Publiquem un nou Apunt de l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.
En aquesta ocasió, l’Apunt es basa en les conclusions del monogràfic ‘Confiança Social en el Sector No Lucratiu’, un informe publicat recentment per l’OdF que analitza a fons la relació entre la ciutadania i les entitats no lucratives (ENL) a Catalunya, que inclou dades significatives sobre la confiança, la participació, els comportaments altruistes i les expectatives de la població envers el sector fundacional i altres entitats no lucratives, així com d’institucions públiques i privades de diversos àmbits.
L’Apunt número 53 posa el focus en la confiança interpersonal (en els altres), una variable clau de la cultura cívica d’una societat. Sovint es troba al cor de les pràctiques i valors, atès que condiciona la capacitat dels ciutadans per cooperar i trobar solucions als problemes comuns. La confiança en els altres està també a la base de la confiança en les fundacions i en el conjunt de les entitats no lucratives.
Compartim la comparativa per països d’un dels indicadors de confiança interpersonal publicat a l’estudi, elaborat a partir de l’enquesta Global Advisor 2022 d’Ipsos.
Com es pot observar a la gràfica, les dades per països dibuixen un panorama amb marge de millora tant per a Catalunya com per a Espanya. El país europeu amb un percentatge més alt de la seva població amb alta confiança és Països Baixos, amb un 48%, seguit de Suècia amb un 47% i Regne Unit amb un 43%. D’altra banda, a la franja baixa de l’escala, per sota del 30%, es troben Espanya (27%), Catalunya (26%) i França (20%). A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:
* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.
Arran del darrer informe publicat per l’Observatori de Fundacions, des de la CCF hem constatat el desconeixement generalitzat entre la ciutadania sobre els avantatges fiscals a l’hora de fer donatius a entitats no lucratives. Aquest fet és d’especial rellevància si tenim en compte que el 2024 és el primer any en què és vigent darrera reforma de la Llei de Mecenatge. El passat 1 de gener es va fer efectiva aquesta reforma, introduint incentius fiscals significatius per fomentar les donacions i el micromecenatge.
Aquestes millores permeten que les persones físiques dedueixin el 80% de l’IRPF per donatius de fins a 250 € (anteriorment limitat a 150 €) i un 40% per les quantitats que excedeixin aquest import. Les persones jurídiques també es beneficien d’un increment en les deduccions, passant del 35% al 40% en la deducció per l’Impost sobre Societats. A més, la normativa premia el mecenatge sostingut: si es realitzen donatius a la mateixa entitat durant tres anys consecutius per un import equivalent o superior, les deduccions augmenten al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a persones jurídiques.
Desconeixement de les millores fiscals
Malgrat les millores fiscals, encara persisteix un gran desconeixement entre la ciutadania. Segons l’informe “Confiança social en les entitats no lucratives”, elaborat per l’Observatori de Fundacions de la CCF, només 3 de cada 10 catalans saben que poden deduir fins al 80% de l’IRPF per les seves microdonacions. Aquesta manca d’informació podria condicionar i limitar la col·laboració de la ciutadania, i pot suposar una oportunitat perduda per a les entitats que aquest 2024 esperen veure augmentar la seva capacitat per captar fons i poder dedicar més recursos a la seva acció social.
Segons Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, “aquesta reforma fiscal era molt necessària per incentivar el mecenatge i una gran oportunitat per impulsar el suport ciutadà a les entitats sense ànim de lucre”.
Bieto, ha volgut il·lustrar-ho amb un exemple de microdonació: “Qualsevol persona que faci un donatiu de 100 € durant aquest 2024, a la declaració de la renda de l’any vinent es podrà deduir 80 €. Per tant, a efectes pràctics, només dedicarà 20 €, i el seu esforç econòmic es multiplicarà per cinc quan el donatiu arribi a l’entitat no lucrativa”.
