Nou Apunt OdF! ‘Les expectatives de la societat civil sobre les entitats no lucratives’

Publiquem un nou Apunt de  lObservatori de Fundacions de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.

Sota el títol ‘Les expectatives de la societat civil sobre les entitats no lucratives: l’impacte social com a tractor del suport i la confiança social’, aquest apunt analitza els resultats de l’enquesta Trust in Civil Society. Headwinds and Opportunities for American Nonprofits and Foundations realitzat per l’associació Independent Sector, que aglutina diverses associacions, fundacions i entitats filantròpiques dels Estats Units.

Segons els resultats d’aquesta enquesta, les expectatives de la societat civil sobre les entitats no lucratives són cada vegada més altes. Una de les dades més rellevants és el pes que té l’impacte social de les entitats a l’hora de guanyar-se la confiança dels seus donants o col·laboradors. En aquest sentit, als Estats Units, 8 de cada 10 ciutadans necessiten veure proves de l’impacte social de les entitats no lucratives abans de col·laborar i donar-los suport; així com disposar d’abundant informació prèvia relacionada amb l’organització per poder confiar en ella.

L’estudi realitzat per l’associació Independent Sector es basa en una mostra representativa de 3.000 individus realitzada a població general nord-americana durant l’any 2023.

* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear  amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.

Amb el suport de: 

 

Elena de Carandini: ‘La regeneració de les nostres comunitats a través de les fundacions comunitàries i l’Agenda 2030’

  • Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’

És inqüestionable que les comunitats regeneratives i sostenibles es forgen a partir de l’esforç col·lectiu, on les fundacions comunitàries juguen un rol insubstituïble en aquest procés, establint canals de comunicació que permeten als líders locals expressar les seves opinions i ser escoltats. La filantropia comunitària, per tant, no només es tracta de donacions econòmiques, sinó de la formació de ciutadans compromesos i participatius, capaços d’impulsar la transformació des de dins.

Una de les claus per entendre la contribució de les fundacions comunitàries a la societat i la seva idiosincràsia és el rol del patronat i la governança participativa, així com els valors que el caracteritzen: diversitat, independència i representació territorial. Els patronats de les Fundacions Comunitàries no només escolten, sinó que també qüestionen i desafien. La seva responsabilitat és enorme, són els guardians del futur comunitari. Aprofundir en les preguntes és iniciar un diàleg ric i multifacètic, essencial per generar canvis socials substancials.

La composició dels patronats reflecteix la diversitat i pluralitat de les nostres societats. Aquests grups heterogenis, formats per membres de tots els estrats de la comunitat, asseguren que les decisions preses siguin equitatives, representatives i, sobretot, independents.

És important posar de relleu també la responsabilitat que tenen les fundacions comunitàries de renovar constantment els recursos que són fonamentals per a la nostra supervivència. El veritable canvi neix de l’acció comuna i conscient de tots els actors comunitaris, des de converses veïnals fins a col·laboracions estratègiques amb empreses i entitats de la comunitat.

Regeneració Comunitària: la nova era de desenvolupament local i el cas de la Fundació Comunitària Raimat Lleida i l’Agenda 2030

La Fundació Comunitària Raimat Lleida, FCRL, creada al març de 2022 amb l’objectiu d’enfortir la província de Lleida, exemplifica a la perfecció l’aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Amb projectes innovadors i sostenibles, busca ser un catalitzador de resiliència i progrés per a la comunitat.

Aquesta entitat ha esdevingut un far de llum en el camí cap a la regeneració de les nostres comunitats, operant com a motor de canvi social amb el compromís de revitalitzar els quatre pilars fonamentals de la transformació: social, cultural, innovador i mediambiental. La seva tasca principal és teixir una xarxa de suport que impulsi la regeneració des de múltiples fronts, sempre amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i potenciar el talent local de la província de Lleida.

Un dels exemples que il·lustra el valor de l’acció social de la fundació al territori és la creació d’un programa de formació que atén col·lectius vulnerables i a comandaments medis de finques agrícoles de Lleida, per tal de donar resposta a la necessitat de tractoristes qualificats. Aquesta iniciativa proporciona no només una certificació professional, sinó també una oportunitat de reintegració social i laboral.

