Autor: Carles Barbero

El passat 22 d’octubre vam celebrar al Museu Picasso de Barcelona la quarta edició de la Trobada Intercomissions i Junta Directiva de la CCF, un espai anual per compartir coneixement, abordar reptes comuns i reforçar els vincles entre fundacions de diferents àmbits.

Amb el títol «IA i fundacions: oportunitats, aplicacions pràctiques i límits», la jornada va reunir membres de les sis comissions sectorials i de la Junta Directiva per reflexionar sobre com incorporar la intel·ligència artificial a les organitzacions amb criteri, responsabilitat i coherència amb la missió fundacional.

La temàtica responia a l’interès expressat pels mateixos participants en una enquesta prèvia: comprendre millor les possibilitats d’aquesta tecnologia, identificar aplicacions útils i abordar els interrogants ètics, jurídics i organitzatius que planteja.

Les fundacions davant d’una transformació social

Sara Pérez, gerenta de la CCF, va obrir la jornada donant la benvinguda a les persones assistents i posant en context aquesta quarta edició de la trobada, que afavoreix l’intercanvi d’experiències i la col·laboració entre les comissions d’Educació, Àmbit Social, Tecnologia i Recerca, Cultura, Salut i Universitàries, i la Junta Directiva.

L’acte va ser conduit per Carles Massot, responsable de Comunitat i Aliances de la CCF, i va començar amb la conferència marc «IA i societat: el paper de les fundacions davant d’una nova revolució», a càrrec del Dr. Manel Sanromà, professor honorari de la Universitat Rovira i Virgili i president de CIVICAi.

Sanromà va situar el debat en la dimensió social d’aquesta transformació i va interpel·lar directament el sector fundacional sobre el seu paper en aquest nou escenari: «Les fundacions teniu un paper clau en la revolució social que està provocant la IA. La reinvenció i la vocació de permanència forma part del vostre ADN.»

La seva intervenció va obrir una reflexió sobre la capacitat de les fundacions per afrontar el canvi i orientar les possibilitats de la IA cap a les necessitats de la societat, des dels valors i les finalitats que les defineixen.

La jornada també va comptar amb el Dr. Xavier Vilasis i Cardona, catedràtic a La Salle – Universitat Ramon Llull i membre del Consell Rector de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial, que va posar l’accent en la importància d’incorporar la IA amb criteri, partint de necessitats concretes de les fundacions i mantenint la supervisió humana per valorar la qualitat i la utilitat dels resultats.

Quatre mirades per portar la reflexió a la pràctica

Les persones assistents van participar en diverses dinàmiques sobre quatre àmbits de treball: Captació de fons i Impacte, Governança i legalitat, Eficiència i Persones.

Amb l’acompanyament de Manel Sanromà i Xavier Vilasis i Cardona, els grups van compartir experiències, inquietuds i propostes sobre les aplicacions de la IA i les condicions necessàries per fer-ne un ús responsable. La participació de fundacions de diferents sectors va permetre contrastar realitats i identificar reptes que travessen el conjunt del món fundacional.

Els debats van fer emergir una idea transversal: l’eficiència que pot aportar la IA adquireix valor quan es tradueix en un millor compliment de la missió de l’entitat. Reduir la càrrega administrativa pot alliberar temps per a l’atenció a les persones, la reflexió i la innovació. Alhora, les possibilitats de personalitzar serveis, anticipar necessitats i establir noves connexions obren oportunitats que van més enllà de fer les tasques més ràpidament.

Criteri humà, confiança i responsabilitat

La posada en comú va posar de manifest que l’adopció de la IA requereix preservar els elements que sostenen la confiança en les fundacions. L’acompanyament a les persones, les relacions amb els donants i les comunicacions sensibles continuen demanant presència i criteri humans.

En aquest sentit, una de les reflexions recurrents va ser que la responsabilitat final de les decisions no es delega: els professionals i les institucions han de validar els resultats i mantenir la supervisió sobre els usos que poden tenir conseqüències rellevants per a les persones.

La protecció de dades, la confidencialitat i la necessitat de disposar de criteris sobre les eines autoritzades també van ocupar un lloc central en les converses. Igualment, els grups van assenyalar la importància d’avaluar la qualitat de les dades i dels resultats, així com els possibles biaixos o exclusions que es puguin generar.

