Autor: Carles Barbero

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat a La Vanguardia (22 de maig de 2026)

Des de fa anys, el sector fundacional i el conjunt de les entitats no lucratives reclamen que Catalunya disposi d’una llei pròpia de foment del mecenatge. No és una demanda conjuntural. Respon al convenciment que el país compta amb una societat civil forta, compromesa i capaç d’implicar-se en projectes d’interès general, però també a la constatació que aquest compromís necessita un marc legal que l’acompanyi, el reconegui i el faci créixer.

L’admissió a tràmit de la Proposició de llei de foment del mecenatge, aquesta setmana al Parlament de Catalunya, és una molt bona notícia. Ho és per al sector fundacional, per al conjunt de les entitats no lucratives i, sobretot, per al conjunt de la societat. Perquè quan parlem de mecenatge no parlem només de fiscalitat, d’incentius o de beneficis tributaris. Parlem d’una manera d’entendre la responsabilitat social compartida davant els grans reptes socials, culturals, educatius, científics, sanitaris i ambientals que tenim al davant.

Fomentar el mecenatge és reconèixer la capacitat de la societat d’implicar-se en allò que és de tots.

L’admissió a tràmit no és, però, el final del camí. És l’inici d’una etapa decisiva. Ara comença la tramitació parlamentària i, amb ella, l’oportunitat de convertir una reivindicació llargament esperada en una norma útil, ambiciosa i transformadora. Una llei que no es limiti a enumerar incentius, sinó que ajudi a consolidar una autèntica cultura del mecenatge a Catalunya.

Aquest és, probablement, el punt essencial. El mecenatge és compromís cívic. És la decisió lliure de persones, empreses i institucions de posar recursos al servei de projectes que generen valor col·lectiu. És una forma de participar en la construcció del bé comú i de contribuir, des de la iniciativa privada, a causes que ens impliquen com a societat. Per això, una bona llei de mecenatge hauria de facilitar i fomentar aquest compromís.

La societat civil és una part essencial de la manera catalana de fer país.

Catalunya té una llarga tradició de societat civil organitzada. La història del país no s’entén sense el paper de les fundacions, les associacions, els ateneus i les iniciatives culturals, educatives, socials i comunitàries que han contribuït a sostenir i transformar la vida col·lectiva. Aquest teixit forma part de la nostra identitat col·lectiva i de la capacitat del país per donar resposta als seus reptes.

Per això, és cabdal comptar amb una llei catalana de foment del mecenatge de màxims, una norma a l’altura d’aquesta realitat. Ha de reconèixer la diversitat d’àmbits en què les entitats no lucratives treballen cada dia impulsant projectes i iniciatives d’interès general. No tindria sentit desaprofitar la bona feina feta pel sector i el consens aconseguit en la proposició de llei. No ens podem permetre deixar fora una part significativa de les causes que avui mobilitzen la societat civil.

Catalunya té l’oportunitat de transformar una reivindicació històrica en una norma que generi confiança i impulsi el compromís cívic.

També caldrà que sigui una llei clara i comprensible, amb els recursos necessaris per garantir-ne l’aplicabilitat. Les bones intencions legislatives només tenen impacte si les persones i les entitats poden aplicar-les amb seguretat. En aquest àmbit, la confiança és fonamental. Confiança de qui dona, perquè sap quin reconeixement té el seu gest. Confiança de qui rep, perquè pot planificar millor els seus projectes. I confiança del conjunt de la societat, perquè el mecenatge es desenvolupa amb transparència, rigor i orientació a l’interès general.

La decisió d’impulsar aquesta iniciativa com a proposició de llei pot ser una oportunitat si contribueix a accelerar la tramitació i a reforçar el consens polític. El mecenatge és una qüestió que hauria de poder situar-se per damunt de la lògica partidista. No perquè sigui neutra, sinó perquè afecta una dimensió bàsica de qualsevol societat madura: la capacitat de reconèixer i estimular la implicació de la ciutadania en allò que és de tots.

Ara bé, el consens no hauria de convertir-se en una excusa per fer una llei de mínims.

Catalunya necessita una llei possible, sí, però també una llei valenta. Una norma que entengui que fomentar el mecenatge no és renunciar a la responsabilitat pública, sinó ampliar les capacitats col·lectives per donar resposta a necessitats cada vegada més complexes. L’acció pública és imprescindible, però no esgota totes les formes de compromís amb el bé comú. La societat civil també crea valor, innova, acompanya, cuida, investiga, educa, preserva patrimoni, genera oportunitats i construeix comunitat.

Aquest és el paper que exerceixen les més de 2.000 fundacions actives de Catalunya. Ho fan des de realitats molt diverses, en barris, pobles i ciutats, i en àmbits d’actuació i dimensions molt diverses. Però totes comparteixen una mateixa lògica: posar recursos, coneixement i capacitat d’organització al servei d’una finalitat d’interès general. Una llei de mecenatge ben concebuda pot ajudar-les a fer millor aquesta feina, a ampliar la seva base social i a enfortir els vincles amb persones i empreses que volen contribuir a generar impacte positiu.

Aquesta llei és massa important per quedar-se a mig camí.

