Les donacions en espècie són una realitat cada vegada més present en el dia a dia de moltes fundacions, però la seva gestió pot generar dubtes importants: com s’han de valorar, quins requisits legals i fiscals s’han de complir o com s’han de registrar correctament des del punt de vista comptable.
Amb l’objectiu d’aclarir aquestes qüestions, el dijous 4 de juny organitzem una nova sessió del Canal Jurídic, de la mà d’en Jaume Busquet, Economista-Advocat de Busquet Economistes Auditors Estudi Jurídic. Durant la sessió abordarem els aspectes clau de la gestió de les donacions no dineràries, amb una mirada pràctica orientada a facilitar el compliment de la normativa de mecenatge i una correcta gestió per part de les fundacions.
Aquesta sessió és un servei exclusiu per a les fundacions associadesa la CCF (*) i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.
* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquest webinar, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a info@ccfundacions.cat o truca’ns al 934 881 480.
A continuació, pots consultar el contingut detallat de la sessió:
PROGRAMA
09.30 h Benvinguda i presentació Helena Solano – Responsable dels serveis jurídics de la Coordinadora Catalana de Fundacions
09.35 h ‘Com gestionar correctament les donacions en espècie: aspectes legals i comptables’ Jaume Busquet –Economista-Advocat – Busquet Economistes Auditors Estudi Jurídic.
10.15 h Torn obert de paraules i resolució de dubtes
10.30 hFi de la sessió
Canal Jurídic de la CCF: aquesta sessió forma part dels webinars periòdics que oferim a les fundacions associades des del Canal Jurídic de la CCF, un servei d’informació continuada sobre normatives que afecten les fundacions que té com a objectius:
Fer pedagogia sobre temes jurídics de forma accessible i de la mà de persones expertes.
Refrescar coneixements essencials per verificar que les fundacions estan al dia de les seves obligacions legals.
Facilitar eines i recursos per al compliment de les obligacions legals que afecten el món fundacional.
Cada vegada més persones es fan una pregunta incòmoda en algun moment de la seva trajectòria: em reconec en allò que faig cada dia? No és una crisi, és un senyal de maduresa. I la resposta, per a un nombre creixent de professionals, està portant el talent cap al món fundacional.
En el meu cas, la decisió va arribar fa més de vint anys, després d’una primera dècada en el sector empresarial. El món fundacional era aleshores un territori poc conegut. Hi vaig entrar amb més intuïció que certesa. I el que hi vaig trobar va transformar la meva manera d’entendre la professió.
A Catalunya, més de 102.000 persones treballem en prop de 2.000 fundacions. No és una xifra menor. És una infraestructura d’impacte que opera en àmbits tan diversos com la salut, la recerca, l’educació, la cultura o l’acció social. Amb rigor, amb ambició i amb una lògica radicalment diferent de l’empresarial: aquí no es reparteixen dividends, es reinverteix en causes.
Un model diferent, no oposat
Les fundacions no tenen accionistes ni propietaris. Però això no les fa menys exigents. Al contrari: les obliga a ser especialment rigoroses en la gestió dels recursos i en l’impacte que generen. La pregunta clau no és si creen valor econòmic, sinó com el transformen en valor social.
Què diferencia una fundació d’una empresa? Que no reparteix beneficis, però n’ha de generar. Que no respon a accionistes, sinó a una missió. Que no competeix per quota de mercat, sinó per impacte real.
No són models oposats, sinó complementaris. Es necessiten. I en un moment en què el debat sobre el paper de les organitzacions en la societat és més viu que mai, reconèixer-ho és el primer pas per treure’n profit.
El propòsit com a pràctica, no com a discurs
Treballar en una fundació implica una elecció conscient: decidir per a què poses el teu temps i el teu talent. Quan una organització té un propòsit genuí (no declarat en una diapositiva, sinó integrat en cada decisió), la feina adquireix una dimensió diferent.
Ho percebo en el dia a dia: en el compromís dels equips, en la manera d’afrontar els reptes, en l’energia que es genera quan allò que fas té un impacte tangible. Perquè quan la feina té sentit, deixa de ser només feina.