Les aportacions van evidenciar, a més, que incorporar la IA és un repte del conjunt de l’organització. Cal formació i acompanyament per als equips, implicació dels òrgans de govern i una orientació institucional que ajudi a ordenar-ne els usos. Les diferències de recursos i capacitats entre fundacions reforcen també el valor de compartir coneixement, experiències i eines accessibles.

Compartir aprenentatges per avançar plegats

En la sessió plenària, Carles Massot va compartir les conclusions finals de les dinàmiques, recollint les principals coincidències dels debats i les qüestions que continuen obertes. Entre aquestes, mesurar l’impacte real de la IA; aprofitar el temps estalviat, quin grau d’automatització és adequat en les relacions personals i com evitar que les diferències de capacitat es converteixin en una nova bretxa entre organitzacions.

La trobada va comptar també amb la intervenció de Maria Vilassó, gerent del Museu Picasso, que va compartir els orígens del museu i va destacar l’estreta vinculació de Picasso amb Barcelona i la importància de la seva figura per a la ciutat. També va posar en valor l’impacte de la fundació en la vida cultural barcelonina, tot acostant les persones assistents a la trajectòria i la missió de la institució que ens acollia.

Des de la CCF agraïm al Museu Picasso l’acollida i a totes les persones participants la seva contribució a una jornada de reflexió i aprenentatge compartit.

La quarta Trobada Intercomissions va reforçar el valor de trobar-nos entre fundacions de diferents àmbits per donar resposta a reptes comuns.

Aquesta quarta edició també va incorporar una novetat metodològica: per primer cop, vam utilitzar eines digitals per recollir les aportacions dels grups i el suport de la IA per agilitzar-ne la síntesi i l’elaboració de les idees força i les conclusions, amb revisió de l’equip de la CCF. Això ens va permetre compartir amb les fundacions un primer document de conclusions abans d’acabar la jornada. Actualment, estem completant i revisant aquesta versió preliminar per oferir a les fundacions associades un recurs pràctic que les ajudi a identificar oportunitats d’aplicació de la IA en el seu dia a dia i criteris per fer-ne un ús responsable.

Davant les possibilitats que obre la intel·ligència artificial, el sector comparteix un horitzó: convertir-les en més impacte, més confiança i més capacitat per respondre a les necessitats de la societat.

Una tecnologia transformadora serà un avenç per al sector si enforteix la seva missió.

---

Vols veure més fotos de la jornada? Fes una ullada al nostre àlbum de Flickr!

En l’àmbit social, conèixer els recursos disponibles i poder orientar les persones cap als serveis que millor poden donar resposta a les seves necessitats és una part essencial de l’acompanyament. Alhora, la diversitat de recursos existents, la dispersió de la informació i la necessitat de mantenir-la actualitzada poden dificultar aquesta tasca en el dia a dia de les entitats.

Des de la Comissió de l’Àmbit Social de la CCF volem donar a conèixer iniciatives que puguin ser útils per a les fundacions i facilitar l’intercanvi d’experiències i coneixement entre les entitats del sector.

En aquest nou Cafè de l’Àmbit Social, coneixerem la Soliguia, una plataforma que facilita la consulta i localització de recursos socials i que pot ajudar professionals i entitats a accedir de manera més àgil a la informació necessària per orientar i acompanyar les persones.

Durant la sessió, Jara Mena, coordinadora de Soliguia Girona, ens presentarà la Soliguia, el seu funcionament, les principals funcionalitats de la plataforma i les possibilitats que ofereix per al dia a dia de les organitzacions socials.

Comptarem també amb Fundació QUAVI, que compartirà la seva experiència amb la Soliguia: com l’han incorporat, quin ús en fan i quins aprenentatges n’han extret.

Acabarem la sessió amb un torn obert de preguntes i debat per resoldre dubtes, compartir experiències i aprofundir en les possibilitats que ofereix la plataforma.

PROGRAMA

09.30 h Benvinguda i presentació

• Carles Massot – Responsable de Comunitat i Aliances estratègiques de la Coordinadora Catalana de Fundacions.

09.35 h “Soliguia: presentació de la plataforma”

• Jara Mena – Coordinadora Soliguia Girona: Presentació del funcionament, les principals funcionalitats i les possibilitats d’ús per part de professionals i entitats socials.

10.20 h Experiències d’ús de la Soliguia: Experiència pràctica en la incorporació i l’ús de la plataforma.

