Satisfacció per l’aprovació de la reforma de la Llei de mecenatge al Congrés, a falta del tràmit final al Senat

La previsió és que entri en vigor l’1 de gener del 2024, data a partir de la qual serien efectius els estímuls fiscals que aporta aquesta reforma a les donacions realitzades per empreses i particulars

La Comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres la proposició de llei de reforma de la Llei de mecenatge, que va ser presa en consideració amb una amplia majoria el març del 2021. El text, una iniciativa del PDeCAT que busca modernitzar i substituir la legislació anterior en aquesta matèria incorporant nous estímuls fiscals al mecenatge i actualitzant els ja existents, ha tirat endavant amb els vots favorables de tots els partits polítics (31 vots) i l’abstenció de VOX (5 vots). Després de l’aprovació en comissió, està previst el trasllat i la votació al Senat. Una vegada s’hagi dut a terme aquest darrer tràmit, la seva entrada en vigor tindrà lloc l’1 de gener del 2024.

El marc jurídic vigent a Espanya per al mecenatge és la llei 49/2002, de 23 de desembre, que, alhora, actualitzava la llei 30/1994, de Fundacions i d’Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d’Interès General, la primera que va incorporar el terme “mecenatge”. Després de quatre intents fallits de modificació, les novetats que introdueix la reforma de la llei del mecenatge a la norma 49/2022 són les següents:

  1. S’estimula el micromecenatge i s’incrementen els percentatges de deducció: en el cas de persones físiques, s’eleva de 150 a 250 € la base sobre la qual es pot deduir el 80% de la donació de l’IRPF i per la resta n’hi haurà un 40% de deducció (en lloc del 35% vigent). En el cas de persones jurídiques, les deduccions a l’impost sobre societats també passen del 35 al 40%. En tots dos casos, per premiar el mecenatge sostingut, la deducció augmenta al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a les persones jurídiques (tots dos ara al 40%) si, en els dos anys anteriors, s’ha fet la donació a la mateixa entitat almenys pel mateix import.
  2. S’actualitza el concepte de donatius i donacions, incorporant-hi les donacions de serveis (assessoraments i consultoria, espais de publicitat a mitjans de comunicació, donacions destinades a la rehabilitació arquitectònica de béns d’interès cultural i donacions d’espais naturals protegits o de béns culturals d’autors reconeguts, i tota mena de cessions d’ús d’immobles). D’aquesta manera, s’equipara a altres legislacions europees en què es defineix el mecenatge més enllà de la simple transacció econòmica.
  3. S’hi inclou l’anomenat mecenatge de reconeixement o recompensa que permet que el donant obtingui retorns simbòlics en forma de contraprestació de béns o serveis, sempre que no representin més del 15% del valor de la donació amb un límit màxim de 25.000 €.
  4. S’amplien les modalitats d’explotacions econòmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense ànim de lucre, en les activitats següents: desenvolupament i innovació, prestacions de serveis d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social i d’ensenyament i formació professional vinculades estudiants d’altes capacitats.
  5. Es reforça l’automatisme per aplicar exempcions de tributs de competència local als béns d’entitats sense ànim de lucre.

Aquesta reforma normativa és un pas important en el reconeixement de la tasca imprescindible que les entitats no lucratives (ENL) duen a terme a tot l’Estat per complir els fins d’interès general. Quan parlem de filantropia i mecenatge parlem de recerca de malalties, d’inversió en educació i en cultura, de projectes mediambientals, d’inclusió de persones amb discapacitat i moltes altres activitats que milloren la vida de la ciutadania. Les ENL duen a terme una activitat social fonamental i necessària perquè contribueixen a cobrir necessitats essencials no ateses ni pel sector privat ni pel sector públic. Són l’expressió de l’acció filantròpica, el compromís, l’altruisme i la sensibilitat individual i social.

