El passat 21 d’octubre, Sara Pérez, gerent de la CCF, va participar en el debat sobre la Proposició de llei del Tercer Sector celebrat al Parlament de Catalunya, durant el qual va compartir la visió del món fundacional sobre aquesta norma i va exposar al·legacions i propostes de modificació als representants dels diferents grups parlamentaris.
Compartim un videoresum de les aportacions realitzades:
Vam participar en aquest debat juntament amb la Taula del Tercer Sector i la Confederació, entitats amb les quals compartim la voluntat de millorar la proposta de llei per tal que esdevingui una eina clau que contribueixi a una Catalunya més justa, cohesionada i solidària.
Aquestes compareixences formen part del pla d’acció de la CCF, que entre els seus objectius té visibilitzar el pes i la importància de les fundacions a la societat, i dur a terme accions d’incidència adreçades a diversos públics d’interès.
Publiquem un nou Apunt de l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.
En aquesta ocasió, l’Apunt analitza les qüestions més avaluades per les organitzacions benèfiques i sense ànim de lucre del Canadà, a partir d’una enquesta en línia que aglutina 1.884 respostes d’organitzacions no lucratives registrades amb ingressos anuals superiors a 30.000 dòlars canadencs.
Aquest patró indica que les entitats se centren sobretot a mesurar la seva activitat immediata (outputs, 78% i qualitat, 64%) i menys en l’impacte estructural (33%) o el valor social generat (20%).
Les dades evidencien que el sector no lucratiu canadenc disposa d’una cultura consolidada de mesura i avaluació, però encara en fase de maduració. Les pràctiques d’avaluació es concentren en el seguiment operatiu (activitat i resultats) més que en la mesura de l’impacte social o el retorn de la inversió. Les entitats amb lideratge compromès, finançament específic i personal format són les que aconsegueixen una avaluació més rica i estratègica.
En conjunt, l’informe mostra un ecosistema avançat però desigual, amb una clara oportunitat per reforçar la capacitat d’aprendre dels resultats i utilitzar l’avaluació com una eina per millorar la qualitat, la transparència i la incidència social del sector. A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:
* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.
Avui, 23 d’octubre, hem celebrat la trobada ‘Trobada de fundacions de les comarques gironines’, un acte que ha reunit a més de 70 representants de fundacions referents de la demarcació de Girona de diversos àmbits, com ara l’àmbit social, l’educació, la salut, la cultura, la recerca o la tecnologia.
L’objectiu de la trobada, organitzada al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona, ha estat crear xarxa i fomentar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en la gestió i governança que afecten el funcionament dels patronats.
La sessió s’ha obert amb els discursos institucionals d’Anna Albar, directora general del Parc de Recerca de la UdG; Joan Martí, director general de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació; Sergi Font, tercer tinent d’alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Àrea Urbana de l’Ajuntament de Girona, i Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, qui ha definit la trobada com “un espai de diàleg, d’inspiració i de col·laboració, on les fundacions del territori poden compartir experiències, establir vincles i sumar esforços per fer més fort el món fundacional a Girona i arreu del país”. Bieto, també ha posat en relleu la tasca de la CCF com a entitat que representa el sector fundacional a Catalunya i alguns dels principals objectius de l’entitat, com ara la incidència en les qüestions legislatives que afecten el sector o facilitar eines que contribueixin a l’impuls de les fundacions i a l’assoliment de la seva missió.
A continuació, Silvina Vázquez, directora de l’Observatori de Fundacions de la CCF, ha exposat la fotografia del sector a la demarcació de Girona, destacant-ne el pes i la vitalitat dins del conjunt de Catalunya. Segons les dades de l’Observatori, al país hi ha més de 2.000 fundacions actives, de les quals prop del 10% són gironines —un total de 198 entitats—, fet que situa la demarcació en el segon lloc en nombre de fundacions, només per darrere de Barcelona. Les fundacions gironines mostren una forta orientació cap a la cultura (42%) i l’àmbit social (30%), una dada que, en paraules de Vázquez, “reflecteix l’arrelament territorial i la vocació de cohesió social del teixit fundacional local”. Amb més de 8.000 treballadors, més de 2.500 persones voluntàries i més d’1,2 milions de serveis a persones beneficiàries, les fundacions gironines es consoliden com un reflex del compromís de la societat civil amb el territori.
