Mes: abril de 2026

Aquest matí s’ha organitzat la Trobada de fundacions de les comarques lleidatanes, una jornada celebrada a la Fundació Orfeó Lleidatà que ha reunit més de 40 fundacions de diversos àmbits amb l’objectiu de posar en valor el paper del sector al territori, enfortir els vincles entre entitats i impulsar noves oportunitats de col·laboració.

La trobada, que conduïda per Carles Massot, responsable de Comunitat i Aliances estratègiques de la CCF, s’ha concebut com un espai de reflexió i diàleg sobre els principals reptes del món fundacional, així com d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en la gestió i governança.

Un espai de trobada entre institucions i món fundacional

La jornada s’ha obert amb les intervencions institucionals d’Antoni Soliva, president de la Fundació Orfeó Lleidatà; Eugènia Bieto, presidenta de la CCF; Montse Parra, directora dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida; Pilar Bosch, regidora de Cultura, Promoció de la Ciutat i Consum de l’Ajuntament de Lleida, i Sandra Castro, vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida.

En la seva intervenció, Bieto ha destacat que la trobada és “un espai per connectar, compartir i sumar esforços, que posa en valor la força col·lectiva del sector fundacional i la seva capacitat de generar impacte a les comarques lleidatanes i arreu del país”. També ha posat de relleu la tasca de la CCF com a entitat que representa el sector fundacional a Catalunya i alguns dels principals objectius de l’entitat, com ara la incidència en les qüestions legislatives que afecten el sector o facilitar eines que contribueixin a l’impuls de les fundacions i a l’assoliment de la seva missió.

Per la seva banda, Soliva ha compartit “la satisfacció per acollir la trobada de fundacions a l’Espai Orfeó, posant de relleu el compromís de la Fundació Orfeó Lleidatà en l’enfortiment de l’ecosistema fundacional de les Terres de Lleida”. Soliva també ha reivindicat el paper articulador de la Fundació Orfeó Lleidatà, tant en termes territorials com socials, subratllant la importància de potenciar el treball en xarxa amb les administracions, el teixit empresarial i la societat civil”.

Pel que fa a les autoritats, Parra ha destacat el bon govern i la transparència com a valors clau, així com el paper essencial de les fundacions en la cohesió social. Bosch ha agraït la tasca del sector i ha reivindicat l’orgull de les Terres de Lleida per comptar amb fundacions compromeses amb el bé comú. I Castro ha posat en valor el compromís de les fundacions amb la comunitat i la seva capacitat de fer xarxa i cosir el territori.

L’ecosistema fundacional lleidatà: arrelament i capacitat transformadora

El primer bloc de contingut ha anat a càrrec de Silvina Vázquez, directora de l’Observatori de Fundacions, i Sara Pérez, gerenta de la CCF, que han presentat una radiografia del sector a les comarques lleidatanes. Pérez ha explicat els objectius de la CCF i els principals serveis que tenen a disposició les fundacions, i ha compartit algunes novetats, com ara el primer curs adreçat exclusivament a fundacions de la província de Lleida, “Activa aliances al territori. Eines pràctiques per a fundacions lleidatanes”.

Les dades posen de manifest el pes i la rellevància del sector: 115 fundacions actives, 2.624 persones treballadores, més de 1.000 voluntaris i prop de 170.000 serveis anuals, una contribució directa a la cohesió social i al desenvolupament del territori.

En paraules de Vázquez, aquestes xifres “reflecteixen un ecosistema fortament arrelat, amb una gran capacitat d’adaptació i amb un paper clau en la resposta a les necessitats socials del territori”.

Experiències d’impacte: innovació, acció social, territori, cultura, comunitat i salut

A continuació, s’ha celebrat la taula rodona “Com estan impactant les fundacions a les comarques lleidatanes?”, moderada per Carles Massot, amb la participació de José Antonio Bonet, director de la Fundació Agrotecnio; Rosa Majoral, directora de la Fundació Arrels Sant Ignasi de Loiola; Maribel Pedrol, gerent de la Fundació Canals d’Urgell; Elena de Carandini, presidenta de la Fundació Comunitària Raimat Lleida; Pau Minguet, gerent de la Fundació Guillem Viladot, i Diego Arango, director de la Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Dr. Pifarré.

