacions i, alhora, garanteix que continuïn sent organitzacions obertes, sensibles a l’entorn i amb vocació d’impacte social.

En definitiva, el nou marc legal de l’àmbit social ha de reconèixer la pluralitat d’entitats que formen part del sector, respectar-ne les especificitats i impulsar un sistema que sumi esforços per oferir la millor atenció a les persones, autèntica raó de ser de les nostres organitzacions.

---

Aquest article de ‘L’Àgora CCF, veus del món fundacional’ ha estat publicat al mitjà Xarxanet.org

El Model 182 és una de les obligacions fiscals clau per a les fundacions que reben donatius que donen dret a deducció fiscal per a les persones donants. Es tracta de la declaració informativa anual que permet a l’Agència Tributària verificar les deduccions aplicades pels donants i, per això, la seva correcta presentació és essencial.

Amb l’objectiu d’aclarir els dubtes més habituals i oferir criteris clars i pràctics a les fundacions associades a la CCF, el 10 de desembre organitzem una nova sessió del Canal Jurídic de la mà d’en Jaume Busquet, Economista-Advocat de Busquet Economistes Auditors Estudi Jurídic. Parlarem de tot allò que una fundació ha de saber sobre les donacions i el Model 182, amb una mirada pràctica i orientada a facilitar el compliment de les obligacions fiscals.

Aquesta sessió és un servei exclusiu per a les fundacions associades a la CCF (*) i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.

* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquest webinar, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a info@ccfundacions.cat o truca’ns al 934 881 480.

A continuació, pots consultar el contingut detallat de la sessió:

PROGRAMA

• 09.30 h Benvinguda i presentació
  Helena Solano – Responsable dels serveis jurídics de la Coordinadora Catalana de Fundacions

• 09.35 h ‘Tot el que una fundació ha de saber sobre les donacions i el Model 182’
  Jaume Busquet, economista-advocat. Busquet, Economistes Auditors Estudi Jurídic

• 10.15 h Torn obert de paraules i resolució de dubtes

• 10.30 h Fi de la sessió

---

Canal Jurídic de la CCF: aquesta sessió forma part dels webinars periòdics que oferim a les fundacions associades des del Canal Jurídic de la CCF, un servei d’informació continuada sobre normatives que afecten les fundacions que té com a objectius:

• Fer pedagogia sobre temes jurídics de forma accessible i de la mà de persones expertes.
• Refrescar coneixements essencials per verificar que les fundacions estan al dia de les seves obligacions legals.
• Facilitar eines i recursos per al compliment de les obligacions legals que afecten el món fundacional.

 

 

Aquest dimecres vam visitar la seu de La Fageda, una fundació profundament arrelada al territori de la Garrotxa i un referent indiscutible a Catalunya pel seu projecte social i empresarial, capaç de generar oportunitats reals i transformadores per a persones en situació de vulnerabilitat.

La Fageda és un exemple de com una organització pot mantenir-se fidel, dècades després, al propòsit amb què va néixer: posar al centre el benestar de les persones beneficiàries. Un propòsit impulsat per Cristóbal Colón, fundador i actual president honorífic, que ha marcat l’essència d’un projecte exemplar. El seu lema, “El sentit del treball és un treball amb sentit”, resumeix perfectament l’esperit de la fundació i explica una trajectòria guiada per la coherència, la dignitat i l’impacte social.

Ens vam reunir amb Sílvia Domènech, directora general; Laura Grabulosa, directora financera, i Neus Asín, àrea de comunicació, i també vam tenir ocasió d’intercanviar impressions amb Sara Vidal, directora de l’Àrea de Gestió i Desenvolupament de Persones, i Maria Colón, directora tècnica de l’Àrea Social, a qui agraïm l’acollida i l’oportunitat de conèixer en profunditat l’activitat de la fundació i l’abast de les iniciatives que impulsen al servei de la comunitat.

