Compareixem al Parlament per traslladar la visió del món fundacional sobre la llei de l’economia social i solidària

El passat divendres, 16 de gener, la nostra gerenta, Sara Pérez, va comparèixer al Parlament de Catalunya per exposar el posicionament de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) sobre el Projecte de llei de l’economia social i solidària (ESS) i traslladar als grups parlamentaris un conjunt de propostes de millora al text.

Valorem molt positivament l’impuls d’un marc normatiu propi per a l’ESS, perquè suposa un pas important per al reconeixement i la visibilització del sector i incorpora mesures de foment rellevants, com el suport econòmic, el reforç de la contractació pública i la promoció d’incentius.

Al mateix temps, durant la compareixença a la Comissió d’Empresa i Treball vam subratllar que, en alguns aspectes, el Projecte de llei pot allunyar-se del marc estatal i europeu de referència i incorporar conceptes o principis que poden resultar imprecisos o difícilment verificables, amb el risc de generar inseguretat jurídica o aplicacions restrictives. Per això, defensem que la regulació de l’ESS parteixi d’una mirada àmplia i inclusiva, que reconegui la pluralitat de realitats existents i sigui coherent amb els estàndards vigents.

En aquest marc, la nostra intervenció va posar en valor la contribució del món fundacional com a xarxa arrelada al territori i orientada a l’interès general, amb presència en àmbits com l’acció social, la salut, l’educació, la cultura, la recerca o el medi ambient.

Propostes de millora traslladades als grups parlamentaris

Per concretar aquesta visió, des de la CCF vam presentar un paquet d’esmenes i consideracions centrades, especialment, en sis qüestions:

  • Alinear la definició d’ESS (art. 3.1) amb les pautes europees i la normativa estatal, per evitar divergències conceptuals innecessàries.

  • Simplificar i aclarir la definició d’entitats i activitats de l’ESS (art. 3.2), amb un redactat menys feixuc i més operatiu.

  • Reformular els principis i valors (art. 4) perquè siguin clars, bàsics i aplicables, evitant criteris tan oberts que acabin desvirtuant el reconeixement d’algunes entitats.

  • Reconèixer la diversitat de models de governança (art. 5.1.c): les fundacions tenen un model propi (patronat, supervisió del Protectorat i obligacions legals específiques) i cal que la llei el contempli sense forçar encaixos inadequats.

  • Tractar l’equitat salarial com un principi orientador i no com un requisit exigible (art. 5.1.h), per evitar rigideses que puguin dificultar la captació i retenció de talent dins l’ESS.

  • Evitar la creació d’un registre específic d’ESS (art. 9) i optar per mecanismes més simples i interoperables amb els registres ja existents, per no generar duplicitats ni càrrega burocràtica.

Compartim el vídeo de la compareixença de la CCF davant de la Comissió d’Empresa i Treball:

Volem agrair al Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris l’espai i l’oportunitat d’exposar la visió del món fundacional català —que representem com a entitat de segon nivell— en un debat legislatiu clau per al present i el futur de l’economia social i solidària. La compareixença, compartida amb la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i ACEBA (Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa), referma la voluntat de contribuir, des del diàleg i el treball constructiu, a un text útil, aplicable i coherent amb la realitat dels agents que formem l’economia social i solidària del país.

Sessió informativa! Torna B-Value, l’acceleradora del Tercer Sector que impulsa les entitats socials

B-Value arriba a la seva 10a edició i llança una nova convocatòria dirigida a entitats i professionals de l’àmbit social que volen transformar els seus projectes a través de la innovació. Aquest programa està impulsat per la Fundació Banc Sabadell i Ship2B Foundation, i compta amb el recolzament de diferents entitats referents de sector. 

A qui s’adreça?

Aquesta iniciativa es dirigeix a professionals i entitats del tercer sector que treballen en entitats sense finalitat de lucre, amb l’objectiu de donar suport i acompanyar projectes socials, desenvolupar-los des d’una visió estratègica, dissenyar nous models de generació d’ingressos, professionalitzar la proposta de valor i allunyar-se dels esquemes filantròpics tradicionals.

B-Value busca entitats socials ja constituïdes que volen llançar o repensar un projecte que ja està en marxa, o bé entitats de nova creació que necessiten un impuls en la formulació de la seva idea inicial.