Les intervencions han coincidit a destacar la necessitat de reforçar la mesura de l’impacte i disposar d’indicadors que permetin evidenciar la contribució real de les fundacions, especialment en un context de major exigència en la recepció i justificació dels recursos públics. També s’ha posat de relleu el valor de les aliances i el treball en xarxa com a palanca per ampliar l’abast dels projectes, superar limitacions de recursos i avançar cap a un ecosistema més connectat i col·laboratiu. En aquest sentit, s’ha subratllat la importància de generar espais estables de cooperació entre fundacions, empreses i institucions.

Alhora, s’han identificat reptes rellevants com la manca de recursos, la necessitat d’atraure talent, la dignificació de la cultura, o la resposta a contextos socials complexos que requereixen intervencions integrals i coordinades. En conjunt, la taula ha transmès un missatge compartit d’optimisme i responsabilitat, posant en valor la força de la comunitat, la convivència i la capacitat de connexió del sector fundacional per generar impacte al territori.

Del repte a l’oportunitat: treball en xarxa

La segona part de la jornada s’ha centrat en una dinàmica participativa sota el títol “Del repte a l’oportunitat: treballem en xarxa!”, en què els assistents han treballat en grups per identificar reptes, barreres i oportunitats del sector en quatre àmbits: Bon govern i patronats, Aliances i xarxa territorial, Mesura d’impacte i rendició de comptes i, per últim, Comunicació i reputació.

Pel que fa a les taules de treball, els participants han aprofundit en quatre àmbits clau. A la taula de mesura d’impacte, s’ha posat de manifest que l’avaluació sovint queda relegada a un segon pla malgrat ser cada cop més exigida, i s’ha destacat la necessitat de disposar de metodologies compartides i rigoroses, així com d’integrar l’impacte com un pilar estratègic de la governança, tot superant la manca de recursos i expertesa

En l’àmbit de bon govern i patronats, s’ha subratllat la importància del compromís i implicació dels òrgans de govern, així com reptes com el relleu generacional, la comunicació amb la direcció o la formació dels patrons; entre les bones pràctiques, s’han destacat eines com la formalització de compromisos, la renovació periòdica dels membres i la creació d’espais assessors externs.

Pel que fa a la taula d’aliances i xarxa territorial, s’ha coincidit en la necessitat de reforçar la col·laboració entre fundacions i amb el teixit empresarial, així com de consolidar espais de trobada que permetin generar confiança i projectes compartits, com a via per ampliar l’impacte al territori. Finalment, a la taula de comunicació i reputació s’ha identificat un desconeixement general del sector i dificultats per guanyar visibilitat, així com el repte de comunicar millor l’impacte i construir un relat compartit que reforci la reputació, superant percepcions simplificadores com la dependència de subvencions.

Cloenda: reforçar la col·laboració per fer créixer el sector

La jornada s’ha tancat amb la intervenció de Mercè Balcells, directora de la Fundació Universitat de Lleida i vocal de la Junta Directiva de la CCF, que ha subratllat que “trobades com aquesta són clau per conèixer-nos millor, generar confiança i construir aliances que permetin fer créixer el sector fundacional al territori”.

Carles Massot ha posat punt final a l’acte agraint la participació de les fundacions, l’acollida de la Fundació Orfeó Lleidatà i les aportacions dels ponents, i ha remarcat la voluntat de la Coordinadora de continuar escoltant el sector per enfortir el món fundacional català.

El sector fundacional a Lleida

A les comarques de Lleida, el sector fundacional té una presència notable amb 115 fundacions actives, que donen feina a 2.624 persones i compten amb la col·laboració de 1.050 persones voluntàries. L’any 2023, les fundacions lleidatanes van prestar prop de 170.000 serveis a persones beneficiàries, la qual cosa suposa una contribució directa a la cohesió social i al desenvolupament del territori.

Com passa amb el cas de les fundacions de Tarragona i Girona – i a diferència del que succeeix a la província de Barcelona, on hi ha una gran concentració de fundacions – a Lleida cada fundació tendeix a tenir un abast més ampli, oferint múltiples serveis per arribar a les necessitats del seu entorn. Es tracta d’un model multifuncional, que respon a la necessitat de compensar la menor densitat institucional i la manca d’alternatives públiques o privades, assumint així un rol més central i polivalent en la cobertura social i comunitària del territori.

 

Publiquem un nou Apunt de  l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.

En el context de la recent Diada de Sant Jordi, aquest nou Apunt de l’Observatori de Fundacions posa el focus en les 811 fundacions que tenen la cultura com a àmbit principal d’activitat a Catalunya, amb dades clau que expliquen el seu pes en el sector cultura del país.

* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear  amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.

