Mes: setembre de 2025

Què esperem de l’escola? Què pot oferir realment? Quines transformacions són necessàries per respondre a les necessitats socials i educatives del present i del futur? L’escola té els recursos i el reconeixement que necessita per fer front a aquests reptes?

Vivim un moment complex. Els darrers resultats sobre el nivell educatiu a Catalunya apunten a dificultats estructurals greus, i l’escola conviu amb una pressió creixent: alumnat que necessita atenció especialitzada, manca de recursos per fer realitat una escola inclusiva i condicions que dificulten la tasca docent. Tot això, en un context de manca de reconeixement i valoració de la funció educativa i del paper del professorat.

A l’escola se li demana transmetre coneixements, educar en valors, preparar per al món laboral, compensar desigualtats, garantir l’equitat, prevenir problemes de salut mental, fomentar la creativitat i el pensament crític… Però, és realista esperar-ho tot d’aquesta institució? Quines funcions pot assumir amb garanties? I quines hauria d’assumir per garantir una educació de qualitat i sostenible?

Amb l’objectiu d’abordar aquestes i altres preguntes clau, el proper 4 de novembre, la Comissió d’Educació de la CCF organitza la jornada “Repensant l’escola: Què fa? Què haurà de fer?”. Una sessió per reflexionar, des de diferents veus expertes i professionals del sector, sobre el rol actual de l’escola, les seves limitacions, les seves potencialitats i les transformacions necessàries per respondre a les necessitats socials i educatives del present i del futur.

Una jornada per plantejar-nos preguntes, posar sobre la taula les mancances estructurals del sistema i repensar, conjuntament, quina escola volem i podem construir.

PROGRAMA

16.00 h Benvinguda

• Carles Duarte, director Fundació CIC Coneixement i Cultura
• Eugènia Bieto, presidenta Coordinadora Catalana de Fundacions

16.10 h Conferència inicial | ‘Entre l’algorisme i l’ànima: l’escola que emergeix’

• Jordi Riera, professor catedràtic d’Educació de la Universitat Ramon Llull (URL) i director general de la Fundació Blanquerna

17.00 h Taula rodona

* Modera: Esther Vera, directora del diari Ara.

• Montserrat Jiménez Vila, docent i directora a l’Escola Vedruna, especialitzada en lideratge i innovació pedagògica, i integrant del grup d’experts creat pel govern per impulsar mesures de millores educatives.
• David Bueno, doctor en biologia, professor i investigador de la Universitat de Barcelona, expert en genètica del desenvolupament i neurociència, i especialitzat en el comportament humà i l’aprenentatge.
• Josep Maria Lluró, llicenciat en Història i Geografia i Doctor en Literatura en Humanitats. És professor d’història i assagista. Actualment, dirigeix l’Escola Montagut de Vilafranca del Penedès.
• Caterina Calsamiglia, investigadora ICREA i co-fundadora de Pentabilities . Lidera el grup de Ciències Socials Computacionals al Barcelona Supercomputing Center. La seva recerca se centra en la política pública, especialment en el disseny de mercats i la política educativa.

18.00 h Conclusions

18.10 h Torn obert de preguntes

18.20 h Cloenda institucional

• Ignasi Giménez, secretari de Millora Educativa del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya.
• Jacint Bassó, director general de la Fundació Betània-Patmos i representant de la Comissió d’Educació de la CCF.

18.30 h Fi de l’acte

• Nota: a la pàgina d’inscripció, cal indicar el nombre d’entrades (General / Gratuïta) que es volen adquirir per poder completar el procés.

Agraïm a la Fundació CIC Coneixement i Cultura la cessió del seu auditori per a la celebració d’aquesta jornada.

 

El pròxim 23 d’octubre, les fundacions de les comarques gironines teniu una cita ineludible. Et convidem a una trobada multisectorial —adreçada a fundacions de tots els àmbits: cultura, àmbit social, educació, salut, recerca… — que té com a objectiu donar visibilitat a la tasca i la diversitat del món fundacional, compartir la realitat del sector al territori, i fomentar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en la gestió i la governança dels patronats.

Si formes part d’una fundació de les comarques de Girona, no perdis l’oportunitat de fer xarxa, d’inspirar-te i de compartir experiències amb altres fundacions en un esdeveniment amb el qual volem:

• Afavorir la creació de vincles entre fundacions de diferents àmbits del territori.
• Crear un espai de reflexió i diàleg sobre el sector fundacional, la filantropia i el mecenatge.
• Copsar els interessos i necessitats de les fundacions gironines.