Els projectes escollits podran gaudir de:

  • Validació: Recolzament d’experts per validar la teva proposta de valor.
  • Visibilitat: Difusió en els nostres canals i recolzament en la teva comunicació.
  • Premis i ajudes: Si ets finalista, opció a premis pro-bono i ajudes econòmiques.
  • Aliances: Aliances estratègiques amb empreses, institucions i finançadors, així com sinergies de cooperació entre els projectes participants.

Inscriu-te a la sessió informativa B-Value 2026!

El pròxim 29 de gener us convidem a una sessió informativa adreçada al món fundacional, organitzada de la mà de Ship2B Foundation i la Fundació Banc Sabadell, en la qual us podreu informar sobre tots els detalls de la nova edició de B-Value.

  • Data: 29 de gener
  • Hora: de 09.30 a 10.30 h
  • Format: virtual (Zoom)

Per a més informació sobre la convocatòria B-Value i/o per presentar el teu projecte, visita el web de l’entitat organitzadora: B-Value 2026

Des de la CCF col·laborem amb aquesta convocatòria i us animem a participar-hi, una gran oportunitat per a les entitats que vulguin fer un salt endavant de la mà de persones expertes en àmbits clau com l’estratègia, la comunicació, la gestió i la proposta de valor.

Top 10 de les notícies que més us han interessat durant el 2025!

Què ha marcat l’agenda del món fundacional durant el 2025? Quines novetats han generat més interès? Hem preparat el rànquing de les 10 notícies més llegides al web de la CCF: una fotografia del que més us ha interessat al llarg de l’any, amb especial protagonisme dels continguts jurídics i d’alguns dels principals esdeveniments organitzats.

  1. Repensant l’escola: una jornada per imaginar el futur educatiu del país

  2. Entra en vigor el nou Registre de grans tenidors d’habitatges

  3. Saps per què les fundacions no han d’acreditar la seva utilitat pública?

  4. Publicades les bases reguladores dels ajuts a projectes singulars de l’economia social i solidària

  5. S’aprova la reforma de la Llei de mecenatge mitjançant Reial Decret-Llei

  6. S’aproven els criteris que han de regir el Pla d’actuació inspectora de fundacions per a l’any 2025

  7. Assemblea general 2025: fem un salt endavant per seguir impulsant el món fundacional

  8. El sector fundacional gironí mostra la seva diversitat, arrelament i capacitat de generar impacte social

  9. Neix l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS-Cat

  10. Les fundacions catalanes generen més de 100.000 llocs de treball i aporten l’1,7% del VAB de Catalunya

Aquest 2026 seguirem posant-vos al dia sobre totes les qüestions rellevants per al món fundacional.

I si encara no reps les novetats de la CCF a la teva bústia, i subscriu-t’hi!

Sessió informativa: et presentem totes les novetats de la formació ‘Aprèn i Aplica’ per al 2026!

El pròxim 22 de gener et convidem a la presentació de les principals novetats de la formació que us oferirem aquest 2026, amb una oferta de cursos adaptats a la realitat i a les necessitats de les fundacions.

Us avançarem la programació de tot l’any per facilitar-vos la planificació formativa anual! Coneixereu les principals novetats de la formació que oferirem en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial aplicada al sector fundacional, així com altres novetats d’interès, i presentarem el claustre docent expert ampliat.

Aquesta sessió anirà a càrrec de Sara Pérez, gerenta de la CCF, i d’Alexandra Georgescu, responsable de formació de la CCF.

Pst pst! Sortejarem cinc matrícules d’un curs ‘Enfocat’ 2026 de la vostra elecció entre totes les persones que assistiu a la sessió informativa. No t’ho perdis!

 

Com d’informada està la ciutadania catalana sobre les deduccions per donacions?

Publiquem un nou Apunt de  lObservatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.

En aquesta ocasió, l’Apunt es basa en les conclusions del monogràfic ‘Confiança Social en el Sector No Lucratiu’, un informe publicat per l’OdF que analitza a fons la relació entre la ciutadania i les entitats no lucratives (ENL) a Catalunya, que inclou dades significatives sobre la confiança, la participació, els comportaments altruistes i les expectatives de la població envers el sector fundacional i altres entitats no lucratives, així com d’institucions públiques i privades de diversos àmbits.

L’Apunt número 59 posa el focus en el nivell de coneixement de la ciutadania catalana sobre els avantatges fiscals relacionats amb el micromecenatge. Només 3 de cada 10 catalans en edat de tributar sap que les microdonacions poden desgravar-se fins al 80% de l’IRPF.