Per part de la CCF van assistir-hi Sara Pérez, gerenta; Helena Solano, responsable dels serveis jurídics, i Carles Barbero, responsable de comunicació. Va ser una oportunitat per parlar sobre reptes actuals del món fundacional, compartir experiències i reflexionar sobre el paper de la comunicació en projectes amb una missió tan sòlida i transformadora.

Durant la jornada vam visitar la seu i les instal·lacions de la fundació, integrades en un entorn natural privilegiat, que reflecteix els valors de serenitat, respecte i equilibri que impregnen tot el projecte.

Gràcies per la vostra generositat i per formar part de la comunitat CCF. Enhorabona per un projecte que continua demostrant que posar les persones al centre és la millor manera de generar un impacte real i durador.

Aquest matí, el Recinte Modernista de Sant Pau ha acollit la primera trobada presencial del Grup de Treball de Dircoms (GTD) de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), un nou espai de col·laboració intersectorial que neix per impulsar el món fundacional i fer visible la seva tasca i el seu impacte transformador en la societat.

La sessió, que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha reunit prop d’una cinquantena de professionals de la comunicació de fundacions de tots els àmbits: social, cultural, educatiu, salut, recerca i universitats.

La benvinguda ha anat a càrrec de Sílvia Castells, cap de comunicació de Sant Pau Recinte Modernista i la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i de Carles Barbero, responsable de comunicació de la Coordinadora Catalana de Fundacions i coordinador del GTD.

Confiança social i pes econòmic del sector: les últimes dades de l’OdF

En el primer bloc de la jornada, Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions de la CCF, ha presentat les conclusions principals dels últims estudis publicats: “Confiança social en el sector no lucratiu” i “Fundacions, un sector econòmic III”.

Vázquez ha exposat dades sobre la percepció social del sector – aportant les principals tendències i factors que poden condicionar la projecció pública de les fundacions – així com el seu pes econòmic i social – amb xifres com l’ocupació generada, el VAB o el nombre de serveis a persones beneficiàries – i altres dades que demostren que el sector fundacional compta amb un model econòmic sostenible i diversificat, amb un gran impacte en el benestar social del nostre país.

Tot seguit, Carles Barbero ha mostrat l’impacte mediàtic assolit amb la publicació del darrer estudi i algunes de les claus que han permès augmentar la visibilitat de la CCF i la del sector fundacional, i ha compartit algunes qüestions d’interès per als assistents, com ara les primeres formacions en comunicació previstes per al 2026.

Fem xarxa: un espai per connectar

Un dels objectius centrals de la trobada ha estat fomentar la interacció i la creació de sinergies entre professionals que treballen en contextos molt diversos. Les persones assistents han participat en una ronda de presentacions, i a continuació han pogut establir contacte durant la pausa-cafè i la sessió de treball posterior.

DAFO sectorial des de l’òptica de la comunicació

La segona part de la sessió ha estat dedicada a una anàlisi DAFO del món fundacional des de l’òptica de la comunicació. Dividits en quatre grups, els participants han identificat debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats comunes, tot compartint bones pràctiques, reptes i reflexions estratègiques.

El treball en grup ha culminat en una posada en comú plenària, en què s’han exposat les idees clau de cada taula, amb propostes que contribuiran a l’elaboració de noves línies d’acció del GTD i a reforçar la visibilitat del sector fundacional en el conjunt de la societat.

La trobada, que ha finalitzat amb una foto de família al pati interior del Recinte Modernista de Sant Pau, ha deixat constància de la motivació i el compromís dels equips de comunicació de les fundacions associades, i ha demostrat la necessitat de comptar amb espais com el GTD per enfortir la veu col·lectiva del món fundacional.

Un espai que creix i es consolida

El GTD, creat aquest 2025, ja supera els 60 membres i es consolida com un punt de trobada intersectorial per compartir reptes, eines i estratègies de comunicació amb voluntat d’incidir en la percepció social del sector i reforçar el paper de les fundacions en el benestar de les persones i el progrés del país.