En els darrers anys hem avançat en el reconeixement del mecenatge a escala estatal, però Catalunya té marge i responsabilitat per desenvolupar un model propi, adaptat a la seva realitat institucional, social i cultural. No partim de zero: hi ha experiència acumulada, coneixement tècnic i consens sectorial. Aprofitem-ho!

Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions celebrem aquest pas i ens posem a disposició del Govern i dels grups parlamentaris per contribuir-hi des del coneixement del sector i amb esperit constructiu, però amb una convicció clara: cal garantir que la llei respon realment a les necessitats del país i del seu teixit no lucratiu.

Ara toca fer-ho bé: aprovar una llei clara, transversal i ambiciosa, que confiï en la societat civil i impulsi el mecenatge no com una excepció, sinó com una expressió normal, madura i necessària del compromís amb el país.

Aquest dimecres, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei del tercer sector proposada per PSC-Units, Junts, ERC, PPC, Comuns i CUP-DT, amb un ampli suport. La norma representa un pas endavant en el reconeixement jurídic, polític i institucional d’un sector essencial per a la cohesió social, la participació ciutadana i la resposta a les necessitats col·lectives.

Un pas endavant en el reconeixement del tercer sector: més interlocució, participació i estabilitat per al sector

L’aprovació d’aquesta llei suposa un avenç rellevant perquè reconeix el tercer sector social com un actor estructural del país, amb valor propi, capacitat d’incidència, arrelament territorial i una contribució directa al bé comú. La norma permet avançar cap a un marc compartit que reforça la visibilitat del sector, ordena els seus principis i valors, i consolida el paper de les entitats socials.

A més, considerem que la nova llei pot contribuir a reforçar els canals de participació i diàleg entre el tercer sector social i les administracions públiques, especialment en el disseny, desplegament i avaluació de les polítiques públiques que afecten els serveis d’atenció a les persones i les entitats.

En aquest sentit, valorem que el Parlament hagi aprovat una norma que reconeix el paper de les organitzacions socials més enllà de la prestació de serveis, posant en relleu la seva capacitat d’innovació, proximitat, coneixement del territori i resposta a les necessitats emergents.

Una llei que reconeix la diversitat jurídica de les entitats

Un dels aspectes especialment rellevants és que la llei reconeix la pluralitat d’entitats que formen part del tercer sector social, amb formes jurídiques i models organitzatius diversos, tenint en comptes les seves particularitats.

Les fundacions formen part d’aquesta realitat plural i tenen una naturalesa jurídica pròpia. Per això, des de la CCF hem defensat durant la tramitació parlamentària que la llei reconegués aquesta especificitat i adaptés els principis de governança i participació a la realitat fundacional.

La contribució de la CCF al text final de la llei

La Coordinadora Catalana de Fundacions ha participat activament en la tramitació parlamentària de la Llei del tercer sector, amb l’objectiu que el text reconegui adequadament la realitat jurídica, organitzativa i funcional de les fundacions.

El 21 d’octubre de 2025, vam comparèixer davant la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament de Catalunya, on vam expressar el nostre suport a la norma i vam aportar propostes de millora al text.

Governança democràtica o participativa, d’acord amb cada forma jurídica

La CCF valora positivament que una de les seves principals aportacions hagi estat recollida durant la fase d’esmenes i incorporada a l’article 4 bis del text final, sota el títol “Governança i valors democràtics”. La nova redacció reconeix la “governança democràtica o participativa d’acord amb la forma jurídica de cada entitat”, i permet adaptar millor aquest principi a la diversitat del tercer sector social.

“Celebrem l’aprovació d’una llei que reconeix el tercer sector social com un actor imprescindible per al país. És una norma important perquè dona visibilitat a la feina de milers d’entitats que, des de la proximitat i el compromís, contribueixen cada dia a la cohesió social i al benestar de les persones”, afirma Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions.

Seguretat jurídica i simplificació de les obligacions  

En la fase d’esmenes també es va introduir un nou article 6 bis, relatiu a les obligacions de les organitzacions del tercer sector social en la seva cooperació i col·laboració amb les administracions públiques.

Des de la CCF vam traslladar consideracions als grups parlamentaris perquè aquest article contribuís a reforçar la transparència i el bon funcionament de les entitats, però sense generar més complexitat ni càrregues administratives innecessàries.

El text final aprovat incorpora una redacció més clara i adequada de l’article 6 bis, que reforça la seguretat jurídica i facilita el compliment de les obligacions per part de les entitats.

Coherència amb les altres lleis en tramitació

Considerem necessari que el Projecte de llei d’Economia Social i Solidària de Catalunya i el Projecte de llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials – actualment en tràmit al Parlament – mantinguin una orientació coherent amb la Llei del Tercer Sector ja aprovada.

Aquesta coherència és imprescindible per evitar interpretacions divergents, garantir seguretat jurídica i assegurar que el conjunt del marc legal respecti la pluralitat jurídica i organitzativa de les entitats del tercer sector social.

“La diversitat del tercer sector és una riquesa que la normativa ha de saber reconèixer i protegir. Les fundacions compartim els valors de transparència, bon govern, participació i rendició de comptes, però els despleguem d’acord amb la nostra naturalesa jurídica. Per això és important que les lleis incorporin formulacions precises, rigoroses i coherents”, destaca Bieto.