• Lídia Campàs Carbonell – Gerent de la Fundació QUAVI

10.30 h Debat i torn obert de preguntes

11.00 h Fi de la sessió

Us animem a inscriure-us a la sessió i descobrir la plataforma digital i gratuïta que reuneix i geolocalitza els recursos socials del país!

La digitalització és ja una realitat plenament integrada en el dia a dia de les fundacions. L’ús intensiu de dades, eines tecnològiques i solucions basades en intel·ligència artificial obre noves oportunitats, però també planteja reptes importants en matèria de protecció de dades, seguretat de la informació i compliment normatiu.

La digitalització és ja una realitat plenament integrada en el dia a dia de les fundacions. L’ús intensiu de dades, eines tecnològiques i solucions basades en intel·ligència artificial obre noves oportunitats, però també planteja reptes importants en matèria de protecció de dades, seguretat de la informació i compliment normatiu.

Amb l’objectiu d’abordar aquestes qüestions des d’una mirada pràctica i adaptada a la realitat del sector fundacional, el dijous 19 de novembre de 2026 organitzem una nova sessió del Canal Jurídic, amb la participació de Cristina Vallejo Ruiz, sòcia de l’àrea de consultoria d’ADN Versa; Lorena Gutierrez Cillero, consultora sènior de compliment normatiu i sostenibilitat d’ADN Versa; i Manuel Morales Ruiz, director tècnic i corredor d’assegurances de Versa ADN. Durant la sessió analitzarem com interactuen el RGPD, la ciberseguretat i la regulació europea en matèria d’IA, així com els principals riscos legals i operatius que poden afectar les fundacions en l’ús de tecnologies digitals.

La sessió també posarà el focus en el paper de les fundacions com a desplegadores de sistemes d’IA, és a dir, com a entitats que utilitzen aquestes eines en la seva activitat, encara que no les hagin desenvolupat. A partir d’exemples i recomanacions operatives, s’oferiran criteris per avançar cap a una implantació segura, proporcionada i conforme a la normativa.

Aquesta sessió en línia és un servei exclusiu per a les fundacions associades a la CCF. Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquest webinar, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres enviant un correu a info@ccfundacions.cat o trucant al 934 881 480.

A continuació, pots consultar el contingut detallat de la sessió:

PROGRAMA

• 09.30 h Benvinguda i presentació
  Helena Solano – Responsable dels serveis jurídics de la Coordinadora Catalana de Fundacions

• 09.35 h Protecció de dades, ciberseguretat i IA: claus de compliment normatiu per a les fundacions
  
  • Cristina Vallejo Ruiz – Sòcia de l’àrea de consultoria d’ADN Versa.
  • Lorena Gutierrez Cillero – Consultora sènior de compliment normatiu i sostenibilitat d’ADN Versa.
  • Manuel Morales Ruiz – Director tècnic i corredor d’assegurances de Versa ADN.

• 10.15 h Torn obert de paraules i resolució de dubtes

• 10.30 h Fi de la sessió

---

Canal Jurídic de la CCF: aquesta sessió forma part dels webinars periòdics que oferim a les fundacions associades des del Canal Jurídic de la CCF, un servei d’informació continuada sobre normatives que afecten les fundacions que té com a objectius:

• Fer pedagogia sobre temes jurídics de forma accessible i de la mà de persones expertes.
• Refrescar coneixements essencials per verificar que les fundacions estan al dia de les seves obligacions legals.
• Facilitar eines i recursos per al compliment de les obligacions legals que afecten el món fundacional.

El vostre patronat està desplegant tot el seu potencial per impulsar la fundació?

Un patronat efectiu no només compleix amb les seves responsabilitats: comparteix una visió, té clars els seus rols i contribueix activament a orientar el futur de la fundació.

Per ajudar els patronats a avançar en aquesta direcció, des de la Coordinadora Catalana de Fundacions oferim “Patronat en acció: claus pràctiques per potenciar la governança de la Fundació”, una formació-acompanyament totalment adaptada a la realitat de cada entitat.

Quan us pot ser especialment útil?

Aquesta formació pot ser un bon punt de partida si:

• Esteu renovant o incorporant nous membres al patronat.
• Sou una fundació de nova creació i voleu construir unes bones bases de governança.
• Fa temps que el patronat treballa conjuntament i necessiteu revisar i realinear rols, funcions i dinàmiques.
• Voleu activar una reflexió compartida, detectar àrees de millora i impulsar canvis concrets.