Projectes que arrelen al territori: innovació, comunitat i salut
La sessió ha continuat amb una mostra de projectes impulsats des del territori: “Pioneers of our Time”, presentada per Aleix Millet, cap de programa de l’àrea de Paisatges Resilients; “Futur GironaEst”, amb la intervenció de Bernat Rubió, vocal del patronat; el projecte “Claret Sargatal”, presentat per Ariadna Claret, vocal del patronat; “Comunitària Vall de Camprodon”, a càrrec d’Anna Puixeu, coordinadora, i “Rema contra el Càncer”, explicat per Josep Juncà, gerent.
Tots cinc casos han posat el focus en l’arrelament local, la col·laboració amb agents públics i privats, i la capacitat de generar impacte social i canvis tangibles a curt i mitjà termini.
Una guia per a patronats efectius: del compliment a l’alt rendiment
En el tram central de la jornada, Sara Pérez, gerenta de la CCF, ha presentat la “Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI”, una eina imprescindible per a la millora de la gestió dels patronats, un recurs que la CCF posa a disposició de les fundacions amb informació, recomanacions i idees essencials per exercir el càrrec de patró o patrona de forma conscient i responsable.
“Amb aquest recurs volem ajudar les fundacions a reforçar el rol del patronat en la governança, l’estratègia i la rendició de comptes, que disposin d’una guia a l’hora d’orientar, acompanyar i obrir portes” ha afirmat Pérez. L’ha acompanyada Artur Altabàs, president de la Fundació MIFAS, amb qui ha compartit un debat en què han abordat qüestions clau com les motivacions per formar part d’un patronat, el coneixement dels drets i deures dels seus membres, els límits entre govern i gestió, o les claus per assolir patronats d’alt rendiment. També s’hi ha analitzat el relleu generacional i la necessitat de planificar la successió en els òrgans de govern, així com d’atraure noves generacions compromeses amb la missió fundacional.
Treball en grups: barreres, reptes i oportunitats per enfortir els patronats
La segona part de la jornada s’ha centrat en les taules de treball ‘Impulsem els patronats! Barreres i reptes vs Bones pràctiques i oportunitats’, un format que ha fomentat la col·laboració entre les fundacions i l’intercanvi de coneixement amb l’objectiu de compartir iniciatives, experiències i recursos a l’hora de gestionar els patronats de la fundació, alhora que explorar possibles solucions que els ajudin a afrontar els seus reptes.
Entre les principals barreres, s’ha assenyalat la burocràcia creixent a la qual han de fer front les fundacions; la dificultat de trobar membres del patronat i perfils vinculats amb la missió de la fundació; la complexitat a l’hora d’implicar els patronats en la captació de fons; l’alta rotació i la necessitat de perfils especialitzats i, en alguns casos, el poc coneixement sobre el món fundacional.
Pel que fa als reptes, s’ha apuntat a la professionalització de la gestió de les entitats, la planificació estratègica, la diversitat i renovació del patronat, la captació de fons i la millora de la comunicació entre el patronat i l’equip tècnic.
Com a bones pràctiques, destaquen la creació d’espais de participació i comunicació informals per als membres del patronat que els permetin viure el dia a dia de la fundació; creació de mecanismes d’autoavaluació per als membres del patronat i la generació d’informes periòdics, o la integració de perfils experts en àrees alienes al coneixement de la fundació per tal d’explorar noves oportunitats. I sobre les oportunitats, s’ha coincidit en la professionalització de la gestió; millorar la comunicació entre patronat i els equips; mesurar l’impacte dels membres i comptar amb patronats formats per perfils diversos i complementaris per tal de millorar l’eficàcia i l’abast de la fundació.
