Avui, 15 de juny, s’ha constituït el Consell Institucional de la CCF, un òrgan consultiu que ens permet mantenir a prop a aquelles persones que han estat a la presidència o la vicepresidència de l’entitat i que, amb el seu saber i experiència, ens acompanyen en el present i el futur de la nostra organització.
Compartim una foto de l’acte de constitució del Consell Institucional, amb els membres que el formen actualment (d’esquerra a dreta):
Pere Fàbregas (president de 2014 a 2022)
Eugènia Bieto (presidenta des de 2022)
David Parcerisas (vicepresident de 2009 a 2014 i de 2018 a 2020)
Manel Valls (vicepresident de 2018 a 2020)
Begonya Gasch (vicepresidenta de 2014 a 2018)
Tal i com s’indica a l’article 14 dels estatuts de la CCF, el Consell Institucional escollirà un/a president/a entre els seus membres, que tindrà la seva representació. D’altra banda, es podran sotmetre al Consell Institucional tots els assumptes que la Junta Directiva estimi convenient, per tal que emeti de manera col·legiada la seva opinió o realitzi l’informe corresponent, que no tindrà caràcter vinculant.
Aquest òrgan també podrà assumir les funcions de Junta Electoral en els processos d’eleccions i ser l’organisme instructor en els procediments sancionadors previstos en l’article 4 dels Estatuts. Els membres del Consell Institucional podran ser convidats a assistir a les reunions de l’Assemblea General amb veu i sense vot.
Des d’aquí els hi agraïm la seva implicació a les persones que formen part del Consell Institucional, així com la seva gran tasca al servei de la Coordinadora Catalana de Fundacion i del món fundacional. Gràcies per ser-hi!
• Es frustra la reforma de la Llei de mecenatge 48 hores abans de ser aprovada. Després de ser ratificada al Congrés, la reforma es trobava en tràmit al Senat quan les dues Cambres es van dissoldre pel 23J
• La reforma és fruit del consens del sector i havia aconseguit pràcticament la unanimitat de tots els grups parlamentaris
• El sector fundacional, format per més de 10.000 entitats, demana formalment al Govern de l’Estat que tramiti la reforma d’una llei molt esperada pel Tercer Sector que contribuiria a millorar la qualitat de vida de milions de persones
L’aprovació de la reforma de la Llei de mecenatge s’ha aturat a causa de l’avançament de les eleccions generals del proper 23 de juliol. Aquesta reforma, aprovada al Congrés dels Diputats el 26 d’abril passat amb el suport de tots els grups parlamentaris i l’abstenció d’un únic partit (Vox), estava en tràmit d’aprovació al Senat, previst pel dimecres 31 de maig. Gràcies al consens generat a la Cambra Baixa, no s’esperava cap esmena a l’Alta, només algun ajustament tècnic. Tot i això, amb l’anunci de les eleccions per al 23 de juliol i la dissolució de les Cortes, decauen tots els projectes legislatius que no hagin superat les dues tramitacions.
Davant aquest escenari, l’única possibilitat que la reforma de la Llei de Mecenatge tiri endavant és que el Gobierno la tramiti mitjançant un decret-llei, una petició que exigim les entitats no lucratives, a causa del caràcter econòmic d’aquesta norma. Convé destacar que les entitats comptàvem amb ella per formular els nostres pressupostos del 2024.
Per a Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, “la llei que s’anava a aprovar aportava avanços de gran impacte com l’increment de la base de deducció en les donacions de les persones físiques, que passaria de 150 a 250 euros, o la incorporació de la donació de serveis, canvis que contribuirien a millorar el finançament de les organitzacions que treballen per al benestar de la ciutadania”.
Per la seva banda, el president de l’Asociación Española de Fundaciones (AEF), Javier Nadal, apunta que “sent realistes, reprendre aquesta reforma significarà tornar a iniciar el tràmit parlamentari, fet que portaria més d’un any i retardaria la seva entrada en vigor almenys fins al 2025. Es tracta d’una reforma de nou articles que té, no obstant això, un impacte positiu per al sector”.
Aquesta és una reforma llargament esperada que aconseguia avanços no sols quantitatius (deduccions) sinó qualitatius. S’incorporaven al nostre ordenament noves figures del mecenatge que ja existeixen en altres països, com el mecenatge de recompensa, molt rellevant per al sector cultural, el mecenatge de competències, que reconeix els professionals i empreses que dediquen el seu temps, així com una millora substancial del micromecenatge, tan important per a tantes ONG i per a projectes finançats per múltiples col·lectius de ciutadans, que més genuïnament contribueixen a crear societat civil.
Tot això era possible mitjançant la reforma de només nou articles de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les Entitats sense Fins Lucratius i dels Incentius Fiscals al Mecenatge, que tan sols havia tingut una reforma el 2015.