Reconeixement a l’impuls del sector

L’aprovació de la Llei del tercer sector és fruit d’una feina coral del conjunt del sector i d’un procés d’incidència sostingut per part de moltes entitats i organitzacions representatives. Des de la CCF volem reconèixer especialment la tasca de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, entitats impulsores d’aquesta llei i actors clau en la construcció d’un marc normatiu compartit per al sector. La seva feina ha estat determinant per articular consensos, integrar les aportacions dels principals agents del tercer sector social i fer possible que la norma reculli una visió plural, àmplia i ajustada a la realitat de les entitats.

En aquest sentit, reivindiquem la importància de continuar treballant de manera compartida i coordinada perquè el desplegament de la norma respongui a les necessitats reals de les entitats i reforci la seva contribució al bé comú.

Aquest dilluns, 11 de maig, el Parlament de Catalunya ha admès a tràmit la Proposició de llei de foment del mecenatge, presentada pels grups parlamentaris del PSC-Units, ERC i Junts. Des de la Coordinadora considerem que aquest pas representa una oportunitat important per avançar cap a un marc fiscal català més favorable a la filantropia, al mecenatge i a la participació de la societat civil en projectes d’interès general.

Un any després de la consulta pública prèvia i d’haver-se treballat inicialment la iniciativa com a projecte de llei, el Govern ha optat finalment per impulsar-la com a proposició de llei. Des de la CCF, aquesta decisió es valora positivament, en la mesura que pot contribuir a accelerar la tramitació parlamentària i a presentar el text com una iniciativa amb un consens polític ampli.

A disposició de les institucions per contribuir al desplegament de la llei

En aquest mateix context, ahir ens vam reunir amb Antoni Fernández, secretari d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya, i Natàlia Caba, directora general de Tributs i Joc, per expressar la importància d’una tramitació àgil de la norma i traslladar la voluntat de l’entitat de posar-se a disposició del Govern i dels grups parlamentaris durant tot el procés legislatiu.

En paraules de Glòria Oliver, vicepresidenta primera de la Coordinadora Catalana de Fundacions, “volem expressar la nostra satisfacció en veure que els partits i el Govern han escoltat el sector i que s’accelera el procés legislatiu. Ara, toca explicar que el mecenatge no és un privilegi fiscal sinó una eina de transformació col·lectiva. El mecenatge no és caritat. És compromís cívic. És la forma en què una societat madura decideix que no ho deixa tot als governs, que el talent, els recursos i la voluntat privada també volen i poden contribuir al bé comú.”

Actualment, Catalunya ja disposa de deduccions autonòmiques en l’IRPF vinculades a determinades donacions, però aquestes es limiten a àmbits específics, com el foment de l’ús del català o de l’occità, la recerca, el desenvolupament i la innovació, o les entitats vinculades al medi ambient, la conservació del patrimoni natural i la custòdia del territori.

Què destaquem de la Proposició de llei de foment de mecenatge? 

La Proposició de llei de foment del mecenatge admesa a tràmit pel Parlament de Catalunya:

• Amplia de manera significativa el marc actual dels incentius fiscals autonòmics, tant pel que fa a les finalitats d’interès general susceptibles de rebre suport privat com al ventall d’entitats beneficiàries, entre les quals s’inclouen les fundacions inscrites a Catalunya.
• Reconeix diverses modalitats de mecenatge, que inclouen les donacions de diners, béns i drets, les cessions gratuïtes d’ús, els comodats, la constitució d’usdefruits i la condonació o assumpció total o parcial de deutes, entre d’altres.
• Reordena i reforça les deduccions aplicables en el tram autonòmic de l’IRPF, incorpora mesures específiques en l’àmbit de l’impost sobre successions i donacions, preveu la possibilitat de declarar esdeveniments i projectes d’especial rellevància amb beneficis fiscals reforçats i
• Contempla de creació del Consell per al Foment del Mecenatge com a òrgan consultiu.

Des dels serveis jurídics de la CCF s’ha elaborat una nota informativa que amplia aquestes qüestions.

Desplegar el marc fiscal català per arribar a totes les finalitats d’interès general

Tot i reconèixer el valor de les deduccions autonòmiques ja existents, des de la CCF considerem que el model actual necessita un desplegament més ampli dins del marc competencial català. En aquest sentit, defensa que els incentius fiscals al mecenatge s’estenguin al conjunt de finalitats d’interès general pròpies de les entitats no lucratives, en coherència amb el criteri ampli que inspira la normativa estatal de mecenatge.

Aquesta ampliació permetria reconèixer millor la diversitat del tercer sector i del món fundacional, i afavorir una major implicació de la ciutadania, les empreses i altres agents socials en projectes vinculats a l’acció social, la cultura, la recerca, l’educació, la salut, la cooperació, la protecció del medi ambient i altres finalitats d’interès general.

Recordem que des de la CCF ja vam fer arribar les nostres consideracions en el procés de consulta pública prèvia a l’elaboració de l’Avantprojecte de llei per al foment del mecenatge impulsat pel Govern. En aquest sentit, defensem que la futura llei ha de contribuir no només a millorar el tractament fiscal de les donacions, sinó també a consolidar una veritable cultura ciutadana del mecenatge i de la donació.