La posada en comú de conclusions ha precedit la cloenda institucional, amb les intervencions de Joan Margall, director de la Fundació “La ciutat invisible” i membre de la Junta Directiva de la CCF; Salvador Martí, vicerector de Comunicació de la UdG; i Maria Isabel Bernal, directora dels Serveis Territorials a Girona del Departament de Cultura. Tots tres han celebrat el fet que la trobada s’hagi celebrat a Girona i, particularment, en un entorn de coneixement i innovació com és la Fundació Universitat de Girona, i han destacat l’arrelament i el potencial del món fundacional, tal com han demostrat els cinc casos d’èxit que s’han presentat, projectes impulsats per part de fundacions de la província.
Des de la CCF valorem de forma molt positiva aquesta trobada i ens reforça en el nostre objectiu d’afavorir la col·laboració entre fundacions de diversos àmbits d’arreu del país i de mostrar el potencial i la contribució de les fundacions al benestar de les persones.
Compartim la notícia de Diari de Girona, i de Girona TV, que es va fer ressò de la trobada a l’informatiu migdia:
El sector fundacional a Girona (*)
A les comarques de Girona hi ha un total de 198 fundacions actives, que donen feina a 8.322 persones i compten amb la col·laboració de 2.887 persones voluntàries. L’any 2022, les fundacions gironines van prestar més d’1,2 milions de serveis a persones beneficiàries, la qual cosa suposa una contribució directa a la cohesió social i al desenvolupament del territori.
Com passa amb el cas de les fundacions de Tarragona i Lleida – i a diferència del que succeeix a la província de Barcelona, on hi ha una gran concentració de fundacions – a Girona cada fundació tendeix a tenir un abast més ampli, oferint múltiples serveis per arribar a les necessitats del seu entorn. Es tracta d’un model multifuncional, que respon a la necessitat de compensar la menor densitat institucional i la manca d’alternatives públiques o privades, assumint així un rol més central i polivalent en la cobertura social i comunitària del territori.
La crisi d’accés a l’habitatge s’ha convertit en una emergència social crònica. Els preus del lloguer continuen disparats, l’habitatge públic és escàs i els col·lectius més vulnerables en paguen les conseqüències més dures. Però el problema va més enllà de les persones: també afecta greument les entitats que gestionen habitatge per dur a terme la seva tasca social. El mercat immobiliari, pensat més per al benefici privat que no per a la funció social, dificulta cada vegada més la capacitat d’aquestes entitats de garantir drets, acompanyar processos d’autonomia i millorar la qualitat de vida de persones en situació de vulnerabilitat.
Un dret sistemàticament vulnerat
Disposar d’una llar digna és essencial per al benestar físic i emocional de les persones. L’habitatge ha de ser entès com un espai de desenvolupament personal i de cura, on les persones puguin créixer, reposar, relacionar-se i cuidar-se mútuament.
El dret a l’habitatge està reconegut a la Constitució i als tractats internacionals, però la manca d’un parc públic suficient i els preus desorbitats del mercat lliure fan que cada vegada més persones quedin excloses d’un sostre digne. A Catalunya, la situació és especialment crítica: el percentatge d’habitatge social se situa per sota del 2%, molt lluny del 9% de la mitjana europea (Font: Observatori DESC / Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. 2023).
Davant d’aquesta realitat, entitats socials — entre les quals moltes fundacions — ofereixen solucions proporcionant un habitatge de forma temporal a persones en situació de vulnerabilitat, o bé gestionant allotjament per acompanyants de malalts de llarga durada que s’han de desplaçar per rebre un tractament sanitari, per posar alguns exemples. Tanmateix, aquestes mateixes entitats, que haurien de ser part de la solució, es veuen ofegades per un mercat immobiliari que no els deixa espai.