En aquest context, Glòria Oliver, presidenta de l’Asociación Española de Fundraising, posa de relleu que “un marc fiscal que incentivi la filantropia està justificat perquè augmenta el benefici social que el govern podria haver aconseguit altrament a través de la despesa directa. Les donacions filantròpiques enforteixen la societat civil, fomenten la solidaritat i redueixen la desigualtat i, per tant, s’han d’encoratjar”.
Tal i com subratlla la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve, “reclamem que la reforma s’aprovi per reial decret llei, ja que els beneficiaris són entitats que treballen en entorns de màxima necessitat i que sustenten l’Estat del benestar. Amb la modificació legislativa es feia un gran pas endavant que venia d’un consens polític total, però no defallirem perquè la societat espanyola es mereix una llei de mecenatge digna”.
Des de l’Asociación Valenciana de Fundaciones, el secretari general, Ignacio Soler, afirma que l’actual situació, més que una paralització, és un “tornar a començar inacceptable, que frustra novament les expectatives d’un sector desatès pel poder polític excepte en períodes electorals”.
Tal i com apunta Luciano Poyato, president de la Plataforma del Tercer Sector, “el mecenatge és una forma de fomentar la cohesió social, aconseguint una participació privada més gran en activitats d’interès general i, per tant, generant, enfortint i articulant més la societat civil” .
Atès que es tracta d’una llei de clar caràcter econòmic i pressupostari, bàsica per al finançament de diversos sectors en situació crítica que impacten en un importantíssim % del PIB espanyol i, ja que l’atenció als fins d’interès generals no s’atura, considerem que existeixen raons tècniques perquè aquesta modificació s’incorpori a algun dels decrets llei que es tramitaran per continuar amb l’acció del govern de l’Estat.
D’altra banda, aquesta reforma normativa és un pas rellevant en el reconeixement de la tasca imprescindible que les entitats no lucratives (ENL) realitzen a Espanya per complir els fins d’interès general. Quan parlem de filantropia i mecenatge parlem de recerca de malalties, d’inversió en educació i en cultura, de projectes mediambientals, d’inclusió de persones amb discapacitat i de moltes altres activitats que milloren la vida de la ciutadania. Les ENL duen a terme una activitat social fonamental i necessària perquè contribueixen a cobrir necessitats essencials que no atenen ni pel sector privat ni pel sector públic. Són l’expressió de l’acció filantròpica, del compromís, de l’altruisme i de la sensibilitat individual i social.
Només la despesa de les ENL en activitats d’interès general aconsegueix gairebé els 17.000 milions d’euros i, en el cas de les fundacions, en els últims 12 anys s’ha multiplicat per 2,45 el nombre de beneficiaris finals i directes de les seves activitats d’interès general. S’estima que el total del sector fundacional a Espanya va generar més de 27.000 milions d’euros de valor afegit el 2020 (2,4% PIB), i més de 550.000 llocs de treball, 3,4% del total de llocs de treball de jornada completa de l’economia espanyola. L’any 2022 van col·laborar amb alguna entitat el 39% de la població major de 18 anys.
Compartim el testimoni de Sara Pérez, gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions, en el marc de la campanya #MecenazgoAquíAhoraYA impulsada per les principals entitats del sector:
Organitzacions que recolzen la campanya #MecenazgoAquíAhoraYA
• Asociación Española de Fundaciones (AEF)
• Asociación Española de Fundraising (AEFr)
• Asociaciones y Fundaciones Andaluzas (AFA)
• Asociación Valenciana de Fundaciones
• Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI)
• Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF)
• Fundació Catalunya Cultura – Plataforma para el Mecenazgo
• Plataforma del Tercer Sector
• Red de Asociaciones de Investigadores y Científicos en el Exterior (RAICEX)
• Spain Nab – Consejo Asesor para la Inversión de Impacto
• Fundaciones de Navarra
El 8 de juny vàrem celebrar l’Assemblea General de la CCF, la trobada anual de les fundacions associades en la qual retem comptes sobre els projectes i les activitats dutes a terme per l’entitat. L’acte, que es va dur a terme al Hub Social, seu de la Fundació Jaume Bofill, va ser inaugurat per Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, qui va començar les seves paraules destacant la “importància de visibilitzar el gran impacte de les fundacions en la societat”.
A l’inici de la jornada, la presidenta va estar acompanyada per Immaculada Barral, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de la Generalitat de Catalunya, que en la seva intervenció va definir la CCF com a “soci clau que ens permet conèixer la realitat del món fundacional i disposar de xifres del sector”.