Amb el suport de: 

     

 

En un context marcat per múltiples crisis —socials, econòmiques, polítiques i mediambientals—, la realitat amb què treballen les fundacions és cada cop més complexa. La diversitat de situacions i trajectòries vitals requereix eines d’anàlisi que permetin entendre millor les desigualtats i donar-hi resposta de manera més ajustada.

En aquest marc, la perspectiva interseccional esdevé clau. Aquest enfocament analitza com diferents eixos de desigualtat —com el gènere, l’edat, la classe social, l’origen, la discapacitat o l’orientació sexual— es creuen i condicionen les experiències de les persones.

Malgrat que és un concepte cada cop més present en el debat públic i en algunes polítiques, el principal repte continua sent com aterrar-lo en la pràctica quotidiana de les entitats.

Amb aquest objectiu, el proper Cafè de l’Àmbit Social – en format telemàtic i amb inscripció gratuïta – abordarà una experiència concreta i aplicada:

Es presentarà el projecte “Interseccionalitat de trinxera”, impulsat per la Fundació Acció Social Infància (FASI), que explora com incorporar aquesta mirada en el treball directe amb persones.

La sessió comptarà amb la participació d’Alzira Cortacans Rotger, antropòloga especialitzada en gènere i responsable del projecte.

A partir d’un treball de camp en Cases d’Infants, la iniciativa analitza fins a quin punt els equips integren la perspectiva interseccional i proposa línies de treball concretes i replicables per avançar en aquesta direcció, també en altres àmbits més enllà de la infància.

La sessió combinarà:

• Una introducció clara al concepte d’interseccionalitat
• La presentació del projecte i els seus aprenentatges
• Un espai de reflexió per ajudar cada fundació a identificar com incorporar aquesta mirada en la seva realitat

09.30 h Benvinguda i presentació

• Carles Massot – Responsable de Comunitat i Aliances estratègiques de la Coordinadora Catalana de Fundacions.

• Alzira Cortacans Rotger – Antropòloga especialitzada en gènere i responsable del projecte.

Es tracta d’una proposta especialment útil per a entitats que treballen amb col·lectius diversos o en contextos de vulnerabilitat, però amb aprenentatges aplicables a qualsevol àmbit d’actuació.

Us animem a participar-hi!

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat al diari ARA (25 d’abril de 2026) / versió digital.

Què passa quan una persona decideix fer un donatiu de 100 euros a una entitat que investiga l’ELA? En què es tradueix que una empresa aposti per la cultura local i es converteixi en mecenes d’un artista emergent? Què implica que una fundació construeixi un hospice pediàtric gràcies a donacions privades?

Totes aquestes situacions tenen un denominador comú: la implicació directa de la ciutadania en la millora del seu entorn. Una manera de participar activament en la vida social, cultural i científica del país. Això és el mecenatge. Això és la filantropia.

Catalunya ha estat històricament un país amb una societat civil compromesa, capaç d’organitzar-se i donar resposta a necessitats col·lectives. El nostre teixit associatiu i fundacional —amb centenars d’organitzacions actives en àmbits com l’acció social, la cultura, la salut o la recerca— ha contribuït de manera decisiva a vertebrar el territori i a generar cohesió social des de la proximitat.

Aquest compromís, però, necessita eines. I aquí és on entra el marc normatiu.

En l’àmbit estatal, la recent reforma de la Llei de mecenatge ha demostrat que és possible arribar a acords i avançar. Es tracta d’un pas positiu, fruit de la feina sostinguda del tercer sector i de la interlocució amb les institucions i el poder legislatiu, que contribueix a incentivar la filantropia i reconèixer el paper de la societat civil.

Però, i a Catalunya? A dia d’avui, el nostre país encara no disposa d’una llei pròpia de mecenatge. Sabem que hi ha un treball avançat, però el recorregut legislatiu encara és llarg. Des d’abril de 2025, el procés es troba paralitzat a l’espera que el Govern faci públic el text de l’avantprojecte de llei i el sotmeti al tràmit d’audiència i informació pública.

És legítim preguntar-se: per què anem tan tard?

A Catalunya existeixen incentius fiscals autonòmics per a determinats àmbits —com la promoció de la llengua, el medi ambient o la recerca—, però aquests beneficis no arriben a les altres finalitats d’interès general, com l’acció social, l’educació, la salut o la cultura, per posar alguns exemples.

Aquesta situació genera una asimetria difícil de justificar. Si bé és positiu incentivar determinades causes, no podem obviar altres pilars fonamentals del nostre model de país. No reconèixer-les de manera equitativa en el sistema d’incentius fiscals limita el potencial de la filantropia i redueix la capacitat de mobilització de recursos privats en àmbits clau per al benestar col·lectiu.