Un moment clau: campanyes nadalenques i reforma fiscal
La publicació de la CCF arriba coincidint amb l’inici de les campanyes nadalenques, que són el període més determinant per a la captació de recursos en moltes entitats no lucratives. En aquestes dates, les organitzacions llancen iniciatives solidàries per recaptar fons destinats a projectes socials, educatius, culturals i mediambientals. Aquesta necessitat coincideix amb el primer any en vigor de la nova Llei de Mecenatge, que podria suposar un impuls determinant per al sector.
Les experiències anteriors amb reformes similars a Espanya i altres països han demostrat que els avantatges fiscals poden incrementar significativament les donacions, especialment les microdonacions, que són una font essencial per al sosteniment d’un gran nombre de projectes.
En aquest context, Bieto afirma que “és fonamental que les organitzacions que representem i donem veu a les entitats no lucratives donem a conèixer aquestes millores fiscals entre la ciutadania, i els mitjans de comunicació poden contribuir a fer arribar aquesta informació a les persones que volen col·laborar en projectes que milloren la qualitat de vida de milers de persones”.
L’Observatori de Fundacions de la CCF presenta el monogràfic ‘La confiança social de la ciutadania en el sector no lucratiu’, un informe que analitza a fons la relació entre la ciutadania i les entitats no lucratives (ENL) a Catalunya. Aquest estudi, presentat al Col·legi de Periodistes de Barcelona, s’ha elaborat a partir d’una mostra estadísticament representativa i revela dades significatives sobre la confiança, la participació, els comportaments altruistes i les expectatives de la població envers el sector fundacional i altres entitats no lucratives, així com d’institucions públiques i privades de diversos àmbits.
Les dades del monogràfic destaquen que les entitats no lucratives, com les fundacions, les associacions i les ONG, generen una confiança superior a altres institucions com els governs locals, la Generalitat i el Govern d’Espanya, el poder judicial, patronals, sindicats, partits polítics, grans empreses i l’Església. De fet, només les petites i mitjanes empreses generen més confiança entre la ciutadania.
Aquesta percepció positiva general es manté quan preguntem a la població sobre els conceptes que relacionen amb les fundacions (Top of Mind) entitats, sobre les quals els conceptes positius representen el 40% de les respostes, com per exemple l’ajuda, el suport i l’altruisme. D’altra banda, els conceptes negatius hi apareixen en el 29% de les respostes.
Un sector orientat a les necessitats socials
Pel que fa a les prioritats d’actuació, el sector fundacional és percebut com a actor que treballa per a la inclusió social i en la recerca sobre malalties. En aquest sentit, més de 5 de cada 10 ciutadans consideren que les fundacions haurien de redoblar els esforços en la lluita contra la pobresa, l’assistència sanitària i la recerca mèdica, però també en l’habitatge, sector on es troba una diferència més gran entre la tasca que la ciutadania considera que fan les fundacions i el que s’espera que es faci.
Catalunya, Espanya i França, a la cua a l’hora de confiar en els altres
L’informe recull també dades comparatives respecte a altres països europeus, que situen tant a Catalunya com Espanya, juntament amb França, com elspaïsos amb menys propensió a confiar en els altres. Per contrast, Països Baixos, Suècia, el Regne Unit i Itàlia lideren aquest indicador amb valors significativament més alts.
Per sexes, els homes confien en la resta de la gent 0,3 punts més de mitjana que les dones; mentre que per edat, les persones majors de 65 anys són les que més s’inclinen a pensar que la gent és principalment altruista.
Transparència i impacte, clau per aconseguir el suport de la ciutadania
D’entre les dades més destacades de l’informe, gairebé 5 de cada 10 persones creuen que tota la societat es beneficia de la tasca que fan les fundacions, i el 51% de la ciutadania considera que les fundacions són més àgils que les administracions públiques a l’hora d’atendre necessitats socials. D’altra banda, la participació ciutadana en el sector no lucratiu continua sent un repte; el 50,7% de la població declara no haver participat en cap entitat no lucrativa el darrer any. A més, si bé el 46,6% dels catalans atribueixen motius altruistes a la creació de fundacions, un 37% considera que responen a interessos egoistes.