A continuació, va arribar el moment de retre comptes sobre l’activitat duta a terme durant el 2022, amb Eugènia Bieto, Carles Ribas, secretari, Maria Targa, tresorera, i Sara Pérez, gerent de la CCF, qui va posar de relleu el rol de les comissions sectorials com a “motor de l’entitat que ens connecta i ens enriqueix”. Després de l’aprovació dels comptes, es van exposar les fites més rellevants del 2022, mitjançat set “titulars” o àrees destacades:
Seguim creixent! 726 fundacions associades
Defensem les fundacions i sensibilitzem la societat
Consolidem el model de formació ‘A2: Aprèn i Aplica’
Generem coneixement amb l’Observatori de Fundacions
Comissions sectorials, el motor de la CCF
Creix l’equip tècnic de la CCF: impulsem l’àrea jurídica i la de comunicació
Nova Junta Directiva
L’assemblea va continuar amb l’exposició del Pla Estratègic 2022-2024 i els punts més destacats del pla de treball que marcaran l’activitat dels propers mesos, que s’estructura en 10 eixos estratègics, 2 eixos transversals i 70 línies d’acció. Entre d’altres coses, es va posar subratllar que una de les prioritats és “proporcionar a les fundacions associades serveis de valor afegit que donin resposta a les seves necessitats”. Tot seguit, es va donar pas al torn obert de pregunes en el qual les fundacions van poder exposar la seva visió i formular preguntes sobre la informació i les dades exposades.
Abans de donar pas al brunch-networking, Eugènia Bieto es va adreçar als assistents per fer la cloenda de l’Assemblea General, fent una valoració global de l’exercici anterior, destacant els reptes de futur de l’entitat i agraïnt a les fundacions, a les sis comissions sectorials, a la Junta Directiva i a l’equip tècnic “l’esforç, la implicació i la feina duta a terme que han permès assolir aquestes fites”. Bieto va tancar la sessió amb una reflexió sobre el paper que juguen les fundacions a l’hora de construir una societat més justa i digna: “Un món sense fundacions seria molt més trist, més fred i més dur”.
La jornada va finalitzar amb la conferència “Hackejant el futur: Tecnologia i Nou Ordre Global”, a càrrec de Xavier Ferràs, expert en innovació, professor d’Esade, conferenciant i articulista de diversos mitjans de comunicació. Ferràs va compartir la seva visió sobre l’impacte de la innovació i els avenços tecnològics més disruptius en les nostres vides i en la influència que tindran en els propers anys en àmbits com la comunicació, l’empresa o la formació, entre d’altres.
Un dels exemples més il·lustratius exposats és la irrupció de la IA (Intel·ligència Artificial) i la tecnologia del Chat GPT, el qual va definir com “la punta de l’iceberg de l’allau d’avenços tecnològics que vindran en els propers anys”. Va tancar la xerrada posant èmfasi en el fet d’innovar de forma creativa, en l’impacte que té la tecnologia en la societat a curt termini i en la importància d’adaptar-se als nous escenaris i de comptar amb recursos propis: “Els temps han canviat. No només cal saber fer bé les coses; també cal saber fer-les a prop”.
La jornada va ser tot un èxit, amb més de 100 fundacions associades i d’altres entitats que van poder participar d’un acte que és un exercici de transparència, i alhora una oportunitat per fer xarxa i crear sinergies com a agents clau del sector fundacional del país.
Àlbum de fotos: compartim una selecció de fotos, imatges que il·lustren el més destacat de la trobada i deixen constància del compromís i la diversitat de la xarxa de fundacions que formeu part de la nostra comunitat, un dels principals actius de la CCF. Fes clic al següent mosaic i accedeix al nostre compte de Flickr!
TVE Catalunya explica la importànca de la captació de fons per a les fundacions i altres entitats no lucratives. Amb motiu d’aquesta notícia, un equip de TVE ens va visitar per entrevistar la nostra gerent, Sara Pérez, qui va explicar els mecanismes que asseguran el control dels fons que reben les fundacions i la transparència a l’hora de gestionar-los. El vídeo compta també amb testimonis i imatges d’altres entitats, com la Federació Catalana del Voluntariat, la Fundació Comptal, la Fundació Portolà i la Fundació Maresme.
Us informem que la CCF i Business With Social Value (BWSV) hem signat un conveni de col·laboració per promoure la compra social entre les fundacions.
El Business With Social Value, que tindrà lloc el 2 de juny a l’Hotel Alimara (Barcelona), és un esdeveniment anual que facilita el coneixement dels productes i serveis dels Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció no lucratius entre les entitats, institucions, organismes i empreses mercantils. Des de l’edició del 2016, aquesta iniciativa afegeix l’oferta del Social & Sustainable Tourism per donar a conèixer i facilitar també el contacte amb les empreses que promouen conductes empresarials de turisme Sostenible.