Què us pot aportar aquesta formació?

La sessió parteix de la realitat del vostre patronat i combina reflexió, debat, eines pràctiques i l’experiència dels mateixos participants, guiats per experts que compten amb una llarga trajectòria en acompanyar aquests processos amb patronats: Frederic Cusí i Marc Botella, socis, consultors i formadors d’Inpacte, consultoria social i de Governança Efectiva.

El procés de formació s’articula en tres moments claus:

Diagnosi i reflexió prèvia → Sessió presencial a mida → Recomanacions posteriors per continuar avançant

Feu del patronat un motor per a la vostra fundació!

📩 Escriviu-nos a formacio@ccfundacions.cat i, sense cap compromís, us farem arribar una proposta adaptada a les necessitats del vostre patronat.

I si teniu altres necessitats formatives, posa’t en contacte amb nosaltres i dissenyarem una proposta a mida que doni resposta als reptes específics de la vostra fundació!

Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions celebrem que la Proposició de llei de foment del mecenatge hagi superat avui, 7 d’octubre, el debat de totalitat al Parlament de Catalunya amb un suport ampli. Aquest avenç dona continuïtat a una iniciativa que pot contribuir a reforçar els recursos de les fundacions i del conjunt d’entitats no lucratives, i ampliar la seva capacitat d’impulsar activitats d’interès general.

El debat de totalitat és un dels primers passos de la tramitació i encara queda recorregut parlamentari. Per això, demanem que el consens es concreti en una tramitació àgil i prioritària, amb un calendari que permeti disposar de la llei en els pròxims mesos. En aquest sentit, juntament amb altres entitats, ja hem sol·licitat als grups parlamentaris que la iniciativa es tramiti pel procediment d’urgència.

Una llei ambiciosa, transversal i aplicable

De cara a les pròximes fases, defensem una llei que reconegui la diversitat del teixit no lucratiu i estengui els incentius al conjunt de finalitats d’interès general. L’acció social, la salut, l’educació, la cultura, la recerca o el medi ambient, entre d’altres, han de trobar en aquest marc noves oportunitats per mobilitzar recursos i sumar complicitats.

Considerem que la futura norma també ha de facilitar que més persones i empreses s’impliquin en aquests projectes. El mecenatge és una expressió de compromís cívic i de participació en el bé comú, que cal fer accessible tant a través de petites aportacions com de col·laboracions de més dimensió.

Perquè aquest potencial es tradueixi en resultats, reclamem un marc clar i comprensible, que aporti seguretat jurídica a les entitats i als donants, faciliti els tràmits i disposi dels recursos necessaris per garantir-ne l’aplicació. Demanem que l’agilitat parlamentària vagi acompanyada del rigor i de l’escolta del sector.

Més recursos per reforçar la contribució de les fundacions

Per a les fundacions, fomentar el mecenatge significa ampliar i diversificar les fonts de finançament, reforçar la sostenibilitat dels projectes i establir vincles més sòlids amb la ciutadania i les empreses. Aquests recursos es transformen en atenció a les persones, oportunitats educatives, recerca, creació cultural i respostes als reptes socials i ambientals.

El debat ha comptat amb la presència de representants dels principals agents que fa anys que treballem per impulsar un marc legislatiu per al mecenatge a Catalunya: la Fundació Catalunya Cultura, representada per la seva directora, Maite Esteve; el Consell del Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovació de Catalunya, representat per la seva presidenta, Ainhoa Grandes, i la seva secretària, Glòria Oliver, que també és vicepresidenta primera de la Coordinadora Catalana de Fundacions; i, per part de la CCF, també hi ha assistit la nostra gerenta, Sara Pérez.

Des de la CCF continuarem col·laborant i aportant el coneixement i l’experiència del sector al Govern i als grups parlamentaris per contribuir a una llei útil i adaptada a les necessitats del país. Celebrem el pas d’avui i demanem que tingui continuïtat amb la prioritat que mereix aquesta reivindicació històrica.

Més de 500 persones han participat en la desena edició de DEMOS, la trobada de referència del sector fundacional a l’Estat, que per primera vegada s’ha celebrat a Barcelona. Impulsat per l’Asociación Española de Fundaciones (AEF), DEMOS 2026 ha comptat enguany amb la col·laboració de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) i ha convertit Barcelona, durant dos dies, en un espai de trobada, reflexió i connexió entre fundacions, professionals, persones expertes i representants de la societat civil.