En aquesta línia, un altre aspecte clau identificat pel monogràfic és la importància de la transparència i l’impacte social com a factors determinants per guanyar el suport ciutadà. El 80% de la població creu necessari disposar d’informació clara sobre una entitat abans de donar-li suport, i el 70% reclama proves tangibles del seu impacte social com a requisit per col·laborar amb ella. Aquesta demanda d’exigència posa en relleu el compromís creixent amb la rendició de comptes i la importància que té per al sector reforçar la comunicació i augmentar la visibilitat de la seva activitat i l’impacte que té en la societat.
L’informe analitza també el coneixement que té la ciutadania sobre les fundacions, així com dels avantatges fiscals a l’hora de col·laborar amb ENL. Mentre que gairebé el 79% de la ciutadania és capaç de citar exemples concrets de fundacions, només 3 de cada 10 catalans coneixen que les microdonacions poden desgravar-se fins al 80% de l’IRPF.
Roda de premsa al Col·legi de Periodistes celebrada el 12 de desembre. D’esquerra a dreta: Carles Barbero, responsable de comunicació de la CCF; Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, i Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions de la CCF.
“Aquest informe ens ajuda a comprendre com ens veu la ciutadania i on hem de focalitzar els esforços per consolidar la confiança i la participació. Davant d’aquests reptes, les fundacions tenen l’oportunitat de reforçar la seva connexió amb la ciutadania, millorant la comunicació sobre el seu impacte i els beneficis que aporten a la societat. Això contribuirà a consolidar-les com a actors imprescindibles per a la construcció d’una societat que treballa pel bé comú i el progrés, més justa i equitativa”, ha assegurat Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
Per la seva banda, Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions de la CCF i autora de l’informe, ha explicat que “l’estudi ens proporciona una visió àmplia i rigorosa sobre com la ciutadania interactua amb el sector no lucratiu i, d’altra banda, fa visible la percepció positiva general de la població de Catalunya respecte les entitats no lucratives, a més d’oferir informació i dades de valor que poden ajudar-les a establir estratègies i accions per comunicar millor l’impacte social, reforçant la seva notorietat i posicionament públic”.
Perspectiva de futur
Amb aquesta publicació, la CCF vol contribuir a un debat més ampli sobre la confiança social en les entitats no lucratives i les fundacions a Catalunya. Els resultats de l’informe mostren que, tot i les percepcions positives envers el sector, encara hi ha un camí per recórrer en matèria de participació ciutadana i confiança social. Aquest estudi serveix com a base per a futures accions orientades a millorar la visibilitat i el reconeixement del sector fundacional i les ENL, així com la seva capacitat per generar un impacte en la societat.
Aquesta és la primera edició d’un estudi que es publicarà de forma periòdica amb la voluntat d’obtenir un evolutiu de la confiança social de la ciutadania del país la percepció del sector fundacional a Catalunya. A partir de la segona edició, la CCF disposarà d’un conjunt de dades comparatives que permetran analitzar tendències i possibles canvis en les actituds i valors de la societat.
Els estudis i informes publicats per l’Observatori de Fundacions de la CCF compten amb el suport de la Fundació Caixa d’Enginyers i amb el Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
Us donem la benvinguda al nostre compte d’Instagram (ccfundacions), un nou altaveu que ens permetrà potenciar la visibilitat del món fundacional, així com reforçar el vincle amb altres entitats del tercer sector, organitzacions i persones que vulguin seguir l’actualitat i les iniciatives que impulsem des de la Coordinadora.
Com a entitat que representa i defensa els interessos del sector fundacional a Catalunya, treballem per impulsar el paper transformador de les #fundacions en àmbits com l’acció social, la cultura, l’educació, la recerca, la salut i el medi ambient, entre d’altres.
Publiquem el Flaix número 5, realitzat per l’Observatori de Fundacions de la CCF, un nou lliurament de la col·lecció ‘Instantànies del sector fundacional’ que, en aquesta ocasió, analitza el grau d’implementació del canal de denúncies anònim per part de les fundacions catalanes i aporta dades sobre els avantatges i els obstacles que troben les fundacions a l’hora d’establir aquest mecanisme o els mitjans més utilitzats.