Bona part dels participants que exposen els seus productes i serveis al BWSV són fundacions i altres entitats no lucratives que donen feina a col·lectius en risc d’exclusió.
La previsió és que entri en vigor l’1 de gener del 2024, data a partir de la qual serien efectius els estímuls fiscals que aporta aquesta reforma a les donacions realitzades per empreses i particulars
La Comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres la proposició de llei de reforma de la Llei de mecenatge, que va ser presa en consideració amb una amplia majoria el març del 2021. El text, una iniciativa del PDeCAT que busca modernitzar i substituir la legislació anterior en aquesta matèria incorporant nous estímuls fiscals al mecenatge i actualitzant els ja existents, ha tirat endavant amb els vots favorables de tots els partits polítics (31 vots) i l’abstenció de VOX (5 vots). Després de l’aprovació en comissió, està previst el trasllat i la votació al Senat. Una vegada s’hagi dut a terme aquest darrer tràmit, la seva entrada en vigor tindrà lloc l’1 de gener del 2024.
El marc jurídic vigent a Espanya per al mecenatge és la llei 49/2002, de 23 de desembre, que, alhora, actualitzava la llei 30/1994, de Fundacions i d’Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d’Interès General, la primera que va incorporar el terme “mecenatge”. Després de quatre intents fallits de modificació, les novetats que introdueix la reforma de la llei del mecenatge a la norma 49/2022 són les següents:
S’estimula el micromecenatge i s’incrementen els percentatges de deducció: en el cas de persones físiques, s’eleva de 150 a 250 € la base sobre la qual es pot deduir el 80% de la donació de l’IRPF i per la resta n’hi haurà un 40% de deducció (en lloc del 35% vigent). En el cas de persones jurídiques, les deduccions a l’impost sobre societats també passen del 35 al 40%. En tots dos casos, per premiar el mecenatge sostingut, la deducció augmenta al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a les persones jurídiques (tots dos ara al 40%) si, en els dos anys anteriors, s’ha fet la donació a la mateixa entitat almenys pel mateix import.
S’actualitza el concepte de donatius i donacions, incorporant-hi les donacions de serveis (assessoraments i consultoria, espais de publicitat a mitjans de comunicació, donacions destinades a la rehabilitació arquitectònica de béns d’interès cultural i donacions d’espais naturals protegits o de béns culturals d’autors reconeguts, i tota mena de cessions d’ús d’immobles). D’aquesta manera, s’equipara a altres legislacions europees en què es defineix el mecenatge més enllà de la simple transacció econòmica.
S’hi inclou l’anomenat mecenatge de reconeixement o recompensa que permet que el donant obtingui retorns simbòlics en forma de contraprestació de béns o serveis, sempre que no representin més del 15% del valor de la donació amb un límit màxim de 25.000 €.
S’amplien les modalitats d’explotacions econòmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense ànim de lucre, en les activitats següents: desenvolupament i innovació, prestacions de serveis d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social i d’ensenyament i formació professional vinculades estudiants d’altes capacitats.
Es reforça l’automatisme per aplicar exempcions de tributs de competència local als béns d’entitats sense ànim de lucre.
Aquesta reforma normativa és un pas important en el reconeixement de la tasca imprescindible que les entitats no lucratives (ENL) duen a terme a tot l’Estat per complir els fins d’interès general. Quan parlem de filantropia i mecenatge parlem de recerca de malalties, d’inversió en educació i en cultura, de projectes mediambientals, d’inclusió de persones amb discapacitat i moltes altres activitats que milloren la vida de la ciutadania. Les ENL duen a terme una activitat social fonamental i necessària perquè contribueixen a cobrir necessitats essencials no ateses ni pel sector privat ni pel sector públic. Són l’expressió de l’acció filantròpica, el compromís, l’altruisme i la sensibilitat individual i social.
L’aprovació d’aquesta reforma de la llei és el resultat del treball col·lectiu del Tercer Sector, que fa anys que la reclama, i la interlocució amb el Congrés i amb el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. L’Associació Espanyola de Fundacions (AEF) va liderar la campanya #MecenazgoAquíYAhora, una iniciativa que compta amb la col·laboració de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), l’Asociación Española de Fundraising (AEFr), Asociaciones y Fundaciones Andaluzas (AFA), l’Asociación Valenciana de Fundaciones, el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI), la Fundació Catalunya Cultura – Plataforma per al Mecenatge, la Plataforma del Tercer Sector, la Red de Asociaciones de Investigadores y Científicos en el Exterior (RAICEX), Spain Nab – Consejo Asesor para la Inversión de Impacto y Fundaciones de Navarra.
