Us informem que el passat 25 de febrer es va publicar al BOE el Reial decret 125/2026, de 18 de febrer, pel qual es modifica el Reglament de fundacions de competència estatal en relació amb el Consell Superior de Fundacions.
Aquesta modificació constitueix el pas necessari per desbloquejar, finalment, la constitució del Consell Superior de Fundacions, òrgan col·legiat de caràcter consultiu previst a la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions. Es tracta d’un espai institucional de trobada entre l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i el sector fundacional, amb la finalitat de reforçar el diàleg i la coordinació en totes aquelles iniciatives normatives i decisions públiques que afectin directament les fundacions.
El nou Reial decret actualitza l’adscripció del Consell al Ministeri competent en matèria de política territorial i en redefineix la composició per adaptar-la a l’estructura administrativa actual i a la realitat del sector. En particular, es revisa la distribució de les vocalies del Ple, reforçant el pes de les associacions de fundacions i establint un sistema de designació basat en criteris de representativitat i objectivitat.
Adjuntem una nota informativa elaborada pels serveis jurídics de la CCF amb una anàlisi detallada del contingut del Reial decret, la nova configuració del Consell Superior de Fundacions i el procediment previst per a la designació de les vocalies en representació del sector fundacional:
Hi ha lleis que regulen. I n’hi ha que redefineixen models sencers. L’avantprojecte de llei de gestió pública i integritat del Sistema Nacional de Salut, aprovat en primera volta pel consell de ministres el 10 de febrer, entra en aquesta segona categoria. I quan es redefineixen models, cal ser extraordinàriament precisos: no tot és el mateix. No totes les formes de col·laboració público-privada són iguals. No totes responen als mateixos incentius. I no totes generen els mateixos impactes sobre el sistema públic de salut.
Quan hi ha polèmiques sobre contractes sanitaris, investigacions judicials o sospites de males pràctiques –com ha passat a la Comunitat de Madrid–, la resposta política acostuma a ser immediata: més regulació, més control, més restriccions. És comprensible. La integritat del sistema sanitari és un bé col·lectiu que cal protegir. Però legislar a partir de disfuncions concretes sense distingir realitats pot acabar generant un problema allà on no n’hi ha.
A Catalunya, el sistema sanitari s’ha construït, en gran mesura, sobre la base d’entitats sense finalitats lucratives, arrelades al territori i integrades estructuralment a la xarxa pública. El model català no s’ha construït sobre concessions mercantils, no és concessionari ni especulatiu: parlem de concertació amb entitats no lucratives com a model de gestió d’un servei públic, una fórmula d’èxit contrastada i reconeguda. I aquesta diferència no és retòrica, és estructural i ha esdevingut clau per vertebrar un pilar fonamental del nostre estat del benestar.
Una peça estructural del sistema
Les fundacions de salut no són un complement del sistema sanitari català. En són una peça central. Aporten entre una cinquena part i un terç dels recursos assistencials i concentren més d’un terç dels professionals sanitaris de la sanitat pública. Parlem d’urgències, d’altes hospitalàries, de llits i de quiròfans. Parlem de capacitat real d’atenció, de serveis a les persones.
Sense les fundacions hospitalàries, set comarques –Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Ripollès, Bages, Vallès Oriental i Alt Urgell– es quedarien sense hospital de referència. Aquesta és la dimensió territorial del debat.
Darrere d’aquest model hi ha institucions amb un fort arrelament i trajectòria, com la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb més de sis segles d’història; la Fundació Sanitària Mollet o la Fundació Sociosanitària i Social Santa Tecla, imprescindibles en l’atenció territorial; la Fundació Puigvert, referent en urologia, o la Fundació per a la Recerca i Docència Sant Joan de Déu, motor de recerca i innovació pediàtrica. Són exemples d’un model que combina servei públic, qualitat assistencial i compromís social.