Les dades s’han obtingut a partir d’una enquesta realitzada durant el mes d’octubre, que ha proporcionat un total de 102 respostes. Els resultats de l’enquesta es divideixen en cinc categories a partir de l’anàlisi de les següents qüestions:
Nombre de fundacions que disposen d’un canal de denúncies anònim
Què aporta comptar amb un canal de denúncies
Obstacles a l’hora d’implementar-lo
Quin mitjà utilitzen les fundacions per aquest canal
% de fundacions que proporcionen formació i de quin tipus
Algunes de les principals conclusions que podem extreure és que hi ha un alt % de fundacions que compten amb un canal de denúncies; que, per sobre d’altres qüestions, els hi aporta “transparència i responsabilitat”, i que el mitjà més utilitzat per habilitar el canal és la pàgina web.
Com a Coordinadora Catalana de Fundacions, reafirmem el nostre compromís d’ajudar, assessorar i proporcionar informació i les eines necessàries per fomentar la transparència entre les fundacions.
A continuació, us podeu descarregar una infografia amb els resultats més significatius del Flaix número 5:
La llei de protecció de dades obliga les fundacions a garantir la seguretat i confidencialitat de les dades personals que gestionen, ja siguin de beneficiaris, usuaris, treballadors, donants o col·laboradors. Això inclou l’obligació d’adoptar mesures tècniques i organitzatives per protegir les dades, complir amb els drets dels titulars (com accés, rectificació o cancel·lació), i tenir un delegat de protecció de dades, si escau. A més, les fundacions han d’assegurar-se que només es tracten dades adequades i necessàries per a les finalitats establertes.
Amb l’objectiu de revisar la legislació vigent, aclarir dubtes i facilitar-vos la informació essencial que us permeti assegurar que la fundació està complint les obligacions en matèria de protecció de dades personals, el passat 14 de novembre vam organitzar un nou webinar del Canal Jurídic de la CCF, de la mà de Sara Rodrigo, advocada de Busquet Economistes Auditors.
Sota el títol, ‘Revisant el compliment de normativa a la fundació | Protecció de dades personals’, més de 90 fundacions van tenir l’oportunitat de conèixer les claus per assegurar que compleixen les obligacions en matèria de protecció de dades, posant el focus en els següents aspectes:
1. Introducció a la normativa de protecció de dades
a. Conceptes i principis bàsics
b. Principals obligacions
i. Com hem de recollir les dades?
ii. El règim legal de la cessió de dades i les transferències internacionals de dades
c. Diferències entre el responsable del tractament de dades i el delegat de protecció de dades.
2. Drets dels interessats i conseqüències de l’incompliment
a. Dret d’accés, rectificació, oposició, supressió, portabilitat, limitació, etc.
b. Les conseqüències de l’incompliment del dret dels interessats.
Aquest webinar s’adreça a professionals de les fundacions amb responsabilitat dins l’àrea jurídica o d’administració. La sessió és exclusiva per a les fundacions associades a la CCF (*). Si no has pogut assistir al webinar, ara tens l’oportunitat de veure el vídeo complet de la sessió. Posa’t en contacte amb nosaltres fent-nos arribar un correu i et donarem accés a la gravació.
* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols accedir al vídeo d’aquest webinar, així com a d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres enviant un correu a info@ccfundacions.cat o trucant al 934 881 480.
Canal Jurídic de la CCF: aquesta sessió forma part dels webinars periòdics que oferim a les fundacions associades des del Canal Jurídic de la CCF, un servei d’informació continuada sobre normatives que afecten les fundacions que té com a objectius:
Fer pedagogia sobre temes jurídics de forma accessible i de la mà de persones expertes.
Refrescar coneixements essencials per verificar que les fundacions estan al dia de les seves obligacions legals.
Facilitar eines i recursos per al compliment de les obligacions legals que afecten el món fundacional.