Per a Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, “aquesta reforma és una gran notícia per al sector fundacional i, encara que no és tan ambiciosa com ens hagués agradat, es tracta d’un clar avenç que reconeix i incentiva l’esforç i el compromís de la societat civil amb la filantropia, cosa que, sens dubte, contribuirà a incrementar els recursos de les fundacions i altres entitats del Tercer Sector”.
Per la seva banda, Silverio Agea, director general de l’Asociación Española de Fundaciones (AEF), apunta que “des de l’AEF ens felicitem pel suport dels partits polítics a aquesta reforma, que era molt necessària”, assegura “És important reconèixer la tasca que exerceixen les organitzacions del Tercer Sector, que són un teixit vibrant, divers i plural, un reflex de la nostra societat, i també dels qui les financen, la societat civil. Ara ens queda difondre aquesta reforma perquè tots els actors de la societat, ciutadans i empreses, es comprometin amb el mecenatge i la filantropia”.
La fundacions en Catalunya
Segons dades de l’Observatori de les Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions, a Catalunya hi ha més de 2.000 fundacions actives que duen a terme finalitats d’interès general en sectors com la cultura, l’educació, la salut, l’àmbit social, la recerca, la tecnologia, les universitats o el medi ambient.
El sector fundacional català ocupa a més de 93.000 persones (el 2,7% del total d’ocupació a Catalunya) i genera una activitat que es tradueix en 36,7 milions de serveis a persones beneficiàries (4,8 serveis per habitant). Les fundacions concentren 9.791 M € en actius i superen els 5.000 M € ingressats per les seves activitats. El Valor Afegit Brut (VAB) de les fundacions és de 3.611 milions d’euros, l’1,6% del VAB total a Catalunya.
Com conviuen la darrera reforma laboral i la nova Llei de la ciència? Quines implicacions té per a les fundacions a l’hora de contractar professionals de l’àmbit de la recerca? Com adaptar la política de contractació a les necessitats dels projectes?
Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes i altres qüestions d’interès, el dia 23 de març la Comissió de Tecnologia i Recerca de la Coordinadora Catalana de Fundacions va organtizar una edició del Cafè de la Recerca.
Vam comptar amb la participació de dos experts en la matèria: Paco Carretero, Soci director al Bufet Vallbé, i Xavier Altadill, advocat de JDA, van analitzar tres casos pràctics que il·lustren la realitat que es troben moltes fundacions en l’àmbit de la contractació i la gestió de projectes i línies de recerca.
Per part de la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF van participar-hi Maria Targa, gerent de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que va fer la benvinguda i conduirà la sessió, i Dolors Mateu, gerent de la Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que va posar en context la trobada amb la presentació ‘Un any de reforma laboral. Convivència amb la Llei de la Ciència’.
El passat 7 de març, la Comissió de Cultura de la CCF va organitzar a Banyoles la trobada ‘Fem xarxa, creem oportunitats! La trobada de les fundacions culturals de Girona’, un acte que va reunir a 24 fundacions gironines de diversos àmbits del sector cultural, així com a representats de l’administració autonòmica i local.
L’esdeveniment, organitzat a les instal·lacions de la Fundació Lluís Coromina, va comptar amb la participació de representants de fundacions culturals d’àmbits molts diversos, com ara el cinema, la música, el teatre, els museus o la literatura, entre d’altres. Els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer altres entitats del sector, inspirar-se amb els projectes presentats i explorar possibles vies de col·laboració.
Sara Pérez, gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions, Ricard Planas, director de la Fundació Lluís Coromina, i Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla i vocal de la Junta directiva de la CCF, van obrir l’acte per donar la benvinguda i explicar els objectius i la dinàmica de treball.
Durant el primer bloc de la trobada sis fundacions van compartir projectes inspiradors i les claus que els han permès impulsar-los i assolir els seus objectius:
Fundació Ciutat Invisible (‘Festival Temporada Alta’), a càrrec de Marta Montalbán, membre del Patronat, i Eduard Balaguer, director adjunt.
Fundació Festival de Cinema de Girona (‘Festival de cinema de Girona’), a càrrec de Lluís Valentí Bohigas, President i director d’activitat.
Fundació Auditori Palau de Congressos de Girona (‘Auditori Obert’), a càrrec de David Ibáñez, director.
Fundació Vallviva (‘Festival Vallviva’), a càrrec de Mireia Morera, organitzadora del festival.
Fundació Josep Pallach (‘LECXIT’ i ‘Secrets a dues veus’), a càrrec de Josep Maria Soler, president.
Fundació Llibreria Les Voltes (‘Les Voltes Educa’), a càrrec de Joan Matamala, president.