Habitatge d’inclusió: més que un sostre
Segons la definició de Trilla i Bosch (2018), l’habitatge social és aquell que té un preu assequible, impulsat per l’administració pública o entitats sense ànim de lucre, i que queda al marge de les regles del mercat lliure. L’habitatge d’inclusió, a més, ofereix un plus: està pensat per a persones en risc d’exclusió i inclou suport professional, seguiment i treball amb itineraris personalitzats per afavorir l’autonomia personal.
A Catalunya, hi ha 2.530 habitatges d’inclusió amb gairebé 10.000 places. El 60% es troben a Barcelona (Font: Cens d’habitatges d’inclusió de la ciutat de Barcelona – 2023). Aquesta xarxa és vital per a moltes persones, però es troba saturada. I el motiu no és només l’elevada demanda: també ho és la falta de sortides.
L’embús del sistema: quan no es pot avançar
Un dels grans reptes és la manca de pisos assequibles. Es dona la paradoxa que quan aquestes persones han assolit els objectius del seu itinerari d’inclusió, tot i tenir feina, no poden accedir a un habitatge digne, ja que el preu del lloguer en el mercat immobiliari lliure és inassolible per als seus ingressos. Això provoca un col·lapse: no poden marxar dels habitatges d’acollida tot i estar preparades per fer-ho, i això impedeix que altres hi puguin entrar. Les entitats es veuen atrapades en una rotació bloquejada. Les entitats socials que treballem amb habitatge social no podem fer la nostra feina si no tenim habitatges per oferir. L’emergència residencial també és una emergència per a la nostra acció social.
Discriminació immobiliària: una barrera estructural
La discriminació immobiliària, un fenomen encara invisibilitzat, tanca moltes portes: aquesta és la crua realitat que es troben moltes persones migrades, famílies monoparentals o persones amb diversitat funcional, així com altres que han viscut en un recurs social, a qui no es vol llogar un habitatge per la seva situació o condició.
Cada cop són més freqüents aquests casos, i persones que compten amb feina estable, estalvis i permís de residència, passen mesos buscant pis sense èxit.
Aquest context dificulta encara més l’autonomia de les persones que han seguit tot el camí de la inclusió i es troben, al final, amb una porta tancada. I no només són casos individuals. Algunes entitats han hagut d’abandonar habitatges a causa de la pressió veïnal: queixes sistemàtiques, amenaces o judicialització de conflictes en comunitats que no accepten que un pis aculli persones en risc d’exclusió.
Les entitats socials, entre la vocació i la precarietat
Les entitats que gestionen habitatge d’inclusió han de moure’s en un mercat que no està pensat per a elles. En primer lloc, quan lloguen habitatges al mercat privat ho fan com a persones jurídiques, i això implica contractes “d’ús diferent de l’habitatge habitual” (segons la LAU), perquè l’entitat no hi resideix. Això comporta un tractament fiscal diferent per als propietaris i menys garanties per a les entitats.
A més, alguns propietaris o agències immobiliàries rebutgen llogar a entitats socials. Ho fan per desconeixement o per prejudicis. I quan accepten, els preus són tan elevats que els ajuts públics no cobreixen ni una part significativa del cost, i les entitats han d’assumir el dèficit amb fons propis. La situació és insostenible.
Per si no fos prou, la volatilitat dels contractes de lloguer dificulta la planificació. Posar en marxa un pis d’inclusió implica reformes, mobiliari, personal i temps. Si el contracte és d’un o dos anys, el projecte pot quedar truncat abans d’arrencar del tot.
L’habitatge com a deure pendent del sistema públic
Hi ha casos especialment sagnants. Algunes fundacions atenen persones que segueixen tractaments hospitalaris públics de mitja o llarga durada. Reben l’atenció sanitària del sistema públic, però l’allotjament no està garantit. Les entitats assumeixen el cost de l’habitatge durant mesos o fins i tot anys, sense suport específic ni reconeixement institucional. La manca de coordinació entre els Departaments de Salut i Drets Socials recau sobre les espatlles de les entitats.
D’altres casos evidencien com l’escassetat d’habitatge assequible fa que persones que només necessiten un pis acabin en recursos especialitzats, pensats per a persones amb situacions molt complexes. Això desvirtua els serveis, en satura els equips i desatén necessitats reals. No es tracta només de sostres, sinó de vides en pausa per falta d’espais per créixer amb dignitat.
