Aquest matí, el Recinte Modernista de Sant Pau ha acollit la primera trobada presencial del Grup de Treball de Dircoms (GTD) de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), un nou espai de col·laboració intersectorial que neix per impulsar el món fundacional i fer visible la seva tasca i el seu impacte transformador en la societat.
La sessió, que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha reunit prop d’una cinquantena de professionals de la comunicació de fundacions de tots els àmbits: social, cultural, educatiu, salut, recerca i universitats.
La benvinguda ha anat a càrrec de Sílvia Castells, cap de comunicació de Sant Pau Recinte Modernista i la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i de Carles Barbero, responsable de comunicació de la Coordinadora Catalana de Fundacions i coordinador del GTD.
Confiança social i pes econòmic del sector: les últimes dades de l’OdF
En el primer bloc de la jornada, Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions de la CCF, ha presentat les conclusions principals dels últims estudis publicats: “Confiança social en el sector no lucratiu” i “Fundacions, un sector econòmic III”.
Vázquez ha exposat dades sobre la percepció social del sector – aportant les principals tendències i factors que poden condicionar la projecció pública de les fundacions – així com el seu pes econòmic i social – amb xifres com l’ocupació generada, el VAB o el nombre de serveis a persones beneficiàries – i altres dades que demostren que el sector fundacional compta amb un model econòmic sostenible i diversificat, amb un gran impacte en el benestar social del nostre país.
Tot seguit, Carles Barbero ha mostrat l’impacte mediàtic assolit amb la publicació del darrer estudi i algunes de les claus que han permès augmentar la visibilitat de la CCF i la del sector fundacional, i ha compartit algunes qüestions d’interès per als assistents, com ara les primeres formacions en comunicació previstes per al 2026.
Fem xarxa: un espai per connectar
Un dels objectius centrals de la trobada ha estat fomentar la interacció i la creació de sinergies entre professionals que treballen en contextos molt diversos. Les persones assistents han participat en una ronda de presentacions, i a continuació han pogut establir contacte durant la pausa-cafè i la sessió de treball posterior.
DAFO sectorial des de l’òptica de la comunicació
La segona part de la sessió ha estat dedicada a una anàlisi DAFO del món fundacional des de l’òptica de la comunicació. Dividits en quatre grups, els participants han identificat debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats comunes, tot compartint bones pràctiques, reptes i reflexions estratègiques.
El treball en grup ha culminat en una posada en comú plenària, en què s’han exposat les idees clau de cada taula, amb propostes que contribuiran a l’elaboració de noves línies d’acció del GTD i a reforçar la visibilitat del sector fundacional en el conjunt de la societat.
La trobada, que ha finalitzat amb una foto de família al pati interior del Recinte Modernista de Sant Pau, ha deixat constància de la motivació i el compromís dels equips de comunicació de les fundacions associades, i ha demostrat la necessitat de comptar amb espais com el GTD per enfortir la veu col·lectiva del món fundacional.
Un espai que creix i es consolida
El GTD, creat aquest 2025, ja supera els 60 membres i es consolida com un punt de trobada intersectorial per compartir reptes, eines i estratègies de comunicació amb voluntat d’incidir en la percepció social del sector i reforçar el paper de les fundacions en el benestar de les persones i el progrés del país.
Dimarts passat, 4 d’octubre, la Comissió d’Educació de la CCF va organitzar una jornada que va reunir prop d’un centenar de professionals del món educatiu i del sector fundacional per reflexionar sobre el paper de l’escola en la societat actual. Sota el títol “Repensant l’escola: Què fa? Què haurà de fer?”, l’auditori de la Fundació CIC Coneixement i Cultura va acollir un esdeveniment amb el qual vam convidar a repensar, des de diferents mirades, quines transformacions són necessàries per garantir una educació de qualitat, inclusiva i adaptada als reptes del present i del futur.
Sara Pérez, gerenta de la CCF, va conduir l’acte, presentant i donat pas als diversos participants de la jornada.
Carles Duarte, director de la Fundació CIC Coneixement i Cultura, va donar la benvinguda als presents destacant la necessitat de parlar i reflexionar sobre els reptes de present i de futur que ha d’afrontar l’escola, i la importància de generar espais com aquest per compartir mirades i experiències des del món educatiu.