A això s’hi sumen els valors com a pràctica, no com a retòrica: integritat, transparència, responsabilitat. Com bé sabeu, el que defineix una organització no és el que declara, sinó el que fa de manera sostinguda. Aquesta coherència és la que genera confiança, i la confiança és la que construeix sentit de pertinença.
L’ecosistema com a avantatge diferencial
Hi ha una cosa del món fundacional que no es pot fabricar: la qualitat del seu ecosistema humà. Patronats, equips professionals, voluntariat, entitats i col·laboradors configuren una xarxa relacional extraordinària, on circulen idees, experiències i complicitats que difícilment emergeixen en estructures purament formals.
Treballar en aquest entorn no significa només contribuir a una causa. Significa fer-ho envoltat de persones que t’interpel·len, que amplien la teva mirada i que fan de l’aprenentatge compartit una forma de treball quotidiana. Per a molts de nosaltres, això té un valor diferencial que cap paquet retributiu replica per si sol. Però hi ha més.
Un sector que creix
Hi ha un estereotip que cal trencar: que treballar en el tercer sector implica renunciar a una carrera professional sòlida o a una retribució competitiva. La realitat està canviant de manera notable.
Les fundacions estan guanyant escala. Moltes ja operen amb estructures, pressupostos i abast comparables als de mitjanes i grans empreses. I això es reflecteix també en les condicions retributives. Els perfils directius i tècnics especialitzats troben en el sector fundacional propostes cada vegada més competitives, combinades amb projectes amb sentit, estabilitat relacional i entorns on el talent es desenvolupa realment.
No estic dient que la bretxa salarial hagi desaparegut. En alguns perfils i nivells, encara existeix. Però la tendència és clara, i l’equació completa —retribució, propòsit, cultura i ecosistema— és, per a un nombre creixent de professionals, cada vegada més atractiva.
Un sector que exigeix
Les fundacions competim pel mateix talent que altres organitzacions. Això ens ha obligat a millorar: a liderar amb més intenció, a construir cultures internes més sòlides, a facilitar una conciliació real i a generar entorns on les persones no només treballin, sinó que creixin. La competència pel talent, lluny de ser una amenaça, ens ha fet més rigorosos
A més, operem en contextos canviants, connectats amb necessitats globals emergents. Això exigeix adaptació constant i una certa incomoditat productiva que, ben gestionada, esdevé un potent motor de desenvolupament professional difícil de trobar en entorns més estàtics. Moltes vegades construïm mentre avancem. I per als professionals que busquen entorns vius on l’aprenentatge no és un benefici addicional sinó part de l’ofici, aquesta dinàmica és precisament un dels grans atractius del sector.
Una pregunta que val més que moltes respostes
L’1 de maig convida a alguna cosa més que commemorar. Convida a preguntar-se, amb honestedat, què dona sentit a allò que fem cada dia.
El món fundacional fa anys que respon aquesta pregunta. Amb projectes que transformen realitats, equips que trien causes i professionals que han decidit que el criteri amb què treballen importa tant com el lloc on ho fan.
No és romanticisme. És una manera d’entendre la professió.
Fa més de vint anys que recorro aquest camí i continuo trobant, cada dia, motius per reafirmar la meva elecció. Hi ha poques coses més valuoses que poder dir que la teva feina et representa. Que allò que fas i allò que ets van en la mateixa direcció.
Aquest matí s’ha organitzat la Trobada de fundacions de les comarques lleidatanes, una jornada celebrada a la Fundació Orfeó Lleidatà que ha reunit més de 40 fundacions de diversos àmbits amb l’objectiu de posar en valor el paper del sector al territori, enfortir els vincles entre entitats i impulsar noves oportunitats de col·laboració.
La trobada, que conduïda per Carles Massot, responsable de Comunitat i Aliances estratègiques de la CCF, s’ha concebut com un espai de reflexió i diàleg sobre els principals reptes del món fundacional, així com d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en la gestió i governança.
Un espai de trobada entre institucions i món fundacional
La jornada s’ha obert amb les intervencions institucionals d’Antoni Soliva, president de la Fundació Orfeó Lleidatà; Eugènia Bieto, presidenta de la CCF; Montse Parra, directora dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida; Pilar Bosch, regidora de Cultura, Promoció de la Ciutat i Consum de l’Ajuntament de Lleida, i Sandra Castro, vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida.
En la seva intervenció, Bieto ha destacat que la trobada és “un espai per connectar, compartir i sumar esforços, que posa en valor la força col·lectiva del sector fundacional i la seva capacitat de generar impacte a les comarques lleidatanes i arreu del país”. També ha posat de relleu la tasca de la CCF com a entitat que representa el sector fundacional a Catalunya i alguns dels principals objectius de l’entitat, com ara la incidència en les qüestions legislatives que afecten el sector o facilitar eines que contribueixin a l’impuls de les fundacions i a l’assoliment de la seva missió.
Per la seva banda, Soliva ha compartit “la satisfacció per acollir la trobada de fundacions a l’Espai Orfeó, posant de relleu el compromís de la Fundació Orfeó Lleidatà en l’enfortiment de l’ecosistema fundacional de les Terres de Lleida”. Soliva també ha reivindicat el paper articulador de la Fundació Orfeó Lleidatà, tant en termes territorials com socials, subratllant la importància de potenciar el treball en xarxa amb les administracions, el teixit empresarial i la societat civil”.
Pel que fa a les autoritats, Parra ha destacat el bon govern i la transparència com a valors clau, així com el paper essencial de les fundacions en la cohesió social. Bosch ha agraït la tasca del sector i ha reivindicat l’orgull de les Terres de Lleida per comptar amb fundacions compromeses amb el bé comú. I Castro ha posat en valor el compromís de les fundacions amb la comunitat i la seva capacitat de fer xarxa i cosir el territori.
L’ecosistema fundacional lleidatà: arrelament i capacitat transformadora
El primer bloc de contingut ha anat a càrrec de Silvina Vázquez, directora de l’Observatori de Fundacions, i Sara Pérez, gerenta de la CCF, que han presentat una radiografia del sector a les comarques lleidatanes. Pérez ha explicat els objectius de la CCF i els principals serveis que tenen a disposició les fundacions, i ha compartit algunes novetats, com ara el primer curs adreçat exclusivament a fundacions de la província de Lleida, “Activa aliances al territori. Eines pràctiques per a fundacions lleidatanes”.
Les dades posen de manifest el pes i la rellevància del sector: 115 fundacions actives, 2.624 persones treballadores, més de 1.000 voluntaris i prop de 170.000 serveis anuals, una contribució directa a la cohesió social i al desenvolupament del territori.
En paraules de Vázquez, aquestes xifres “reflecteixen un ecosistema fortament arrelat, amb una gran capacitat d’adaptació i amb un paper clau en la resposta a les necessitats socials del territori”.
Experiències d’impacte: innovació, acció social, territori, cultura, comunitat i salut
A continuació, s’ha celebrat la taula rodona “Com estan impactant les fundacions a les comarques lleidatanes?”, moderada per Carles Massot, amb la participació de José Antonio Bonet, director de la Fundació Agrotecnio; Rosa Majoral, directora de la Fundació Arrels Sant Ignasi de Loiola; Maribel Pedrol, gerent de la Fundació Canals d’Urgell; Elena de Carandini, presidenta de la Fundació Comunitària Raimat Lleida; Pau Minguet, gerent de la Fundació Guillem Viladot, i Diego Arango, director de la Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Dr. Pifarré.
Les intervencions han coincidit a destacar la necessitat de reforçar la mesura de l’impacte i disposar d’indicadors que permetin evidenciar la contribució real de les fundacions, especialment en un context de major exigència en la recepció i justificació dels recursos públics. També s’ha posat de relleu el valor de les aliances i el treball en xarxa com a palanca per ampliar l’abast dels projectes, superar limitacions de recursos i avançar cap a un ecosistema més connectat i col·laboratiu. En aquest sentit, s’ha subratllat la importància de generar espais estables de cooperació entre fundacions, empreses i institucions.
Alhora, s’han identificat reptes rellevants com la manca de recursos, la necessitat d’atraure talent, la dignificació de la cultura, o la resposta a contextos socials complexos que requereixen intervencions integrals i coordinades. En conjunt, la taula ha transmès un missatge compartit d’optimisme i responsabilitat, posant en valor la força de la comunitat, la convivència i la capacitat de connexió del sector fundacional per generar impacte al territori.
Del repte a l’oportunitat: treball en xarxa
La segona part de la jornada s’ha centrat en una dinàmica participativa sota el títol “Del repte a l’oportunitat: treballem en xarxa!”, en què els assistents han treballat en grups per identificar reptes, barreres i oportunitats del sector en quatre àmbits: Bon govern i patronats, Aliances i xarxa territorial, Mesura d’impacte i rendició de comptes i, per últim, Comunicació i reputació.
Pel que fa a les taules de treball, els participants han aprofundit en quatre àmbits clau. A la taula de mesura d’impacte, s’ha posat de manifest que l’avaluació sovint queda relegada a un segon pla malgrat ser cada cop més exigida, i s’ha destacat la necessitat de disposar de metodologies compartides i rigoroses, així com d’integrar l’impacte com un pilar estratègic de la governança, tot superant la manca de recursos i expertesa
En l’àmbit de bon govern i patronats, s’ha subratllat la importància del compromís i implicació dels òrgans de govern, així com reptes com el relleu generacional, la comunicació amb la direcció o la formació dels patrons; entre les bones pràctiques, s’han destacat eines com la formalització de compromisos, la renovació periòdica dels membres i la creació d’espais assessors externs.
Pel que fa a la taula d’aliances i xarxa territorial, s’ha coincidit en la necessitat de reforçar la col·laboració entre fundacions i amb el teixit empresarial, així com de consolidar espais de trobada que permetin generar confiança i projectes compartits, com a via per ampliar l’impacte al territori. Finalment, a la taula de comunicació i reputació s’ha identificat un desconeixement general del sector i dificultats per guanyar visibilitat, així com el repte de comunicar millor l’impacte i construir un relat compartit que reforci la reputació, superant percepcions simplificadores com la dependència de subvencions.
Cloenda: reforçar la col·laboració per fer créixer el sector
La jornada s’ha tancat amb la intervenció de Mercè Balcells, directora de la Fundació Universitat de Lleida i vocal de la Junta Directiva de la CCF, que ha subratllat que “trobades com aquesta són clau per conèixer-nos millor, generar confiança i construir aliances que permetin fer créixer el sector fundacional al territori”.
Carles Massot ha posat punt final a l’acte agraint la participació de les fundacions, l’acollida de la Fundació Orfeó Lleidatà i les aportacions dels ponents, i ha remarcat la voluntat de la Coordinadora de continuar escoltant el sector per enfortir el món fundacional català.
El sector fundacional a Lleida
A les comarques de Lleida, el sector fundacional té una presència notable amb 115 fundacions actives, que donen feina a 2.624 persones i compten amb la col·laboració de 1.050 persones voluntàries. L’any 2023, les fundacions lleidatanes van prestar prop de 170.000 serveis a persones beneficiàries, la qual cosa suposa una contribució directa a la cohesió social i al desenvolupament del territori.
Com passa amb el cas de les fundacions de Tarragona i Girona – i a diferència del que succeeix a la província de Barcelona, on hi ha una gran concentració de fundacions – a Lleida cada fundació tendeix a tenir un abast més ampli, oferint múltiples serveis per arribar a les necessitats del seu entorn. Es tracta d’un model multifuncional, que respon a la necessitat de compensar la menor densitat institucional i la manca d’alternatives públiques o privades, assumint així un rol més central i polivalent en la cobertura social i comunitària del territori.
Compartim la notícia de Lleida TV sobre la trobada:
Publiquem un nou Apunt de l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.
En el context de la recent Diada de Sant Jordi, aquest nou Apunt de l’Observatori de Fundacions posa el focus en les 811 fundacions que tenen la cultura com a àmbit principal d’activitat a Catalunya, amb dades clau que expliquen el seu pes en el sector cultura del país.
* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.
En un context marcat per múltiples crisis —socials, econòmiques, polítiques i mediambientals—, la realitat amb què treballen les fundacions és cada cop més complexa. La diversitat de situacions i trajectòries vitals requereix eines d’anàlisi que permetin entendre millor les desigualtats i donar-hi resposta de manera més ajustada.
En aquest marc, la perspectiva interseccional esdevé clau. Aquest enfocament analitza com diferents eixos de desigualtat —com el gènere, l’edat, la classe social, l’origen, la discapacitat o l’orientació sexual— es creuen i condicionen les experiències de les persones.
Malgrat que és un concepte cada cop més present en el debat públic i en algunes polítiques, el principal repte continua sent com aterrar-lo en la pràctica quotidiana de les entitats.
Amb aquest objectiu, el proper Cafè de l’Àmbit Social – en format telemàtic i amb inscripció gratuïta – abordarà una experiència concreta i aplicada:
Es presentarà el projecte “Interseccionalitat de trinxera”, impulsat per la Fundació Acció Social Infància (FASI), que explora com incorporar aquesta mirada en el treball directe amb persones.
La sessió comptarà amb la participació d’Alzira Cortacans Rotger, antropòloga especialitzada en gènere i responsable del projecte.
A partir d’un treball de camp en Cases d’Infants, la iniciativa analitza fins a quin punt els equips integren la perspectiva interseccional i proposa línies de treball concretes i replicables per avançar en aquesta direcció, també en altres àmbits més enllà de la infància.
La sessió combinarà:
Una introducció clara al concepte d’interseccionalitat
La presentació del projecte i els seus aprenentatges
Un espai de reflexió per ajudar cada fundació a identificar com incorporar aquesta mirada en la seva realitat
09.30 h Benvinguda i presentació
Carles Massot – Responsable de Comunitat i Aliances estratègiques de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
09.35 h “Interseccionalitat de trinxera”
Alzira Cortacans Rotger – Antropòloga especialitzada en gènere i responsable del projecte.
10.35 h Debat i torn obert de preguntes
11.00 h Fi de la sessió
Es tracta d’una proposta especialment útil per a entitats que treballen amb col·lectius diversos o en contextos de vulnerabilitat, però amb aprenentatges aplicables a qualsevol àmbit d’actuació.
Què passa quan una persona decideix fer un donatiu de 100 euros a una entitat que investiga l’ELA? En què es tradueix que una empresa aposti per la cultura local i es converteixi en mecenes d’un artista emergent? Què implica que una fundació construeixi un hospice pediàtric gràcies a donacions privades?
Totes aquestes situacions tenen un denominador comú: la implicació directa de la ciutadania en la millora del seu entorn. Una manera de participar activament en la vida social, cultural i científica del país. Això és el mecenatge. Això és la filantropia.
Catalunya ha estat històricament un país amb una societat civil compromesa, capaç d’organitzar-se i donar resposta a necessitats col·lectives. El nostre teixit associatiu i fundacional —amb centenars d’organitzacions actives en àmbits com l’acció social, la cultura, la salut o la recerca— ha contribuït de manera decisiva a vertebrar el territori i a generar cohesió social des de la proximitat.
Aquest compromís, però, necessita eines. I aquí és on entra el marc normatiu.
En l’àmbit estatal, la recent reforma de la Llei de mecenatge ha demostrat que és possible arribar a acords i avançar. Es tracta d’un pas positiu, fruit de la feina sostinguda del tercer sector i de la interlocució amb les institucions i el poder legislatiu, que contribueix a incentivar la filantropia i reconèixer el paper de la societat civil.
Però, i a Catalunya? A dia d’avui, el nostre país encara no disposa d’una llei pròpia de mecenatge. Sabem que hi ha un treball avançat, però el recorregut legislatiu encara és llarg. Des d’abril de 2025, el procés es troba paralitzat a l’espera que el Govern faci públic el text de l’avantprojecte de llei i el sotmeti al tràmit d’audiència i informació pública.
És legítim preguntar-se: per què anem tan tard?
A Catalunya existeixen incentius fiscals autonòmics per a determinats àmbits —com la promoció de la llengua, el medi ambient o la recerca—, però aquests beneficis no arriben a les altres finalitats d’interès general, com l’acció social, l’educació, la salut o la cultura, per posar alguns exemples.
Aquesta situació genera una asimetria difícil de justificar. Si bé és positiu incentivar determinades causes, no podem obviar altres pilars fonamentals del nostre model de país. No reconèixer-les de manera equitativa en el sistema d’incentius fiscals limita el potencial de la filantropia i redueix la capacitat de mobilització de recursos privats en àmbits clau per al benestar col·lectiu.
L’experiència internacional és clara. Als països on s’han desenvolupat marcs fiscalment atractius per al mecenatge, s’ha produït un efecte multiplicador: més acció social, més cultura, més recerca. Però també més ocupació, més activitat econòmica i, en definitiva, més retorn per al conjunt de la societat. Fomentar la filantropia no és només una qüestió de solidaritat; és també una aposta estratègica per al desenvolupament del país.
Per això, Catalunya necessita —i mereix— una llei de mecenatge pròpia. Una llei ambiciosa, que reculli la pluralitat del nostre teixit cívic i comunitari, que reconegui el valor de tots els àmbits d’actuació i que incentivi de manera efectiva la participació de la ciutadania.
No partim de zero. Hi ha consens. Hi ha experiència. Hi ha voluntat de tots els actors del mecenatge. El que falta ara és decisió política.
És el moment que el Govern escolti el sector, acceleri el procés legislatiu i faci pedagogia sobre la importància del mecenatge. Perquè impulsar la filantropia no és només afavorir les entitats: és construir un país més just, més cohesionat i amb més capacitat de respondre als reptes col·lectius.
El proper 7 de maig, El Círcol de Reus acollirà la jornada “Reptes i oportunitats en captació de fons privats”, una trobada adreçada a entitats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb l’objectiu de compartir experiències, generar xarxa i explorar noves vies de finançament.
La sessió, que tindrà lloc de 9.30 h a 12 h, està organitzada per la plataforma Fundraising.cat, l’Associació de Professionals del Fundraising de Catalunya, i vol esdevenir un espai pràctic i inspirador per a fundacions i associacions que vulguin reforçar la seva estratègia de captació de recursos en un context cada cop més exigent.
La jornada, que compatarà amb la participació de Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions, s’estructura en dos blocs diferenciats. En primer lloc, una taula rodona abordarà els principals reptes i oportunitats en la captació de fons privats al territori, amb la participació de:
Jordi Cervera, esportista i secretari de Swim for ELA
Misericòrdia Boqué Tosas, responsable de la Comissió Social de la Fundació Privada Reddis
M. Dolors Olivé Vernet, coordinadora del projecte “Impuls social”
Silvina Vázquez, directora de l’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions
La taula serà moderada per Juan Mezo, membre de l’Associació de Professionals del Fundraising, aportant una mirada experta i transversal sobre el sector.
En una segona part, la jornada inclourà el taller “La porta d’entrada als fons privats: revisar, planificar, actuar”, una sessió pràctica orientada a ajudar les entitats a analitzar el seu punt de partida i identificar oportunitats concretes per captar fons privats. El taller anirà a càrrec d’Irene Borràs, consultora i formadora de CAUSES.
La Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) hi participa com a entitat col·laboradora, reforçant així el seu compromís amb el suport a les fundacions i el foment d’espais de trobada, aprenentatge i treball en xarxa. En aquest sentit, la jornada s’alinea amb la missió de la CCF de generar coneixement, compartir bones pràctiques i contribuir a la professionalització del sector .
Aquesta trobada és una oportunitat per a les fundacions del territori per connectar, aprendre i avançar cap a models de finançament més sòlids i diversificats.
El pròxim 11 de maig, Business With Social Value celebrarà una nova edició, consolidant-se com una plataforma clau que connecta organitzacions amb un enfocament social i sostenible amb entitats, institucions, organismes i empreses mercantils.
Bona part dels participants que exposen els seus productes i serveis al BWSV són fundacions i altres entitats no lucratives que donen feina a col·lectius en risc d’exclusió. Com en edicions anteriors, des de la CCF col·laborem amb aquest esdeveniment, que tindrà lloc al Palau de Congressos de Catalunya (Avinguda Diagonal 661, Barcelona).
Com participar-hi?
Els actes són gratuïts amb un ampli programa que inclou xerrades i dinàmiques de participació per impulsar el contacte i la creació de sinergies entre les persones assistents. És imprescindible la inscripció prèvia per participar en aquesta trobada.
A Catalunya, més de 700.000 persones –el 9% de la població– tenen algun tipus de discapacitat reconeguda. Les barreres físiques, sensorials o cognitives continuen limitant l’accés a serveis, a la informació i als espais de participació. Aquesta realitat contrasta amb el que estableix la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat: totes les persones han de poder participar plenament en la societat en igualtat de condicions. Aquest principi també s’ha incorporat al marc legal estatal i català en matèria d’accessibilitat universal. L’accessibilitat és una condició imprescindible per garantir l’exercici dels drets.
De les barreres arquitectòniques a l’accessibilitat universal
Durant molt temps, parlar d’accessibilitat significava, sobretot, eliminar barreres arquitectòniques. Les rampes, ascensors o adaptacions físiques als edificis són elements imprescindibles per garantir la mobilitat i l’autonomia de moltes persones. Amb el temps, el concepte va incorporar també l’accessibilitat sensorial, amb mesures que permeten que persones amb discapacitat auditiva o visual puguin accedir a la informació, a la cultura o als serveis.
I, ja en els darrers anys, ha emergit amb força una dimensió que durant molt temps havia quedat menys visible: l’accessibilitat cognitiva. Durant molt temps, la discapacitat intel·lectual s’ha contemplat amb una certa mirada paternalista que, sota la voluntat de protegir, ha acabat excloent moltes persones de la participació plena en la vida social. Avui sabem que garantir la comprensió de la informació, dels procediments i dels entorns és tan essencial com eliminar barreres físiques.
Eines com la lectura fàcil o l’escriptura clara han representat un avenç important, aconseguint que els textos i els continguts siguin comprensibles per a persones amb discapacitat intel·lectual, però també per a moltes altres persones amb deteriorament cognitiu o a un menor domini de la llengua. Amb el temps, s’ha fet evident que l’accessibilitat cognitiva contribueix a construir una societat més accessible per a tothom.
A més, aquests processos generen també oportunitats d’inclusió laboral. La validació de textos en lectura fàcil requereix la participació de persones amb discapacitat intel·lectual que revisen si els continguts són realment comprensibles, una tasca que obre noves vies d’ocupació i participació activa en la societat.
L’accés a la justícia és discriminatori?
Hi ha àmbits, com l’accés a la justícia, en què garantir l’accessibilitat és especialment crític. La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat estableix que els estats han d’assegurar que tothom pugui participar en els procediments judicials en igualtat de condicions. I, per això, s’ha previst la figura del facilitador processal, un professional que ajuda les persones amb discapacitat a comprendre el procés judicial i a participar-hi adequadament. Tot i això, l’aplicació efectiva d’aquesta normativa encara és limitada, i es fa evident la distància entre el reconeixement formal dels drets i la seva garantia real.
El paper de les fundacions i del tercer sector
L’accessibilitat va més enllà de la norma, i necessita també cultura institucional i responsabilitat col·lectiva. Crear entorns accessibles implica revisar processos, adaptar espais, repensar la comunicació i incorporar noves eines i metodologies dins les organitzacions. És un esforç que requereix recursos i voluntat, però sobretot un compromís ètic amb la igualtat i la dignitat de totes les persones.
Precisament, el passat 19 de març vam tenir l’oportunitat de conèixer experiències i bones pràctiques impulsades per fundacions i altres entitats que treballen per crear entorns més accessibles, en el context d’una jornada organitzada per la Comissió de l’Àmbit Social de la Coordinadora Catalana de Fundacions. Les entitats del tercer sector tenen, en aquest sentit, un paper especialment rellevant. Sovint són aquestes organitzacions les que, des de la proximitat amb les persones i el seu arrelament al territori, identifiquen barreres i impulsen iniciatives per superar-les. Aquesta capacitat d’innovació social permet impulsar solucions que després poden ser adoptades o ampliades per altres actors socials i institucionals.
Una societat accessible és una societat millor, també per a tu
Al capdavall, parlar d’accessibilitat és parlar del tipus de societat que volem construir. Perquè l’accessibilitat va molt més enllà de les rampes. Implica garantir que la informació sigui comprensible, que els serveis siguin utilitzables i que totes les persones puguin participar plenament en la vida social, cultural, educativa i laboral, en igualtat de condicions.
Quan els entorns són accessibles, no només milloren les condicions de vida de les persones amb discapacitat: es construeixen espais més comprensibles, més amables i més justos per a tothom. És així com es fan efectius els drets i com avancem cap a una societat que no deixi ningú enrere.
El pròxim 29 d’abril, les fundacions de les comarques lleidatanes teniu una cita ineludible a l’auditori de l’Orfeó Lleidatà. Us convidem a una trobada multisectorial —adreçada a fundacions de tots els àmbits: cultura, àmbit social, educació, salut, recerca… — que té com a objectius.
Afavorir la creació de vincles entre fundacions de diferents àmbits
Crear un espai de reflexió i diàleg sobre els reptes del sector
Fomentar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiquesen la gestió i la governança dels patronats.
Donar visibilitat a la tasca i la diversitat del món fundacional i al seu impacte social
Copsar els vostres interessos i necessitats
T’hi esperem!
PROGRAMA
09.30 h Recepció i cafè de benvinguda
10.00 h. Salutació de benvinguda
Antoni Soliva – President de la Fundació Orfeó Lleidatà
Eugènia Bieto – Presidenta de la CCF
Montse Parra – Directora del Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura
Representant de l’Ajuntament de Lleida
Sandra Castro – vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida
10.25 h. L’ecosistema fundacional lleidatà i la CCF com a catalitzador del potencial col·lectiu
Silvina Vázquez – Directora de l’Observatori de Fundacions de la CCF
Sara Pérez – Gerenta de la CCF
10.55 h. Taula Rodona “Com estan impactant les fundacions a les comarques lleidatanes?”
Fundació Agrotecnio – José Antonio Bonet, director
Fundació Arrels Sant Ignasi de Loiola – Rosa Majoral, directora.
Fundació Canals d’Urgell – Maribel Pedrol, gerent
Fundació Comunitària Raimat Lleida – Elena de Carandini, presidenta.
Fundació Guillem Viladot – Pau Minguet, gerent
Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Dr. Pifarré – Dr. Diego Arango, director.
11.55 h. Pausa cafè
12.35 h. Del repte a l’oportunitat: treballem en xarxa!
13.20 h. Posada en comú de les conclusions dels grups de treball
13.50 h. Cloenda
Mercè Balcells – Directora de la Fundació UdL i vocal de la Junta Directiva de la CCF
14.00 h. Fi de l’acte
Conductor de l’acte i moderador de la taula rodona: Carles Massot, Comunitat i Aliances Estratègiques de la CCF
Aquesta jornada compta amb la col·laboració de la Fundació Orfeó Lleidatà i la Fundació Universitat de Lleida.