La trobada tindrà lloc al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona, on es presentarà la “Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI” i es treballarà en grups per abordar reptes, barreres i oportunitats a l’hora d’impulsar patronats més forts i amb més impacte.

T’hi esperem!

---

PROGRAMA

10.00 h. Benvinguda

• Anna Albar. Directora General del Parc de Recerca de la UdG
• Joan Martí. Director General de la Fundació UdG: Innovació i Formació
• Eugènia Bieto. Presidenta de la CCF
• Sergi Font. 3r tinent d’alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Àrea Urbana de l’Ajuntament de Girona

10.30 h. Les fundacions a les comarques gironines

• Silvina Vázquez. Directora de l’Observatori de Fundacions de la CCF

10.50 h. Presentació de projectes de fundacions al territori

• Pioneers of our Time. Aleix Millet, cap de programa de l’àrea de Paisatges Resilients
• Futur GironaEst. Bernat Rubió. Vocal del patronat
• Claret Sargatal. Ariadna Claret. Vocal del patronat
• Comunitària Vall de Camprodón. Anna Puixeu. Coordinadora
• Rema contra el Càncer. Josep Juncà. Gerent

11.40 h. Pausa cafè – Fem xarxa!

12.10 h. Descobrim la ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI’

• Sara Pérez. Gerenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions
• Artur Altabàs. President de la Fundació MIFAS

12.30 h. Treballem en grups: Impulsem els patronats!
Barreres i reptes vs Bones pràctiques i oportunitats.

13.15 h. Posada en comú de les conclusions dels grups de treball

13.40 h. Cloenda

• • Joan Margall. Director de la Fundació “La ciutat invisible” i membre de la Junta Directiva de la CCF
  • Salvador Martí. Vicerector de Comunicació de la UdG
  • Maria Isabel Bernal. Directora dels Serveis Territorials a Girona del Departament de Cultura

14.00 h. Fi de l’acte 

Aquesta jornada compta amb la col·laboració de la Fundació La Ciutat Invisible i la Fundació Universitat de Girona.

Publiquem un nou Apunt de  l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.

En aquesta ocasió, l’Apunt analitza la capacitat potencial d’atenció de les fundacions, basada en el nombre d’habitants per fundació a cada vegueria, posa de manifest desequilibris territorials significatius. Aquesta ràtio permet identificar en quines zones del territori català les fundacions poden oferir una atenció més propera i accessible, i on, en canvi, la cobertura és molt més limitada.

Les dades revelen que la vegueria amb millor ràtio és l’Alt Pirineu i Aran, amb 2.195 habitants per fundació, tot i que hi ha només 34 fundacions al territori. La vegueria Metropolitana, amb 1.833 fundacions, registra una ràtio de 2.680 habitants per fundació, que tot i l’elevat nombre absolut d’entitats, evidencia una pressió significativa atès que concentra gairebé 5 milions de persones.

En canvi, la vegueria amb menor capacitat d’atenció potencial és la de les Terres de l’Ebre, amb 5.697 habitants per fundació, seguida de Camp de Tarragona (4.063 h/f) i Penedès (4.230 h/f). Aquestes zones, tot i tenir un nombre significatiu de població, compten amb un teixit fundacional molt més reduït en relació amb les necessitats potencials de la ciutadania. Compartim el mapa de Catalunya amb el detall de les vegueries:

Aquesta anàlisi forma part de la tercera edició de l’estudi “Les fundacions un sector econòmic. Dades i paràmetres 2016-2022”, elaborat per l’Observatori de Fundacions i que es presentarà públicament el pròxim mes d’octubre. A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:

* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear  amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.

Amb el suport de: 

 

Ahir, dimarts 2 de setembre, ens vam reunir amb l’Hble. Sra. Olga Pané, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, i amb la Sra. Candela Calle, gerent de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord. La trobada va servir per exposar la realitat del món fundacional a Catalunya, posar en valor els reptes actuals i futurs i compartir les prioritats que cal abordar de manera conjunta, especialment en l’àmbit de la salut. En representació de la CCF van participar-hi Eugènia Bieto, presidenta; Jaume Duran, director de la Fundació Sanitària Mollet; Rafa Ruiz de Gauna, adjunt a Direcció General de la Fundació Pere Tarrés, i Sara Pérez, gerenta de la Coordinadora.

Reconeixement del paper de les fundacions

Durant la reunió es va presentar la CCF i la Comissió de Salut, i vam reivindicar la necessitat de reconèixer, preservar i potenciar les fundacions com a part essencial del sistema de salut i social català, destacant la seva capacitat per donar resposta eficient i de qualitat a les necessitats de les persones, del territori i de la societat en el seu conjunt. D’altra banda, vam compartir la visió del sector sobre la normativa que afecta les fundacions socials i sanitàries, analitzant els projectes i proposicions de llei que estan en tramitació.