A continuació, Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, va destacar el pes de les fundacions d’educació en el sistema educatiu català i va recordar que l’educació és el “principal ascensor social”, tot reivindicant que apostar per una educació forta, inclusiva i de qualitat “és apostar per la igualtat d’oportunitats i pel progrés del conjunt del país”. Bieto va afirmar que la jornada “ens convida a repensar col·lectivament quina escola volem i podem construir, perquè no hi ha millor inversió per al futur que invertir en educació”.
Entre l’algorisme i l’ànima: una mirada al futur de l’escola
Jordi Riera, catedràtic d’Educació de la Universitat Ramon Llull i director general de la Fundació Blanquerna, va obrir la jornada amb una conferència inspiradora titulada “Entre l’algorisme i l’ànima: l’escola que emergeix”. Va convidar a mirar l’educació com un espai d’esperança en temps d’intel·ligència artificial, recordant que “l’escola continua sent un dels últims espais on encara es pot escoltar el silenci del pensament”.
Riera va reflexionar sobre els tres “desencaixos” que travessen el sistema educatiu —la inclusió, la tecnologia i la identitat professional dels mestres— i va subratllar que no són errors, sinó símptomes d’una època de canvi. En aquest context, va defensar que “entre prohibir i educar, hem d’escollir sempre educar”, i va alertar que el veritable risc no és la màquina que aprèn, sinó “l’ésser humà que deixa de fer-ho”.
Amb una mirada humanista i esperançadora, va descriure l’escola del futur com una institució capaç de personalitzar sense deshumanitzar i d’innovar sense perdre el sentit. “Amb l’algorisme podrem programar respostes, però no compadir. Podrem simular una conversa, però no un vincle”, va dir. L’escola que emergeix —va concloure— és “la que persisteix, la que manté viva l’ànima i aprèn a reinventar-se des de la passió i la comunitat”.
Repensar l’escola des de mirades diverses
La taula rodona, moderada per Esther Vera, directora del diari ARA, va reunir quatre veus reconegudes del món educatiu que van reflexionar sobre els reptes estructurals i culturals que afronta l’escola catalana. Vera va plantejar qüestions sobre el rol del professorat, l’impacte de la tecnologia i la necessitat de replantejar temps i prioritats en l’aprenentatge.
Montserrat Jiménez, docent i directora a l’Escola Vedruna, va posar sobre la taula la urgència d’afrontar “canvis estructurals profunds” i va defensar que cal “educar des de l’esperança, perquè si no el missatge que donem als joves és que la vida adulta és un desastre”. Va reclamar més temps i recursos per atendre la diversitat i va recordar que “el cafè per a tothom ja no val en l’educació” en un context social cada cop més complex.
Per la seva banda, David Bueno, doctor en biologia i investigador de la Universitat de Barcelona, va alertar sobre el risc de perdre el vincle humà amb l’alumnat davant la presència creixent de la tecnologia: “Cal estar alerta i evitar que el digital escurci les estones que passem amb els infants. La tecnologia parla, però no escolta.” Va subratllar també la importància de reservar temps per pensar i compartir: “A les escoles hi hauria d’haver espais sense res a fer, per poder llegir, reflexionar o parlar amb altres docents.”
Caterina Calsamiglia, investigadora ICREA i cofundadora de Pentabilities, va reivindicar la necessitat de donar temps a l’educació per pensar i crear. “A l’aula es poden fer coses increïbles, però cal temps per no posar sempre l’examen tipus test”, va afirmar. Va defensar que “l’educació ha de ser un repte compartit sense un objectiu finalista” i que les escoles haurien de ser “espais de silenci per pensar”, on es valori el procés per sobre del resultat.
En les seves intervencions, Josep Maria Lluró, director de l’Escola Montagut de Vilafranca del Penedès, va reivindicar la importància d’ensenyar a fer preguntes i a conviure amb la incertesa. “L’escola ha d’educar el desig”, va dir, posant en valor la curiositat i la capacitat crítica com a motor de l’aprenentatge. Va advertir que “el sistema educatiu necessita trencar consensos per crear-ne de nous” i va lamentar la successió constant de reformes educatives: “En cinquanta anys hem tingut nou lleis. No hi ha país que aguanti això. L’escola té un gran futur, però només si deixa de ser l’escola del passat.”