Aquestes entitats reinverteixen íntegrament els excedents en infraestructures, equipaments, recerca i millora assistencial. Són entitats privades que formen part del sistema públic perquè presten servei públic, i ho fan amb obligacions de governança, transparència i control. I no, en cap cas, no distribueixen beneficis. Confondre el model de salut català amb fórmules merament especulatives o amb esquemes concessionals purament mercantils seria un error de diagnòstic amb conseqüències reals.
Regular sí, però amb rigor
Catalunya és un país de societat civil organitzada. En l’àmbit sanitari, aquesta tradició ve de lluny: moltes fundacions hospitalàries van néixer per cobrir necessitats socials quan l’administració no podia arribar a tot arreu, i amb el temps es van integrar plenament en la xarxa pública.
Aquest model s’ha desplegat des del 1990 sota la llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), amb sistemes d’avaluació, contractació i control que han garantit qualitat i resultats. No és un model improvisat ni opac. Fins i tot la ministra de Sanitat ha distingit públicament el model català com una fórmula “sana”, diferenciada d’altres comunitats.
Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions compartim l’objectiu d’enfortir la integritat i la transparència. Però advertim d’un risc: que una regulació pensada per corregir abusos en determinats esquemes concessionals acabi generant inseguretat jurídica sobre un model que funciona. L’avantprojecte ha de diferenciar amb claredat entre gestió mercantil amb afany de lucre i gestió no lucrativa integrada a la xarxa pública; ha d’evitar que mesures concebudes per frenar disfuncions acabin afectant la concertació amb entitats que malden pel bé comú i sense finalitat lucrativa; i ha de garantir estabilitat normativa perquè el sistema pugui planificar inversions i recursos amb seguretat.
600 quilòmetres, dos models de sanitat
Quan defensem les fundacions de salut no defensem privilegis. Defensem un model d’economia social aplicat a la sanitat pública, la cohesió territorial i la reinversió íntegra en salut. La sanitat catalana és fruit de dècades de compromís col·lectiu entre institucions i societat. És una garantia per a milers de professionals i per a milions de persones que cada dia hi confien la seva salut.
Entre Barcelona i Madrid hi ha poc més de 600 quilòmetres, però en matèria de model sanitari la distància és molt més gran: el que funciona, el que està arrelat i el que posa les persones al centre mereix ser preservat. No per orgull territorial, tot i que també, sinó per responsabilitat amb el país: Catalunya, un país de fundacions.
Publiquem un nou Apunt de l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.
En aquesta ocasió, analitzem el pes del món fundacional en els recursos humans i assistencials de la sanitat pública catalana. Del total de treballadors sanitaris de la sanitat pública catalana (64.874), un 35,6% (23.132) treballen a fundacions hospitalàries proveïdores del Servei Català de la Salut. Aquesta dada apuntala les xifres ja publicades a l’informe de les fundacions de salut (estudis Observatori de Fundacions).
Les fundacions de salut o hospitalàries no són un complement del sistema sanitari català: en són una peça central. Aporten entre una cinquena part i un terç dels recursos assistencials, a més dels professionals que hi treballen: boxs d’urgències, altes hospitalàries, llits i quiròfans. Son entitats no lucratives que demostren la seva capacitat real d’atenció i de servei a les persones.
En termes quantitatius i funcionals, les fundacions hospitalàries representen un actor estructural del sistema sanitari públic català, amb una contribució significativa tant en recursos humans com en activitat assistencial. A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:
* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.
El 22 de gener vam celebrar una sessió informativa en línia per presentar les principals novetats de la formació “Aprèn i Aplica” i avançar la programació del 2026, amb l’objectiu de facilitar la planificació formativa de les fundacions al llarg de l’any.
La sessió, que va comptar amb l’assistència de 40 persones, va anar a càrrec de Sara Pérez, gerenta de la CCF, i Alexandra Georgescu, responsable de formació, que va repassar l’enfocament del programa: una oferta pensada per impulsar la professionalització del sector, amb formats diversos (en línia, presencial i mixt) i una orientació pràctica, basada en exemples i metodologies adaptats a la realitat fundacional.