L’experiència internacional és clara. Als països on s’han desenvolupat marcs fiscalment atractius per al mecenatge, s’ha produït un efecte multiplicador: més acció social, més cultura, més recerca. Però també més ocupació, més activitat econòmica i, en definitiva, més retorn per al conjunt de la societat. Fomentar la filantropia no és només una qüestió de solidaritat; és també una aposta estratègica per al desenvolupament del país.

Per això, Catalunya necessita —i mereix— una llei de mecenatge pròpia. Una llei ambiciosa, que reculli la pluralitat del nostre teixit cívic i comunitari, que reconegui el valor de tots els àmbits d’actuació i que incentivi de manera efectiva la participació de la ciutadania.

No partim de zero. Hi ha consens. Hi ha experiència. Hi ha voluntat de tots els actors del mecenatge. El que falta ara és decisió política.

És el moment que el Govern escolti el sector, acceleri el procés legislatiu i faci pedagogia sobre la importància del mecenatge. Perquè impulsar la filantropia no és només afavorir les entitats: és construir un país més just, més cohesionat i amb més capacitat de respondre als reptes col·lectius.

Això, senzillament, ja toca.

El proper 7 de maig, El Círcol de Reus acollirà la jornada “Reptes i oportunitats en captació de fons privats”, una trobada adreçada a entitats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb l’objectiu de compartir experiències, generar xarxa i explorar noves vies de finançament.

La sessió, que tindrà lloc de 9.30 h a 12 h, està organitzada per la plataforma Fundraising.cat, l’Associació de Professionals del Fundraising de Catalunya, i vol esdevenir un espai pràctic i inspirador per a fundacions i associacions que vulguin reforçar la seva estratègia de captació de recursos en un context cada cop més exigent.

La jornada, que compatarà amb la participació de Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions, s’estructura en dos blocs diferenciats. En primer lloc, una taula rodona abordarà els principals reptes i oportunitats en la captació de fons privats al territori, amb la participació de:

• Jordi Cervera, esportista i secretari de Swim for ELA
• Misericòrdia Boqué Tosas, responsable de la Comissió Social de la Fundació Privada Reddis
• M. Dolors Olivé Vernet, coordinadora del projecte “Impuls social”
• Silvina Vázquez, directora de l’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions

La taula serà moderada per Juan Mezo, membre de l’Associació de Professionals del Fundraising, aportant una mirada experta i transversal sobre el sector.

En una segona part, la jornada inclourà el taller “La porta d’entrada als fons privats: revisar, planificar, actuar”, una sessió pràctica orientada a ajudar les entitats a analitzar el seu punt de partida i identificar oportunitats concretes per captar fons privats. El taller anirà a càrrec d’Irene Borràs, consultora i formadora de CAUSES.

La Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) hi participa com a entitat col·laboradora, reforçant així el seu compromís amb el suport a les fundacions i el foment d’espais de trobada, aprenentatge i treball en xarxa. En aquest sentit, la jornada s’alinea amb la missió de la CCF de generar coneixement, compartir bones pràctiques i contribuir a la professionalització del sector .

Aquesta trobada és una oportunitat per a les fundacions del territori per connectar, aprendre i avançar cap a models de finançament més sòlids i diversificats.

El pròxim 11 de maig, Business With Social Value celebrarà una nova edició, consolidant-se com una plataforma clau que connecta organitzacions amb un enfocament social i sostenible amb entitats, institucions, organismes i empreses mercantils.

Bona part dels participants que exposen els seus productes i serveis al BWSV són fundacions i altres entitats no lucratives que donen feina a col·lectius en risc d’exclusió. Com en edicions anteriors, des de la CCF col·laborem amb aquest esdeveniment, que tindrà lloc al Palau de Congressos de Catalunya (Avinguda Diagonal 661, Barcelona).

Com participar-hi?

Els actes són gratuïts amb un ampli programa que inclou xerrades i dinàmiques de participació per impulsar el contacte i la creació de sinergies entre les persones assistents. És imprescindible la inscripció prèvia per participar en aquesta trobada.

Per a qualsevol dubte, podeu contactar amb l’equip de BWSV (direccio@businesswithsocialvalue.org)

Us animem a participar-hi per potenciar la compra social en la vostra fundació i, alhora, ajudar a créixer el sector fundacional!

Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès!