Les dades també confirmen la importància en l’accés a l’educació com a factor concomitant amb el coneixement i assimilació de la informació fiscal. El coneixement dels incentius fiscals al mecenatge és significativament més alt entre les persones amb estudis superiors: gairebé 19 punts percentuals més respecte a les persones amb estudis primaris i 10 punts més que les persones amb estudis secundaris. A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:

* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear  amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.

Amb el suport de: 

 

La CCF reivindica al Parlament el món fundacional com a pilar del benestar i del progrés del país

Aquest matí, el Parlament de Catalunya ha acollit l’acte de presentació de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) davant els diputats i diputades dels diferents grups parlamentaris, en una sessió presidida pel M. H. Sr. Josep Rull, que ha rebut la presidenta de la CCF, Eugènia Bieto, la Junta Directiva de l’entitat, i un nodrit grup de fundacions referents d’àmbits com el social, l’educatiu, el cultural, el sanitari, el científic, la recerca i universitari. A continuació, compartim el videoresum i la crònica de la jornada.

L’acte ha situat el món fundacional al centre del debat públic i institucional, posant en relleu la seva contribució, la seva trajectòria històrica i els principals reptes i oportunitats que afronten les fundacions en el context actual.

Crèdits: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos)

Durant la intervenció inicial, Josep Rull ha posat de manifest la importància del món fundacional, un actiu que “reflecteix el tarannà del nostre país i expressa la nostra manera d’entendre el bé comú”, i ha remarcat “l’altíssim valor afegit que aporten les fundacions en els seus respectius àmbits d’actuació”, així com el fet que “incorporen un element de gran importància com és el voluntariat”.

Crèdits: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos)

A continuació, Eugènia Bieto ha presentat la CCF i ha compartit algunes idees clau que ajuden a entendre la magnitud i el valor del sector fundacional català.

Un sector arrelat, essencial i compromès amb el bé comú

La presidenta ha reivindicat que les fundacions són “una de les millors expressions del compromís cívic amb el bé comú”, i que a Catalunya configuren un ecosistema dens, divers i profundament arrelat al territori. Ha recordat que el país és “un país de fundacions des de fa segles”, amb institucions que daten de l’edat mitjana i que encara avui tenen cura de les persones i generen cohesió social.

Crèdits: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos)

Bieto ha remarcat que el sector és també “un agent econòmic i social de primer ordre”, amb més de 2.000 fundacions actives, més de 100.000 llocs de treball i 6.000 milions d’euros d’ingressos anuals, a més de 45.000 persones voluntàries i més de 14.000 patrons que hi participen desinteressadament. Són xifres que situen el món fundacional com un sector anticíclic, amb capacitat de créixer fins i tot en etapes de crisi, i amb un pes rellevant en el VAB (Valor Afegit Brut) del país.

Impacte en tots els àmbits: social, educatiu, cultural, sanitari, recerca, científic i universitari

A partir de dades de l’Observatori de Fundacions de la CCF, la presidenta ha fet un recorregut pels principals àmbits d’activitat:

  • Àmbit social: 849 fundacions, essencials en serveis socials, discapacitat, salut mental o atenció a la vulnerabilitat. “Són una pota indispensable per complementar l’acció de l’administració”, ha destacat.

  • Educació: més de 300 fundacions que gestionen el 35% de l’alumnat concertat i el 34% de l’educació especial.

  • Cultura: el sector més ampli, amb 1.147 fundacions que vertebren el territori i generen ocupació estable.

  • Salut: més de 40 fundacions que representen fins al 34% dels recursos sanitaris i el 36% de l’ocupació del sistema públic. “Set comarques es quedarien sense hospital de referència si deixessin de funcionar”, ha advertit.

  • Tecnologia i recerca: 131 fundacions que impulsen la innovació, la transferència de coneixement i l’atracció de talent, generant un VAB de 430 milions d’euros.

  • Universitats: un model únic a l’Estat, amb 35 fundacions universitàries que asseguren autonomia i qualitat en recerca i formació superior.

S’ha posat en relleu que al darrere de les xifres exposades hi ha històries de compromís, vocació de servei i impacte transformador. “Hi ha fundacions que investiguen per curar malalties, que acompanyen infants i joves, que atenen persones vulnerables o que acosten la cultura arreu del territori. Històries que sovint passen desapercebudes, però que sostenen moltes de les fites col·lectives que ens enorgulleixen”, ha remarcat Bieto.