Un dels punts destacats va ser recordar la segmentació de cursos, per àmbit de coneixement o per tipologia: els cursos ABC, que presenten les nocions introductòries dels àmbits de coneixement i que estan concentrats en el tercer quadrimestre i es programen cada any; els Essencials, que també són anuals, sobre temes transversals a totes les fundacions; els Enfocats, que van més en profunditat sobre aspectes concrets i els Premium, d’impacte i alt valor afegit.
Es van presentar les línies de novetat del 2026, amb un pes rellevant de nous cursos dins la programació anual, i una aposta específica per continguts vinculats a la intel·ligència artificial aplicada a diferents àmbits (comunicació, finances, gestió de projectes o subvencions, entre d’altres).
Així mateix, es va destacar el reforç del claustre docent, integrat per persones professionals amb coneixement directe del sector fundacional, i amb una incorporació de nous perfils per seguir adaptant els continguts a les necessitats emergents.
Finalment, es va recordar que, més enllà de la programació oberta, la CCF ofereix formacions in company, que responen a les necessitats i especificitats de cada entitat.
La trobada va concloure amb un sorteig de 5 matrícules gratuïtes per assistir a cursos d’aquest 2026. Enhorabona a les entitats guanyadores: Fundació I-CERCA, Fundació ACE, Plataforma Educativa (Fundació Resilis), Fundació Rafael Campalans i Fundació Aspanias.
A continuació pots consultar la programació de gener a març de 2026:
I si no et vols perdre cap formació, subscriu-te al nostre butlletí!
El passat divendres, 16 de gener, la nostra gerenta, Sara Pérez, va comparèixer al Parlament de Catalunya per exposar el posicionament de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) sobre el Projecte de llei de l’economia social i solidària (ESS) i traslladar als grups parlamentaris un conjunt de propostes de millora al text.
Valorem molt positivament l’impuls d’un marc normatiu propi per a l’ESS, perquè suposa un pas important per al reconeixement i la visibilització del sector i incorpora mesures de foment rellevants, com el suport econòmic, el reforç de la contractació pública i la promoció d’incentius.
Al mateix temps, durant la compareixença a la Comissió d’Empresa i Treball vam subratllar que, en alguns aspectes, el Projecte de llei pot allunyar-se del marc estatal i europeu de referència i incorporar conceptes o principis que poden resultar imprecisos o difícilment verificables, amb el risc de generar inseguretat jurídica o aplicacions restrictives. Per això, defensem que la regulació de l’ESS parteixi d’una mirada àmplia i inclusiva, que reconegui la pluralitat de realitats existents i sigui coherent amb els estàndards vigents.
En aquest marc, la nostra intervenció va posar en valor la contribució del món fundacional com a xarxa arrelada al territori i orientada a l’interès general, amb presència en àmbits com l’acció social, la salut, l’educació, la cultura, la recerca o el medi ambient.
Propostes de millora traslladades als grups parlamentaris
Per concretar aquesta visió, des de la CCF vam presentar un paquet d’esmenes i consideracions centrades, especialment, en sis qüestions:
Alinear la definició d’ESS (art. 3.1) amb les pautes europees i la normativa estatal, per evitar divergències conceptuals innecessàries.
Simplificar i aclarir la definició d’entitats i activitats de l’ESS (art. 3.2), amb un redactat menys feixuc i més operatiu.
Reformular els principis i valors (art. 4) perquè siguin clars, bàsics i aplicables, evitant criteris tan oberts que acabin desvirtuant el reconeixement d’algunes entitats.
Reconèixer la diversitat de models de governança (art. 5.1.c): les fundacions tenen un model propi (patronat, supervisió del Protectorat i obligacions legals específiques) i cal que la llei el contempli sense forçar encaixos inadequats.