Dades i reptes del sector

Al llarg de la conversa es va fer especial referència a l’estudi “Les fundacions de salut, peça clau de la sanitat catalana”, que, entre altres qüestions, constata que:

• Les fundacions hospitalàries catalanes aporten entre el 19% i el 33,8% dels recursos del sistema sanitari.
• En set comarques (Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Ripollès, Bages, Vallès Oriental i Alt Urgell) no hi hauria hospital de referència sense les fundacions.
• Algunes d’aquestes institucions acumulen més de 500 anys de servei al territori, amb una gestió basada en la centralitat de les persones i la perdurabilitat.

Una reunió reeixida i de futur

La trobada va permetre copsar un gran reconeixement del paper de les fundacions de salut i la voluntat expressa de prioritzar les entitats no lucratives en el marc legislatiu en tràmit i previst. Es va coincidir en la necessitat de generar governances sòlides, fomentar la participació del món local i potenciar la implicació de la societat civil. La consellera de Salut va remarcar la importància de treballar amb una visió a llarg termini la integració dels àmbits social i sanitari.

Compromís compartit

La CCF agraeix l’oportunitat de poder compartir la seva visió i constata la gran sintonia assolida durant la reunió. Amb aquesta trobada es referma la voluntat de col·laboració i alineació entre el Departament de Salut i la Coordinadora Catalana de Fundacions per continuar impulsant el paper de les fundacions com a actor essencial del sistema de salut i social català, al servei del bé comú.

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’

En els darrers mesos, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la presumpta gestió irregular d’algunes fundacions. Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions volem expressar la nostra preocupació per l’afectació que aquestes informacions poden generar en la reputació del món fundacional, un sector ampli i divers, compromès amb l’interès general i essencial per al benestar col·lectiu.

Manifestem el nostre respecte absolut pels processos judicials i administratius, així com pel principi de presumpció d’innocència, i la nostra confiança plena en els mecanismes de control existents per vetllar pel bon funcionament de les fundacions. Tanmateix, és important aprofitar aquest context per fer una reflexió més profunda: una possible mala praxi no pot deslegitimar un model arrelat a Catalunya des de fa segles, que ha demostrat la seva solidesa, el seu compromís i la seva capacitat de resposta i de generar valor per a tota la societat.

Abans de continuar, és important posar en context: com explicaríem què és una fundació i el seu pes en la societat a algú que mai n’ha sentit a parlar? Parlem d’entitats sense ànim de lucre que, necessàriament, han de dur a terme activitats al servei de l’interès general. Representen una de les expressions més genuïnes del compromís cívic i comunitari. A Catalunya, hi ha més de 2.100 fundacions actives que treballen en àmbits tan essencials com la salut, l’educació, la recerca, la cultura, l’acció social o el medi ambient, i donen resposta a necessitats que no serien cobertes sense els seus recursos, equips i capacitat d’acció.

El món fundacional és avui un pilar fonamental per al progrés i la sostenibilitat del nostre país. Complementa polítiques públiques, innova en la resposta a necessitats socials i és clau a l’hora de construir una societat més justa, cohesionada i avançada. A més, contribueix a vertebrar el país i a garantir que serveis bàsics arribin a tota la població.

“Una possible mala praxi no pot deslegitimar un model arrelat a Catalunya des de fa segles, que ha demostrat la seva solidesa, el seu compromís”

El seu treball constant beneficia milers de persones i això es tradueix en dades concretes: l’any 2022, les fundacions van prestar més de 42 milions de serveis a Catalunya, l’equivalent a 5,5 serveis per habitant. Generen prop de 102.000 llocs de treball, compten amb la col·laboració de més de 45.000 persones voluntàries i mobilitzen al voltant de 6.000 milions d’euros anuals per impulsar iniciatives que beneficien el conjunt de la societat.

I més enllà de les xifres, hi ha històries. Històries de fundacions, que sovint passen desapercebudes, que investiguen per curar malalties, que acompanyen infants i joves en la seva formació, que atenen persones en situació de vulnerabilitat, que promouen un futur més sostenible o que acosten la cultura arreu del territori. Històries de compromís, de vocació de servei i de voluntat transformadora que sostenen silenciosament moltes de les fites col·lectives que ens enorgulleixen com a societat.

• Article publicat al diari ARA (1 d’agost de 2025)