La jornada es va cloure amb les intervencions d’Ignasi Giménez, secretari de Millora Educativa del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, i Jacint Bassó, director general de Betània-Patmos i representant de la Comissió d’Educació de la CCF.
Ignasi Giménez va tancar l’acte amb un discurs institucional, destacant el valor d’espais de debat com aquest per avançar en la millora del sistema educatiu i en la col·laboració entre administracions, centres i entitats del sector.
Per la seva banda, Jacint Bassó va subratllar el paper clau dels mitjans de comunicació en la percepció de la realitat i de les situacions que viu l’escola, i va agrair la participació de l’Esther Vera en la jornada. També va defensar la necessitat que els centres educatius “tornin a agafar la personalitat que sempre han tingut”, reforçant la seva autonomia, i va reivindicar la col·laboració entre l’àmbit privat i el públic com a condició imprescindible per garantir un sistema educatiu sòlid i de qualitat per al conjunt del país.
El passat 21 d’octubre, Sara Pérez, gerent de la CCF, va participar en el debat sobre la Proposició de llei del Tercer Sector celebrat al Parlament de Catalunya, durant el qual va compartir la visió del món fundacional sobre aquesta norma i va exposar al·legacions i propostes de modificació als representants dels diferents grups parlamentaris.
Compartim un videoresum de les aportacions realitzades:
Vam participar en aquest debat juntament amb la Taula del Tercer Sector i la Confederació, entitats amb les quals compartim la voluntat de millorar la proposta de llei per tal que esdevingui una eina clau que contribueixi a una Catalunya més justa, cohesionada i solidària.
Aquestes compareixences formen part del pla d’acció de la CCF, que entre els seus objectius té visibilitzar el pes i la importància de les fundacions a la societat, i dur a terme accions d’incidència adreçades a diversos públics d’interès.
Publiquem un nou Apunt de l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.
En aquesta ocasió, l’Apunt analitza les qüestions més avaluades per les organitzacions benèfiques i sense ànim de lucre del Canadà, a partir d’una enquesta en línia que aglutina 1.884 respostes d’organitzacions no lucratives registrades amb ingressos anuals superiors a 30.000 dòlars canadencs.
Aquest patró indica que les entitats se centren sobretot a mesurar la seva activitat immediata (outputs, 78% i qualitat, 64%) i menys en l’impacte estructural (33%) o el valor social generat (20%).
Les dades evidencien que el sector no lucratiu canadenc disposa d’una cultura consolidada de mesura i avaluació, però encara en fase de maduració. Les pràctiques d’avaluació es concentren en el seguiment operatiu (activitat i resultats) més que en la mesura de l’impacte social o el retorn de la inversió. Les entitats amb lideratge compromès, finançament específic i personal format són les que aconsegueixen una avaluació més rica i estratègica.
En conjunt, l’informe mostra un ecosistema avançat però desigual, amb una clara oportunitat per reforçar la capacitat d’aprendre dels resultats i utilitzar l’avaluació com una eina per millorar la qualitat, la transparència i la incidència social del sector. A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:
* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.
Avui, 23 d’octubre, hem celebrat la trobada ‘Trobada de fundacions de les comarques gironines’, un acte que ha reunit a més de 70 representants de fundacions referents de la demarcació de Girona de diversos àmbits, com ara l’àmbit social, l’educació, la salut, la cultura, la recerca o la tecnologia.
L’objectiu de la trobada, organitzada al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona, ha estat crear xarxa i fomentar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en la gestió i governança que afecten el funcionament dels patronats.