Crèdits: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos)

Un model de col·laboració publicoprivada sense afany de lucre

Un dels missatges centrals ha estat el valor del model català de col·laboració pública, privada i social. La presidenta ha afirmat que “les fundacions són un soci essencial per a l’Administració pública, no competidores”, i que representen una manera eficient, flexible i responsable d’oferir serveis d’interès general a la ciutadania.

Ètica, transparència i confiança social

Bieto ha insistit que la legitimitat del sector es fonamenta en la confiança i en els valors. Segons un estudi recent de l’Observatori de Fundacions, la ciutadania té una percepció majoritàriament positiva de les fundacions. Sobre aquesta qüestió, ha destacat que el sector i la pròpia CCF “som els primers interessats que totes les fundacions actuïn amb integritat, transparència i respecte pels valors ètics que ens defineixen”.

“Les fundacions sempre hi som i sempre hi hem estat”

La presidenta ha defensat també el paper de la filantropia: “La democràcia no només es construeix amb vots, sinó també amb actes de participació i solidaritat”. Ha advocat per democratitzar el mecenatge i fer-lo accessible a tothom, perquè qualsevol persona pugui implicar-se en projectes d’interès general i contribuir al canvi social.

Crèdits: CCF

Què demanem al Parlament?

En la part final de la presentació, s’ha fet referència a les demandes que fa el sector fundacional al Parlament de Catalunya i als diputats i diputades:

1. Reconeixement i promoció del sector fundacional: “Les fundacions són un tresor del país. Cal preservar-les i impulsar-les.”

2. Un marc normatiu modern i facilitador: Ha subratllat la necessitat d’aplicar mesures per simplificar les gestions administratives, estabilitat jurídica i marcs coherents per a totes les normatives en tramitació. La CCF ha reiterat la seva disposició a treballar conjuntament amb tots els grups parlamentaris per garantir un desplegament normatiu útil i coherent.

3. Un diàleg permanent amb les institucions: “Només des de la cooperació entre sector públic i sector social podem donar respostes sòlides als reptes educatius, socials, culturals, sanitaris i científics del país.”

En la cloenda, Bieto ha volgut transmetre un missatge de futur i compromís: “Les fundacions sempre hi som i sempre hi hem estat. Continuarem treballant, dia a dia, per generar benestar, oportunitats i cohesió social, amb vocació de servei i compromís amb el país.”

L’acte ha finalitzat amb un espai de diàleg informal entre diputats i representants de les fundacions associades, que ha permès compartir inquietuds, experiències i propostes per continuar reforçant la col·laboració entre institucions i món fundacional.

Crèdits: CCF

Neix l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS-Cat)

El passat 28 de novembre de 2025, el DOGC va publicar la Llei 10/2025, de 26 de novembre, de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya

La llei crea l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya com a entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i financera i plena capacitat d’obrar, amb l’objectiu d’impulsar un model d’atenció integrada social i sanitària a Catalunya. La finalitat és garantir una resposta coordinada i centrada en la persona, que doni resposta a les necessitats complexes de la població, especialment en casos de cronicitat, dependència, discapacitat, salut mental i altres necessitats especials.

La llei parteix del reconeixement que els sistemes social i sanitari han funcionat tradicionalment de manera separada i que cal avançar cap a un ecosistema integrat, amb especial atenció a l’entorn domiciliari i comunitari i amb una coordinació efectiva entre els departaments de la Generalitat, els ens locals i la resta d’organismes implicats.

L’AAISS-Cat s’adscriurà al departament que el Govern determini.

Objectius principals de l’Agència

La llei fixa que l’Agència ha d’actuar d’acord amb principis de responsabilitat, transparència, participació, accessibilitat, flexibilitat, efectivitat, eficiència, proximitat, equitat,
territorialitat, subsidiarietat i igualtat i no-discriminació.

Entre els objectius principals destaquen:
Millorar l’atenció de les persones, les seves famílies i l’entorn de cures.
Potenciar l’autonomia personal, millorar els resultats de salut i benestar i prevenir la dependència i el risc social.
Integrar els serveis socials i sanitaris, incloent-hi organitzacions i professionals.
Millorar l’eficiència i sostenibilitat dels sistemes social i sanitari.
Millorar les condicions laborals dels professionals en la prestació de l’atenció integrada social i sanitària.
Garantir una atenció integrada al llarg de totes les etapes de la vida, especialment en situacions de concurrència de necessitats.
Dissenyar i implantar un pla únic d’atenció social i sanitària.
Assegurar la interoperabilitat dels sistemes d’informació socials i sanitaris.