L’aprovació d’aquesta reforma de la llei és el resultat del treball col·lectiu del Tercer Sector, que fa anys que la reclama, i la interlocució amb el Congrés i amb el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. L’Associació Espanyola de Fundacions (AEF) va liderar la campanya #MecenazgoAquíYAhora, una iniciativa que compta amb la col·laboració de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), l’Asociación Española de Fundraising (AEFr), Asociaciones y Fundaciones Andaluzas (AFA), l’Asociación Valenciana de Fundaciones, el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI), la Fundació Catalunya Cultura – Plataforma per al Mecenatge, la Plataforma del Tercer Sector, la Red de Asociaciones de Investigadores y Científicos en el Exterior (RAICEX), Spain Nab – Consejo Asesor para la Inversión de Impacto y Fundaciones de Navarra.

Per a Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, “aquesta reforma és una gran notícia per al sector fundacional i, encara que no és tan ambiciosa com ens hagués agradat, es tracta d’un clar avenç que reconeix i incentiva l’esforç i el compromís de la societat civil amb la filantropia, cosa que, sens dubte, contribuirà a incrementar els recursos de les fundacions i altres entitats del Tercer Sector”.

Per la seva banda, Silverio Agea, director general de l’Asociación Española de Fundaciones (AEF), apunta que “des de l’AEF ens felicitem pel suport dels partits polítics a aquesta reforma, que era molt necessària”, assegura “És important reconèixer la tasca que exerceixen les organitzacions del Tercer Sector, que són un teixit vibrant, divers i plural, un reflex de la nostra societat, i també dels qui les financen, la societat civil. Ara ens queda difondre aquesta reforma perquè tots els actors de la societat, ciutadans i empreses, es comprometin amb el mecenatge i la filantropia”.

La fundacions en Catalunya

Segons dades de l’Observatori de les Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions, a Catalunya hi ha més de 2.000 fundacions actives que duen a terme finalitats d’interès general en sectors com la cultura, l’educació, la salut, l’àmbit social, la recerca, la tecnologia, les universitats o el medi ambient.

El sector fundacional català ocupa a més de 93.000 persones (el 2,7% del total d’ocupació a Catalunya) i genera una activitat que es tradueix en 36,7 milions de serveis a persones beneficiàries (4,8 serveis per habitant). Les fundacions concentren 9.791 M € en actius i superen els 5.000 M € ingressats per les seves activitats. El Valor Afegit Brut (VAB) de les fundacions és de 3.611 milions d’euros, l’1,6% del VAB total a Catalunya.

Les fundacions culturals de Girona es reuneixen per analitzar els reptes del sector

El passat 7 de març, la Comissió de Cultura de la CCF va organitzar a Banyoles la trobada ‘Fem xarxa, creem oportunitats! La trobada de les fundacions culturals de Girona’, un acte que va reunir a 24 fundacions gironines de diversos àmbits del sector cultural, així com a representats de l’administració autonòmica i local.

L’esdeveniment, organitzat a les instal·lacions de la Fundació Lluís Coromina, va comptar amb la participació de representants de fundacions culturals d’àmbits molts diversos, com ara el cinema, la música, el teatre, els museus o la literatura, entre d’altres. Els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer altres entitats del sector, inspirar-se amb els projectes presentats i explorar possibles vies de col·laboració.

Sara Pérez, gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions, Ricard Planas, director de la Fundació Lluís Coromina, i Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla i vocal de la Junta directiva de la CCF, van obrir l’acte per donar la benvinguda i explicar els objectius i la dinàmica de treball.

Durant el primer bloc de la trobada sis fundacions van compartir projectes inspiradors i les claus que els han permès impulsar-los i assolir els seus objectius:

  • Fundació Ciutat Invisible (‘Festival Temporada Alta’), a càrrec de Marta Montalbán, membre del Patronat, i Eduard Balaguer, director adjunt.
  • Fundació Festival de Cinema de Girona (‘Festival de cinema de Girona’), a càrrec de Lluís Valentí Bohigas, President i director d’activitat.
  • Fundació Auditori Palau de Congressos de Girona (‘Auditori Obert’), a càrrec de David Ibáñez, director.
  • Fundació Vallviva (‘Festival Vallviva’), a càrrec de Mireia Morera, organitzadora del festival.
  • Fundació Josep Pallach (‘LECXIT’ i ‘Secrets a dues veus’), a càrrec de Josep Maria Soler, president.
  • Fundació Llibreria Les Voltes (‘Les Voltes Educa’), a càrrec de Joan Matamala, president.