Un esforç col·lectiu que impulsa la societat civil i la cultura de la donació

La presentació d’aquesta proposició de llei és un pas positiu, fruit de la feina sostinguda del tercer sector i de la interlocució amb les institucions i el poder legislatiu. En aquest sentit, valorem especialment que els diferents actors vinculats al mecenatge comparteixin la necessitat de disposar d’un marc fiscal que afavoreixi la participació ciutadana i empresarial en el finançament de projectes d’interès general impulsats per les entitats no lucratives.

Tal com assenyala Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, “Catalunya ha estat històricament un país amb una societat civil compromesa, capaç d’organitzar-se i donar resposta a necessitats col·lectives. El nostre teixit associatiu i fundacional —amb centenars d’organitzacions actives en àmbits com l’acció social, la cultura, la salut o la recerca— ha contribuït de manera decisiva a vertebrar el territori i a generar cohesió social des de la proximitat. El tercer sector i la societat civil necessiten i mereixen una llei de mecenatge pròpia, i anem pel bon camí”.

En la reunió mantinguda ahir amb el Departament d’Economia i Finances, vam expressar la nostra voluntat de formar part de manera estable del futur Consell per al Foment del Mecenatge, amb l’objectiu de contribuir al desplegament del nou marc fiscal català, facilitar-ne l’aplicació entre les fundacions i sensibilitzar la societat sobre el valor de la filantropia.

• Compartim la notícia sobre aquesta qüestió publicada el 13/5/2026 pel diari Expansión, amb declaracions de Glòria Oliver, vicepresidenta primera de la CCF i directora general adjunta de la Fundació Pasqual Maragall, i de Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura.

Les donacions en espècie són una realitat cada vegada més present en el dia a dia de moltes fundacions, però la seva gestió pot generar dubtes importants: com s’han de valorar, quins requisits legals i fiscals s’han de complir o com s’han de registrar correctament des del punt de vista comptable.

Amb l’objectiu d’aclarir aquestes qüestions, el dijous 4 de juny organitzem una nova sessió del Canal Jurídic, de la mà d’en Jaume Busquet, Economista-Advocat de Busquet Economistes Auditors Estudi Jurídic. Durant la sessió abordarem els aspectes clau de la gestió de les donacions no dineràries, amb una mirada pràctica orientada a facilitar el compliment de la normativa de mecenatge i una correcta gestió per part de les fundacions.

Aquesta sessió és un servei exclusiu per a les fundacions associades a la CCF (*) i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.

* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquest webinar, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a info@ccfundacions.cat o truca’ns al 934 881 480.

A continuació, pots consultar el contingut detallat de la sessió:

PROGRAMA

• 09.30 h Benvinguda i presentació
  Helena Solano – Responsable dels serveis jurídics de la Coordinadora Catalana de Fundacions

• 09.35 h ‘Com gestionar correctament les donacions en espècie: aspectes legals i comptables’
  Jaume Busquet –Economista-Advocat – Busquet Economistes Auditors Estudi Jurídic.

• 10.15 h Torn obert de paraules i resolució de dubtes

• 10.30 h Fi de la sessió

---

Canal Jurídic de la CCF: aquesta sessió forma part dels webinars periòdics que oferim a les fundacions associades des del Canal Jurídic de la CCF, un servei d’informació continuada sobre normatives que afecten les fundacions que té com a objectius:

• Fer pedagogia sobre temes jurídics de forma accessible i de la mà de persones expertes.
• Refrescar coneixements essencials per verificar que les fundacions estan al dia de les seves obligacions legals.
• Facilitar eines i recursos per al compliment de les obligacions legals que afecten el món fundacional.

 

 

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat al diari Expansión (1 de maig de 2026)

Cada vegada més persones es fan una pregunta incòmoda en algun moment de la seva trajectòria: em reconec en allò que faig cada dia? No és una crisi, és un senyal de maduresa. I la resposta, per a un nombre creixent de professionals, està portant el talent cap al món fundacional.

En el meu cas, la decisió va arribar fa més de vint anys, després d’una primera dècada en el sector empresarial. El món fundacional era aleshores un territori poc conegut. Hi vaig entrar amb més intuïció que certesa. I el que hi vaig trobar va transformar la meva manera d’entendre la professió.

A Catalunya, més de 102.000 persones treballem en prop de 2.000 fundacions. No és una xifra menor. És una infraestructura d’impacte que opera en àmbits tan diversos com la salut, la recerca, l’educació, la cultura o l’acció social. Amb rigor, amb ambició i amb una lògica radicalment diferent de l’empresarial: aquí no es reparteixen dividends, es reinverteix en causes.

Un model diferent, no oposat

Les fundacions no tenen accionistes ni propietaris. Però això no les fa menys exigents. Al contrari: les obliga a ser especialment rigoroses en la gestió dels recursos i en l’impacte que generen. La pregunta clau no és si creen valor econòmic, sinó com el transformen en valor social.

Què diferencia una fundació d’una empresa? Que no reparteix beneficis, però n’ha de generar. Que no respon a accionistes, sinó a una missió. Que no competeix per quota de mercat, sinó per impacte real.