La fundació impulsa altres iniciatives que demostren que la contribució de les fundacions comunitàries és clau també en àmbits de la societat com la cultura o la sostenibilitat. És el cas del Raimat Arts Festival, un exemple de com les arts poden servir per a un propòsit més gran. Es tracta d’un festival de música clàssica amb els millors artistes nacionals i internacionals que situen a Lleida al circuit internacional de la cultura, agermanat amb el Festival Napa Valley de Califòrnia, un esdeveniment que, alhora, presenta iniciatives com el “Taste of Lleida” que promociona productors gastronòmics locals que mostren els seus productes al món. El festival destina tots els seus beneficis a projectes de desenvolupament comunitari, incloent la formació en sostenibilitat i gestió de l’aigua.

Hi ha altres exemples que deixen constància de la visió holística de les fundacions comunitàries i de l’ampli ventall d’àmbits als quals poden contribuir dins dels respectius territoris, com ara la innovació i el lideratge. Des de la Fundació Comunitària Raimat Lleida s’impulsen també el “Raimat LAB” i el “LAB Jove”, dues plataformes que promouen la innovació i l’emprenedoria entre la joventut, o els Premis al Talent ODS, que reconeixen i donen suport a projectes que tenen un impacte real i positiu en la comunitat.

En resum, la Fundació Comunitària Raimat Lleida és un exemple de com les fundacions comunitàries poden ser acceleradors de canvi, alineant-se amb l’Agenda 2030 per a desenvolupar projectes que no només regeneren econòmicament una regió, sinó que també construeixen una societat més forta, sostenible i inclusiva. La seva labor en la promoció de la filantropia, la formació professional i el lideratge comunitari és una prova de l’impacte profund que pot tenir una gestió basada en valors de diversitat, participació i sostenibilitat.

La regeneració de les nostres comunitats, per tant, requereix una visió col·lectiva i una acció conjunta, i les fundacions comunitàries són a l’avantguarda d’aquesta transformació imprescindible per a un futur pròsper i equitatiu.

Extracte i adaptació de l’article publicat per Elena de Carandini al Learning Lab de l’ECFI, European Community Foundation Iniatiative, titulat: “The regeneration of our communities through community foundations and the SDGs”

Webinar del Canal Jurídic: ‘Els Plans i Protocols de gènere a les fundacions: disseny, aplicació i seguiment’

És vital per a qualsevol fundació amb persones treballadores estar al corrent de les obligacions que estableix la normativa actual, així com el compliment de les mateixes, per tal de mantenir un entorn laboral conforme a la llei i promoure un marc de treball equitatiu i respectuós. 

Totes les entitats que tenen personal han de complir amb un conjunt bàsic, entre el que s’inclou el “Pla de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual”. A més, les fundacions que tenen 50 o més empleats, hauran de complir unes obligacions laborals addicionals, com desenvolupar i aplicar plans d’igualtat que fomentin un tractament i oportunitats iguals per a dones i homes i desenvolupar i implementar un Protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBIQ+.

Amb l’objectiu de proporcionar informació clau sobre aquestes qüestions, el proper 29 de febrer organitzem un nou webinar del Canal Jurídic de la CCF, una sessió impartida per Henar Ariza Guzmán, advocada laboralista de FJM Advocats especialista en igualtat. Durant aquesta sessió:

  • Revisarem i coneixerem les obligacions laborals en matèria d’igualtat que han d’implementar les fundacions que tenen persones treballadores.
  • Coneixerem què és el “Pla d’igualtat, el Pla de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual” i el “Protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBIQ+”.
  • Analitzarem en què consisteix cada un d’aquests plans i protocols, la seva importància i funció dins de la fundació, i com es poden desenvolupar i aplicar eficaçment per crear un entorn laboral respectuós i inclusiu.
  • Identificarem les estratègies i metodologies per al disseny i aplicació de cadascun dels plans i protocols.

Aquest webinar s’adreça a professionals de les fundacions amb responsabilitat dins l’àrea jurídica o d’administració. La sessió, que s’oferirà en format virtual, és exclusiva per a les fundacions associades (*) a la CCF i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.

* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquest webinar, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a info@ccfundacions.cat o truca’ns al 934 881 480.

PROGRAMA

  • 9.30 h Benvinguda i presentació
    Sara Pérez, gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
  • 9.35 h Els Plans d’igualtat i els protocols de prevenció de la discriminació: disseny, aplicació i seguiment
    Henar Ariza, advocada laboralista especialista en igualtat.

1. Les obligacions laborals en matèria d’igualtat:
a. Marc normatiu en matèria d’igualtat.
b. Mesures que han d’adoptar les fundacions en matèria d’igualtat.
c. Infraccions i sancions en cas d’incompliment.