L’auditori de la Fundació EADA a Barcelona ha estat l’escenari d’una jornada que ha exhaurit l’aforament, reunint més de 100 professionals de l’àmbit de la recerca i les fundacions. Organitzada per la Comissió de Tecnologia i Recerca de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), la trobada, titulada “Explorant la IA en l’àmbit de la recerca: reptes i oportunitats”, ha servit per debatre sobre com la Intel·ligència Artificial (IA) està redefinint les bases de la recerca, alhora que planteja interrogants de gran rellevància ètica i tecnològica.
La jornada s’ha iniciat amb les paraules de benvinguda de Jordi Díaz, director general d’EADA, i Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, que han destacat la importància de crear espais de debat com aquest i de parlar d’avenços i de tecnologies innovadores, que són aplicables a moltes àmbits . Segons Bieto, “Des de la CCF organitzem jornades com aquesta per crear punts de trobada entre fundacions que treballen en el camp de la recerca i la tecnologia, un espai on compartir experiències, inspirar-se i trobar solucions a reptes comuns”.
Una mirada crítica a la IA: Aristòtil o Frankenstein?
Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic, divulgador i CEO de Mortensen, ha obert el programa amb la ponència “IA: Aristòtil o Frankenstein?”, oferint una reflexió provocadora sobre el potencial i els riscos d’aquesta tecnologia. Ganyet ha destacat com la IA pot ser alhora una eina poderosa per a la descoberta científica i una font de preocupació si no es regula adequadament, tot destacant que “la IA és competent però no és intel·ligent”.
Regulació i responsabilitat en el centre del debat
Ignasi Belda, director de l’Agencia Española de Supervisión de la Inteligencia Artificial, ha desgranat els detalls del contingut de la AI Act de la Comissió Europea, aprovada al mes d’agost d’enguany, que busca regular l’ús de la IA per garantir-ne un desenvolupament ètic i segur. Per la seva banda, Ariadna Font, CEO d’Alinia.AI, ha centrat la seva intervenció en el concepte d’“Intel·ligència Artificial Responsable”, subratllant la necessitat d’equilibrar l’avenç tecnològic amb la protecció de drets fonamentals com la privacitat. Font també ha posat l’accent en la necessitat de ser inclusius, també com a usuaris de la IA. En aquest sentit, ha animat a l’audiència a “incloure paraules i conceptes inclusius quan fem prompts” per evitar biaixos en els resultats.
Aquestes intervencions han culminat en una conversa interactiva entre Belda, Font i Ganyet, on el públic també ha pogut participar, plantejant qüestions sobre transparència i responsabilitat en l’ús de dades.
Bones pràctiques i aplicacions concretes
La taula rodona “La IA com a aliada en els projectes de recerca: Bones Pràctiques i Aprenentatges”, moderada per Lluís Pareras, fundador i soci d’Invivo Partners, ha reunit experts de primer nivell com Atia Cortés (Barcelona Supercomputing Center), Fernando Vilariño (UAB), Enric Fuster (SIRIS Academic), Alex Esteban (Fundació La Caixa) i Jordi Arbiol (ICN2). Cadascun ha aportat exemples concrets d’aplicació de la IA en camps tan diversos com la biomedicina, les ciències nanomoleculars o l’avaluació de projectes de recerca, i s’ha reflexionat sobre altres qüestions, com ara la gestió de la perspectiva de gènere en l’àmbit de la salut o aspectes ètics.
Els ponents han coincidit a destacar que la IA no només accelera els processos de recerca, sinó que també obre portes a noves preguntes científiques. Tanmateix, han advertit que l’èxit depèn d’una implementació rigorosa i d’una col·laboració estreta entre investigadors, tecnòlegs i ètics. Una de les qüestions que ha generat més debat entre els participants ha estat sobre el rol de la IA en el futur i la possibilitat que aquesta tecnologia pugui substituir certes funcions i responsabilitats que, avui dia, duen a terme les persones.
Repte de present i futur
Maria Targa, gerent de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), membre de la Junta directiva i de la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF, ha estat l’encarregada de conduir la jornada, i també de resumir algunes de les idees principals que s’han exposat, destacant que la IA “pot ser una gran aliada, però també hem d’estar alerta davant els reptes que planteja”.