No són models oposats, sinó complementaris. Es necessiten. I en un moment en què el debat sobre el paper de les organitzacions en la societat és més viu que mai, reconèixer-ho és el primer pas per treure’n profit.

El propòsit com a pràctica, no com a discurs

Treballar en una fundació implica una elecció conscient: decidir per a què poses el teu temps i el teu talent. Quan una organització té un propòsit genuí (no declarat en una diapositiva, sinó integrat en cada decisió), la feina adquireix una dimensió diferent.

Ho percebo en el dia a dia: en el compromís dels equips, en la manera d’afrontar els reptes, en l’energia que es genera quan allò que fas té un impacte tangible. Perquè quan la feina té sentit, deixa de ser només feina.

A això s’hi sumen els valors com a pràctica, no com a retòrica: integritat, transparència, responsabilitat. Com bé sabeu, el que defineix una organització no és el que declara, sinó el que fa de manera sostinguda. Aquesta coherència és la que genera confiança, i la confiança és la que construeix sentit de pertinença.

L’ecosistema com a avantatge diferencial

Hi ha una cosa del món fundacional que no es pot fabricar: la qualitat del seu ecosistema humà. Patronats, equips professionals, voluntariat, entitats i col·laboradors configuren una xarxa relacional extraordinària, on circulen idees, experiències i complicitats que difícilment emergeixen en estructures purament formals.

Treballar en aquest entorn no significa només contribuir a una causa. Significa fer-ho envoltat de persones que t’interpel·len, que amplien la teva mirada i que fan de l’aprenentatge compartit una forma de treball quotidiana. Per a molts de nosaltres, això té un valor diferencial que cap paquet retributiu replica per si sol. Però hi ha més.

Un sector que creix

Hi ha un estereotip que cal trencar: que treballar en el tercer sector implica renunciar a una carrera professional sòlida o a una retribució competitiva. La realitat està canviant de manera notable.

Les fundacions estan guanyant escala. Moltes ja operen amb estructures, pressupostos i abast comparables als de mitjanes i grans empreses. I això es reflecteix també en les condicions retributives. Els perfils directius i tècnics especialitzats troben en el sector fundacional propostes cada vegada més competitives, combinades amb projectes amb sentit, estabilitat relacional i entorns on el talent es desenvolupa realment.

No estic dient que la bretxa salarial hagi desaparegut. En alguns perfils i nivells, encara existeix. Però la tendència és clara, i l’equació completa —retribució, propòsit, cultura i ecosistema— és, per a un nombre creixent de professionals, cada vegada més atractiva.

Un sector que exigeix

Les fundacions competim pel mateix talent que altres organitzacions. Això ens ha obligat a millorar: a liderar amb més intenció, a construir cultures internes més sòlides, a facilitar una conciliació real i a generar entorns on les persones no només treballin, sinó que creixin. La competència pel talent, lluny de ser una amenaça, ens ha fet més rigorosos

A més, operem en contextos canviants, connectats amb necessitats globals emergents. Això exigeix adaptació constant i una certa incomoditat productiva que, ben gestionada, esdevé un potent motor de desenvolupament professional difícil de trobar en entorns més estàtics. Moltes vegades construïm mentre avancem. I per als professionals que busquen entorns vius on l’aprenentatge no és un benefici addicional sinó part de l’ofici, aquesta dinàmica és precisament un dels grans atractius del sector.

Una pregunta que val més que moltes respostes

L’1 de maig convida a alguna cosa més que commemorar. Convida a preguntar-se, amb honestedat, què dona sentit a allò que fem cada dia.

El món fundacional fa anys que respon aquesta pregunta. Amb projectes que transformen realitats, equips que trien causes i professionals que han decidit que el criteri amb què treballen importa tant com el lloc on ho fan.

No és romanticisme. És una manera d’entendre la professió.

Fa més de vint anys que recorro aquest camí i continuo trobant, cada dia, motius per reafirmar la meva elecció. Hi ha poques coses més valuoses que poder dir que la teva feina et representa. Que allò que fas i allò que ets van en la mateixa direcció.

Això és un privilegi.

Aquest matí s’ha organitzat la Trobada de fundacions de les comarques lleidatanes, una jornada celebrada a la Fundació Orfeó Lleidatà que ha reunit més de 40 fundacions de diversos àmbits amb l’objectiu de posar en valor el paper del sector al territori, enfortir els vincles entre entitats i impulsar noves oportunitats de col·laboració.

La trobada, que conduïda per Carles Massot, responsable de Comunitat i Aliances estratègiques de la CCF, s’ha concebut com un espai de reflexió i diàleg sobre els principals reptes del món fundacional, així com d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en la gestió i governança.

Un espai de trobada entre institucions i món fundacional

La jornada s’ha obert amb les intervencions institucionals d’Antoni Soliva, president de la Fundació Orfeó Lleidatà; Eugènia Bieto, presidenta de la CCF; Montse Parra, directora dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida; Pilar Bosch, regidora de Cultura, Promoció de la Ciutat i Consum de l’Ajuntament de Lleida, i Sandra Castro, vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida.

