Ahir, dijous 19 de març, la Comissió de l’Àmbit Social de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) va organitzar la jornada “Com fer la meva organització més inclusiva i accessible? Reptes, bones pràctiques i marc legal per eliminar barreres físiques, sensorials i cognitives”, que va reunir a més de 100 professionals, entitats del tercer sector i veus expertes per reflexionar sobre com garantir l’accés i la participació plena de totes les persones.
En un context marcat pel desplegament del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya, la legislació estatal, el marc normatiu europeu i la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, la jornada van posar de manifest que l’accessibilitat no és només una qüestió tècnica, sinó un element essencial per garantir drets i reduir desigualtat.
L’accessibilitat cognitiva, una obligació per garantir drets
La jornada es va iniciar amb dues ponències sobre el marc normatiu i l’accessibilitat cognitiva. Blanca Tejero, codirectora de CEACOG (Centro Español de Accesibilidad Cognitiva), ha aprofundit en el concepte d’accessibilitat cognitiva i en la necessitat de desmuntar mites, tot reivindicant-la com un dret universal i no com una concessió puntual. En aquest sentit, ha apuntat tres elements clau per avançar: escoltar l’entorn, simplificar els processos i validar amb les persones destinatàries.
Com a reflexió final, ha remarcat que “l’accessibilitat cognitiva no és un favor que fem a uns pocs, sinó el dret de totes les persones a comprendre el món en què vivim”, i ha afegit que “entendre no hauria de ser un privilegi. L’accessibilitat cognitiva és la prova que podem fer-ho millor i més just”.
Per la seva banda, Luciana Burin, responsable d’Accessibilitat Cognitiva i Lleure Inclusiu a Dincat – Plena Inclusió Catalunya, ha destacat l’evolució del marc legal —des de la Convenció de l’ONU fins a la normativa europea, estatal i catalana— i ha subratllat que l’accessibilitat cognitiva ja no és desitjable, sinó obligatòria. També ha remarcat que no només beneficia un col·lectiu concret, sinó el conjunt de la societat, en línia amb el concepte de disseny per a tothom.
En aquest sentit, ha remarcat que garantir la comprensió és clau per a la participació: “Qui no entén no hi pot participar”, i ha assenyalat com a reptes la seva implementació real en àmbits com l’administració digital i la justícia.
Bones pràctiques i experiències per avançar en accessibilitat
La taula rodona, moderada per Noemí Castell, consultora i formadora especialitzada en accessibilitat cognitiva i comunicativa, ha posat el focus en l’aplicació pràctica de l’accessibilitat. Castell ha reivindicat la necessitat de compartir experiències reals i aprenentatges per ajudar altres organitzacions a fer el primer pas, tot situant l’accessibilitat com una qüestió de drets i de justícia.
Castell ha reivindicat la importància de compartir experiències reals i aprenentatges per ajudar altres organitzacions a fer el primer pas, situant l’accessibilitat com una qüestió de drets i de justícia.
Durant el debat, diverses entitats han compartit iniciatives concretes. Anna Matamala, investigadora de TransMedia Catalonia (UAB) i directora de la Xarxa AccessCat, ha presentat projectes com ENACT, centrat en la generació de notícies en lectura fàcil amb la participació de 3Cat, o WEL, orientat a millorar el llenguatge oral accessible en contextos com museus i videojocs. Tal com ha destacat, “la recerca centrada en les persones ens dona eines per fer la comunicació més accessible”.
Per la seva banda, Bárbara Fernández, responsable de comunicació de Som – Fundació, ha posat en valor el paper de la validació com a element clau, a través de la participació directa de les persones destinatàries en l’adaptació de continguts, especialment en documents vinculats al suport a la capacitat jurídica: “La validació per part de les persones destinatàries és un pas imprescindible per garantir l’accessibilitat”.
Per la seva banda, Blanca Cegarra, investigadora del programa de Recerca i Innovació Social de la Fundació Guttmann, ha compartit diverses experiències com el desenvolupament de pissarres per millorar la comunicació amb pacients pediàtrics i amb dany cerebral, el projecte Participa sobre barreres en persones amb discapacitat, o el Rehab Lab, basat en la impressió 3D de productes de suport personalitzats. En aquest sentit, ha destacat que la cocreació amb les persones és clau per identificar barreres reals i dissenyar solucions que millorin la seva autonomia i participació.
Finalment, Raquel Díaz, cap de responsabilitat social, dona i diversitat a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), ha exposat les polítiques de diversitat i inclusió de l’organització, tant a nivell intern com extern, amb iniciatives com processos de selecció accessibles, programes de pràctiques per a col·lectius vulnerables o mesures per garantir l’accessibilitat al transport públic, entesa com un dret universal: “La diversitat és font de riquesa social i organitzacional. Genera entorns més inclusius, però també més innovadors i competitius”.
Aquest bloc ha evidenciat el paper actiu de diverses fundacions i entitats en la generació de solucions concretes i transferibles per avançar en accessibilitat.
La intel·ligència artificial, una oportunitat per eliminar barreres
En la ponència final, Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic especialitzat en intel·ligència artificial, ha presentat el projecte SignarIA, una iniciativa que vol impulsar la inclusió de les persones sordes signants en l’àmbit radiofònic i audiovisual.
El projecte proposa una eina digital capaç de generar una veu personalitzada a partir de la llengua de signes catalana, obrint noves possibilitats d’accés a la informació i la comunicació. En aquest sentit, ha destacat que la tecnologia pot obrir noves vies per fer accessibles espais tradicionalment exclosos, com els mitjans de comunicació.
Un compromís col·lectiu per una societat més inclusiva
La jornada s’ha tancat amb les intervencions institucionals d’Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, i Jordi Oliva, de la Subdirecció General d’Accessibilitat del Departament de Drets Socials i Inclusió.
Bieto ha remarcat que l’accessibilitat va més enllà de l’eliminació de barreres físiques i inclou també dimensions sovint invisibilitzades, com la sensorial i la cognitiva, i ha subratllat que “l’accessibilitat és una qüestió de drets, però també de responsabilitat col·lectiva”. En aquest sentit, ha destacat que crear entorns accessibles implica revisar processos, adaptar espais i repensar la comunicació dins les organitzacions.
També ha reivindicat el paper clau de les fundacions i entitats del tercer sector, que, des de la seva proximitat i arrelament, impulsen iniciatives per identificar i superar barreres, contribuint a garantir que totes les persones puguin desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat i autonomia .
Per la seva banda, Jordi Oliva ha destacat la importància de continuar avançant en el desplegament normatiu i en la col·laboració entre administracions i entitats per garantir entorns accessibles per a tothom, i ha subratllat la necessitat de fer efectius els drets reconeguts.
La jornada, conduïda per Carles Massot, responsable de comunitat de la CCF, ha posat en valor la importància de generar espais d’aprenentatge compartit per avançar en accessibilitat. En el tancament, Massot ha volgut agrair la implicació de totes les persones participants i ha animat les organitzacions a continuar aprofundint en aquest àmbit: “Cal seguir aprenent i avançant per garantir entorns més accessibles per a tothom”. També ha reconegut el suport de la Fundació GAES Solidària i de la Fundació “la Caixa” en l’organització de la jornada.
Amb aquesta jornada, la CCF reafirma el seu compromís per impulsar espais de reflexió, aprenentatge i col·laboració que contribueixin a transformar les organitzacions i a avançar cap a una societat plenament inclusiva.
Font: 