2. Instruments per a la consecució de la igualtat i no discriminació:
a. El pla d’Igualtat: parts implicades, eines necessàries i contingut.
b. El protocol de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual: elements essencials per a la seva efectivitat.
c. El protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBIQ+: incertesa normativa i recomanacions.

  • 10. 40 h Torn obert de paraules i resolució de dubtes
  • 11.00 h Fi de la sessió


Canal Jurídic de la CCF: aquesta sessió forma part dels webinars periòdics que oferim a les fundacions associades des del Canal Jurídic de la CCF, un servei d’informació continuada sobre normatives que afecten les fundacions que té com a objectius:

  • Fer pedagogia sobre temes jurídics de forma accessible i de la mà de persones expertes.
  • Refrescar coneixements essencials per verificar que les fundacions estan al dia de les seves obligacions legals.
  • Facilitar eines i recursos per al compliment de les obligacions legals que afecten el món fundacional.

Amb la col·laboració de:

Informa’t de la 8a edició de B-Value, l’acceleradora del Tercer Sector que impulsa les entitats socials!

B-Value arriba a la seva 8a edició i llança una nova convocatòria dirigida a entitats i professionals de l’àmbit social que volen transformar els seus projectes a través de la innovació. Aquest programa està impulsat per la Fundació Banc Sabadell i Ship2B Foundation, i compta amb el recolzament de diferents entitats referents de sector. 

A qui s’adreça?

Aquesta iniciativa es dirigeix a professionals i entitats del tercer sector que treballen en entitats sense finalitat de lucre, amb l’objectiu de donar suport i acompanyar projectes socials, desenvolupar-los des d’una visió estratègica, dissenyar nous models de generació d’ingressos, professionalitzar la proposta de valor i allunyar-se dels esquemes filantròpics tradicionals.

B-Value busca entitats socials ja constituïdes que volen llançar o repensar un projecte que ja està en marxa, o bé entitats de nova creació que necessiten un impuls en la formulació de la seva idea inicial.

Informa-te’n i presenta la teva candidatura!

Compartim el vídeo del webinar informatiu que vàrem organitzar dijous passat, 1 de febrer, de la mà de Ship2B Foundation, en la qual us podreu informar sobre tots els detalls de la nova edició de B-Value:

Per a més informació sobre la convocatòria B-Value i/o per presentar el teu projecte, visita el web de l’entitat organitzadora: B-Value 2024

Des de la CCF col·laborem amb aquesta convocatòria i us animem a participar-hi, una gran oportunitat per a les entitats que vulguin fer un salt endavant de la mà de persones expertes en àmbits clau com l’estratègia, la comunicació, la gestió i la proposta de valor.

Debat ‘La reforma de la Llei de mecenatge i el seu impacte en les entitats no lucratives’ amb Eugènia Bieto

La reforma de la Llei de mecenatge ha estat una demanda llargament reivindicada i esperada pels sectors cultural, social i científic. Un dels reptes de la reforma de la llei de mecenatge era promoure la captació de fons privats en el finançament de les entitats no lucratives del teixit social, cultural educatiu i investigador, per equiparar-nos als nivells dels països del nostre entorn i seguir desenvolupant activitats orientades al desenvolupament just, sostenible i inclusiu de la societat.

En aquest context, el proper 20 de febrer, l’entitat Amics del País organitza el debat ‘La reforma de la Llei de mecenatge i el seu impacte en les entitats no lucratives’ amb la nostra presidenta, Eugènia Bieto, amb l’objectiu de reflexionar sobre la modificació i la recent entrada en vigor de la reforma de la Llei de mecenatge.

Durant l’acte, que es durà a terme al Palau Macaya i serà presentat per Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, es parlarà sobre les expectatives, les potencialitats i les limitacions de la reforma de la llei de mecenatge.

Debat ‘La reforma de la Llei de mecenatge i el seu impacte en les entitats no lucratives’

  • Data: dimarts, 20 de febrer
  • Hora: 19.00 h
  • Lloc: CaixaForum Palau Macaya. Pg Sant Joan 108, 08037, Barcelona (Com arribar-hi)
  • Organitza: Amics del País

* Les places estan exhaurides. Si vols que l’entitat organitzadora t’afegeixi a la llista d’espera, envia un correu a info@amicsdelpais.com

 

Obligacions en matèria laboral per aquest 2024 i data límit per aplicar el Protocol LGTBIQ+

Us informem sobre les obligacions laborals que han de complir aquest 2024 les entitats que tenen persones treballadores. La normativa les divideix en dues tipologies:

  • Obligacions generals aplicables a totes les fundacions que tenen persones treballadores
  • Obligacions addicionals per a aquelles fundacions que tenen 50 o més persones treballadores.