En la seva intervenció, Bieto ha destacat que la trobada és “un espai per connectar, compartir i sumar esforços, que posa en valor la força col·lectiva del sector fundacional i la seva capacitat de generar impacte a les comarques lleidatanes i arreu del país”. També ha posat de relleu la tasca de la CCF com a entitat que representa el sector fundacional a Catalunya i alguns dels principals objectius de l’entitat, com ara la incidència en les qüestions legislatives que afecten el sector o facilitar eines que contribueixin a l’impuls de les fundacions i a l’assoliment de la seva missió.

Per la seva banda, Soliva ha compartit “la satisfacció per acollir la trobada de fundacions a l’Espai Orfeó, posant de relleu el compromís de la Fundació Orfeó Lleidatà en l’enfortiment de l’ecosistema fundacional de les Terres de Lleida”. Soliva també ha reivindicat el paper articulador de la Fundació Orfeó Lleidatà, tant en termes territorials com socials, subratllant la importància de potenciar el treball en xarxa amb les administracions, el teixit empresarial i la societat civil”.

Pel que fa a les autoritats, Parra ha destacat el bon govern i la transparència com a valors clau, així com el paper essencial de les fundacions en la cohesió social. Bosch ha agraït la tasca del sector i ha reivindicat l’orgull de les Terres de Lleida per comptar amb fundacions compromeses amb el bé comú. I Castro ha posat en valor el compromís de les fundacions amb la comunitat i la seva capacitat de fer xarxa i cosir el territori.

L’ecosistema fundacional lleidatà: arrelament i capacitat transformadora

El primer bloc de contingut ha anat a càrrec de Silvina Vázquez, directora de l’Observatori de Fundacions, i Sara Pérez, gerenta de la CCF, que han presentat una radiografia del sector a les comarques lleidatanes. Pérez ha explicat els objectius de la CCF i els principals serveis que tenen a disposició les fundacions, i ha compartit algunes novetats, com ara el primer curs adreçat exclusivament a fundacions de la província de Lleida, “Activa aliances al territori. Eines pràctiques per a fundacions lleidatanes”.

Les dades posen de manifest el pes i la rellevància del sector: 115 fundacions actives, 2.624 persones treballadores, més de 1.000 voluntaris i prop de 170.000 serveis anuals, una contribució directa a la cohesió social i al desenvolupament del territori.

En paraules de Vázquez, aquestes xifres “reflecteixen un ecosistema fortament arrelat, amb una gran capacitat d’adaptació i amb un paper clau en la resposta a les necessitats socials del territori”.

Experiències d’impacte: innovació, acció social, territori, cultura, comunitat i salut

A continuació, s’ha celebrat la taula rodona “Com estan impactant les fundacions a les comarques lleidatanes?”, moderada per Carles Massot, amb la participació de José Antonio Bonet, director de la Fundació Agrotecnio; Rosa Majoral, directora de la Fundació Arrels Sant Ignasi de Loiola; Maribel Pedrol, gerent de la Fundació Canals d’Urgell; Elena de Carandini, presidenta de la Fundació Comunitària Raimat Lleida; Pau Minguet, gerent de la Fundació Guillem Viladot, i Diego Arango, director de la Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Dr. Pifarré.

Les intervencions han coincidit a destacar la necessitat de reforçar la mesura de l’impacte i disposar d’indicadors que permetin evidenciar la contribució real de les fundacions, especialment en un context de major exigència en la recepció i justificació dels recursos públics. També s’ha posat de relleu el valor de les aliances i el treball en xarxa com a palanca per ampliar l’abast dels projectes, superar limitacions de recursos i avançar cap a un ecosistema més connectat i col·laboratiu. En aquest sentit, s’ha subratllat la importància de generar espais estables de cooperació entre fundacions, empreses i institucions.

Alhora, s’han identificat reptes rellevants com la manca de recursos, la necessitat d’atraure talent, la dignificació de la cultura, o la resposta a contextos socials complexos que requereixen intervencions integrals i coordinades. En conjunt, la taula ha transmès un missatge compartit d’optimisme i responsabilitat, posant en valor la força de la comunitat, la convivència i la capacitat de connexió del sector fundacional per generar impacte al territori.

Del repte a l’oportunitat: treball en xarxa

La segona part de la jornada s’ha centrat en una dinàmica participativa sota el títol “Del repte a l’oportunitat: treballem en xarxa!”, en què els assistents han treballat en grups per identificar reptes, barreres i oportunitats del sector en quatre àmbits: Bon govern i patronats, Aliances i xarxa territorial, Mesura d’impacte i rendició de comptes i, per últim, Comunicació i reputació.

Pel que fa a les taules de treball, els participants han aprofundit en quatre àmbits clau. A la taula de mesura d’impacte, s’ha posat de manifest que l’avaluació sovint queda relegada a un segon pla malgrat ser cada cop més exigida, i s’ha destacat la necessitat de disposar de metodologies compartides i rigoroses, així com d’integrar l’impacte com un pilar estratègic de la governança, tot superant la manca de recursos i expertesa

En l’àmbit de bon govern i patronats, s’ha subratllat la importància del compromís i implicació dels òrgans de govern, així com reptes com el relleu generacional, la comunicació amb la direcció o la formació dels patrons; entre les bones pràctiques, s’han destacat eines com la formalització de compromisos, la renovació periòdica dels membres i la creació d’espais assessors externs.