Tractar l’equitat salarial com un principi orientador i no com un requisit exigible (art. 5.1.h), per evitar rigideses que puguin dificultar la captació i retenció de talent dins l’ESS.
Evitar la creació d’un registre específic d’ESS (art. 9) i optar per mecanismes més simples i interoperables amb els registres ja existents, per no generar duplicitats ni càrrega burocràtica.
Compartim el vídeo de la compareixença de la CCF davant de la Comissió d’Empresa i Treball:
Volem agrair al Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris l’espai i l’oportunitat d’exposar la visió del món fundacional català —que representem com a entitat de segon nivell— en un debat legislatiu clau per al present i el futur de l’economia social i solidària. La compareixença, compartida amb la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i ACEBA (Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa), referma la voluntat de contribuir, des del diàleg i el treball constructiu, a un text útil, aplicable i coherent amb la realitat dels agents que formem l’economia social i solidària del país.
B-Value arriba a la seva 10a edició i llança una nova convocatòria dirigida a entitats i professionals de l’àmbit social que volen transformar els seus projectes a través de la innovació. Aquest programa està impulsat per la Fundació Banc Sabadell i Ship2B Foundation, i compta amb el recolzament de diferents entitats referents de sector.
A qui s’adreça?
Aquesta iniciativa es dirigeix a professionals i entitats del tercer sector que treballen en entitats sense finalitat de lucre, amb l’objectiu de donar suport i acompanyar projectes socials, desenvolupar-los des d’una visió estratègica, dissenyar nous models de generació d’ingressos, professionalitzar la proposta de valor i allunyar-se dels esquemes filantròpics tradicionals.
B-Value busca entitats socials ja constituïdes que volen llançar o repensar un projecte que ja està en marxa, o bé entitats de nova creació que necessiten un impuls en la formulació de la seva idea inicial.
Els projectes escollits podran gaudir de:
Validació: Recolzament d’experts per validar la teva proposta de valor.
Visibilitat: Difusió en els nostres canals i recolzament en la teva comunicació.
Premis i ajudes: Si ets finalista, opció a premis pro-bono i ajudes econòmiques.
Aliances: Aliances estratègiques amb empreses, institucions i finançadors, així com sinergies de cooperació entre els projectes participants.
Inscriu-te a la sessió informativa B-Value 2026!
El pròxim 29 de gener us convidem a una sessió informativa adreçada al món fundacional, organitzada de la mà de Ship2B Foundation i la Fundació Banc Sabadell, en la qual us podreu informar sobre tots els detalls de la nova edició de B-Value.
Data: 29 de gener
Hora: de 09.30 a 10.30 h
Format: virtual (Zoom)
Per a més informació sobre la convocatòria B-Value i/o per presentar el teu projecte, visita el web de l’entitat organitzadora: B-Value 2026
Des de la CCF col·laborem amb aquesta convocatòria i us animem a participar-hi, una gran oportunitat per a les entitats que vulguin fer un salt endavant de la mà de persones expertes en àmbits clau com l’estratègia, la comunicació, la gestió i la proposta de valor.
Què ha marcat l’agenda del món fundacional durant el 2025? Quines novetats han generat més interès? Hem preparat el rànquing de les 10 notícies més llegides al web de la CCF: una fotografia del que més us ha interessat al llarg de l’any, amb especial protagonisme dels continguts jurídics i d’alguns dels principals esdeveniments organitzats.
El pròxim 22 de gener et convidem a la presentació de les principals novetats de la formació que us oferirem aquest 2026, amb una oferta de cursos adaptats a la realitat i a les necessitats de les fundacions.
Us avançarem la programació de tot l’any per facilitar-vos la planificació formativa anual! Coneixereu les principals novetats de la formació que oferirem en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial aplicada al sector fundacional, així com altres novetats d’interès, i presentarem el claustre docent expert ampliat.
Aquesta sessió anirà a càrrec de Sara Pérez, gerenta de la CCF, i d’Alexandra Georgescu, responsable de formació de la CCF.