Els dies 30 de setembre i 1 d’octubre, l’Auditori ONCE Catalunya, diferents fundacions i equipaments de la ciutat i el CosmoCaixa han acollit la 10a edició de DEMOS, sota el lema “Vulnerabilidades y filantropía: las fundaciones como respuesta”. Una gran oportunitat per compartir coneixement i debatre sobre qüestions com l’habitatge digne, la salut mental, la soledat, l’educació, la protecció dels drets dels infants, l’acció social, la cultura, l’acció climàtica o la inversió d’impacte.

Les dues jornades han comptat, a més, amb una participació molt activa de nombroses fundacions associades a la CCF, tant en les sessions de debat com en les visites, activitats i espais de relació. Aquesta participació ha estat un dels elements centrals de la implicació de la Coordinadora en DEMOS 2026 i ha permès donar visibilitat a l’aportació del sector fundacional català davant d’un públic d’àmbit estatal.

Per a la Coordinadora Catalana de Fundacions, la celebració de DEMOS a Barcelona ha estat una oportunitat per acostar aquesta diversitat i la força del món fundacional català a professionals i entitats procedents de diferents territoris, i per continuar reforçant la col·laboració amb l’AEF.

Una primera jornada per conèixer de prop el sector fundacional català

DEMOS va començar el 30 de setembre a l’Auditori ONCE Catalunya, amb la benvinguda oficial d’Enric Botí, delegat territorial de l’ONCE a Catalunya; Pilar García Ceballos-Zúñiga, presidenta de l’AEF, i Eugènia Bieto, presidenta de la CCF.

La trobada va servir per donar el tret de sortida a la desena edició i donar la benvinguda a Barcelona als participants arribats de diferents punts de l’Estat. En aquest mateix marc, es va presentar també el cupó de l’ONCE dedicat al Dia Europeu de Fundacions i Donants, que se celebra cada 1 d’octubre per posar en valor el paper de la filantropia i de les fundacions a Europa.

Un dels grans objectius d’aquesta primera jornada era precisament apropar els participants a la realitat de les fundacions catalanes.

Al llarg del dia es van poder conèixer de primera mà set projectes de la Fundació Pasqual Maragall, Fundación MAPFRE – Espacio KBr, Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Fundació Enriqueta Villavecchia, Fundació Tot Raval, Fundació MACBA i Fundació Catalunya La Pedrera.

A la tarda, el programa es va completar amb visites culturals a la Basílica de la Sagrada Família, Fundació Museu Picasso Barcelona, Fundació Ernesto Ventós i Fundació Joan Miró, posant també en relleu la contribució del món fundacional a la cultura i al patrimoni de Barcelona i de Catalunya.

CosmoCaixa, epicentre del debat fundacional

L’endemà, 1 d’octubre, CosmoCaixa va acollir la jornada central de DEMOS. La inauguració institucional va comptar amb la participació del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler; la segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Eugènia Gay; el subdirector general de Social de la Fundació ”la Caixa”, Marc Simón; la presidenta de l’AEF, Pilar García Ceballos-Zúñiga, i la presidenta de la CCF, Eugènia Bieto.

La gerent de la CCF, Sara Pérez, i el director general de l’AEF, Silverio Agea, van conduir la sessió del matí, mentre que Alicia Piñar Real, responsable de Relacions Institucionals i Afers Públics de l’AEF, i Carles Massot, responsable de Comunitat i Aliances Estratègiques de la CCF, ho van fer durant la tarda.

La jornada va començar amb un homenatge a Pau Casals, a càrrec del violoncel·lista Hugo Herraiz, en una iniciativa de la Fundació Comunitària Raimat Lleida amb motiu de l’Any Pau Casals.

Durant la inauguració, Eugènia Bieto va reivindicar la capacitat de les fundacions per “detectar necessitats, comprometre-s’hi i actuar”, i va recordar la dimensió del sector a Catalunya: més de 2.000 fundacions actives, més de 100.000 llocs de treball directes i prop de 40 milions de serveis prestats anualment a persones beneficiàries. Unes xifres, va subratllar, que sobretot “ens parlen de persones”.

Pilar García Ceballos-Zúñiga va destacar, per la seva banda, la tradició de participació cívica i social de Catalunya i va situar DEMOS com un espai per sortir de Barcelona “amb més coneixement, però també amb més aliances” i més capacitat de transformar la realitat.