La segona part de la jornada es va centrar en les taules de treball ‘Reptes, barreres i propostes de solució’, un format que va fomentar el treball en equip i l’intercanvi de coneixement amb l’objectiu que les fundacions compartissin iniciatives i recursos, alhora que exploraven possibles solucions que els ajudessin a afrontar els seus reptes.

Amb aquest objectiu els assistents van treballar en quatre taules temàtiques de les quals es van extreure un seguit de conclusions, idees força i propostes d’acció, que es van compartir amb tots els assistents en el bloc final de la jornada. A continuació, destaquem un breu resum del que es va exposar:

  • Mecenatge i captació de fons: en aquesta taula es van destacar diverses dificultats o barreres, com ara la visió negativa existent en part de la societat vers el mecenatge – sovint vinculat a pràctiques poc transparents i/o ètiques – o el repte que suposa mesurar i tangibilitzar el retorn d’una donació en l’àmbit cultural. Algunes de les línies d’acció proposades van ser dur a terme accions d’incidència per millorar el marc legal que afecta el mecenatge i les fundacions, implementar iniciatives per millorar la imatge i la reputació del món fundacional, o avançar en la professionalització del sector apostant per perfils especialitzats.

 

  • Comunicació i complicitat social: d’aquesta taula destaquen els reptes d’incrementar els públics d’interès de les fundacions i convertir-los en prescriptors, dur a terme una comunicació segmentada en base al perfil de cada audiència, així com les dificultats que planteja el poc interès que tenen els mitjans de comunicació en el món funcional i els projectes culturals. També es va posar de relleu la necessitat d’actuar de forma coordinada, com a sector fundacional, per tal d’aconseguir més impacte.

 

  • Sostenibilitat: les fundacions que van formar aquesta taula de treball van situar l’emergència i climàtica, social i emocional, i combatre el desànim generalitzat com els grans reptes que cal afrontar en l’àmbit de la sostenibilitat. Van destacar també les barreres que suposen el cost a l’hora d’implementar canvis, la dificultat de lluitar contra els interessos establerts, així com la necessitat de “replantejar-ho tot”, canviar la forma de fer les coses i entendre la sostenibilitat des d’un punt de vista global.

 

  • Aliances i treball en xarxa: les fundacions van destacar el repte d’equilibrar la necessitat de mantenir una identitat pròpia amb les aliances i el fet de prioritzar un objectiu comú, així com la sensibilització de la societat sobre el valor positiu de la cultura. Es van identificar com a barreres el desconeixement i la desconnexió entre els diferents àmbits de l’administració, la burocràcia i la manca de recursos de personal. Com a conclusions es va apuntar que les aliances generen oportunitats en moltes direccions, i que la cooperació i el treball en xarxa – tot i requerir temps i dedicació – permet arribar més lluny.

L’esdeveniment va comptar també amb la presència de Josep Calatayud, director de Cultura a Girona de la Generalitat de Catalunya, i de Miquel Cuenca, regidor de Cultura, Patrimoni Cultural i Festes de l’Ajuntament de Banyoles, que va destacar la importància d’impulsar trobades com aquesta i fer xarxa entre el teixit cultural del territori, així com el “paper insubstituïble que fan les fundacions al nostre país”.

Des de la CCF i la Comissió de Cultura valorem de forma molt positiva aquesta primera trobada de les fundacions culturals de la província de Girona i ens reforça en el nostre objectiu d’afavorir la col·laboració entre fundacions d’aquest àmbit i en el propòsit de posicionar la cultura com a un element bàsic per al desenvolupament de les persones.