La sessió s’ha obert amb els discursos institucionals d’Anna Albar, directora general del Parc de Recerca de la UdG; Joan Martí, director general de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació; Sergi Font, tercer tinent d’alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Àrea Urbana de l’Ajuntament de Girona, i Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, qui ha definit la trobada com “un espai de diàleg, d’inspiració i de col·laboració, on les fundacions del territori poden compartir experiències, establir vincles i sumar esforços per fer més fort el món fundacional a Girona i arreu del país”. Bieto, també ha posat en relleu la tasca de la CCF com a entitat que representa el sector fundacional a Catalunya i alguns dels principals objectius de l’entitat, com ara la incidència en les qüestions legislatives que afecten el sector o facilitar eines que contribueixin a l’impuls de les fundacions i a l’assoliment de la seva missió.
A continuació, Silvina Vázquez, directora de l’Observatori de Fundacions de la CCF, ha exposat la fotografia del sector a la demarcació de Girona, destacant-ne el pes i la vitalitat dins del conjunt de Catalunya. Segons les dades de l’Observatori, al país hi ha més de 2.000 fundacions actives, de les quals prop del 10% són gironines —un total de 198 entitats—, fet que situa la demarcació en el segon lloc en nombre de fundacions, només per darrere de Barcelona. Les fundacions gironines mostren una forta orientació cap a la cultura (42%) i l’àmbit social (30%), una dada que, en paraules de Vázquez, “reflecteix l’arrelament territorial i la vocació de cohesió social del teixit fundacional local”. Amb més de 8.000 treballadors, més de 2.500 persones voluntàries i més d’1,2 milions de serveis a persones beneficiàries, les fundacions gironines es consoliden com un reflex del compromís de la societat civil amb el territori.
Projectes que arrelen al territori: innovació, comunitat i salut
La sessió ha continuat amb una mostra de projectes impulsats des del territori: “Pioneers of our Time”, presentada per Aleix Millet, cap de programa de l’àrea de Paisatges Resilients; “Futur GironaEst”, amb la intervenció de Bernat Rubió, vocal del patronat; el projecte “Claret Sargatal”, presentat per Ariadna Claret, vocal del patronat; “Comunitària Vall de Camprodon”, a càrrec d’Anna Puixeu, coordinadora, i “Rema contra el Càncer”, explicat per Josep Juncà, gerent.
Tots cinc casos han posat el focus en l’arrelament local, la col·laboració amb agents públics i privats, i la capacitat de generar impacte social i canvis tangibles a curt i mitjà termini.
Una guia per a patronats efectius: del compliment a l’alt rendiment
En el tram central de la jornada, Sara Pérez, gerenta de la CCF, ha presentat la “Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI”, una eina imprescindible per a la millora de la gestió dels patronats, un recurs que la CCF posa a disposició de les fundacions amb informació, recomanacions i idees essencials per exercir el càrrec de patró o patrona de forma conscient i responsable.
“Amb aquest recurs volem ajudar les fundacions a reforçar el rol del patronat en la governança, l’estratègia i la rendició de comptes, que disposin d’una guia a l’hora d’orientar, acompanyar i obrir portes” ha afirmat Pérez. L’ha acompanyada Artur Altabàs, president de la Fundació MIFAS, amb qui ha compartit un debat en què han abordat qüestions clau com les motivacions per formar part d’un patronat, el coneixement dels drets i deures dels seus membres, els límits entre govern i gestió, o les claus per assolir patronats d’alt rendiment. També s’hi ha analitzat el relleu generacional i la necessitat de planificar la successió en els òrgans de govern, així com d’atraure noves generacions compromeses amb la missió fundacional.
Treball en grups: barreres, reptes i oportunitats per enfortir els patronats
La segona part de la jornada s’ha centrat en les taules de treball ‘Impulsem els patronats! Barreres i reptes vs Bones pràctiques i oportunitats’, un format que ha fomentat la col·laboració entre les fundacions i l’intercanvi de coneixement amb l’objectiu de compartir iniciatives, experiències i recursos a l’hora de gestionar els patronats de la fundació, alhora que explorar possibles solucions que els ajudin a afrontar els seus reptes.
Entre les principals barreres, s’ha assenyalat la burocràcia creixent a la qual han de fer front les fundacions; la dificultat de trobar membres del patronat i perfils vinculats amb la missió de la fundació; la complexitat a l’hora d’implicar els patronats en la captació de fons; l’alta rotació i la necessitat de perfils especialitzats i, en alguns casos, el poc coneixement sobre el món fundacional.