El passat 11 de novembre vam celebrar una nova edició de la Trobada Intercomissions, la jornada anual que reuneix els membres de les sis comissions sectorials de la CCF per compartir coneixement, analitzar reptes comuns i reforçar la xarxa que configura la comunitat fundacional del nostre país.

Enguany, la trobada va girar entorn d’un tema que preocupa i interpel·la profundament el sector: com atreure, motivar i fidelitzar el talent en les fundacions – en un moment en què la captació i retenció de professionals s’ha convertit en un dels grans reptes del tercer sector – una temàtica que ha estat el fil conductor de tota la jornada, de la mà de l’equip de la Fundació Factor Humà.  La jornada, celebrada a The Box Club, gràcies a la col·laboració de la Fundació migranodearena, amb la participació de més de seixanta professionals procedents de fundacions d’arreu de Catalunya.

Un repte compartit: atraure i retenir talent en un sector amb propòsit

La sessió, conduïda per Sara Pérez, gerenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, es va iniciar amb la benvinguda institucional a càrrec d’Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, qui va subratllar el valor diferencial del món fundacional recordant que “les fundacions hem de posar en valor allò que ens fa únics: el sentit del que fem, la coherència entre la missió i l’acció, la confiança i la proximitat que caracteritzen el treball fundacional”.

A continuació, es va donar pas a la conferència “Contextos complexos, noves organitzacions i reptes clau”, a càrrec de José Miguel de la Dehesa, director de la Fundació Factor Humà, i Jordi Garriga, membre de la seva Comissió Consultiva, que van oferir una mirada profunda sobre les transformacions que viuen les organitzacions. Els ponents van coincidir a assenyalar que el progrés no dependrà tant de les eines tecnològiques com de la manera com les organitzacions les integrin per enfortir i potenciar el talent humà. També van subratllar que, més enllà del salari, els factors que realment marquen la diferència en la motivació i la permanència dels equips són el reconeixement, la qualitat de la direcció i la gestió de la pressió interna.

Què fa singular treballar en una fundació?

En la segona part del matí, els participants van treballar en grups integrats per fundacions de diferents sectors – per tal d’afavorir una mirada intersectorial i diversa – i van identificar els elements que fan que treballar en una fundació tingui un atractiu i un sentit especial. Aquestes conclusions, compartides per professionals de perfils molt diversos, confirmen que el valor diferencial de les fundacions no es troba només en el que fan, sinó també en com ho fan i en el que aquest model d’organització ofereix a les persones que hi treballen.

Pel que fa als reptes, algunes de les qüestions que es van posar en relleu tenen a veure amb el model de governança, la digitalització i la sostenibilitat, entre d’altres. Una de les idees més repetides durant la jornada va ser la que deia que l’objectiu no és retenir el talent, sinó enamorar-lo: crear organitzacions que inspirin, escoltin i ofereixin sentit en el dia a dia.

La posada en comú final va reafirmar que el sector fundacional compta amb actius singulars per diferenciar-se en la gestió de persones, però que cal fer-los visibles i incorporar-los de forma coherent en la cultura organitzativa.

El detall de les conclusions es treballarà en les pròximes setmanes i es compartirà un document resum amb els membres de les diferents comissions.

En el tancament de la jornada, David Levy, fundador de la Fundació migranodearena, va agrair la feina i l’acompanyament de la CCF, i va sintetitzar l’esperit de la trobada destacant que “Quan treballem des del propòsit, el talent hi troba sentit i les fundacions hi troben força.”

Després de la tradicional foto de família, les persones assistents van compartir el dinar Fem xarxa! i van continuar la conversa en un ambient distès i participatiu.

Una trobada que reforça comunitat, sentit i futur

La Trobada Intercomissions 2025 ha confirmat que el talent és un element estratègic del món fundacional i que les fundacions tenen un potencial únic per generar entorns de treball motivadors, humans i alineats amb el propòsit.

Treballar plegats per posar-ho en valor és el primer pas per continuar enfortint la força transformadora del sector.

