Mes: setembre de 2025

Publiquem un nou Apunt de  l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.

En aquesta ocasió, l’Apunt analitza la capacitat potencial d’atenció de les fundacions, basada en el nombre d’habitants per fundació a cada vegueria, posa de manifest desequilibris territorials significatius. Aquesta ràtio permet identificar en quines zones del territori català les fundacions poden oferir una atenció més propera i accessible, i on, en canvi, la cobertura és molt més limitada.

Les dades revelen que la vegueria amb millor ràtio és l’Alt Pirineu i Aran, amb 2.195 habitants per fundació, tot i que hi ha només 34 fundacions al territori. La vegueria Metropolitana, amb 1.833 fundacions, registra una ràtio de 2.680 habitants per fundació, que tot i l’elevat nombre absolut d’entitats, evidencia una pressió significativa atès que concentra gairebé 5 milions de persones.

En canvi, la vegueria amb menor capacitat d’atenció potencial és la de les Terres de l’Ebre, amb 5.697 habitants per fundació, seguida de Camp de Tarragona (4.063 h/f) i Penedès (4.230 h/f). Aquestes zones, tot i tenir un nombre significatiu de població, compten amb un teixit fundacional molt més reduït en relació amb les necessitats potencials de la ciutadania. Compartim el mapa de Catalunya amb el detall de les vegueries:

Aquesta anàlisi forma part de la tercera edició de l’estudi “Les fundacions un sector econòmic. Dades i paràmetres 2016-2022”, elaborat per l’Observatori de Fundacions i que es presentarà públicament el pròxim mes d’octubre. A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:

* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear  amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.

Amb el suport de: 

 

Ahir, dimarts 2 de setembre, ens vam reunir amb l’Hble. Sra. Olga Pané, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, i amb la Sra. Candela Calle, gerent de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord. La trobada va servir per exposar la realitat del món fundacional a Catalunya, posar en valor els reptes actuals i futurs i compartir les prioritats que cal abordar de manera conjunta, especialment en l’àmbit de la salut. En representació de la CCF van participar-hi Eugènia Bieto, presidenta; Jaume Duran, director de la Fundació Sanitària Mollet; Rafa Ruiz de Gauna, adjunt a Direcció General de la Fundació Pere Tarrés, i Sara Pérez, gerenta de la Coordinadora.

Reconeixement del paper de les fundacions

Durant la reunió es va presentar la CCF i la Comissió de Salut, i vam reivindicar la necessitat de reconèixer, preservar i potenciar les fundacions com a part essencial del sistema de salut i social català, destacant la seva capacitat per donar resposta eficient i de qualitat a les necessitats de les persones, del territori i de la societat en el seu conjunt. D’altra banda, vam compartir la visió del sector sobre la normativa que afecta les fundacions socials i sanitàries, analitzant els projectes i proposicions de llei que estan en tramitació.

Dades i reptes del sector

Al llarg de la conversa es va fer especial referència a l’estudi “Les fundacions de salut, peça clau de la sanitat catalana”, que, entre altres qüestions, constata que:

• Les fundacions hospitalàries catalanes aporten entre el 19% i el 33,8% dels recursos del sistema sanitari.
• En set comarques (Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Ripollès, Bages, Vallès Oriental i Alt Urgell) no hi hauria hospital de referència sense les fundacions.
• Algunes d’aquestes institucions acumulen més de 500 anys de servei al territori, amb una gestió basada en la centralitat de les persones i la perdurabilitat.

Una reunió reeixida i de futur

La trobada va permetre copsar un gran reconeixement del paper de les fundacions de salut i la voluntat expressa de prioritzar les entitats no lucratives en el marc legislatiu en tràmit i previst. Es va coincidir en la necessitat de generar governances sòlides, fomentar la participació del món local i potenciar la implicació de la societat civil. La consellera de Salut va remarcar la importància de treballar amb una visió a llarg termini la integració dels àmbits social i sanitari.

Compromís compartit

La CCF agraeix l’oportunitat de poder compartir la seva visió i constata la gran sintonia assolida durant la reunió. Amb aquesta trobada es referma la voluntat de col·laboració i alineació entre el Departament de Salut i la Coordinadora Catalana de Fundacions per continuar impulsant el paper de les fundacions com a actor essencial del sistema de salut i social català, al servei del bé comú.

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’

En els darrers mesos, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la presumpta gestió irregular d’algunes fundacions. Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions volem expressar la nostra preocupació per l’afectació que aquestes informacions poden generar en la reputació del món fundacional, un sector ampli i divers, compromès amb l’interès general i essencial per al benestar col·lectiu.

Manifestem el nostre respecte absolut pels processos judicials i administratius, així com pel principi de presumpció d’innocència, i la nostra confiança plena en els mecanismes de control existents per vetllar pel bon funcionament de les fundacions. Tanmateix, és important aprofitar aquest context per fer una reflexió més profunda: una possible mala praxi no pot deslegitimar un model arrelat a Catalunya des de fa segles, que ha demostrat la seva solidesa, el seu compromís i la seva capacitat de resposta i de generar valor per a tota la societat.

Abans de continuar, és important posar en context: com explicaríem què és una fundació i el seu pes en la societat a algú que mai n’ha sentit a parlar? Parlem d’entitats sense ànim de lucre que, necessàriament, han de dur a terme activitats al servei de l’interès general. Representen una de les expressions més genuïnes del compromís cívic i comunitari. A Catalunya, hi ha més de 2.100 fundacions actives que treballen en àmbits tan essencials com la salut, l’educació, la recerca, la cultura, l’acció social o el medi ambient, i donen resposta a necessitats que no serien cobertes sense els seus recursos, equips i capacitat d’acció.

El món fundacional és avui un pilar fonamental per al progrés i la sostenibilitat del nostre país. Complementa polítiques públiques, innova en la resposta a necessitats socials i és clau a l’hora de construir una societat més justa, cohesionada i avançada. A més, contribueix a vertebrar el país i a garantir que serveis bàsics arribin a tota la població.

“Una possible mala praxi no pot deslegitimar un model arrelat a Catalunya des de fa segles, que ha demostrat la seva solidesa, el seu compromís”

El seu treball constant beneficia milers de persones i això es tradueix en dades concretes: l’any 2022, les fundacions van prestar més de 42 milions de serveis a Catalunya, l’equivalent a 5,5 serveis per habitant. Generen prop de 102.000 llocs de treball, compten amb la col·laboració de més de 45.000 persones voluntàries i mobilitzen al voltant de 6.000 milions d’euros anuals per impulsar iniciatives que beneficien el conjunt de la societat.

I més enllà de les xifres, hi ha històries. Històries de fundacions, que sovint passen desapercebudes, que investiguen per curar malalties, que acompanyen infants i joves en la seva formació, que atenen persones en situació de vulnerabilitat, que promouen un futur més sostenible o que acosten la cultura arreu del territori. Històries de compromís, de vocació de servei i de voluntat transformadora que sostenen silenciosament moltes de les fites col·lectives que ens enorgulleixen com a societat.

• Article publicat al diari ARA (1 d’agost de 2025)