I què caldria fer per desbloquejar l’accés a l’habitatge i protegir la inclusió? Recentment, des de l’administració autonòmica i estatal, s’han anunciat mesures a mitjà i llarg termini, propostes que, fins i tot si es compleixen, farien curt per revertir la situació. Des de la Comissió de l’Àmbit Social de la Coordinadora Catalana de Fundacions, proposem anar més enllà, i aplicar mesures que permetin fer sostenible i eficaç la nostra tasca:
Fer créixer el parc públic d’habitatge social i assequible. És la mesura més estructural i urgent. Cal més inversió i construcció amb finalitat social.
Facilitar l’accés a habitatge públic per a les entitats socials. Amb condicions específiques i estables que permetin desplegar projectes d’inclusió a llarg termini.
Agilitzar els tràmits administratius. Sovint els pisos públics es mantenen tancats per qüestions burocràtiques.
Fomentar aliances estables entre Departaments de Salut i Drets Socials. Per garantir un abordatge integral dels casos que ho requereixin.
Promoure la col·laboració publicoprivada amb sentit social. Cal incentivar la cessió d’habitatges per part de propietaris i inversors, dins d’una perspectiva de responsabilitat social.
Combatre la discriminació immobiliària. Amb campanyes i regulació, així com amb ajuts específics per als col·lectius més afectats, i línies d’aval que facilitin el pas del lloguer social al mercat privat.
Donar a conèixer la feina de les entitats no lucratives. Generar confiança i reputació perquè cada vegada més propietaris vulguin col·laborar.
Assegurar finançament adequat. Els ajuts públics han de cobrir realment el cost del projecte, i no deixar les entitats en una situació de fragilitat constant.
El dret a l’habitatge no pot quedar atrapat només en la lògica mercantilista. Si no es garanteix l’accés a un sostre digne, no hi pot haver justícia social. I si les entitats que fan aquesta feina no tenen suport, el sistema falla pels qui més ho necessiten. Ara cal que les polítiques obrin les portes que el mercat ha tancat.
Aquest article de ‘L’Àgora CCF, veus del món fundacional’ ha estat publicat a El Periódico
En un context econòmic canviant, cada vegada són més les fundacions que es pregunten com gestionar el seu patrimoni amb criteris de rendibilitat, seguretat i coherència amb la seva missió. Invertir no és només una qüestió financera, sinó també una oportunitat per multiplicar l’impacte social.
El pròxim 28 d’octubre, de 10.00 a 11.00 h, la Coordinadora Catalana de Fundacions i Caixa Enginyers et convidem al webinar“Com inverteixen les fundacions? Claus per gestionar amb impacte, rendibilitat i responsabilitat”, una sessió pràctica amb la qual podràs conèixer les claus per optimitzar la gestió patrimonial fundacional des d’una mirada estratègica i responsable.
La sessió serà impartida per Daniel Sulla, director general de la gestora de fons de Caixa Enginyers, qui analitzarà:
Com inverteixen les fundacions a Europa i als EUA… i què en podem aprendre.
Què és un fons d’inversió i quins fons gestiona Caixa Enginyers Gestió.
Criteris per seleccionar-los segons perfil de risc, rendibilitat i valors.
Exemples pràctics d’inversió responsable per a fundacions.
Aquest webinar s’adreça a direccions generals, financeres i/o de patrimoni, així com a persones amb responsabilitats en la gestió patrimonial de la fundació. La sessió, que s’oferirà en format virtual, és exclusiva per a les fundacions associades (*) a la CCF i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.
* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquest webinar, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a info@ccfundacions.cat o truca’ns al 934 881 480.