Dimarts passat, 4 de novembre, la Comissió d’Educació de la CCF va organitzar una jornada que va reunir prop d’un centenar de professionals del món educatiu i del sector fundacional per reflexionar sobre el paper de l’escola en la societat actual. Sota el títol “Repensant l’escola: Què fa? Què haurà de fer?”, l’auditori de la Fundació CIC Coneixement i Cultura va acollir un esdeveniment amb el qual vam convidar a repensar, des de diferents mirades, quines transformacions són necessàries per garantir una educació de qualitat, inclusiva i adaptada als reptes del present i del futur.

Carles Duarte, director de la Fundació CIC Coneixement i Cultura, va donar la benvinguda als presents destacant la necessitat de parlar i reflexionar sobre els reptes de present i de futur que ha d’afrontar l’escola, i la importància de generar espais com aquest per compartir mirades i experiències des del món educatiu.

A continuació, Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, va destacar el pes de les fundacions d’educació en el sistema educatiu català i va recordar que l’educació és el “principal ascensor social”, tot reivindicant que apostar per una educació forta, inclusiva i de qualitat “és apostar per la igualtat d’oportunitats i pel progrés del conjunt del país”. Bieto va afirmar que la jornada “ens convida a repensar col·lectivament quina escola volem i podem construir, perquè no hi ha millor inversió per al futur que invertir en educació”.

Entre l’algorisme i l’ànima: una mirada al futur de l’escola

Jordi Riera, catedràtic d’Educació de la Universitat Ramon Llull i director general de la Fundació Blanquerna, va obrir la jornada amb una conferència inspiradora titulada “Entre l’algorisme i l’ànima: l’escola que emergeix”. Va convidar a mirar l’educació com un espai d’esperança en temps d’intel·ligència artificial, recordant que “l’escola continua sent un dels últims espais on encara es pot escoltar el silenci del pensament”.

Riera va reflexionar sobre els tres “desencaixos” que travessen el sistema educatiu —la inclusió, la tecnologia i la identitat professional dels mestres— i va subratllar que no són errors, sinó símptomes d’una època de canvi. En aquest context, va defensar que “entre prohibir i educar, hem d’escollir sempre educar”, i va alertar que el veritable risc no és la màquina que aprèn, sinó “l’ésser humà que deixa de fer-ho”.

Amb una mirada humanista i esperançadora, va descriure l’escola del futur com una institució capaç de personalitzar sense deshumanitzar i d’innovar sense perdre el sentit. “Amb l’algorisme podrem programar respostes, però no compadir. Podrem simular una conversa, però no un vincle”, va dir. L’escola que emergeix —va concloure— és “la que persisteix, la que manté viva l’ànima i aprèn a reinventar-se des de la passió i la comunitat”.

Repensar l’escola des de mirades diverses

La taula rodona, moderada per Esther Vera, directora del diari ARA, va reunir quatre veus reconegudes del món educatiu que van reflexionar sobre els reptes estructurals i culturals que afronta l’escola catalana. Vera va plantejar qüestions sobre el rol del professorat, l’impacte de la tecnologia i la necessitat de replantejar temps i prioritats en l’aprenentatge.

Montserrat Jiménez, docent i directora a l’Escola Vedruna, va posar sobre la taula la urgència d’afrontar “canvis estructurals profunds” i va defensar que cal “educar des de l’esperança, perquè si no el missatge que donem als joves és que la vida adulta és un desastre”. Va reclamar més temps i recursos per atendre la diversitat i va recordar que “el cafè per a tothom ja no val en l’educació” en un context social cada cop més complex.

Per la seva banda, David Bueno, doctor en biologia i investigador de la Universitat de Barcelona, va alertar sobre el risc de perdre el vincle humà amb l’alumnat davant la presència creixent de la tecnologia: “Cal estar alerta i evitar que el digital escurci les estones que passem amb els infants. La tecnologia parla, però no escolta.” Va subratllar també la importància de reservar temps per pensar i compartir: “A les escoles hi hauria d’haver espais sense res a fer, per poder llegir, reflexionar o parlar amb altres docents.”