Pst pst! Sortejarem cinc matrícules d’un curs ‘Enfocat’ 2026 de la vostra elecció entre totes les persones que assistiu a la sessió informativa. No t’ho perdis!
Publiquem un nou Apunt de l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.
En aquesta ocasió, l’Apunt es basa en les conclusions del monogràfic ‘Confiança Social en el Sector No Lucratiu’, un informe publicat per l’OdF que analitza a fons la relació entre la ciutadania i les entitats no lucratives (ENL) a Catalunya, que inclou dades significatives sobre la confiança, la participació, els comportaments altruistes i les expectatives de la població envers el sector fundacional i altres entitats no lucratives, així com d’institucions públiques i privades de diversos àmbits.
L’Apunt número 59 posa el focus en el nivell de coneixement de la ciutadania catalana sobre els avantatges fiscals relacionats amb el micromecenatge. Només 3 de cada 10 catalans en edat de tributar sap que les microdonacions poden desgravar-se fins al 80% de l’IRPF.
Les dades també confirmen la importància en l’accés a l’educació com a factor concomitant amb el coneixement i assimilació de la informació fiscal. El coneixement dels incentius fiscals al mecenatge és significativament més alt entre les persones amb estudis superiors: gairebé 19 punts percentuals més respecte a les persones amb estudis primaris i 10 punts més que les persones amb estudis secundaris. A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:
* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.
Aquest matí, el Parlament de Catalunya ha acollit l’acte de presentació de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) davant els diputats i diputades dels diferents grups parlamentaris, en una sessió presidida pel M. H. Sr. Josep Rull, que ha rebut la presidenta de la CCF, Eugènia Bieto, la Junta Directiva de l’entitat, i un nodrit grup de fundacions referents d’àmbits com el social, l’educatiu, el cultural, el sanitari, el científic, la recerca i universitari. A continuació, compartim el videoresum i la crònica de la jornada.
L’acte ha situat el món fundacional al centre del debat públic i institucional, posant en relleu la seva contribució, la seva trajectòria històrica i els principals reptes i oportunitats que afronten les fundacions en el context actual.
Crèdits: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos)
Durant la intervenció inicial, Josep Rull ha posat de manifest la importància del món fundacional, un actiu que “reflecteix el tarannà del nostre país i expressa la nostra manera d’entendre el bé comú”, i ha remarcat “l’altíssim valor afegit que aporten les fundacions en els seus respectius àmbits d’actuació”, així com el fet que “incorporen un element de gran importància com és el voluntariat”.
Crèdits: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos)
A continuació, Eugènia Bieto ha presentat la CCF i ha compartit algunes idees clau que ajuden a entendre la magnitud i el valor del sector fundacional català.
Un sector arrelat, essencial i compromès amb el bé comú
La presidenta ha reivindicat que les fundacions són “una de les millors expressions del compromís cívic amb el bé comú”, i que a Catalunya configuren un ecosistema dens, divers i profundament arrelat al territori. Ha recordat que el país és “un país de fundacions des de fa segles”, amb institucions que daten de l’edat mitjana i que encara avui tenen cura de les persones i generen cohesió social.
Crèdits: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos)
Bieto ha remarcat que el sector és també “un agent econòmic i social de primer ordre”, amb més de 2.000 fundacions actives, més de 100.000 llocs de treball i 6.000 milions d’euros d’ingressos anuals, a més de 45.000 persones voluntàries i més de 14.000 patrons que hi participen desinteressadament. Són xifres que situen el món fundacional com un sector anticíclic, amb capacitat de créixer fins i tot en etapes de crisi, i amb un pes rellevant en el VAB (Valor Afegit Brut) del país.
Impacte en tots els àmbits: social, educatiu, cultural, sanitari, recerca, científic i universitari
A partir de dades de l’Observatori de Fundacions de la CCF, la presidenta ha fet un recorregut pels principals àmbits d’activitat:
Àmbit social: 849 fundacions, essencials en serveis socials, discapacitat, salut mental o atenció a la vulnerabilitat. “Són una pota indispensable per complementar l’acció de l’administració”, ha destacat.