 

Eugènia Bieto: “Quan la política frena la solidaritat”

És un mantra habitual que s’exigeixi a la classe política que la legislació s’adeqüi als nous temps, que les noves lleis contemplin aspectes, fins ahir inèdits, d’una societat que va evolucionant. Fins aquí crec que tots estaríem majoritàriament d’acord. Quan parlem de la filantropia, llavors, sembla que el temps s’hagi aturat o, si més no, que no evolucioni. I ens referim a inversions en educació, en solidaritat, en recerca científica o cultural que, sens dubte, reporten un considerable benefici a la societat. El mecenatge representa una manera de donar espai a la solidaritat de la ciutadania, i la Llei de Mecenatge és la manera de canalitzar aquest compromís i el reconeixement institucional del valor d’aquestes accions.

No obstant això, el marc legal que regeix l’activitat filantròpica ha quedat obsolet. La Llei de Mecenatge vigent (2002) ha d’adaptar-se a l’entorn social i econòmic actual en la qual apareixen nous models de finançament social, noves maneres de relacionar-se entre entitats no lucratives i empreses, nous models de col·laboració en projectes d’interès general o una major demanda de transparència.

Els incentius ajuden a augmentar els donatius i el nombre de donants. L’última reforma fiscal del mecenatge a Espanya va tenir lloc el 2014 i va incloure un substancial increment de la deducció dels primers 150€ donats a les causes socials. Resultat? L’import total donat per persones físiques només en concepte de donatius i altres aportacions va ser de 1.350 milions al 2016 , quan el 2015 van ser 975 milions d’euros. Així doncs, la reforma fiscal de l’any 2014 va suposar un increment del 37,5% en donacions i aportacions de persones físiques a les causes d’interès general de les entitats sense ànim de lucre. Aquesta tendència positiva també ha tingut reflex en el nombre de donants, que s’ha multiplicat gairebé per 3 i ha passat d’1,3 milions el 2003 a 3,8 milions el 2019.

Però molts continuen preguntant-se perquè l’Estat no segueix apostant per mesures que incentivin el mecenatge. Les últimes anàlisis fetes sobre la base de les dades de la mateixa Agència Tributària i recollides per la AIREF (L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) assenyalen que el cost fiscal dels incentius a les donacions s’estima, per part de l’Administració Tributària, en quasi 700 milions d’euros el 2020 enfront dels més de 15.000 milions de despesa en fins d’interès general que realitza el Tercer Sector. En aquest sentit, és profundament miop considerar els incentius a les donacions com a despeses, si són una manera de finançar els fins d’interès general que reforcen i complementen l’estat del benestar, fomenten la solidaritat i la cohesió social i enforteixen la societat civil.

Els indicadors ens assenyalen que estem en un període econòmic i social incert i d’igual forma podríem parlar d’un consens generalitzat en què s’ha d’ajudar les entitats que complementen l’estat del benestar, la igualtat, la ciència, l’educació, la cultura o la salut en el marc d’un esperit de col·laboració publico-privada. Les fundacions desenvolupen la seva activitat sota les estrictes regulacions, entre altres, que estableix la Ley 49/2002, de 23 de diciembre, de régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo, i que sembla que ara es pretén modificar en el Congrés dels Diputats. El president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar en el debat sobre l’estat de la nació del mes de juliol, la modificació de la Llei, però els terminis s’allarguen mentre hi ha una proposició de llei que va ser admesa a tràmit per una àmplia majoria de l’arc parlamentari. El sector, en el seu diàleg amb els grups parlamentaris, ha constatat que el mecenatge admet diferents visions compatibles perquè, en definitiva, deixa en mans dels ciutadans la forma i els fins amb els quals vol contribuir.

No podem esperar més. Ha arribat el moment de posar-nos en sintonia amb els països més avançats a l’hora d’incentivar la filantropia, com França, Alemanya, Itàlia o el Regne Unit. Cal evitar que els temps que condicionen la política suposin un fre a la generositat de les persones, i adaptar, d’una vegada per totes, un marc legal que afavoreixi un major desenvolupament de la filantropia a tot l’Estat.