Finalment, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat Pulido, ha posat punt final a l’acte, subratllant el compromís de la Generalitat amb la recerca responsable i l’impuls d’iniciatives que fomentin la col·laboració interdisciplinària.
Amb aquesta jornada, des de la CCF reafirmem el nostre objectiu de facilitar espais de generació de coneixement i debat, en què les fundacions puguin aprendre i explorar noves tendències, en aquest cas, com aprofitar el potencial de la IA. Més enllà de l’intercanvi d’experiències, l’acte ha servit per plantejar les bases d’un debat més ampli sobre el futur de la recerca en un món cada cop més digitalitzat.
A continuació, podeu veure la gravació de la jornada:
L’Asociación Española de Fundaciones (AEF) ha llançat la VI Convocatòria del Programa de suport a la creació de Fundacions Comunitàries, una iniciativa que té com a finalitat impulsar la creació de fundacions comunitàries com a noves formes filantròpiques d’àmbit territorial que milloren la societat i contribueixen al benestar de les nostres comunitats.
Amb l’objectiu de conèixer els aspectes essencials del model de fundació comunitària, el pròxim 27 de novembre et convidem a una sessió organitzada en col·laboració amb l’AEF amb la qual coneixerem els casos de dues fundacions comunitàries catalanes de recent creació i l’impacte que estan començant a tenir en les seves respectives comunitats: la Fundació Comunitària Raimat-Lleida i la Fundació Comunitària de la Vall de Camprodon.
La sessió, que es durà a terme de 9.30 a 10.20 h, comptarà amb la participació de:
• Sara Pérez, gerenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
• Rosa Gallego, directora de Fundacions Comunitàries i Relacions Internacionals de l’AEF.
• Elena de Carandini, presidenta de la Fundació Comunitària Raimat-Lleida.
• Anna Puixeu Palou, patrona, coordinadora i tècnica de projectes de la Fundació Comunitària de la Vall de Camprodon.
El passat 31 d’octubre, Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, va participar en un esmorzar organitzat pel despatx Uría Menéndez sota el títol “Compliance de fundacions i el canal de denúncies”.
La sessió, presentada per José Alberto Navarro, advocat d’Uría Menéndez, va comptar amb la participació de Cristina Lázaro, responsable de l’assessoria jurídica de la Fundació Catalunya La Pedrera; Marta Barceló, advocada d’Uría Menéndez especialitzada en dret penal econòmic i compliance, i Alexandra Molina-Martell, advocada d’Uría Menéndez especialista en fundacions i empreses de l’economia social.
Durant la trobada, les participants han analitzat diverses qüestions relacionades amb l’obligatorietat o no de comptar amb un canal de denúncies de les entitats de menys de 50 persones treballadores, així com aspectes pràctics que cal tenir en compte a l’hora d’implementar aquest canal, i han donat resposta als dubtes i les casuístiques que han plantejat les fundacions assistents.
En la seva intervenció, Eugènia Bieto ha avançat algunes dades del nou Flaix de l’Observatori de Fundacions, ‘El canal de denúncies anònim a les fundacions’, que es publicarà pròximament als canals de la CCF, com ara l’alt nivell d’aplicació, amb un 76% de les fundacions que disposen d’aquest recurs, o el fet que 7 de cada 10 fundacions enquestades proporcionen formació sobre la importància del canal denúncies.
D’altra banda, Bieto ha explicat als assistents la tasca de la CCF i ha posat en valor la contribució de l’Observatori de Fundacions, destacant que “el compromís de l’entitat a l’hora d’ajudar, assessorar i proporcionar les eines necessàries per promoure un alt nivell de compliment normatiu en el sector fundacional”.
Els assistents a la sessió han rebut un exemplar de la ‘Guia de compliance de fundacions’ publicat pel despatx Uría Menéndez.