Pel que fa a la taula d’aliances i xarxa territorial, s’ha coincidit en la necessitat de reforçar la col·laboració entre fundacions i amb el teixit empresarial, així com de consolidar espais de trobada que permetin generar confiança i projectes compartits, com a via per ampliar l’impacte al territori. Finalment, a la taula de comunicació i reputació s’ha identificat un desconeixement general del sector i dificultats per guanyar visibilitat, així com el repte de comunicar millor l’impacte i construir un relat compartit que reforci la reputació, superant percepcions simplificadores com la dependència de subvencions.

Cloenda: reforçar la col·laboració per fer créixer el sector

La jornada s’ha tancat amb la intervenció de Mercè Balcells, directora de la Fundació Universitat de Lleida i vocal de la Junta Directiva de la CCF, que ha subratllat que “trobades com aquesta són clau per conèixer-nos millor, generar confiança i construir aliances que permetin fer créixer el sector fundacional al territori”.

Carles Massot ha posat punt final a l’acte agraint la participació de les fundacions, l’acollida de la Fundació Orfeó Lleidatà i les aportacions dels ponents, i ha remarcat la voluntat de la Coordinadora de continuar escoltant el sector per enfortir el món fundacional català.

El sector fundacional a Lleida

A les comarques de Lleida, el sector fundacional té una presència notable amb 115 fundacions actives, que donen feina a 2.624 persones i compten amb la col·laboració de 1.050 persones voluntàries. L’any 2023, les fundacions lleidatanes van prestar prop de 170.000 serveis a persones beneficiàries, la qual cosa suposa una contribució directa a la cohesió social i al desenvolupament del territori.

Com passa amb el cas de les fundacions de Tarragona i Girona – i a diferència del que succeeix a la província de Barcelona, on hi ha una gran concentració de fundacions – a Lleida cada fundació tendeix a tenir un abast més ampli, oferint múltiples serveis per arribar a les necessitats del seu entorn. Es tracta d’un model multifuncional, que respon a la necessitat de compensar la menor densitat institucional i la manca d’alternatives públiques o privades, assumint així un rol més central i polivalent en la cobertura social i comunitària del territori.

• Compartim la notícia de Lleida TV sobre la trobada:

 

Publiquem un nou Apunt de  l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.

En el context de la recent Diada de Sant Jordi, aquest nou Apunt de l’Observatori de Fundacions posa el focus en les 811 fundacions que tenen la cultura com a àmbit principal d’activitat a Catalunya, amb dades clau que expliquen el seu pes en el sector cultura del país.

* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear  amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.

Amb el suport de: 

     

 

En un context marcat per múltiples crisis —socials, econòmiques, polítiques i mediambientals—, la realitat amb què treballen les fundacions és cada cop més complexa. La diversitat de situacions i trajectòries vitals requereix eines d’anàlisi que permetin entendre millor les desigualtats i donar-hi resposta de manera més ajustada.

En aquest marc, la perspectiva interseccional esdevé clau. Aquest enfocament analitza com diferents eixos de desigualtat —com el gènere, l’edat, la classe social, l’origen, la discapacitat o l’orientació sexual— es creuen i condicionen les experiències de les persones.

Malgrat que és un concepte cada cop més present en el debat públic i en algunes polítiques, el principal repte continua sent com aterrar-lo en la pràctica quotidiana de les entitats.

Amb aquest objectiu, el proper Cafè de l’Àmbit Social – en format telemàtic i amb inscripció gratuïta – abordarà una experiència concreta i aplicada:

Es presentarà el projecte “Interseccionalitat de trinxera”, impulsat per la Fundació Acció Social Infància (FASI), que explora com incorporar aquesta mirada en el treball directe amb persones.

La sessió comptarà amb la participació d’Alzira Cortacans Rotger, antropòloga especialitzada en gènere i responsable del projecte.

A partir d’un treball de camp en Cases d’Infants, la iniciativa analitza fins a quin punt els equips integren la perspectiva interseccional i proposa línies de treball concretes i replicables per avançar en aquesta direcció, també en altres àmbits més enllà de la infància.

La sessió combinarà:

• Una introducció clara al concepte d’interseccionalitat
• La presentació del projecte i els seus aprenentatges
• Un espai de reflexió per ajudar cada fundació a identificar com incorporar aquesta mirada en la seva realitat

09.30 h Benvinguda i presentació

• Carles Massot – Responsable de Comunitat i Aliances estratègiques de la Coordinadora Catalana de Fundacions.

• Alzira Cortacans Rotger – Antropòloga especialitzada en gènere i responsable del projecte.

Es tracta d’una proposta especialment útil per a entitats que treballen amb col·lectius diversos o en contextos de vulnerabilitat, però amb aprenentatges aplicables a qualsevol àmbit d’actuació.

Us animem a participar-hi!

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat al diari ARA (25 d’abril de 2026) / versió digital.

Què passa quan una persona decideix fer un donatiu de 100 euros a una entitat que investiga l’ELA? En què es tradueix que una empresa aposti per la cultura local i es converteixi en mecenes d’un artista emergent? Què implica que una fundació construeixi un hospice pediàtric gràcies a donacions privades?