Caterina Calsamiglia, investigadora ICREA i cofundadora de Pentabilities, va reivindicar la necessitat de donar temps a l’educació per pensar i crear. “A l’aula es poden fer coses increïbles, però cal temps per no posar sempre l’examen tipus test”, va afirmar. Va defensar que “l’educació ha de ser un repte compartit sense un objectiu finalista” i que les escoles haurien de ser “espais de silenci per pensar”, on es valori el procés per sobre del resultat.

En les seves intervencions, Josep Maria Lluró, director de l’Escola Montagut de Vilafranca del Penedès, va reivindicar la importància d’ensenyar a fer preguntes i a conviure amb la incertesa. “L’escola ha d’educar el desig”, va dir, posant en valor la curiositat i la capacitat crítica com a motor de l’aprenentatge. Va advertir que “el sistema educatiu necessita trencar consensos per crear-ne de nous” i va lamentar la successió constant de reformes educatives: “En cinquanta anys hem tingut nou lleis. No hi ha país que aguanti això. L’escola té un gran futur, però només si deixa de ser l’escola del passat.”

La jornada es va cloure amb les intervencions d’Ignasi Giménez, secretari de Millora Educativa del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, i Jacint Bassó, director general de Betània-Patmos i representant de la Comissió d’Educació de la CCF.

Ignasi Giménez va tancar l’acte amb un discurs institucional, destacant el valor d’espais de debat com aquest per avançar en la millora del sistema educatiu i en la col·laboració entre administracions, centres i entitats del sector.

Per la seva banda, Jacint Bassó va subratllar el paper clau dels mitjans de comunicació en la percepció de la realitat i de les situacions que viu l’escola, i va agrair la participació de l’Esther Vera en la jornada. També va defensar la necessitat que els centres educatius “tornin a agafar la personalitat que sempre han tingut”, reforçant la seva autonomia, i va reivindicar la col·laboració entre l’àmbit privat i el públic com a condició imprescindible per garantir un sistema educatiu sòlid i de qualitat per al conjunt del país.

El passat 21 d’octubre, Sara Pérez, gerent de la CCF, va participar en el debat sobre la Proposició de llei del Tercer Sector celebrat al Parlament de Catalunya, durant el qual va compartir la visió del món fundacional sobre aquesta norma i va exposar al·legacions i propostes de modificació als representants dels diferents grups parlamentaris.

Compartim un videoresum de les aportacions realitzades:

Vam participar en aquest debat juntament amb la Taula del Tercer Sector i la Confederació, entitats amb les quals compartim la voluntat de millorar la proposta de llei per tal que esdevingui una eina clau que contribueixi a una Catalunya més justa, cohesionada i solidària.

Aquestes compareixences formen part del pla d’acció de la CCF, que entre els seus objectius té visibilitzar el pes i la importància de les fundacions a la societat, i dur a terme accions d’incidència adreçades a diversos públics d’interès.

Publiquem un nou Apunt de  l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.

En aquesta ocasió, l’Apunt analitza les qüestions més avaluades per les organitzacions benèfiques i sense ànim de lucre del Canadà, a partir d’una enquesta en línia que aglutina 1.884 respostes d’organitzacions no lucratives registrades amb ingressos anuals superiors a 30.000 dòlars canadencs.

Aquest patró indica que les entitats se centren sobretot a mesurar la seva activitat immediata (outputs, 78% i qualitat, 64%) i menys en l’impacte estructural (33%) o el valor social generat (20%).

Les dades evidencien que el sector no lucratiu canadenc disposa d’una cultura consolidada de mesura i avaluació, però encara en fase de maduració. Les pràctiques d’avaluació es concentren en el seguiment operatiu (activitat i resultats) més que en la mesura de l’impacte social o el retorn de la inversió. Les entitats amb lideratge compromès, finançament específic i personal format són les que aconsegueixen una avaluació més rica i estratègica.

En conjunt, l’informe mostra un ecosistema avançat però desigual, amb una clara oportunitat per reforçar la capacitat d’aprendre dels resultats i utilitzar l’avaluació com una eina per millorar la qualitat, la transparència i la incidència social del sector. A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:

* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear  amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.