Funcions principals

La Llei atribueix a l’Agència un ampli ventall de funcions, entre les quals:
Planificar, dirigir i coordinar el model d’atenció integrada social i sanitària.
Impulsar el desplegament operatiu de l’atenció integrada i establir mecanismes de governança territorial compartida.
Definir i avaluar la cartera de serveis d’atenció integrada.
Establir criteris de qualitat i actuar com a autoritat de valoració de la qualitat de l’atenció integrada.
Executar fórmules de finançament, incentius, sistemes de contractació o qualsevol altra mesura que potenciï la prestació per resultats dels serveis.
Impulsar la innovació i la recerca, i desenvolupar projectes pilot.
Interconnectar els sistemes d’informació, incorporant-hi serveis i tecnologies que facilitin l’atenció integrada i redueixin la burocràcia.
Desplegar un pla formatiu per als professionals socials i sanitaris, orientat a una visió i coneixement compartits.
Donar assistència a administracions, institucions i agents socials.
Dissenyar un pla de comunicació sobre l’estratègia d’integració.
Dissenyar i implementar projectes pilot d’atenció social i sanitària, els àmbits d’aplicació i línies d’actuació.
Garantir la perspectiva de gènere interseccional en l’exercici de les funcions.

Integració de les dades socials i sanitàries

La Llei regula de manera detallada el tractament de dades personals necessàries per al desplegament de l’atenció integrada, d’acord amb el RGPD i la normativa estatal. Es permet l’intercanvi de dades entre els serveis socials i sanitaris sense consentiment, quan sigui estrictament necessari per a finalitats assistencials, preventives, de planificació i gestió pública.
La normativa estableix que el personal amb accés a dades personals dels serveis socials i sanitaris està subjecte al deure de secret, que es manté també un cop finalitzada la seva vinculació amb l’Administració o els serveis públics.

Organització de l’Agència

Òrgans de govern: La Llei preveu els òrgans següents
– Presidència: exercida per la persona titular del departament d’adscripció de l’Agència.
– Vicepresidència Primera: designada entre els departaments competents en serveis socials i salut.
– Vicepresidència Segona: vinculada a la representació dels ens locals.
– Consell Rector: òrgan col·legiat de govern, amb representants de la Generalitat, dels ens locals i per representants de la ciutadania. La representació de la Generalitat equival al 60% dels vots.

Direcció: La Direcció és l’òrgan executiu màxim de l’Agència. És nomenada pel Govern, a proposta del Consell Rector, mitjançant un procés de selecció ajustat als principis de la funció pública.

Organització territorial

Els estatuts hauran de definir una organització territorial d’acord amb criteris de proximitat, equitat, descentralització, eficàcia i eficiència.

Els estatuts de l’Agència han de preveure acords marc territorials com a instruments de coordinació entre departaments, ens locals i organitzacions vinculades a l’atenció integrada, per garantir una governança compartida i la col·laboració entre els serveis socials, sanitaris, educatius i laborals.

La Llei també preveu la possibilitat de constituir consorcis, mancomunitats o altres fórmules de cooperació interadministrativa per garantir la governança territorial.

Disposicions addicionals i calendari

La Llei inclou diverses mesures per facilitar el desplegament de l’atenció integrada, com ara:

• Actualització de les carteres de serveis socials i sanitaris.
• Unificació de les condicions d’accés als serveis.
• Actualització de les llistes d’espera.
• Integració dels serveis d’atenció domiciliària.
• Continuïtat assistencial en salut mental i benestar emocional d’infants i adolescents.
• Equiparació progressiva de les condicions laborals dels professionals socials i sanitaris, en el marc de les competències del Govern.
• Control parlamentari anual sobre el desplegament de l’atenció integrada.

Entrada en vigor i terminis

La Llei entra en vigor l’endemà de la publicació al DOGC. El Govern ha d’aprovar els estatuts de l’Agència en un termini de 6 mesos i l’Agència ha d’entrar en funcionament dins l’any següent. També es fixa un termini de dos anys per assolir la interoperabilitat plena dels sistemes d’informació.