Cal destacar que el pròxim 2 de març de 2024 és la data límit perquè les fundacions amb una plantilla de més de 50 persones treballadores implementin el Protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBIQ+. En el cas de les fundacions que ja disposen d’un Pla d’Igualtat, no serà necessari elaborar-ne un de nou. En aquests casos, caldrà actualitzar el pla existent, incorporant-hi mesures específiques orientades a combatre i erradicar la discriminació envers el col·lectiu LGTBIQ+.

Amb l’objectiu de facilitar la comprensió i el compliment d’aquestes normes, posem a la disposició de les fundacions associades a la CCF una nota jurídica que recull i detalla les obligacions laborals que han de complir les fundacions. Podeu trobar el document ‘Obligacions laborals 2024’ a la secció ‘Documents d’interès / Altres:

Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès!


* Aquest resum ha estat elaborat pels serveis jurídics de la CCF amb finalitats informatives per a les entitats associades i no constitueix per sí mateix un assessorament legal. Si teniu qualsevol dubte, voleu ampliar informació o encara no sou fundació associada, podeu contactar amb nosaltres.

Llancem ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’!

Aquest més de gener inaugurem una nova línia de continguts, ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, una iniciativa mitjançant la qual publicarem de forma regular articles amb contingut de valor sobre qüestions rellevants per a les fundacions i la resta del Tercer Sector.

Tenim clar que un dels grans actius de la CCF és el coneixement que tenen les persones que la formen i l’envolten. Volem posar en valor aquesta expertesa i compartir-la amb el món fundacional i el conjunt de la societat. És per això que aquests articles estaran signats per persones de l’òrbita de la nostra entitat que compartiran la seva visió sobre temes d’interès.

L’objectiu de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’ és sensibilitzar i fer incidència, així com promoure el debat i la reflexió sobre temàtiques d’actualitat i sobre qualsevol aspecte que afecta el sector.

Els articles es publicaran mitjançant els canals de comunicació habituals de la CCF: al web, a les xarxes socials i la ‘CCF al dia’ que enviem mensualment a la nostra audiència.

Encara no has vist el primer article? Ja pots llegir ‘Una economia social plural, garantia del benestar i la cohesió social’ de Rafael Ruiz de Gauna, a la nostra àrea d’actualitat!

Rafael Ruiz de Gauna: “Una economia social plural, garantia del benestar i la cohesió social”

  • Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’

Les societats modernes tenen una estructuració complexa. En els pols extrems podem trobar-hi una empresa mercantil que busca generar uns beneficis per repartir entre els accionistes, amb més o menys accent en els drets humans, benestar i sostenibilitat, i un sector públic que formalment vetlla pels drets i els serveis als ciutadans. Ara bé, sovint s’oblida un agent molt rellevant i cada cop més significatiu que emergeix entre aquests dos sectors, l’economia social, que comparteix iniciativa privada amb voluntat d’acció pública.

Estem parlant de fundacions, associacions, cooperatives, mútues… però també d’altres organitzacions no tan conegudes, com societats laborals, empreses d’inserció, centres especials de treball, societats agràries de transformació i altres noves realitats menys formalitzades.

Segons dades de la Unió Europea facilitades per l’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions, l’economia social representa el 10% de les organitzacions i un 6% dels treballadors dels països membres. A Catalunya se situaria al voltant del 8% del PIB i donaria feina a un 10% de les persones ocupades. I com s’explicitava en la memòria preliminar del projecte de llei d’economia social, l’any 2019 significava 188.321 persones retribuïdes, de les quals aproximadament un 50% a través de fundacions i un 24,8% de cooperatives.

Les organitzacions que configuren aquest model econòmic tenen un comú denominador; són entitats privades que no busquen maximitzar els resultats per retribuir un capital, sinó desenvolupar una activitat econòmica sense guanys o amb un repartiment limitat. I sovint, potenciant l’interès general i el bé comú de tota la societat, especialment dels més vulnerables. Hi són en tots els sectors, però de manera molt destacada en els serveis a les persones, i especialment en els camps de l’acció social, la salut i l’educació. I aquelles entitats que tenen membres o socis com a “propietaris” es doten d’uns principis democràtics en el seu govern, estil que traspua a tot el sector de l’economia social, on la veu dels treballadors i dels agents involucrats és rellevant i una pràctica habitual en la gestió.