Amb el suport de: 

 

Avui, 23 d’octubre, hem celebrat la trobada ‘Trobada de fundacions de les comarques gironines’, un acte que ha reunit a més de 70 representants de fundacions referents de la demarcació de Girona de diversos àmbits, com ara l’àmbit social, l’educació, la salut, la cultura, la recerca o la tecnologia.

L’objectiu de la trobada, organitzada al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona, ha estat crear xarxa i fomentar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en la gestió i governança que afecten el funcionament dels patronats.

La sessió s’ha obert amb els discursos institucionals d’Anna Albar, directora general del Parc de Recerca de la UdG; Joan Martí, director general de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació; Sergi Font, tercer tinent d’alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Àrea Urbana de l’Ajuntament de Girona, i Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, qui ha definit la trobada com “un espai de diàleg, d’inspiració i de col·laboració, on les fundacions del territori poden compartir experiències, establir vincles i sumar esforços per fer més fort el món fundacional a Girona i arreu del país”. Bieto, també ha posat en relleu la tasca de la CCF com a entitat que representa el sector fundacional a Catalunya i alguns dels principals objectius de l’entitat, com ara la incidència en les qüestions legislatives que afecten el sector o facilitar eines que contribueixin a l’impuls de les fundacions i a l’assoliment de la seva missió.

A continuació, Silvina Vázquez, directora de l’Observatori de Fundacions de la CCF, ha exposat la fotografia del sector a la demarcació de Girona, destacant-ne el pes i la vitalitat dins del conjunt de Catalunya. Segons les dades de l’Observatori, al país hi ha més de 2.000 fundacions actives, de les quals prop del 10% són gironines —un total de 198 entitats—, fet que situa la demarcació en el segon lloc en nombre de fundacions, només per darrere de Barcelona. Les fundacions gironines mostren una forta orientació cap a la cultura (42%) i l’àmbit social (30%), una dada que, en paraules de Vázquez, “reflecteix l’arrelament territorial i la vocació de cohesió social del teixit fundacional local”. Amb més de 8.000 treballadors, més de 2.500 persones voluntàries i més d’1,2 milions de serveis a persones beneficiàries, les fundacions gironines es consoliden com un reflex del compromís de la societat civil amb el territori.

Projectes que arrelen al territori: innovació, comunitat i salut

La sessió ha continuat amb una mostra de projectes impulsats des del territori: “Pioneers of our Time”, presentada per Aleix Millet, cap de programa de l’àrea de Paisatges Resilients; “Futur GironaEst”, amb la intervenció de Bernat Rubió, vocal del patronat; el projecte “Claret Sargatal”, presentat per Ariadna Claret, vocal del patronat; “Comunitària Vall de Camprodon”, a càrrec d’Anna Puixeu, coordinadora, i “Rema contra el Càncer”, explicat per Josep Juncà, gerent.

Tots cinc casos han posat el focus en l’arrelament local, la col·laboració amb agents públics i privats, i la capacitat de generar impacte social i canvis tangibles a curt i mitjà termini.

Una guia per a patronats efectius: del compliment a l’alt rendiment

En el tram central de la jornada, Sara Pérez, gerenta de la CCF, ha presentat la “Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI”, una eina imprescindible per a la millora de la gestió dels patronats, un recurs que la CCF posa a disposició de les fundacions amb informació, recomanacions i idees essencials per exercir el càrrec de patró o patrona de forma conscient i responsable.

“Amb aquest recurs volem ajudar les fundacions a reforçar el rol del patronat en la governança, l’estratègia i la rendició de comptes, que disposin d’una guia a l’hora d’orientar, acompanyar i obrir portes” ha afirmat Pérez. L’ha acompanyada Artur Altabàs, president de la Fundació MIFAS, amb qui ha compartit un debat en què han abordat qüestions clau com les motivacions per formar part d’un patronat, el coneixement dels drets i deures dels seus membres, els límits entre govern i gestió, o les claus per assolir patronats d’alt rendiment. També s’hi ha analitzat el relleu generacional i la necessitat de planificar la successió en els òrgans de govern, així com d’atraure noves generacions compromeses amb la missió fundacional.