Aquest resum ha estat elaborat pels serveis jurídics de la CCF amb finalitats informatives per a les entitats associades i no constitueix per sí mateix un assessorament legal. Si teniu qualsevol dubte o voleu ampliar informació, podeu contactar amb nosaltres.

Bon govern i participació, dos nivells d’implicació dins les fundacions

La futura Llei del Tercer Sector Social, la d’Economia Social i Solidària o la dels instruments de provisió de serveis socials tindran un impacte directe en moltes fundacions que treballen en serveis d’atenció a les persones. Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions seguim de prop aquestes noves lleis, tal com fem amb tots els processos legislatius que es tramiten al Parlament i que afecten el món fundacional.

Que Catalunya avanci cap a un marc normatiu propi en aquesta matèria és una bona notícia: reconeix la importància del tercer sector i l’economia social i solidària en la defensa dels drets socials i reforça la col·laboració entre el sector públic i la iniciativa social.

Les fundacions tenen un pes molt destacat en aquest àmbit —presten prop del 27% dels serveis socials a Catalunya i aporten una part significativa de l’ocupació en l’economia social—. Per això és important que el nou marc legal tingui en compte la diversitat, el pes i les característiques de tots els actors.

En el cas de les fundacions, la seva naturalesa jurídica ja n’incorpora els trets essencials: són entitats privades, orientades a l’interès general i sense ànim de lucre. 

Les noves iniciatives legislatives afegeixen un altre requisit a les entitats per ser considerades subjectes legals: disposar de mecanismes de participació social, expressió que la normativa europea formula com el principi de “governança democràtica i/o participativa”.

En aquest sentit, a diferència d’altres figures jurídiques com les associacions o les cooperatives, les fundacions no tenen socis ni membres.  L’òrgan de govern és el patronat i els seus membres, nomenats segons les disposicions estatutàries, tenen responsabilitat personal tot i ser un càrrec no retribuït. 

El model de governança de les fundacions no es basa en lògiques assembleàries, sinó en el que anomenem “bon govern”, entès com el conjunt de principis i pràctiques que garanteixen que el patronat actua amb subjecció a la llei, responsabilitat, integritat, transparència i orientació al bé comú, assegurant decisions informades, prevenció de conflictes d’interès, rendició de comptes i un ús eficient i alineat dels recursos amb la missió fundacional.

En aquest context, cal tenir en compte que el Codi Civil de Catalunya estableix limitacions específiques a la participació de treballadors o usuaris en el patronat, per assegurar que prevalguin els interessos de la fundació per sobre dels particulars. 

Tenint en compte tot això, quan les fundacions gestionen serveis públics d’atenció a les persones, sembla conseqüent que disposin de mecanismes de participació que permetin escoltar i incorporar la mirada dels diferents grups d’interès: persones usuàries, professionals, voluntariat o comunitat local, per citar alguns exemples rellevants. 

Aquesta idea d’obertura a l’entorn social com expressió de democràcia participativa, pot enriquir la presa de decisions i millorar la qualitat dels serveis. De fet, dins del sector fundacional hi ha múltiples experiències reeixides en aquest sentit: la participació dels treballadors en l’elaboració del pla estratègic o els objectius anuals, consells de d’usuaris i famílies que aporten la seva visió per millorar la prestació dels serveis, consells de participació ciutadana, òrgans consultius o altres espais de diàleg comunitari.

La transparència és també una altra forma de participació social pròpia de les fundacions. Poques figures jurídiques estan obligades per llei a publicar dades tan estratègiques com els estats financers, la composició de l’òrgan de govern o el resultat de les activitats, entre altres.

Per això cal  diferenciar entre bon govern (propi del patronat i de la naturalesa fundacional) i gestió participativa (els espais i canals que permeten escoltar i incorporar altres veus interessades). Aquesta distinció ajuda a respectar la realitat jurídica de les fundacions i, alhora, garanteix que continuïn sent organitzacions obertes, sensibles a l’entorn i amb vocació d’impacte social.

En definitiva, el nou marc legal de l’àmbit social ha de reconèixer la pluralitat d’entitats que formen part del sector, respectar-ne les especificitats i impulsar un sistema que sumi esforços per oferir la millor atenció a les persones, autèntica raó de ser de les nostres organitzacions.