La segona part de la jornada es va centrar en les taules de treball ‘Reptes, barreres i propostes de solució’, un format que va fomentar el treball en equip i l’intercanvi de coneixement amb l’objectiu que les fundacions compartissin iniciatives i recursos, alhora que exploraven possibles solucions que els ajudessin a afrontar els seus reptes.
Amb aquest objectiu els assistents van treballar en quatre taules temàtiques de les quals es van extreure un seguit de conclusions, idees força i propostes d’acció, que es van compartir amb tots els assistents en el bloc final de la jornada. A continuació, destaquem un breu resum del que es va exposar:
Mecenatge i captació de fons: en aquesta taula es van destacar diverses dificultats o barreres, com ara la visió negativa existent en part de la societat vers el mecenatge – sovint vinculat a pràctiques poc transparents i/o ètiques – o el repte que suposa mesurar i tangibilitzar el retorn d’una donació en l’àmbit cultural. Algunes de les línies d’acció proposades van ser dur a terme accions d’incidència per millorar el marc legal que afecta el mecenatge i les fundacions, implementar iniciatives per millorar la imatge i la reputació del món fundacional, o avançar en la professionalització del sector apostant per perfils especialitzats.
Comunicació i complicitat social: d’aquesta taula destaquen els reptes d’incrementar els públics d’interès de les fundacions i convertir-los en prescriptors, dur a terme una comunicació segmentada en base al perfil de cada audiència, així com les dificultats que planteja el poc interès que tenen els mitjans de comunicació en el món funcional i els projectes culturals. També es va posar de relleu la necessitat d’actuar de forma coordinada, com a sector fundacional, per tal d’aconseguir més impacte.
Sostenibilitat: les fundacions que van formar aquesta taula de treball van situar l’emergència i climàtica, social i emocional, i combatre el desànim generalitzat com els grans reptes que cal afrontar en l’àmbit de la sostenibilitat. Van destacar també les barreres que suposen el cost a l’hora d’implementar canvis, la dificultat de lluitar contra els interessos establerts, així com la necessitat de “replantejar-ho tot”, canviar la forma de fer les coses i entendre la sostenibilitat des d’un punt de vista global.
Aliances i treball en xarxa: les fundacions van destacar el repte d’equilibrar la necessitat de mantenir una identitat pròpia amb les aliances i el fet de prioritzar un objectiu comú, així com la sensibilització de la societat sobre el valor positiu de la cultura. Es van identificar com a barreres el desconeixement i la desconnexió entre els diferents àmbits de l’administració, la burocràcia i la manca de recursos de personal. Com a conclusions es va apuntar que les aliances generen oportunitats en moltes direccions, i que la cooperació i el treball en xarxa – tot i requerir temps i dedicació – permet arribar més lluny.
L’esdeveniment va comptar també amb la presència de Josep Calatayud, director de Cultura a Girona de la Generalitat de Catalunya, i de Miquel Cuenca, regidor de Cultura, Patrimoni Cultural i Festes de l’Ajuntament de Banyoles, que va destacar la importància d’impulsar trobades com aquesta i fer xarxa entre el teixit cultural del territori, així com el “paper insubstituïble que fan les fundacions al nostre país”.
Des de la CCF i la Comissió de Cultura valorem de forma molt positiva aquesta primera trobada de les fundacions culturals de la província de Girona i ens reforça en el nostre objectiu d’afavorir la col·laboració entre fundacions d’aquest àmbit i en el propòsit de posicionar la cultura com a un element bàsic per al desenvolupament de les persones.
Quan valorem la importància real de les coses i el que aporten, sovint, el camí més curt és imaginar un escenari hipotètic en el qual el “què”, de sobte, desapareix o deixa de funcionar. És aleshores quan toca analitzar la nova realitat i les conseqüències de no comptar amb aquest actiu o recurs.
Ras i curt, aquest és l’exercici que hem fet des de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) quan ens hem preguntat quin és el pes de les fundacions de salut en el sistema sanitari català, i si aquest seria viable sense els recursos que aporten les entitats sense afany de lucre
“Les fundacions de salut aportenentre el 19 i el 34% dels recursos sanitaris”
A partir d’aquí, ens podem fer moltes preguntes: Què aporten les fundacions de salut? Què passaria si no existissin? Quins territoris es quedarien sense hospital de referència? Què suposaria pel sistema sanitari cobrir aquest forat?
Per donar-hi resposta de la forma més empírica possible, proposo que ens endinsem en el terreny dels números, i ho fem partint d’una dada en forma de titular: Les fundacions de salut aporten entre el 19 i el 34% dels recursos sanitaris. I això s’explica amb les següents xifres (*):
· De les més de 100.000 persones assalariades del sistema sanitari, fins a 24.824 (25,5%) pertanyen a fundacions.