Treball en grups: barreres, reptes i oportunitats per enfortir els patronats
La segona part de la jornada s’ha centrat en les taules de treball ‘Impulsem els patronats!
Barreres i reptes vs Bones pràctiques i oportunitats’, un format que ha fomentat la col·laboració entre les fundacions i l’intercanvi de coneixement amb l’objectiu de compartir iniciatives, experiències i recursos a l’hora de gestionar els patronats de la fundació, alhora que explorar possibles solucions que els ajudin a afrontar els seus reptes.

Entre les principals barreres, s’ha assenyalat la burocràcia creixent a la qual han de fer front les fundacions; la dificultat de trobar membres del patronat i perfils vinculats amb la missió de la fundació; la complexitat a l’hora d’implicar els patronats en la captació de fons; l’alta rotació i la necessitat de perfils especialitzats i, en alguns casos, el poc coneixement sobre el món fundacional.

Pel que fa als reptes, s’ha apuntat a la professionalització de la gestió de les entitats, la planificació estratègica, la diversitat i renovació del patronat, la captació de fons i la millora de la comunicació entre el patronat i l’equip tècnic.

Com a bones pràctiques, destaquen la creació d’espais de participació i comunicació informals per als membres del patronat que els permetin viure el dia a dia de la fundació; creació de mecanismes d’autoavaluació per als membres del patronat i la generació d’informes periòdics, o la integració de perfils experts en àrees alienes al coneixement de la fundació per tal d’explorar noves oportunitats. I sobre les oportunitats, s’ha coincidit en la professionalització de la gestió; millorar la comunicació entre patronat i els equips; mesurar l’impacte dels membres i comptar amb patronats formats per perfils diversos i complementaris per tal de millorar l’eficàcia i l’abast de la fundació.

La posada en comú de conclusions ha precedit la cloenda institucional, amb les intervencions de Joan Margall, director de la Fundació “La ciutat invisible” i membre de la Junta Directiva de la CCF; Salvador Martí, vicerector de Comunicació de la UdG; i Maria Isabel Bernal, directora dels Serveis Territorials a Girona del Departament de Cultura. Tots tres han celebrat el fet que la trobada s’hagi celebrat a Girona i, particularment, en un entorn de coneixement i innovació com és la Fundació Universitat de Girona, i han destacat l’arrelament i el potencial del món fundacional, tal com han demostrat els cinc casos d’èxit que s’han presentat, projectes impulsats per part de fundacions de la província.

Des de la CCF valorem de forma molt positiva aquesta trobada i ens reforça en el nostre objectiu d’afavorir la col·laboració entre fundacions de diversos àmbits d’arreu del país i de mostrar el potencial i la contribució de les fundacions al benestar de les persones.

Compartim la notícia de Diari de Girona, i de Girona TV, que es va fer ressò de la trobada a l’informatiu migdia:

El sector fundacional a Girona (*)
A les comarques de Girona hi ha un total de 198 fundacions actives, que donen feina a 8.322 persones i compten amb la col·laboració de 2.887 persones voluntàries. L’any 2022, les fundacions gironines van prestar més d’1,2 milions de serveis a persones beneficiàries, la qual cosa suposa una contribució directa a la cohesió social i al desenvolupament del territori.

Com passa amb el cas de les fundacions de Tarragona i Lleida – i a diferència del que succeeix a la província de Barcelona, on hi ha una gran concentració de fundacions – a Girona cada fundació tendeix a tenir un abast més ampli, oferint múltiples serveis per arribar a les necessitats del seu entorn. Es tracta d’un model multifuncional, que respon a la necessitat de compensar la menor densitat institucional i la manca d’alternatives públiques o privades, assumint així un rol més central i polivalent en la cobertura social i comunitària del territori.

(*) Font: Observatori de Fundacions de la CCF