Posar les vulnerabilitats al centre per construir respostes

Un dels primers continguts de la jornada va ser la presentació de Cartografías de la vulnerabilidad social, a càrrec de Sandra Blanch, directora de Col·laboracions i Aliances per a l’Impuls Social de la Fundació ”la Caixa”. L’estudi aporta eines per comprendre uns processos d’exclusió cada vegada més complexos i noves formes de vulnerabilitat.

A continuació, el diàleg Vulnerabilidad y sociedad: el estado de la cuestión va reunir Begoña Román, Ana Mª López, Luis Ayala, Marc Simón, María del Mar Pageo i Alberto Durán, moderats per Silverio Agea, per abordar les diferents dimensions de la vulnerabilitat i els reptes socials actuals.

Un altre dels moments destacats va ser la sessió Preservar la Europa social, en què Fundación ONCE, Fundación ”la Caixa”, Fundación MAPFRE, Cáritas Española, Cruz Roja Española i Fundación Secretariado Gitano van presentar una declaració conjunta en defensa del model social del Fons Social Europeu, amb sis garanties per preservar la inversió europea en les persones davant el Marc Financer Plurianual 2028-2034.

El programa va incloure també el debat Estado de Derecho, fundaciones y sociedad civil, amb Pol Morillas, Beatriz Martín Padura, Vicente Montes i Inés Temes, i nombroses sessions paral·leles dedicades a l’habitatge digne, l’acció climàtica, la soledat, els drets dels infants, l’acció social, la salut mental, la cultura, l’educació i la inversió d’impacte i sistèmica.

Més espais per trobar-se, compartir i crear aliances

Una de les principals novetats de la desena edició ha estat l’Àgora DEMOS, concebuda com un espai més participatiu per compartir projectes i experiències i facilitar noves connexions i possibles aliances dins del sector.

Hi van participar Fundación Verisure, Fundación Recover, Fundación Caja Navarra, El Zorro Gris, Fundación MTP, Fundación Sesé, Philea, Fundación Roberto Rivas, Fundación Universidad Alfonso X El Sabio, Fundación Kreanta, Impact Hub Madrid, Fundación Pondera Global, Fundación Mémora, Fundación Orange, Fundación Círculo Burgos, Fundación Comunicando Futuro Alejandro Echevarría, Foro NESI, Fundación Secretariado Gitano, Fundación Microfinanzas BBVA, Fundación López Rumayor i Fundación Telefónica.

DEMOS va comptar també amb la participació de Fundació Espigoladors, Museu Egipci de Barcelona i Fundación Capgemini i Sogeti Labs, amb la iniciativa El árbol inspiracional.

Dues jornades de converses, connexions i aprenentatges compartits

La cloenda va incorporar una mirada artística i social amb la representació d’El paciente invisible, una obra del grup de teatre social Grans Estrelles de la Fundació Avismón, centrada en la lluita contra l’edatisme. En el tancament, Pilar García Ceballos-Zúñiga va agrair expressament a la CCF la seva col·laboració en aquesta edició de DEMOS.

Per a la CCF, el balanç d’aquesta primera celebració de DEMOS a Barcelona va més enllà de les xifres de participació. Durant dos dies s’han multiplicat les converses, s’han creat noves connexions i s’han aprofundit relacions ja existents, tant entre les fundacions de la comunitat de la CCF com amb entitats, professionals i organitzacions procedents d’altres territoris.

En un moment de transformacions accelerades i de reptes socials cada vegada més complexos, DEMOS ha tornat a posar de manifest la necessitat de compartir perspectives, sumar coneixement i construir aliances, mantenint sempre les persones al centre.

La celebració de la desena edició a Barcelona reforça, a més, la col·laboració entre la Coordinadora Catalana de Fundacions i l’Asociación Española de Fundaciones i la voluntat compartida de continuar generant espais que contribueixin a enfortir el sector fundacional i la seva capacitat de donar resposta als reptes de la societat.

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat a La Vanguardia (1 d’octubre de 2026)

Avui, 1 d’octubre, se celebra el Dia Europeu de les Fundacions i els Donants, una jornada per fer visible la contribució de les fundacions i la filantropia a la vida de les persones. En aquest context, proposo una pregunta: què passaria si demà les fundacions deixessin de funcionar? Potser hi ha qui pensa que el seu dia no canviaria gaire.