· Un 17,6% dels llits hospitalaris de Catalunya (6.292 llits) pertanyen a fundacions de salut.
· Un 28,1% de les altes d’hospitalització (268.951) són relatives a les fundacions de salut.
· El 33,8% de les urgències ateses són realitzades per fundacions de salut.
· Un 24,6% dels quiròfans a Catalunya (188) pertanyen a les fundacions de salut.
Aquestes dades les vàrem exposar a la jornada Les fundacions de salut a Catalunya: servei públic, arrelament i tradició, organitzada per la CCF el passat 29 de març, una trobada en què vam plantejar un supòsit que lliga amb l’exercici amb el qual he començat aquest article: Què passaria si les fundacions hospitalàries deixessin de funcionar? Si això succeís, fins a 7 comarques catalanes es quedarien sense hospital de referència: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i l’Alt Urgell.
Cal tenir en compte que les fundacions hospitalàries, alhora, donen servei a altres comarques limítrofes que no tenen dispositiu hospitalari, per tant, la dependència d’aquests equipaments és encara major.
“Què passaria si les fundacions hospitalàries deixessin de funcionar? Si això succeís, fins a 7 comarques catalanes es quedarien sense hospital de referència”
Però no parlem només d’hospitals, atès que ara la majoria de les fundacions de l’àmbit de la salut tenen diferents línies assistencials, com l’assistència primària (20%), atenció a la salut mental (31,1%), l’atenció sociosanitària (57,8%) o la mateixa atenció hospitalària (55,6%).
Dit això, podem dir que les fundacions de salut representen una de les millors expressions de la col·laboració publicoprivada sense afany de lucre – també denominada col·laboració publicosocial o publicocomunitària – i demostren el seu determinat rol a l’hora d’assegurar una sanitat pública universal i de qualitat.
Mirant enrere, ja abans de l’existència de l’Estat, el desenvolupament de la societat civil de Catalunya amb vocació de servei públic i de les ordres religioses va permetre donar resposta a les necessitats d’atenció de les persones, una atenció duta a terme en molts casos per fundacions centenàries que avui formen part activa del sistema públic de salut.
“Les fundacions de salut representen una de les millors expressions de la col·laboració publicoprivada sense afany de lucre”
Fa anys que aquestes fundacions arriben allà on no ho fa l’Administració, i s’han integrat a la xarxa pública de salut esdevenint en peça clau per garantir la capil·laritat del sistema sanitari i la cobertura de tot el territori.
Catalunya és un exemple de cooperació intersectorial i, en aquest context, l’àmbit de la salut pot considerar-se com a un referent de la col·laboració entre l’administració pública i les entitats del Tercer Sector, gràcies a la qual s’ha pogut desplegar un model sanitari idiosincràtic i vertebrador que forma part de la història del país.
“L’àmbit de la salut pot considerar-se com a un referent de la col·laboració entre l’administració pública i les entitats del Tercer Sector”
Com a única entitat que representa el sector fundacional a Catalunya, la CCF treballa agosaradament per garantir la continuïtat dels serveis públics que presten les fundacions, veritables instruments de la societat civil al servei de les persones. Des de l’Observatori de Fundacions, a més, contribuïm a aquesta realitat facilitant les dades i el coneixement necessaris perquè es reconegui la seva valuosa tasca.
La voluntat de les fundacions de salut, així com la resta del món fundacional, és continuar prestant servei públic i d’alt valor afegit, ara i en el futur, i per això és imprescindible comptar amb la complicitat i la col·laboració de tots els actors possibles i caminar en la mateixa direcció.
*Font: Idescat, Protectorat de Fundacions, Central de Balanços del Servei Català de la Salut. Dades corresponents als anys 2017 i 2018.
El passat 9 de febrer, la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), a través de la Comissó de l’Àmbit Social, va organitzar la jornada ‘La importància de mesurar l’impacte social de les fundacions’, un acte que va reunir a més de 150 professionals, entitats i representants del Tercer Sector i les institucions públiques. L’acte va generar molta expectació entre un públic interessat en conèixer què és exactament la mesura de l’impacte social, i com s’ho fan les entitats no lucratives per identificar els efectes positius que té la seva activitat en les persones i en el conjunt de la societat.
La jornada, celebrada al Palau Macaya, va comptar amb la participació de persones expertes en el mesurament i la gestió de l’impacte social que han explicat el marc teòric i les diverses metodologies existents d’una pràctica cada cop més estesa entre les entitats no lucratives.
Sara Pérez, gerent de la CCF, va presentar l’acte i va donar la benvinguda als assistents, per després donar pas a la ponència inaugural que va anar a càrrec de la Lisa Hehenberger, professora i directora d’Esade Center for Social Impact. A partir del títol ‘Què és i què no és impacte per a les fundacions’, va donar a conèixer les diferents eines i recursos existents, i ha explicat en quin punt es troba el sector fundacional a l’hora de mesurar el seu impacte social.