Totes aquestes situacions tenen un denominador comú: la implicació directa de la ciutadania en la millora del seu entorn. Una manera de participar activament en la vida social, cultural i científica del país. Això és el mecenatge. Això és la filantropia.

Catalunya ha estat històricament un país amb una societat civil compromesa, capaç d’organitzar-se i donar resposta a necessitats col·lectives. El nostre teixit associatiu i fundacional —amb centenars d’organitzacions actives en àmbits com l’acció social, la cultura, la salut o la recerca— ha contribuït de manera decisiva a vertebrar el territori i a generar cohesió social des de la proximitat.

Aquest compromís, però, necessita eines. I aquí és on entra el marc normatiu.

En l’àmbit estatal, la recent reforma de la Llei de mecenatge ha demostrat que és possible arribar a acords i avançar. Es tracta d’un pas positiu, fruit de la feina sostinguda del tercer sector i de la interlocució amb les institucions i el poder legislatiu, que contribueix a incentivar la filantropia i reconèixer el paper de la societat civil.

Però, i a Catalunya? A dia d’avui, el nostre país encara no disposa d’una llei pròpia de mecenatge. Sabem que hi ha un treball avançat, però el recorregut legislatiu encara és llarg. Des d’abril de 2025, el procés es troba paralitzat a l’espera que el Govern faci públic el text de l’avantprojecte de llei i el sotmeti al tràmit d’audiència i informació pública.

És legítim preguntar-se: per què anem tan tard?

A Catalunya existeixen incentius fiscals autonòmics per a determinats àmbits —com la promoció de la llengua, el medi ambient o la recerca—, però aquests beneficis no arriben a les altres finalitats d’interès general, com l’acció social, l’educació, la salut o la cultura, per posar alguns exemples.

Aquesta situació genera una asimetria difícil de justificar. Si bé és positiu incentivar determinades causes, no podem obviar altres pilars fonamentals del nostre model de país. No reconèixer-les de manera equitativa en el sistema d’incentius fiscals limita el potencial de la filantropia i redueix la capacitat de mobilització de recursos privats en àmbits clau per al benestar col·lectiu.

L’experiència internacional és clara. Als països on s’han desenvolupat marcs fiscalment atractius per al mecenatge, s’ha produït un efecte multiplicador: més acció social, més cultura, més recerca. Però també més ocupació, més activitat econòmica i, en definitiva, més retorn per al conjunt de la societat. Fomentar la filantropia no és només una qüestió de solidaritat; és també una aposta estratègica per al desenvolupament del país.

Per això, Catalunya necessita —i mereix— una llei de mecenatge pròpia. Una llei ambiciosa, que reculli la pluralitat del nostre teixit cívic i comunitari, que reconegui el valor de tots els àmbits d’actuació i que incentivi de manera efectiva la participació de la ciutadania.

No partim de zero. Hi ha consens. Hi ha experiència. Hi ha voluntat de tots els actors del mecenatge. El que falta ara és decisió política.

És el moment que el Govern escolti el sector, acceleri el procés legislatiu i faci pedagogia sobre la importància del mecenatge. Perquè impulsar la filantropia no és només afavorir les entitats: és construir un país més just, més cohesionat i amb més capacitat de respondre als reptes col·lectius.

Això, senzillament, ja toca.

El proper 7 de maig, El Círcol de Reus acollirà la jornada “Reptes i oportunitats en captació de fons privats”, una trobada adreçada a entitats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb l’objectiu de compartir experiències, generar xarxa i explorar noves vies de finançament.

La sessió, que tindrà lloc de 9.30 h a 12 h, està organitzada per la plataforma Fundraising.cat, l’Associació de Professionals del Fundraising de Catalunya, i vol esdevenir un espai pràctic i inspirador per a fundacions i associacions que vulguin reforçar la seva estratègia de captació de recursos en un context cada cop més exigent.

La jornada, que compatarà amb la participació de Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions, s’estructura en dos blocs diferenciats. En primer lloc, una taula rodona abordarà els principals reptes i oportunitats en la captació de fons privats al territori, amb la participació de:

• Jordi Cervera, esportista i secretari de Swim for ELA
• Misericòrdia Boqué Tosas, responsable de la Comissió Social de la Fundació Privada Reddis
• M. Dolors Olivé Vernet, coordinadora del projecte “Impuls social”
• Silvina Vázquez, directora de l’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions

La taula serà moderada per Juan Mezo, membre de l’Associació de Professionals del Fundraising, aportant una mirada experta i transversal sobre el sector.

En una segona part, la jornada inclourà el taller “La porta d’entrada als fons privats: revisar, planificar, actuar”, una sessió pràctica orientada a ajudar les entitats a analitzar el seu punt de partida i identificar oportunitats concretes per captar fons privats. El taller anirà a càrrec d’Irene Borràs, consultora i formadora de CAUSES.

La Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) hi participa com a entitat col·laboradora, reforçant així el seu compromís amb el suport a les fundacions i el foment d’espais de trobada, aprenentatge i treball en xarxa. En aquest sentit, la jornada s’alinea amb la missió de la CCF de generar coneixement, compartir bones pràctiques i contribuir a la professionalització del sector .

Aquesta trobada és una oportunitat per a les fundacions del territori per connectar, aprendre i avançar cap a models de finançament més sòlids i diversificats.