Pel que fa als reptes, s’ha apuntat a la professionalització de la gestió de les entitats, la planificació estratègica, la diversitat i renovació del patronat, la captació de fons i la millora de la comunicació entre el patronat i l’equip tècnic.
Com a bones pràctiques, destaquen la creació d’espais de participació i comunicació informals per als membres del patronat que els permetin viure el dia a dia de la fundació; creació de mecanismes d’autoavaluació per als membres del patronat i la generació d’informes periòdics, o la integració de perfils experts en àrees alienes al coneixement de la fundació per tal d’explorar noves oportunitats. I sobre les oportunitats, s’ha coincidit en la professionalització de la gestió; millorar la comunicació entre patronat i els equips; mesurar l’impacte dels membres i comptar amb patronats formats per perfils diversos i complementaris per tal de millorar l’eficàcia i l’abast de la fundació.
La posada en comú de conclusions ha precedit la cloenda institucional, amb les intervencions de Joan Margall, director de la Fundació “La ciutat invisible” i membre de la Junta Directiva de la CCF; Salvador Martí, vicerector de Comunicació de la UdG; i Maria Isabel Bernal, directora dels Serveis Territorials a Girona del Departament de Cultura. Tots tres han celebrat el fet que la trobada s’hagi celebrat a Girona i, particularment, en un entorn de coneixement i innovació com és la Fundació Universitat de Girona, i han destacat l’arrelament i el potencial del món fundacional, tal com han demostrat els cinc casos d’èxit que s’han presentat, projectes impulsats per part de fundacions de la província.
Des de la CCF valorem de forma molt positiva aquesta trobada i ens reforça en el nostre objectiu d’afavorir la col·laboració entre fundacions de diversos àmbits d’arreu del país i de mostrar el potencial i la contribució de les fundacions al benestar de les persones.
Compartim la notícia de Diari de Girona, i de Girona TV, que es va fer ressò de la trobada a l’informatiu migdia:
El sector fundacional a Girona (*)
A les comarques de Girona hi ha un total de 198 fundacions actives, que donen feina a 8.322 persones i compten amb la col·laboració de 2.887 persones voluntàries. L’any 2022, les fundacions gironines van prestar més d’1,2 milions de serveis a persones beneficiàries, la qual cosa suposa una contribució directa a la cohesió social i al desenvolupament del territori.
Com passa amb el cas de les fundacions de Tarragona i Lleida – i a diferència del que succeeix a la província de Barcelona, on hi ha una gran concentració de fundacions – a Girona cada fundació tendeix a tenir un abast més ampli, oferint múltiples serveis per arribar a les necessitats del seu entorn. Es tracta d’un model multifuncional, que respon a la necessitat de compensar la menor densitat institucional i la manca d’alternatives públiques o privades, assumint així un rol més central i polivalent en la cobertura social i comunitària del territori.
En un context econòmic canviant, cada vegada són més les fundacions que es pregunten com gestionar el seu patrimoni amb criteris de rendibilitat, seguretat i coherència amb la seva missió. Invertir no és només una qüestió financera, sinó també una oportunitat per multiplicar l’impacte social.
El pròxim 28 d’octubre, de 10.00 a 11.00 h, la Coordinadora Catalana de Fundacions i Caixa Enginyers et convidem al webinar“Com inverteixen les fundacions? Claus per gestionar amb impacte, rendibilitat i responsabilitat”, una sessió pràctica amb la qual podràs conèixer les claus per optimitzar la gestió patrimonial fundacional des d’una mirada estratègica i responsable.
La sessió serà impartida per Daniel Sulla, director general de la gestora de fons de Caixa Enginyers, qui analitzarà:
Com inverteixen les fundacions a Europa i als EUA… i què en podem aprendre.
Què és un fons d’inversió i quins fons gestiona Caixa Enginyers Gestió.
Criteris per seleccionar-los segons perfil de risc, rendibilitat i valors.
Exemples pràctics d’inversió responsable per a fundacions.
Aquest webinar s’adreça a direccions generals, financeres i/o de patrimoni, així com a persones amb responsabilitats en la gestió patrimonial de la fundació. La sessió, que s’oferirà en format virtual, és exclusiva per a les fundacions associades (*) a la CCF i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.
* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquest webinar, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a info@ccfundacions.cat o truca’ns al 934 881 480.
El sector fundacional català continua mostrant una gran fortalesa econòmica i social. Segons la tercera edició de l’informe Les fundacions a Catalunya, un sector econòmic, elaborat per l’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), les fundacions catalanes han generat un valor afegit brut (VAB) de 4.200 milions d’euros entre 2016 i 2022, amb un creixement acumulat del 43,3%, molt per sobre del creixement global de l’economia catalana en el mateix període (21%).
Amb més de 100.000 llocs de treball directes, les fundacions representen el 2,8% de l’ocupació total a Catalunya. L’increment del 33,4% en el nombre de treballadors des del 2016 evidencia un comportament anticíclic especialment rellevant durant les crisis econòmiques i sanitàries. Aquesta capacitat de crear ocupació i mantenir-la en contextos adversos confirma el caràcter resilient del sector fundacional. A més, la participació de més de 45.000 persones voluntàries complementa l’esforç dels professionals i referma el compromís ciutadà i el paper de les fundacions com a espais de participació i transformació social.
A l’ocupació generada per les fundacions i la participació de les persones voluntàries, cal sumar la contribució dels 14.681 patrons i patrones que configuren els òrgans de govern de les fundacions, amb un total de 161.727 persones dedicades a causes d’interès general. Aquest compromís ciutadà reforça el paper de les fundacions com a vertebradores de la societat civil catalana i com a espais de participació i transformació social.
L’any 2022, les fundacions van prestar 42,3 milions de serveis a persones beneficiàries, fet que representa una ràtio de 5,5 serveis per habitant. El sector compta amb més de 2.000 entitats actives, amb una forta presència en àmbits com la cultura (37%), l’acció social (27%), l’educació (6%) i la recerca (3%).
En termes econòmics, el sector va assolir 6.198 milions d’euros en ingressos anuals, dels quals el 70% provenen de la prestació de serveis i el 30% de subvencions i donacions. El valor dels actius administrats per les fundacions arriba als 10.800 milions d’euros, consolidant un model diversificat i sostenible.
Roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes celebrada l’1 d’octubre. D’esquerra a dreta: Carles Barbero, responsable de comunicació de la CCF; Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions de la CCF, i Eugènia Bieto, presidenta de la CCF.
Reptes i oportunitats
Malgrat aquests èxits, l’informe assenyala desequilibris territorials: gairebé el 70% de les fundacions es concentren a l’àrea metropolitana, mentre que territoris com les Terres de l’Ebre (1,2%) o l’Alt Pirineu i l’Aran (1,3%) continuen infrarepresentats. Aquesta asimetria exigeix polítiques específiques per garantir una distribució més equitativa dels beneficis del sector.
L’estudi també destaca l’increment del 80% en la despesa en R+D, encara per sota de l’1% del VAB, i subratlla la necessitat d’impulsar la innovació i la transformació digital per afrontar els reptes de futur. Així mateix, posa en relleu la dependència creixent de fons públics, i advoca per un marc normatiu que incentivi el mecenatge i la filantropia per reequilibrar el finançament i reforçar l’autonomia del sector. “És imprescindible adaptar les lleis a la realitat actual de les fundacions, reconeixent-ne el pes econòmic i el seu paper estratègic en la cohesió social del país”, afirma Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions”.
Una aposta per la transparència i la rendició de comptes
Aquesta tercera edició de l’informe consolida una sèrie de dades iniciada el 2016 i representa un exercici rigorós de transparència, amb dades agregades de més de 2.000 fundacions que han presentat els seus comptes anuals al Protectorat. És una eina valuosa per mostrar amb claredat l’impacte real del sector fundacional i afavorir una millor comprensió i reconeixement social de la seva tasca.
Segons Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions de la CCF, “aquest estudi no només mostra l’impacte econòmic i social del sector, sinó que també ofereix una base de dades sòlida i contrastada perquè institucions, mitjans i la ciutadania entenguin millor què representen les fundacions a Catalunya. El nostre objectiu és aportar rigor, transparència i coneixement útil per a la presa de decisions i el reconeixement del sector”.