L’impacte de la Intel·ligència Artificial (IA) en l’àmbit de la recerca és profund i transformador. D’una banda, les oportunitats que ofereix tenen un gran impacte: permet l’anàlisi de grans volums de dades amb una velocitat i precisió inigualables, facilita la descoberta de patrons i correlacions que serien impossibles de detectar manualment i impulsa el desenvolupament de models predictius que poden revolucionar camps com la medicina, la física i les ciències socials. La IA també automatitza tasques repetitives, alliberant els equips de recerca per centrar-se en aspectes més creatius i innovadors del seu treball.
Tanmateix, la integració de la IA presenta reptes que cal contemplar, com ara qüestions ètiques i de privacitat relacionades amb l’ús de dades, així com la necessitat de garantir la transparència i el funcionament dels algoritmes. A més, la dependència creixent de la IA requereix una formació contínua per als investigadors per mantenir-se al dia sobre els avenços de les noves tecnologies. A partir d’aquí ens podem plantejar moltes qüestions:
De què és capaç la IA?
Com pot ajudar a l’hora de dur a terme un projecte de recerca?
Quines limitacions té i quins interrogants planteja?
Amb l’objectiu de conèixer experiències i aplicacions de la IA en el camp de la recerca, així com reflexionar sobre els reptes i les oportunitats que se’n deriven, el proper 19 de novembre la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF organitza la jornada ‘Explorant la IA en l’àmbit de la recerca: reptes i oportunitats’.
Serà una oportunitat per conèixer eines i casos reals de centres i professionals que estan aprofitant les potencialitats de la IA, que ens ajudaran a entendre l’impacte de l’eclosió de la IA i com es pot aplicar en les diferents fases dels projectes, des de la concepció fins a la seva avaluació.
Aquesta jornada també ens permetrà debatre sobre els reptes i interrogants que planteja aquesta tecnologia en l’àmbit de la recerca. Abordarem aquestes temàtiques de la mà de professionals dels camps de la recerca i la tecnologia, que aportaran la seva visió sobre el fenomen de la IA i les oportunitats que pot generar.
PROGRAMA
09.30 h. Recepció i acreditació d’assistents
10.00 h. Benvinguda i presentació
Jordi Díaz – Director General d’EADA
Eugènia Bieto – Presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
10.10 h. ‘IA: Aristòtil o Frankenstein?’
Josep Maria Ganyet – Enginyer informàtic. Llicenciat per la UAB. Professor a la UPF, expert en intel·ligència artificial, divulgador i CEO de Mortensen.
10.35 h. ‘AI Act: Què implica el nou reglament de la CE per regular la Intel·ligència Artificial?’
Ignasi Belda – Director general de l’Agencia Española de Supervisión de la Inteligencia Artificial (AESIA).
11.00 h. ‘Intel·ligència Artificial Responsable’
Ariadna Font – Co-founder i CEO d’Alinia.AI
11.25 h. Parlem-ne! Conversa entre Ignasi Belda, Ariadna Font i Josep Maria Ganyet
11.50 h. Pausa cafè
12.20 h. Taula rodona: ‘La IA com a aliada en els projectes de recerca: Bones Pràctiques i Aprenentatges’
* Modera:Lluís Pareras – Fundador i soci d’Invivo Partners.
Atia Cortés – Investigadora i membre del Social Link Analytics Group – Life Science Department del BSC (Barcelona Supercomputing Center).
Fernando Vilariño – Director associat a Computer Vision Center, Scientific Director de “Chair UAB-Cruïlla for Research in AI in the Field of Music and Arts” i Professor del Dept. of Computer Science a la UAB.
Enric Fuster – Consulting Director de SIRIS Academic.
Alex Esteban – Responsable d’Innovació de la Fundació La Caixa.
Jordi Arbiol – Professor de recerca ICREA i director de grup a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (Fundació ICN2), CSIC & BIST.
13.00 h Torn de preguntes
13.10 h. Recapitulem! Conclusions finals
Maria Targa – Gerent de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) – Membre de la Junta directiva i de la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF.
13.20 h. Cloenda institucional
Hble. Sra. Núria Montserrat Pulido – Consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.