• Article de ‘L’Àgora CCF, veus del món fundacional’ publicat a El Punt Avui (9 d’abril de 2026)

A Catalunya, més de 700.000 persones –el 9% de la població– tenen algun tipus de discapacitat reconeguda. Les barreres físiques, sensorials o cognitives continuen limitant l’accés a serveis, a la informació i als espais de participació. Aquesta realitat contrasta amb el que estableix la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat: totes les persones han de poder participar plenament en la societat en igualtat de condicions. Aquest principi també s’ha incorporat al marc legal estatal i català en matèria d’accessibilitat universal. L’accessibilitat és una condició imprescindible per garantir l’exercici dels drets.

De les barreres arquitectòniques a l’accessibilitat universal

Durant molt temps, parlar d’accessibilitat significava, sobretot, eliminar barreres arquitectòniques. Les rampes, ascensors o adaptacions físiques als edificis són elements imprescindibles per garantir la mobilitat i l’autonomia de moltes persones. Amb el temps, el concepte va incorporar també l’accessibilitat sensorial, amb mesures que permeten que persones amb discapacitat auditiva o visual puguin accedir a la informació, a la cultura o als serveis.

I, ja en els darrers anys, ha emergit amb força una dimensió que durant molt temps havia quedat menys visible: l’accessibilitat cognitiva. Durant molt temps, la discapacitat intel·lectual s’ha contemplat amb una certa mirada paternalista que, sota la voluntat de protegir, ha acabat excloent moltes persones de la participació plena en la vida social. Avui sabem que garantir la comprensió de la informació, dels procediments i dels entorns és tan essencial com eliminar barreres físiques.

Eines com la lectura fàcil o l’escriptura clara han representat un avenç important, aconseguint que els textos i els continguts siguin comprensibles per a persones amb discapacitat intel·lectual, però també per a moltes altres persones amb deteriorament cognitiu o a un menor domini de la llengua. Amb el temps, s’ha fet evident que l’accessibilitat cognitiva contribueix a construir una societat més accessible per a tothom.

A més, aquests processos generen també oportunitats d’inclusió laboral. La validació de textos en lectura fàcil requereix la participació de persones amb discapacitat intel·lectual que revisen si els continguts són realment comprensibles, una tasca que obre noves vies d’ocupació i participació activa en la societat.

L’accés a la justícia és discriminatori?

Hi ha àmbits, com l’accés a la justícia, en què garantir l’accessibilitat és especialment crític. La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat estableix que els estats han d’assegurar que tothom pugui participar en els procediments judicials en igualtat de condicions. I, per això, s’ha previst la figura del facilitador processal, un professional que ajuda les persones amb discapacitat a comprendre el procés judicial i a participar-hi adequadament. Tot i això, l’aplicació efectiva d’aquesta normativa encara és limitada, i es fa evident la distància entre el reconeixement formal dels drets i la seva garantia real.

El paper de les fundacions i del tercer sector

L’accessibilitat va més enllà de la norma, i necessita també cultura institucional i responsabilitat col·lectiva. Crear entorns accessibles implica revisar processos, adaptar espais, repensar la comunicació i incorporar noves eines i metodologies dins les organitzacions. És un esforç que requereix recursos i voluntat, però sobretot un compromís ètic amb la igualtat i la dignitat de totes les persones.

Precisament, el passat 19 de març vam tenir l’oportunitat de conèixer experiències i bones pràctiques impulsades per fundacions i altres entitats que treballen per crear entorns més accessibles, en el context d’una jornada organitzada per la Comissió de l’Àmbit Social de la Coordinadora Catalana de Fundacions. Les entitats del tercer sector tenen, en aquest sentit, un paper especialment rellevant. Sovint són aquestes organitzacions les que, des de la proximitat amb les persones i el seu arrelament al territori, identifiquen barreres i impulsen iniciatives per superar-les. Aquesta capacitat d’innovació social permet impulsar solucions que després poden ser adoptades o ampliades per altres actors socials i institucionals.

Una societat accessible és una societat millor, també per a tu

Al capdavall, parlar d’accessibilitat és parlar del tipus de societat que volem construir. Perquè l’accessibilitat va molt més enllà de les rampes. Implica garantir que la informació sigui comprensible, que els serveis siguin utilitzables i que totes les persones puguin participar plenament en la vida social, cultural, educativa i laboral, en igualtat de condicions.

Quan els entorns són accessibles, no només milloren les condicions de vida de les persones amb discapacitat: es construeixen espais més comprensibles, més amables i més justos per a tothom. És així com es fan efectius els drets i com avancem cap a una societat que no deixi ningú enrere.