Però què passaria si l’entitat que acull un familiar amb dependència ja no hi fos? Si el projecte que ajuda un jove amb dificultats per trobar feina tanqués?

Aquest exercici revela una realitat poc visible. L’últim estudi de Philea, la xarxa europea de fundacions i organitzacions filantròpiques, comptabilitza més de 175.000 fundacions d’interès general en 34 països europeus, amb una despesa anual conjunta de 76.000 milions d’euros. A França, la Fondation pour la Recherche Médicale finança recerca sobre malalties neurològiques i el càncer; a Portugal, la Fundação Calouste Gulbenkian impulsa l’art, la ciència i l’educació.

Si posem el focus a Espanya, hi ha més de 10.500 fundacions actives. Entre elles, Entreculturas defensa el dret a l’educació i la Fundación ONCE promou la inclusió i l’ocupació de les persones amb discapacitat. Totes treballen per finalitats d’interès general. Sovint coneixem el projecte, però ignorem que al darrere hi ha una fundació.

A Catalunya, més de 2.000 fundacions actives formen part d’aquesta realitat europea.

Sense elles, moltes persones sense llar no tindrien acompanyament per refer el seu projecte de vida; persones amb discapacitat intel·lectual perdrien suport per construir-lo amb autonomia; i famílies vulnerables tindrien més dificultats per accedir a un habitatge o a una feina. També faltaria qui acompanya emocionalment un infant amb càncer i la seva família.

En salut, perdríem alguns hospitals de referència com Sant Pau o Sant Celoni. En recerca, La Marató de 3Cat mobilitza la ciutadania i finança projectes sobre diverses malalties. En educació, centres gestionats per fundacions escolaritzen el 35,4% de l’alumnat de l’escola concertada i altres entitats ofereixen noves oportunitats a joves que han quedat fora del sistema. En cultura, pensem en el Teatre Lliure o en la Fundació Pau Casals, que preserva el llegat musical i humanista del violoncel·lista.

Segons l’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions, aquestes entitats generen a Catalunya més de 111.000 llocs de treball i presten 36,5 milions de serveis a persones beneficiàries cada any: més de 4,5 serveis per habitant.

Aquest volum mostra la capil·laritat d’un sector present arreu del país i arrelat a realitats molt diverses: fundacions com Tot Raval, Marianao, Girona Est o Roure, treballen des dels barris, coneixen les persones i mobilitzen la comunitat per respondre a necessitats concretes.

Les fundacions no resolen soles totes les necessitats col·lectives. Però canalitzen la iniciativa de la societat civil i el compromís de professionals, voluntariat, donants i patronats cap al bé comú. La seva feina complementa l’acció pública i sosté serveis essencials.

Enguany, en el 150è aniversari del naixement de Pau Casals, el seu llegat ens recorda que la pau, la justícia social i la dignitat humana poden ser defensades des de tots els àmbits. Aquest compromís inspira les fundacions arreu d’Europa. Avui, ens podem preguntar quantes vegades hem estat en contacte amb una fundació durant el darrer mes. Probablement, unes quantes i potser sense saber-ho.

Si demà les fundacions deixessin de funcionar, notaríem de seguida el buit que deixarien. Reconèixer-les i comptar amb elles és cuidar el país i l’Europa que volem ser.

 

 

Què s’espera avui d’un patronat responsable? Quins deures de supervisió tenen els patrons i com poden reforçar la confiança en la presa de decisions?

El 29 d’octubre, la nostra presidenta, Eugènia Bieto, participarà en l’esmorzar de treball Ser patró avui: responsabilitat, compliance i confiança, organitzat pel despatx Uría Menéndez.

La sessió abordarà el paper del patronat en matèria de compliment normatiu, els deures de supervisió i la responsabilitat dels patrons. També s’hi compartiran claus pràctiques per enfortir el bon govern i la presa de decisions a les fundacions.

PONENTS

• Eugènia Bieto — Presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions
• Helena Borbón — Directora general de la Fundació CARES
• Patricia Estany — Presidenta de la Fundación Quiero Trabajo

QUAN I ON?

• Data: 29 d’octubre de 2026, de 9.00 a 10.30 h
• Lloc: Auditori d’Uría Menéndez · Av. Diagonal, 514, Barcelona

 

En quin punt es troba la tramitació parlamentària del Projecte de llei? Quines implicacions pot tenir per a les fundacions prestadores de serveis socials? Quin posicionament ha defensat la CCF i quines possibilitats d’incidència continuen obertes?