Educació: més de 300 fundacions que gestionen el 35% de l’alumnat concertat i el 34% de l’educació especial.
Cultura: el sector més ampli, amb 1.147 fundacions que vertebren el territori i generen ocupació estable.
Salut: més de 40 fundacions que representen fins al 34% dels recursos sanitaris i el 36% de l’ocupació del sistema públic. “Set comarques es quedarien sense hospital de referència si deixessin de funcionar”, ha advertit.
Tecnologia i recerca: 131 fundacions que impulsen la innovació, la transferència de coneixement i l’atracció de talent, generant un VAB de 430 milions d’euros.
Universitats: un model únic a l’Estat, amb 35 fundacions universitàries que asseguren autonomia i qualitat en recerca i formació superior.
S’ha posat en relleu que al darrere de les xifres exposades hi ha històries de compromís, vocació de servei i impacte transformador. “Hi ha fundacions que investiguen per curar malalties, que acompanyen infants i joves, que atenen persones vulnerables o que acosten la cultura arreu del territori. Històries que sovint passen desapercebudes, però que sostenen moltes de les fites col·lectives que ens enorgulleixen”, ha remarcat Bieto.
Crèdits: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos)
Un model de col·laboració publicoprivada sense afany de lucre
Un dels missatges centrals ha estat el valor del model català de col·laboració pública, privada i social. La presidenta ha afirmat que “les fundacions són un soci essencial per a l’Administració pública, no competidores”, i que representen una manera eficient, flexible i responsable d’oferir serveis d’interès general a la ciutadania.
Ètica, transparència i confiança social
Bieto ha insistit que la legitimitat del sector es fonamenta en la confiança i en els valors. Segons un estudi recent de l’Observatori de Fundacions, la ciutadania té una percepció majoritàriament positiva de les fundacions. Sobre aquesta qüestió, ha destacat que el sector i la pròpia CCF “som els primers interessats que totes les fundacions actuïn amb integritat, transparència i respecte pels valors ètics que ens defineixen”.
“Les fundacions sempre hi som i sempre hi hem estat”
La presidenta ha defensat també el paper de la filantropia: “La democràcia no només es construeix amb vots, sinó també amb actes de participació i solidaritat”. Ha advocat per democratitzar el mecenatge i fer-lo accessible a tothom, perquè qualsevol persona pugui implicar-se en projectes d’interès general i contribuir al canvi social.
Crèdits: CCF
Què demanem al Parlament?
En la part final de la presentació, s’ha fet referència a les demandes que fa el sector fundacional al Parlament de Catalunya i als diputats i diputades:
1. Reconeixement i promoció del sector fundacional: “Les fundacions són un tresor del país. Cal preservar-les i impulsar-les.”
2. Un marc normatiu modern i facilitador: Ha subratllat la necessitat d’aplicar mesures per simplificar les gestions administratives, estabilitat jurídica i marcs coherents per a totes les normatives en tramitació. La CCF ha reiterat la seva disposició a treballar conjuntament amb tots els grups parlamentaris per garantir un desplegament normatiu útil i coherent.
3. Un diàleg permanent amb les institucions: “Només des de la cooperació entre sector públic i sector social podem donar respostes sòlides als reptes educatius, socials, culturals, sanitaris i científics del país.”
En la cloenda, Bieto ha volgut transmetre un missatge de futur i compromís: “Les fundacions sempre hi som i sempre hi hem estat. Continuarem treballant, dia a dia, per generar benestar, oportunitats i cohesió social, amb vocació de servei i compromís amb el país.”
L’acte ha finalitzat amb un espai de diàleg informal entre diputats i representants de les fundacions associades, que ha permès compartir inquietuds, experiències i propostes per continuar reforçant la col·laboració entre institucions i món fundacional.
Font: 