Són institucions que destaquen per alguns principis i actuacions. Intenten vetllar per la qualitat de l’ocupació, en uns mercats sovint molt regulats i infradotats. Contribueixen a una economia diferent, alternativa al sector mercantil tradicional i a un estat omnipresent, tot reivindicant el paper de la societat civil i de la iniciativa social en la construcció del bé comú i d’una activitat amb una perspectiva més humana. Són proactives en identificar necessitats emergents a la societat i per responsabilitat social intenten donar respostes innovadores, de vegades no suficientment viables econòmicament. Manifesten una especial sensibilitat per la sostenibilitat ambiental o les polítiques d’igualtat de totes les persones vinculades a l’organització.

En aquest panorama hi trobem les fundacions, entitats que sense tenir propietaris o socis tenen compromesos de manera permanent uns fons per a la realització d’activitats d’interès general, molt supervisades pels poders públics, i que sovint mobilitzen recursos privats per a aquest bé col·lectiu, en l’exercici d’una responsabilitat que no ha de ser exclusiva de l’Administració.

En les crisis econòmiques cícliques, les organitzacions de l’economia social esmorteeixen l’impacte en l’ocupació dels treballadors, tot donant més estabilitat i continuïtat, si bé davant de canvis profunds del mercat o de les polítiques públiques, com passa en altres sectors, han d’abordar reestructuracions.

La importància de la seva contribució social ha estat tradicionalment valorada i recollida pel sistema fiscal, que desgrava les aportacions empresarials i de particulars fetes a alguna d’aquestes organitzacions (segons la llei de mecenatge, recentment reformada), i també redueix els impostos que han de pagar, per la significativa aportació que la seva activitat suposa al benestar social i a les mateixes finalitats de l’Estat.

És un sector plural i divers, que des del segle XIX ha contribuït notablement a la generació de serveis de qualitat per als catalans i a la cohesió social. Només cal recordar els ateneus obrers, les cooperatives de treball o consum, les mutualitats o els primers hospitals, escoles o centres socials i de lleure.

Forma part, per tant, de les arrels i de la identitat del país i constitueix un enorme patrimoni de la societat catalana que cal potenciar, amb una legislació que contempli i integri la diversitat de realitats, i amb polítiques que donin suport a l’enfortiment de les seves estructures. I que també donin visibilitat al paper de la societat civil i de la filantropia en l’estructuració d’un país solidari i compromès amb el bé comú, que potenciï els drets de les persones. Tenir un tercer sector i una economia social sòlida és garantia de futur i de solidaritat, en un context en què les fundacions tenen un paper rellevant, sempre des del reconeixement a les realitats plurals.

120 segons per resumir el darrer any: amb aquest vídeo t’expliquem el més destacat!

És possible resumir l’activitat de tot un any en dos minuts? Ens ho hem proposat i hem fet una síntesi dels principals projectes i iniciatives que hem dut a terme amb l’objectiu de copsar l’essència del que ha estat el 2023. Amb aquest recull d’imatges i dades volem compartir amb vosaltres el més rellevant de l’any, posant l’accent en algunes de les fites que han marcat 12 mesos al servei del món fundacional.

Esperem que us agradi!

Gràcies per ser-hi!
#LesFundacionsHoFanPossible

Compareixem al Parlament per debatre sobre el projecte d’actualització del Codi Civil de Catalunya

El passat 17 de gener, la nostra gerent, Sara Pérez, va comparèixer en la ponència celebrada al Parlament de Catalunya sobre el Projecte de llei d’actualització, incorporació i modificació de determinats articles del Codi civil de Catalunya.

Tal i com va expressar durant la seva intervenció, “el projecte d’actualització d’aquesta llei dona resposta a les noves realitats i esdevé un instrument de progrés social”. En aquest mateix sentit, des des de la CCF celebrem les propostes de modificació, les quals ens semblen necessàries i oportunes.

Aquestes compareixences formen part del pla d’acció de la CCF, que entre els seus objectius té visibilitzar el pes i la importància de les fundacions a la societat, així com defensar els seus interessos mitjançant accions d’incidència adreçades a diversos grups d’interès.