La tramitació d’una llei és un procés llarg i complex, que passa per diferents fases parlamentàries i durant el qual el text inicial pot experimentar modificacions significatives.

Per aquest motiu, des de la Coordinadora Catalana de Fundacions organitzem una sessió informativa per facilitar a les fundacions el seguiment del Projecte de llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials i contribuir a comprendre’n l’evolució i les possibles implicacions per al sector.

La sessió permetrà conèixer en quin punt es troba la tramitació parlamentària, analitzar els principals aspectes del projecte i valorar el posicionament defensat per la CCF i les esmenes presentades pels diferents grups parlamentaris. També serà un espai per identificar els principals reptes que planteja el text i les possibilitats d’incidència durant les fases que resten de la tramitació.

Programa

• 16.00 h · Benvinguda i presentació de la sessió
  Josep Tresserras — Som Fundació. Representant de la Comissió de Fundacions de l’Àmbit Social de la CCF.

• 16.10 h · La visió del Tercer Sector Social: una llei clau per a la sostenibilitat de les entitats prestadores de serveis socials
  Jordi Roman — President de La Confederació.

• 16.30 h · Posicionament de la Coordinadora Catalana de Fundacions. Anàlisi i valoració de les esmenes parlamentàries
  Helena Solano — Responsable de l’Àrea Jurídica de la CCF.

• 16.45 h · Conclusions, reptes i possibilitats d’incidència
  Joan Aregio — Fundació Sociosanitària i Social Santa Tecla. Vicepresident segon de la CCF.
  Rafa Ruiz de Gauna — Fundació Pere Tarrés. Vocal de la Junta Directiva de la CCF.

• 17.15 h · Estat de la tramitació parlamentària i perspectives de la llei
  Jordi Riba — Diputat al Parlament de Catalunya i ponent relator de la llei.

• 17.30 h · Fi de la sessió

A qui s’adreça?

A les fundacions associades a la CCF, especialment a aquelles que presten serveis socials o que poden veure’s afectades per la futura llei.

Quan i on?

• Dia: dilluns 19 d’octubre de 2026
• Horari: de 16.00 a 17.30 h
• Format: en línia (Zoom)

 

 

La presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, Eugènia Bieto, ha estat nomenada membre del Ple del Consejo Superior de Fundaciones, en representació del món fundacional, segons l’ordre publicada ahir, dimarts 15 de setembre al Boletín Oficial del Estado (BOE).

Bieto, representant de la Fundació ESADE a la CCF, és una de les dues persones designades a proposta d’associacions de fundacions d’àmbit autonòmic, juntament amb Asociaciones y Fundaciones Andaluzas (AFA). En l’àmbit estatal, l’Asociación Española de Fundaciones (AEF) comptarà també amb representació al Consell. El nomenament és per un període de quatre anys, que començarà a comptar a partir de la reunió constitutiva del Consell.

El Consejo Superior de Fundaciones és un òrgan col·legiat de caràcter consultiu, adscrit al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, en el qual participen representants de l’Administració General de l’Estat, de les comunitats autònomes i del sector fundacional.

La incorporació de la presidenta de la CCF permetrà que la realitat, les necessitats i les propostes del món fundacional català siguin presents en aquest espai estatal d’interlocució. Catalunya compta amb 2.149 fundacions actives, aproximadament el 20% del total de fundacions actives a Espanya, tot i representar prop del 17% de la població estatal. A més, la densitat fundacional catalana és d’unes 269 fundacions per milió d’habitants, un 23% per sobre de la mitjana espanyola. Un sector amb una forta implantació territorial i present en àmbits tan diversos com l’acció social, la salut, l’educació, la cultura, la recerca, el medi ambient o l’habitatge.

“Aquest nomenament és una oportunitat per contribuir, des de l’experiència del sector fundacional català, als debats i decisions que afecten el conjunt de les fundacions. Volem aportar la nostra visió i, alhora, reforçar la interlocució i la cooperació entre administracions i sector fundacional per avançar cap a un marc que faciliti que les fundacions puguin desenvolupar millor la seva missió al servei de la societat”, assenyala Eugènia Bieto.

---

Aquesta informació ha estat recollida per La Vanguardia en la seva edició del 17 de setembre de 2026. Adjuntem PDF de la notícia i el destacat de la secció “Els semàfors”.