Els estudis i informes publicats per l’Observatori de Fundacions de la CCF compten amb el suport de la Fundació Caixa d’Enginyers i amb el Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
Què esperem de l’escola? Què pot oferir realment? Quines transformacions són necessàries per respondre a les necessitats socials i educatives del present i del futur? L’escola té els recursos i el reconeixement que necessita per fer front a aquests reptes?
Vivim un moment complex. Els darrers resultats sobre el nivell educatiu a Catalunya apunten a dificultats estructurals greus, i l’escola conviu amb una pressió creixent: alumnat que necessita atenció especialitzada, manca de recursos per fer realitat una escola inclusiva i condicions que dificulten la tasca docent. Tot això, en un context de manca de reconeixement i valoració de la funció educativa i del paper del professorat.
A l’escola se li demana transmetre coneixements, educar en valors, preparar per al món laboral, compensar desigualtats, garantir l’equitat, prevenir problemes de salut mental, fomentar la creativitat i el pensament crític… Però, és realista esperar-ho tot d’aquesta institució? Quines funcions pot assumir amb garanties? I quines hauria d’assumir per garantir una educació de qualitat i sostenible?
Amb l’objectiu d’abordar aquestes i altres preguntes clau, el proper 4 de novembre, la Comissió d’Educació de la CCF organitza la jornada “Repensant l’escola: Què fa? Què haurà de fer?”. Una sessió per reflexionar, des de diferents veus expertes i professionals del sector, sobre el rol actual de l’escola, les seves limitacions, les seves potencialitats i les transformacions necessàries per respondre a les necessitats socials i educatives del present i del futur.
Una jornada per plantejar-nos preguntes, posar sobre la taula les mancances estructurals del sistema i repensar, conjuntament, quina escola volem i podem construir.
PROGRAMA
16.00 h Benvinguda
Carles Duarte, director Fundació CIC Coneixement i Cultura
Eugènia Bieto, presidenta Coordinadora Catalana de Fundacions
16.10 h Conferència inicial | ‘Entre l’algorisme i l’ànima: l’escola que emergeix’
Jordi Riera, professor catedràtic d’Educació de la Universitat Ramon Llull (URL) i director general de la Fundació Blanquerna
17.00 h Taula rodona
* Modera: Esther Vera, directora del diari Ara.
Montserrat Jiménez Vila, docent i directora a l’Escola Vedruna, especialitzada en lideratge i innovació pedagògica, i integrant del grup d’experts creat pel govern per impulsar mesures de millores educatives.
David Bueno, doctor en biologia, professor i investigador de la Universitat de Barcelona, expert en genètica del desenvolupament i neurociència, i especialitzat en el comportament humà i l’aprenentatge.
Josep Maria Lluró, llicenciat en Història i Geografia i Doctor en Literatura en Humanitats. És professor d’història i assagista. Actualment, dirigeix l’Escola Montagut de Vilafranca del Penedès.
Caterina Calsamiglia, investigadora ICREA i co-fundadora de Pentabilities . Lidera el grup de Ciències Socials Computacionals al Barcelona Supercomputing Center. La seva recerca se centra en la política pública, especialment en el disseny de mercats i la política educativa.
18.00 h Conclusions
18.10 h Torn obert de preguntes
18.20 h Cloenda institucional
Ignasi Giménez, secretari de Millora Educativa del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya.
Jacint Bassó, director general de la Fundació Betània-Patmos i representant de la Comissió d’Educació de la CCF.
18.30 h Fi de l’acte
Nota: a la pàgina d’inscripció, cal indicar el nombre d’entrades (General / Gratuïta) que es volen adquirir per poder completar el procés.
Agraïm a la Fundació CIC Coneixement i Cultura la cessió del seu auditori per a la celebració d’aquesta jornada.
El pròxim 23 d’octubre, les fundacions de les comarques gironines teniu una cita ineludible. Et convidem a una trobada multisectorial —adreçada a fundacions de tots els àmbits: cultura, àmbit social, educació, salut, recerca… — que té com a objectiu donar visibilitat a la tasca i la diversitat del món fundacional, compartir la realitat del sector al territori, i fomentar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en la gestió i la governança dels patronats.