Aquest article de ‘L’Àgora CCF, veus del món fundacional’ ha estat publicat al mitjà Xarxanet.org

Webinar del Canal Jurídic: ‘Tot el que una fundació ha de saber sobre les donacions i el Model 182’

El Model 182 és una de les obligacions fiscals clau per a les fundacions que reben donatius que donen dret a deducció fiscal per a les persones donants. Es tracta de la declaració informativa anual que permet a l’Agència Tributària verificar les deduccions aplicades pels donants i, per això, la seva correcta presentació és essencial.

Amb l’objectiu d’aclarir els dubtes més habituals i oferir criteris clars i pràctics a les fundacions associades a la CCF, el 10 de desembre organitzem una nova sessió del Canal Jurídic de la mà d’en Jaume Busquet, Economista-Advocat de Busquet Economistes Auditors Estudi Jurídic. Parlarem de tot allò que una fundació ha de saber sobre les donacions i el Model 182, amb una mirada pràctica i orientada a facilitar el compliment de les obligacions fiscals.

Aquesta sessió és un servei exclusiu per a les fundacions associades a la CCF (*) i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.

* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquest webinar, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a info@ccfundacions.cat o truca’ns al 934 881 480.

A continuació, pots consultar el contingut detallat de la sessió:

PROGRAMA

  • 09.30 h Benvinguda i presentació
    Helena Solano – Responsable dels serveis jurídics de la Coordinadora Catalana de Fundacions
  • 09.35 h ‘Tot el que una fundació ha de saber sobre les donacions i el Model 182’
    Jaume Busquet
    , economista-advocat. Busquet, Economistes Auditors Estudi Jurídic
  • 10.15 h Torn obert de paraules i resolució de dubtes
  • 10.30 h Fi de la sessió


Canal Jurídic de la CCF: aquesta sessió forma part dels webinars periòdics que oferim a les fundacions associades des del Canal Jurídic de la CCF, un servei d’informació continuada sobre normatives que afecten les fundacions que té com a objectius:

  • Fer pedagogia sobre temes jurídics de forma accessible i de la mà de persones expertes.
  • Refrescar coneixements essencials per verificar que les fundacions estan al dia de les seves obligacions legals.
  • Facilitar eines i recursos per al compliment de les obligacions legals que afecten el món fundacional.

 

 

Visitem la Fundació La Fageda, un projecte arrelat al territori que transforma vides amb propòsit

Aquest dimecres vam visitar la seu de La Fageda, una fundació profundament arrelada al territori de la Garrotxa i un referent indiscutible a Catalunya pel seu projecte social i empresarial, capaç de generar oportunitats reals i transformadores per a persones en situació de vulnerabilitat.

La Fageda és un exemple de com una organització pot mantenir-se fidel, dècades després, al propòsit amb què va néixer: posar al centre el benestar de les persones beneficiàries. Un propòsit impulsat per Cristóbal Colón, fundador i actual president honorífic, que ha marcat l’essència d’un projecte exemplar. El seu lema, “El sentit del treball és un treball amb sentit”, resumeix perfectament l’esperit de la fundació i explica una trajectòria guiada per la coherència, la dignitat i l’impacte social.

Ens vam reunir amb Sílvia Domènech, directora general; Laura Grabulosa, directora financera, i Neus Asín, àrea de comunicació, i també vam tenir ocasió d’intercanviar impressions amb Sara Vidal, directora de l’Àrea de Gestió i Desenvolupament de Persones, i Maria Colón, directora tècnica de l’Àrea Social, a qui agraïm l’acollida i l’oportunitat de conèixer en profunditat l’activitat de la fundació i l’abast de les iniciatives que impulsen al servei de la comunitat.

Per part de la CCF van assistir-hi Sara Pérez, gerenta; Helena Solano, responsable dels serveis jurídics, i Carles Barbero, responsable de comunicació. Va ser una oportunitat per parlar sobre reptes actuals del món fundacional, compartir experiències i reflexionar sobre el paper de la comunicació en projectes amb una missió tan sòlida i transformadora.

Durant la jornada vam visitar la seu i les instal·lacions de la fundació, integrades en un entorn natural privilegiat, que reflecteix els valors de serenitat, respecte i equilibri que impregnen tot el projecte.

Gràcies per la vostra generositat i per formar part de la comunitat CCF. Enhorabona per un projecte que continua demostrant que posar les persones al centre és la millor manera de generar un impacte real i durador.