El sector fundacional català continua mostrant una gran fortalesa econòmica i social. Segons la tercera edició de l’informe Les fundacions a Catalunya, un sector econòmic, elaborat per l’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), les fundacions catalanes han generat un valor afegit brut (VAB) de 4.200 milions d’euros entre 2016 i 2022, amb un creixement acumulat del 43,3%, molt per sobre del creixement global de l’economia catalana en el mateix període (21%).
Amb més de 100.000 llocs de treball directes, les fundacions representen el 2,8% de l’ocupació total a Catalunya. L’increment del 33,4% en el nombre de treballadors des del 2016 evidencia un comportament anticíclic especialment rellevant durant les crisis econòmiques i sanitàries. Aquesta capacitat de crear ocupació i mantenir-la en contextos adversos confirma el caràcter resilient del sector fundacional. A més, la participació de més de 45.000 persones voluntàries complementa l’esforç dels professionals i referma el compromís ciutadà i el paper de les fundacions com a espais de participació i transformació social.
A l’ocupació generada per les fundacions i la participació de les persones voluntàries, cal sumar la contribució dels 14.681 patrons i patrones que configuren els òrgans de govern de les fundacions, amb un total de 161.727 persones dedicades a causes d’interès general. Aquest compromís ciutadà reforça el paper de les fundacions com a vertebradores de la societat civil catalana i com a espais de participació i transformació social.
L’any 2022, les fundacions van prestar 42,3 milions de serveis a persones beneficiàries, fet que representa una ràtio de 5,5 serveis per habitant. El sector compta amb més de 2.000 entitats actives, amb una forta presència en àmbits com la cultura (37%), l’acció social (27%), l’educació (6%) i la recerca (3%).
En termes econòmics, el sector va assolir 6.198 milions d’euros en ingressos anuals, dels quals el 70% provenen de la prestació de serveis i el 30% de subvencions i donacions. El valor dels actius administrats per les fundacions arriba als 10.800 milions d’euros, consolidant un model diversificat i sostenible.
Roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes celebrada l’1 d’octubre. D’esquerra a dreta: Carles Barbero, responsable de comunicació de la CCF; Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions de la CCF, i Eugènia Bieto, presidenta de la CCF.
Reptes i oportunitats
Malgrat aquests èxits, l’informe assenyala desequilibris territorials: gairebé el 70% de les fundacions es concentren a l’àrea metropolitana, mentre que territoris com les Terres de l’Ebre (1,2%) o l’Alt Pirineu i l’Aran (1,3%) continuen infrarepresentats. Aquesta asimetria exigeix polítiques específiques per garantir una distribució més equitativa dels beneficis del sector.
L’estudi també destaca l’increment del 80% en la despesa en R+D, encara per sota de l’1% del VAB, i subratlla la necessitat d’impulsar la innovació i la transformació digital per afrontar els reptes de futur. Així mateix, posa en relleu la dependència creixent de fons públics, i advoca per un marc normatiu que incentivi el mecenatge i la filantropia per reequilibrar el finançament i reforçar l’autonomia del sector. “És imprescindible adaptar les lleis a la realitat actual de les fundacions, reconeixent-ne el pes econòmic i el seu paper estratègic en la cohesió social del país”, afirma Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions”.
Una aposta per la transparència i la rendició de comptes
Aquesta tercera edició de l’informe consolida una sèrie de dades iniciada el 2016 i representa un exercici rigorós de transparència, amb dades agregades de més de 2.000 fundacions que han presentat els seus comptes anuals al Protectorat. És una eina valuosa per mostrar amb claredat l’impacte real del sector fundacional i afavorir una millor comprensió i reconeixement social de la seva tasca.
Segons Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions de la CCF, “aquest estudi no només mostra l’impacte econòmic i social del sector, sinó que també ofereix una base de dades sòlida i contrastada perquè institucions, mitjans i la ciutadania entenguin millor què representen les fundacions a Catalunya. El nostre objectiu és aportar rigor, transparència i coneixement útil per a la presa de decisions i el reconeixement del sector”.
Els estudis i informes publicats per l’Observatori de Fundacions de la CCF compten amb el suport de la Fundació Caixa d’Enginyers i amb el Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