Si formes part d’una fundació de les comarques de Girona, no perdis l’oportunitat de fer xarxa, d’inspirar-te i de compartir experiències amb altres fundacions en un esdeveniment amb el qual volem:
Afavorir la creació de vincles entre fundacions de diferents àmbits del territori.
Crear un espai de reflexió i diàleg sobre el sector fundacional, la filantropia i el mecenatge.
Copsar els interessos i necessitats de les fundacions gironines.
La trobada tindrà lloc al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona, on es presentarà la “Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI” i es treballarà en grups per abordar reptes, barreres i oportunitats a l’hora d’impulsar patronats més forts i amb més impacte.
T’hi esperem!
PROGRAMA
10.00 h. Benvinguda
Anna Albar. Directora General del Parc de Recerca de la UdG
Joan Martí. Director General de la Fundació UdG: Innovació i Formació
Eugènia Bieto. Presidenta de la CCF
Sergi Font. 3r tinent d’alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Àrea Urbana de l’Ajuntament de Girona
10.30 h. Les fundacions a les comarques gironines
Silvina Vázquez. Directora de l’Observatori de Fundacions de la CCF
10.50 h. Presentació de projectes de fundacions al territori
Pioneers of our Time. Aleix Millet, cap de programa de l’àrea de Paisatges Resilients
Futur GironaEst. Bernat Rubió. Vocal del patronat
Claret Sargatal. Ariadna Claret. Vocal del patronat
Comunitària Vall de Camprodón. Anna Puixeu. Coordinadora
Rema contra el Càncer. Josep Juncà. Gerent
11.40 h. Pausa cafè – Fem xarxa!
12.10 h. Descobrim la ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI’
Sara Pérez. Gerenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions
Artur Altabàs. President de la Fundació MIFAS
12.30 h. Treballem en grups: Impulsem els patronats!
Barreres i reptes vs Bones pràctiques i oportunitats.
13.15 h. Posada en comú de les conclusions dels grups de treball
13.40 h. Cloenda
Joan Margall. Director de la Fundació “La ciutat invisible” i membre de la Junta Directiva de la CCF
Salvador Martí. Vicerector de Comunicació de la UdG
Maria Isabel Bernal. Directora dels Serveis Territorials a Girona del Departament de Cultura
14.00 h. Fi de l’acte
Aquesta jornada compta amb la col·laboració de la Fundació La Ciutat Invisible i la Fundació Universitat de Girona.
Publiquem un nou Apunt de l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.
En aquesta ocasió, l’Apunt analitza la capacitat potencial d’atenció de les fundacions, basada en el nombre d’habitants per fundació a cada vegueria, posa de manifest desequilibris territorials significatius. Aquesta ràtio permet identificar en quines zones del territori català les fundacions poden oferir una atenció més propera i accessible, i on, en canvi, la cobertura és molt més limitada.
Les dades revelen que la vegueria amb millor ràtio és l’Alt Pirineu i Aran, amb 2.195 habitants per fundació, tot i que hi ha només 34 fundacions al territori. La vegueria Metropolitana, amb 1.833 fundacions, registra una ràtio de 2.680 habitants per fundació, que tot i l’elevat nombre absolut d’entitats, evidencia una pressió significativa atès que concentra gairebé 5 milions de persones.
En canvi, la vegueria amb menor capacitat d’atenció potencial és la de les Terres de l’Ebre, amb 5.697 habitants per fundació, seguida de Camp de Tarragona (4.063 h/f) i Penedès (4.230 h/f). Aquestes zones, tot i tenir un nombre significatiu de població, compten amb un teixit fundacional molt més reduït en relació amb les necessitats potencials de la ciutadania. Compartim el mapa de Catalunya amb el detall de les vegueries:
Aquesta anàlisi forma part de la tercera edició de l’estudi “Les fundacions un sector econòmic. Dades i paràmetres 2016-2022”, elaborat per l’Observatori de Fundacions i que es presentarà públicament el pròxim mes d’octubre. A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:
* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.