Segons Hehenberger, “el mesurament i la gestió de l’impacte no és una tasca puntual, sinó un procés continu, un camí a recórrer”. En aquest sentit, ha afegit que “el MGI (Mesurament i Gestió d’Impacte) va més enllà d’una simple rendició de comptes, és una eina per aprendre i millorar, per maximitzar l’impacte”.
Durant la seva intervenció va incidir també en la importància d’integrar la mesura i la gestió de l’impacte com a un element transversal en les fundacions: “Hi ha múltiples eines de MGI, però el més important no és el mètode que s’escull, sinó com l’organització adopta una cultura de l’impacte”.
En la segona part de la jornada els assistents van poder conèixer de primera mà els casos de fundacions catalanes que ja han estandarditzat metodologies que els permeten obtenir dades sobre els efectes de la seva acció social en els seus públics i el seu entorn.
La taula rodona: ‘Com ho està fent el sector? Experiències, reptes i oportunitats en la mesura de l’impacte social’, va començar amb la presentació de la Patricia Pólvora, Cofundadora i consultora SROI – The Social Consulting Agency, que va compartir la seva experiència professional a l’hora de guiar a entitats que volen començar a mesurar el seu impacte social.
Pólvora va subratllar que parlar de mesura d’impacte social “va molt més enllà de reportar el nombre de beneficiaris (que seria com fem de bé la nostra feina, però no ens indica res sobre l’impacte que hem generat), ja que l’impacte real es troba en el canvi que provoquem en el benestar en les persones”. En aquest mateix sentit, va afegir que “cada dia les nostres accions i activitats canvien les persones i el món. Si no mesurem l’impacte, no entendrem quins canvis hem generat i quin punt de vista tenen les altres persones”.
Tot seguit vàrem poder conèixer l’experiència de dues fundacions. D’una banda, Paola Jubert, directora de la Fundació Jubert Figueras, va explicar com donen resposta des de l’entitat a la pregunta ‘Quin és el nostre impacte en l’economia i el benestar social?’.
Jubert va destacar que elaborar una teoria del canvi els ha permès “identificar molts més beneficiaris de la nostra acció i del veritable impacte social de la fundació”. D’altra banda, va apuntar també que “mesurar l’impacte és una eina per a poder exercir reivindicacions institucionals de noves polítiques públiques, basant-les en la constatació empírica de l’aportació social i territorial que genera la nostra feina”.
En aquest context, va aportar una xifra que fa palesa la importància de comptar amb dades sobre el retorn de l’acció de les entitats. Segons l’estudi de mesura d’impacte que han aplicat a la Fundació Jubert Figueras, “de cada euro rebut retornem a la societat – com a pagament directe o com estalvi – més de 7 euros”.
En el marc de la taula rodona, vam tenir l’oportunitat d’apendre de l’experiència d’una altra entitat, la Fundació Foment de l’Habitatge Social, que de la mà del seu director, Sergio Rodríguez, va argumentar el títol de la seva presentació: “Les fundacions hem de retre comptes del sentit de la nostra existència”.
Rodríguez va posar de relleu la importància “d’analitzar el context en què ens movem per mesurar l’impacte i d’adaptar-se”. D’altra banda, posant el focus en el factor humà, va definir com a “fonamental” la implicació de l’equip de treball en la gestió de la mesura de l’impacte. En la seva intervenció va descriure la mesura d’impacte com a un “aprenentatge i una adaptació continus, no pot pensar-se com una foto immòbil”.
Després del bloc final de preguntes i el debat entre les fundacions, es va arribat al final de la jornada amb la cloenda institucional, a càrrec de la Glòria Oliver, vicepresidenta 1a de la Coordinadora Catalana de Fundacions, i de Lluís Torrens, secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.
Glòria Oliver va posar en valor el pes del sector fundacional català: “Les fundacions constitueixen un actiu fonamental de la nostra societat. Hi ha més de 2.000 fundacions actives a Catalunya, de les quals el 41% pertany a l’àmbit social”. D’altra banda, va remarcar que “és imprescindible i prioritari que les fundacions mesurin i comparteixin el valor d’allò que aporten a la societat, per promoure el canvi transformador cap a una societat més justa i més digna”.
Per la seva banda, Lluís Torrents, va afirmar durant la seva intervenció que “el futur passa per una col·laboració entre l’àmbit públic i el món fundacional que miri per l’interès general, un treball conjunt en el qual és fonamental mesurar l’impacte que genera en la societat”.
A continuació, us facilitem alguns recursos relacionats amb la jornada:
