Ricard Valls: ‘Defensar el llegat de la societat i les fundacions conservadores’

El Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC defineix el llegat, en la seva primera definició, com «allò que hom llega en el testament o en el codicil» i, en la segona accepció, «allò que una generació llega a una altra». Sovint, quan en l’àmbit de les fundacions i la captació de fons parlem de llegats, només ho fem en relació a la primera accepció. El Col·legi de Notaris de Catalunya va informar que l’any 2022, es van produir 217 testaments amb llegats, tot i representar només el 0,1% dels testaments, per un import de 86M€. Els llegats creixen des de fa anys per raons demogràfiques i de model de família.

Què és una fundació conservadora? És aquella que té com a missió conservar allò de bo que té una societat: res a veure amb el concepte polític de conservador. Les fundacions tenen entre els seus trets la vocació de conservació d’un patrimoni per destinar-lo a una finalitat; en aquest sentit totes les fundacions son conservadores.

Per definir les fundacions i seva missió, es fa una llista de sectors que inclou el benestar, la ciència, l’educació, la cultura, el patrimoni o la salut. Aquestes fundacions solen estar orientades al dia a dia, i cada cop més tenen una lloable vocació d‘innovació. La suma de totes aquestes activitats fundacionals, contribueixen a crear i mantenir aquest “llegat per a les futures generacions” de que parlàvem. Ara bé, no tinc clar que el sector en sigui conscient i ho faci de forma explícita.

El mateix model fundacional de Catalunya i la seva voluntat de permanència, és part d’aquest “llegat”. A tall d’exemple, enguany es celebra el Mil·lenari de Montserrat, l’any 2026 serà el 625 Aniversari de la Fundació Privada Hospital de Sant Pau i el 150 Aniversari del naixement de Pau Casals.

Per què parlem de “llegat”, entès com “allò que una generació llega a una altra”? L’any 1987 vam celebrar els “Som 6 milions”, al 2019 ja érem 7,5 milions, i avui ja som “més de 8 milions”: segurament el 2030 serem prop de 10 milions a Catalunya. A això cal sumar-hi el canvi de model econòmic, la globalització, la tecnologia, el pes del turisme i els seus desequilibris, que fan que sovint tenim la sensació de que no som a casa, de que el “llegat” que deixem s’esvaeix. Que quedi clar; aquest canvi demogràfic és bo, necessari pel país i segurament imprescindible davant la nostra baixa taxa de natalitat, el sobre-envelliment i les economies obertes en les que estem a dia d’avui.

La responsabilitat de mantenir el “llegat” és individual i col·lectiva: com a exemple, darrerament hi ha una tendència a recuperar el passat i publicar la història familiar. És el cas del llibre “Al peu de turó” d’Àngel Font, que amb paraules seves; “cada un d’aquests llibres podria ser una petita part d’un calidoscopi del passat compartit”.

Està clar que el “llegat” també és una responsabilitat col·lectiva, i les administracions tenen molt a dir-hi: ara bé, siguem pràctics, la política està sotmesa al curt termini electoral, al políticament correcte i la tàctica “no en el meu pati” no és la millor eina per protegir el “llegat”. Aquí trobem a faltar la claredat d’idees del Noucentisme. En l’àmbit local pot ser és més fàcil de percebre i de consensuar el llegat. Hi ha bons exemples.

Ni la nostra societat ja no és la mateixa que la del 6 milions d 1987, ni el “llegat” a l’abast és el mateix. Quin paper hi han de jugar la societat i les fundacions? N’hi ha prou amb l’actual “anar fent”?

Quan parlem de preservar el “llegat”, es tendeix a donar-hi solucions basades en la especialització, bé sigui la protecció de la natura, el paisatge, el patrimoni, la llengua o l’educació, mentre que el model social o el model econòmic, part essencial del “llegat”, ha quedat en mans del mercat. El cas més clar l’hem vist darrerament amb els mateixos pagesos, un exemple de la complexitat del mateix concepte de “llegat”: el sol, la terra i el seu ús.

El turisme està fent possible que determinat patrimoni no sols es protegeixi, si no que s’arribi a acabar allò que no tenia final conegut, com és el cas de la Sagrada Família. D’altre patrimoni, rehabilitat i lluent, està net i polit en el garatge: Santes Creus, Poblet i tants altres. La política pública de protecció del patrimoni ha funcionat, però no el foment del seu ús.

Hi ha solucions útils des del sector fundacional a fora que són interessants de conèixer: el National Trust, fundació creada a finals del segle XIX al Regne Unit, per protegir edificis de valor històric i espais naturals. Tenen més de 3,5 milions de socis que paguen una quota assumible, d’uns 100€ a l’any, i un pressupost de més de 110M€. El National Trust també s’ha estès a Itàlia amb el Fondo Ambiente Italiano. Un enfoc semblant en l’àmbit del patrimoni és el del National Heritage (Regne Unit), amb un pressupost de 130M€, i més d’1,1 milions de socis. Ara ja parlen de restaurar patrimoni natural i històric, però també de restaurar les comunitats.

Aquí tenim en nostre National Trust a la Fundació Catalunya la Pedrera gràcies a les iniciatives de començaments dels 2000 sota el nom de Fundació Territori i Paisatge: avui el 3% de territori de Catalunya és propietat de la Fundació i està protegit. Els ingressos del turisme que visita l’edifici emblemàtic de La Pedrera de Gaudí (Casa Milà) ho van fer possible i han permès mantenir aquest compromís: aquí hem tingut sort.

Hi ha poques fundacions a Catalunya que facin una aposta pel salvar el “llegat” i finançar allò que és essencial: el cas de la Fundació Carulla, poques més en podem destacar. Obsessionades darrerament en ser innovadores, no tenim “fundacions conservadores”: més enllà del patrimoni històric hi ha moltes necessitats que es veuen abandonades per un sector públic que no les veu rendibles políticament. És aquí on també cal demanar una aposta de futur a les fundacions i a la societat civil.

El país del 2030 no serà el que som avui: la mateixa llengua no és la del 1996. La pregunta segueix oberta; quin és el llegat que volem deixar? Què és allò que hauria de ser irrenunciable. No soc un expert per respondre-ho.

Aquesta reflexió, que potser respon a l’edat, no té més pretensions: no vol promoure un Club de Picwick sobre el nostre llegat ni solucions com ara un país d’intel·ligència artificial per completar l’actual Catalunya en miniatura.

Presentació telemàtica de la ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI’

Després de la presentació organitzada el passat 10 d’abril a l’auditori de La Pedrera, amb l’aforament complet, el proper 10 de maig a les 9.30 h, organitzarem una nova sessió  – en aquesta ocasió per mitjans telemàtics – per tal que les persones que no van poder assistir a l’acte presencial tinguin l’oportunitat de conèixer de primera mà aquesta publicació.

La “Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI” és una publicació que aborda moltes de les qüestions clau que afecten les més de 2.000 fundacions actives del país, tant des del punt de vista de la governança com des de la responsabilitat jurídica inherent al càrrec de patró o patrona. L’objectiu d’aquesta guia és oferir una visió integral i holística sobre com liderar i impulsar les fundacions, posant el focus en una governança basada en la transparència, la responsabilitat, la professionalitat i en el bé comú com a principi en la presa de decisions.

Amb aquesta sessió – exclusiva per a les fundacions associades a la CCF – donarem a conèixer la guia, així com els seus objectius i els continguts, i ho farem de la mà d’algunes de les persones que l’han fet possible.

PROGRAMA

  • 09.30 h. Benvinguda i marc contextual d’un recurs estratègic per al món fundacional
    • Eugènia Bieto. Presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions
  • 09.40 h. Continguts clau i aspectes metodològics
    • Sara Pérez. Gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions
  • 10.00 h. Presentació de la ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI’
    • Frederic Cusí i Marc Botella. Consultors d’Inpacte
    • Helena Solano. Responsable de l’Àrea Jurídica de la CCF
  • 10.50 h. Torn obert de paraules
  • 11.00 h. Fi de la sessió


* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquesta presentació, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a info@ccfundacions.cat o truca’ns al 934 881 480.

Més de 200 fundacions assisteixen a la presentació de la ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI’

El passat 10 d’abril, vàrem presentar la ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI’, una publicació que ha generat una gran expectació en el sector i que aborda moltes de les qüestions clau que afecten les més de 2.000 fundacions actives del país.

L’acte, que va exhaurir l’aforament de l’auditori de La Pedrera, va reunir més de 200 fundacions de diversos sectors que van poder conèixer de primera mà una publicació que ofereix una visió integral i holística sobre com liderar i impulsar les fundacions, posant el focus en una governança basada en la transparència, la responsabilitat, la professionalitat i en el bé comú com a principi en la presa de decisions.

A l’inici de l’acte, Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), va donar la benvinguda i va explicar la importància de comptar amb un nou recurs per al sector fundacional català, que “dona resposta a una demanda, a una necessitat del sector de comptar amb eines a disposició dels patronats, especialment a les presidències, per fer front als reptes actuals i conduir les fundacions cap a un futur més brillant i amb major impacte”.

Tal com indica Bieto, la trobada, així com la pròpia publicació, “posen en valor la figura dels patrons i patrones, un capital humà de gran valor amb una gran dosi de compromís i generositat, persones que formen el màxim òrgan de govern de les fundacions, i són determinants per la seva bona governança”. En aquest sentit, afegeix que “cal reivindicar i fer més visible la figura dels patrons i patrones, perquè, en definitiva, són persones que dediquen el seu temps, el seu coneixement i el seu talent a causes d’interès general de forma altruista i amb una gran dosi de compromís”.

L’acte va comptar també amb la participació de l’Hble. Sra. Gemma Ubasart, Consellera de Justícia, Drets i Memòria, que va adreçar unes paraules als assistents a l’inici de l’acte, i va destacar que “un patronat ben informat fa millors les fundacions, i aquesta guia és un gran actiu que contribueix a aquest propòsit”.

A continuació, Sara Pérez, gerent de la CCF, va explicar el procés d’elaboració de la publicació, destacant a les persones que l’han fet possible, i va desgranar l’estructura i el contingut, així com els principals actius de la guia, que va definir com un “exercici d’intel·ligència col·lectiva”.

La segona part de la sessió va estar protagonitzada per algunes de les persones responsables del contignut d’aquesta guia, que van participar en un diàleg entorn alguns dels principals aspectes als quals dona resposta la publicació i els recursos que aporta a les fundacions. 

Frederic Cusí i Marc Botella, socis consultors d’Inpacte Consultoria Social, van conduir la conversa, introduint diverses qüestions, a les quals van donar resposta Elena de Carandini, presidenta de la Fundació Comunitària Raimat Lleida; Jaume Duran, director general de la Fundació Sanitària Mollet, i Helena Solano, responsable dels serveis jurídics de la CCF. Durant el diàleg, els participants van analitzar i reflexionar sobre les claus per liderar una fundació des del patronat; les responsabilitats i deures que implica el càrrec de patró o patrona, o com construir un patronat actiu i compromès amb la missió de la fundació, entre d’altres.

El contingut de la guia ha comptat amb la col·laboració d’altres persones, com Eugènia Bieto, presidenta de la CCF; Cristina Lázaro, responsable del departament jurídic de la Fundació Catalunya La Pedrera, i Luis Tejera, responsable d’Acció Tuïtiva. Servei de Supervisió i Protectorat, com a membres del comitè de suport i seguiment.

La cloenda de l’acte de presentació va anar a càrrec de Carles Ribas, adjunt a la Direcció de la Fundació Catalunya La Pedrera, entitat que ha contribuït al projecte ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI’ amb el seu suport i col·laboració. Ribas va posar en valor el fet que el sector compti amb un recurs com la ‘Guia per a un patronat efectiu’, i va compartir amb el públic els quatre principals eixos en els quals es focalitza l’acció de la fundació, i mitjançant els quals l’entitat col·labora amb un gran nombre d’agents de diversos sectors: Boscos de futur, Joves i ciència, Experiències expositives i Envelliment digne.

Nova dada del sector: 15.918 patrones i patrones lideren les més de 2.000 fundacions actives de Catalunya

En el marc de la presentació, el mateix 10 d’abril vàrem fer pública per primera vegada una dada calculada per l’Observatori de Fundacions de la CCF: el nombre de patrons i patrones que formen l’òrgan de govern de les més de 2.098 fundacions actives que hi ha a Catalunya. Es tracta d’una xifra de gran rellevància, per la dada en sí mateixa i el valor que té quantificar el nombre de persones que formen els patronats de les fundacions, i també perquè dibuixa l’univers al qual s’adreça la guia:

  • Els òrgans de govern de les 2.098 fundacions actives que hi ha a Catalunya (aquelles que presenten els seus estats financers davant del Protectorat de la Generalitat) estan formats per un total de 15.918 patrons i patrones, persones militants de causes d’interès general que dediquen el seu temps, el seu esforç i la seva responsabilitat al bé comú.
  • De l’anàlisi realitzada, es desprèn també que d’aquestes prop de 16.000 persones, fins a 1.802 participen com a patrons o patrones a més d’una fundació, i que de mitjana, els patronats de les fundacions catalanes estan formats per 8 membres.

Obtenir aquestes dades ha estat una tasca complexa, degut a què algunes fonts públiques a l’abast no inclouen la totalitat del món fundacional. De fet, les prop de 16.000 persones que formen part dels patronats a Catalunya és una xifra de mínims, i augmentaria si tinguéssim en compte que el càlcul s’ha realitzat exclusivament amb les dades de les 2.098 fundacions actives. Si comptéssim la totalitat de fundacions registrades al Protectorat (més de 2.600), la xifra de patrons i patrons i patrones superaria les 21.000 persones.


Vam posar punt i final a l’acte amb un agraïment a totes les persones que van fer possible la presentació de la guia, i al públic que va omplir l’auditori de La Pedrera, tot animant a les fundacions a emprar la guia “com a eina de debat, discussió i treball, per tal de contribuir a tenir una comunitat de fundacions forta i cohesionada”:


La ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI’ és una eina al servei de les més de 750 fundacions associades a la Coordinadora Catalana de Fundacions, i es pot consultar en format digital a l’espai ‘Documents d’interès’ del nostre web.

Webinar del Canal Jurídic: Règim fiscal de les entitats no lucratives i dels incentius al mecenatge: Oportunitats i bones pràctiques

El passat 10 de gener, el Congrés dels Diputats va ratificar el Real Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre, mitjançant el qual modifica la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de mecenatge. Amb aquesta convalidació, les novetats introduïdes per la reforma de la llei del mecenatge es consoliden i passen a ser definitives des del passat 1 de gener de 2024.

Amb l’objectiu de revisar els diferents tipus d’aportacions que poden rebre les fundacions (conveni, donació, patrocini) i el tractament comptable i fiscal que correspon en cada cas, així com per conèixer les principals novetats de la reforma de la Llei de mecenatge i les millores que suposen respecte a la legislació anterior, el proper 25 d’abril organitzem una nova sessió del Canal Jurídic, amb la col·laboració de Caixa d’Enginyers.

En aquest webinar, compartirem també bones pràctiques de comunicació d’aquests incentius fiscals per a la captació de fons, així com tots aquells recursos que us podem oferir des de la CCF.

Ho farem de la mà de Ferran Busquet, Sòci Director de Busquet, Economistes Auditors Estudi Jurídic, Economista-MBA per Esade i Auditor de comptes, amb la col·laboració d’Helena Solano, responsable de l’àrea jurídica de la CCF.

Aquest webinar s’adreça a totes les persones, professionals o membres del patronat, interessades en conèixer el marc fiscal de les donacions, així com la seva gestió interna i la comunicació als diferents públics de la fundació. La sessió, que s’oferirà en format virtual, és exclusiva per a les fundacions associades (*) a la CCF i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.

* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquest webinar, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a info@ccfundacions.cat o truca’ns al 934 881 480.

PROGRAMA

  • 9.30 h Benvinguda i presentació
    Sara Pérez – Gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
  • 9.35 h La Llei del mecenatge: qüestions bàsiques i principals reformes
    Ferran Busquet – Economista-MBA per Esade i Auditor de comptesenar

1. Qüestions essencials:

a. Quina diferència hi ha entre les donacions, els convenis de col·laboració i els contractes de patrocini?

b. Formalització documental i obligacions (certificats, documentació de l’acord, declaracions tributàries, etc.)

2. Principals novetats de la reforma de la Llei de mecenatge:

a. Les donacions

      • Increment dels incentius fiscals al mecenatge en les donacions de persones físiques i jurídiques.
      • La cessió d’ús de béns mobles i immobles com a tipologia de donatiu.
      • El mecenatge de recompensa o reconeixement.

b. Els convenis de col·laboració i els contractes de patrocini

      • Beneficis fiscals d’ambdues figures.
      • La prestació de serveis com a mecanisme per a col·laborar amb les entitats beneficiàries del mecenatge.
  • 10. 30 h Bones pràctiques i recursos disponibles
    Helena Solano
    – Responsable de l’àrea jurídica de la CCF.

1. Bones pràctiques de comunicació dels incentius fiscals per a la captació de fons:
Exemples de fundacions que comuniquen els incentius fiscals al web.

2. Com et podem ajudar des de la CCF?
Recursos i models disponibles al web de la CCF

  • 10. 40 h Torn obert de paraules i resolució de dubtes
  • 11.00 h Fi de la sessió


Canal Jurídic de la CCF: aquesta sessió forma part dels webinars periòdics que oferim a les fundacions associades des del Canal Jurídic de la CCF, un servei d’informació continuada sobre normatives que afecten les fundacions que té com a objectius:

  • Fer pedagogia sobre temes jurídics de forma accessible i de la mà de persones expertes.
  • Refrescar coneixements essencials per verificar que les fundacions estan al dia de les seves obligacions legals.
  • Facilitar eines i recursos per al compliment de les obligacions legals que afecten el món fundacional.

Amb la col·laboració de:

S’aprova el nou Decret sobre el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat

El 7 de març passat, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Decret 52/2024, de 5 de març, del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya. Aquest Decret incorpora com a vocal a l’òrgan màxim del Consell, el Ple, una persona en representació de la Coordinadora Catalana de Fundacions.

El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya és l’òrgan consultiu que assessora el Govern en matèries associatives i de voluntariat. Aquest consell és hereu de la Comissió Rectora del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat el Consell Català de Voluntariat.

Aquesta llei, entre altres aspectes, defineix les tasques, l’estructura operativa i la composició del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya.

Aquesta vocalia s’ha incorporat al Ple del Consell a instància de la CCF. Durant el tràmit d’informació pública, vam presentar al·legacions, perquè considerem que és fonamental que les fundacions tinguin una representació amb veu pròpia. Les fundacions i el seu voluntariat són un clar reflex de la potència i la força de la societat civil, i tenen un paper crucial dins l’associacionisme del nostre país.

Des de la nostra posició dins el consell, seguirem treballant per defensar i promoure activament les fundacions en aquest àmbit.

Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès!

Helena Solano: ‘Transparència, confiança i compliment normatiu: les fundacions i els reptes d’un entorn jurídic complex’

La transparència no només és un deure legal, és un element fonamental que reforça la relació de confiança entre les fundacions i la societat. A Catalunya, diverses lleis regulen aquest principi i aquesta complexitat normativa planteja alguns reptes importants.

Sovint, la transparència es percep com una obligació legal més (una de tantes amb les que han de complir les fundacions), una càrrega addicional que comporta encara més traves burocràtiques en el dia a dia de les fundacions. Però, malgrat que és ben cert que complir amb aquestes obligacions suposa feina afegida, cal canviar aquesta percepció i entendre la transparència com una oportunitat per donar visibilitat a l’entitat i reforçar la seva confiança amb la societat. No hi ha dubte que, quan les persones poden veure com es gestionen els recursos i quins són els resultats, se senten més segures i disposades a col·laborar.

A més, a través de la publicació i divulgació de les seves activitats i resultats, les fundacions poden rebre retroalimentació de la societat. Això permet identificar àrees o punts de millora per assolir resultats més eficients i un impacte més positiu.

Aquest canvi de paradigma, però, es veu obstaculitzat per la complexa legislació vigent que les fundacions han d’afrontar. En concret, les fundacions es troben sotmeses a diverses normes sobre transparència, com la Llei 21/2014, del 29 de desembre, del protectorat de les fundacions i a l’ORDRE JUS/152/2018, de 12 de setembre, que la desenvolupa. A més, si compleixen certes condicions, com rebre ajudes o subvencions públiques, també es veuran afectades per la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i el Decret 8/2021, de 9 de febrer, que la desenvolupa.

Al gran volum de normativa general que les fundacions han de complir (obligacions comptables, de protecció de dades, prevenció de blanqueig de capitals, etc.), s’ha de sumar aquesta multitud de normes que imposen diferents nivells de transparència a les fundacions i, alhora, diferents obligacions d’informació. Així doncs, una entitat pot quedar subjecta al compliment de les obligacions de la normativa de transparència però també a les obligacions establertes per la normativa del protectorat. El problema radica, doncs, en el fet que els dos blocs normatius estableixen obligacions que poden ser confluents (tot i amb diferent terminologia), contradictòries i divergents o, inclús, no tenir un criteri equivalent i, per tant, requerir un compliment addicional.

En conseqüència, quan una fundació s’enfronta al compliment d’aquest principi, es troba davant de la dificultat de determinar l’abast de les seves obligacions. Tot això, a més de generar confusió a les entitats obligades, provoca una inseguretat jurídica que les aboca a una situació de vulnerabilitat.

Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions compartim aquestes preocupacions. Les fundacions s’enfronten a un creixement del nivell de complexitat normativa i la burocràcia associada. En lloc de simplificar les lleis o fer més comprensibles les normatives existents, sovint s’opta per crear-ne de noves, agreujant així la confusió i la manca de cohesió i coordinació normativa.

És evident que millorar el compliment de les normatives no implica necessàriament desenvolupar-ne de noves, sinó en proporcionar una comprensió clara als subjectes obligats. En cap cas, la manca de claredat normativa hauria de constituir un obstacle per a unes entitats que, malgrat tenir tota la voluntat de complir la norma, es troben desbordades davant aquest allau legal.

En definitiva, la transparència en les fundacions no és només una obligació legal; és també una oportunitat per consolidar les relacions de confiança amb la societat i els grups d’interès. Per aconseguir-ho, és imprescindible una regulació clara i coherent que eviti la proliferació de normatives contradictòries i confuses. D’aquesta manera, les fundacions podran centrar els seus esforços a generar un impacte positiu i contribuir al bé comú, amb el suport i la confiança del nostre entorn.

Presentem la ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI’

Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions tenim el convenciment que un patronat efectiu, com a equip de persones alineades amb el propòsit de la fundació, esdevé una poderosa palanca de transformació a l’hora d’abordar amb èxit les oportunitats i els desafiaments que han d’afrontar les fundacions.

Conscients d’aquest fet, hem dissenyat la “Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI”, una publicació al servei de les fundacions, tant des del punt de vista de la governança com des de la responsabilitat jurídica inherent al càrrec de patró o patrona. L’objectiu d’aquesta guia és oferir una visió integral i holística sobre com liderar i impulsar les fundacions, posant el focus en una governança basada en la transparència, la responsabilitat, la professionalitat i en el bé comú com a principi en la presa de decisions.

En aquest marc, el proper 10 d’abril se celebrarà l’acte de presentació a La Pedrera – exclusiu per a les fundacions associades a la CCF – amb el qual donarem a conèixer la guia, així com els seus objectius i els continguts, i ho farem de la mà d’algunes de les persones que l’han fet possible. El programa de l’esdeveniment és el següent:

PROGRAMA

  • 16.00 h Cafè de benvinguda i acreditació d’assistents
  • 16.30 h. Apertura de la sessió
    • Eugènia Bieto. Presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions
    • Hble. Sra. Gemma Ubasart. Consellera de Justícia, Drets i Memòria
  • 16.50 h. Presentació de la ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu’.
    • Sara Pérez. Gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions
  • 17.00 h. Fem una ullada als patronats
  • 17.10 h. Liderant fundacions al segle XXI
    • Elena de Carandini. Presidenta de la Fundació Comunitària Raimat Lleida
    • Jaume Duran. Director general de la Fundació Sanitària Mollet
    • Frederic Cusí i Marc Botella. Consultors d’Inpacte
    • Helena Solano. Responsable de l’Àrea Jurídica de la CCF
  • 17.50 h. Cloenda
    • Carles Ribas. Director adjunt de la Fundació Catalunya La Pedrera
  • 18.00 h. Fi de l’acte 

 


*  Si ets una fundació associada a la CCF i vols assistir a l’acte de presentació que organitzarem el 10 d’abril a La Pedrera, posa’t en contacte amb nosaltres enviant un correu a info@ccfundacions.cat o trucant al telèfon 93 488 14 80.

Assessorem les fundacions sobre els plans i els protocols de gènere que cal aplicar

És vital per a qualsevol fundació amb persones treballadores estar al corrent de les obligacions que estableix la normativa actual, així com el compliment de les mateixes, per tal de mantenir un entorn laboral conforme a la llei i promoure un marc de treball equitatiu i respectuós. 

Amb l’objectiu de proporcionar informació clau sobre aquestes qüestions, el passat 29 de febrer vam organitzar la sessió ‘Els Plans i Protocols de gènere a les fundacions: disseny, aplicació i seguiment’, un nou webinar del Canal Jurídic de la CCF, en aquesta ocasió impartit per Henar Ariza, advocada laboralista de FJM Advocats especialista en igualtat.

Totes les entitats que tenen personal han de complir amb un conjunt bàsic, entre el que s’inclou el “Pla de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual”. A més, les fundacions que tenen 50 o més empleats, hauran de complir unes obligacions laborals addicionals, com desenvolupar i aplicar plans d’igualtat que fomentin un tractament i oportunitats iguals per a dones i homes i desenvolupar i implementar un Protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBIQ+.

En aquest context, més de 60 fundacions van tenir l’oportuntiat d’aprendre i aprofundir en diverses qüestions relacionades amb els plans i protocols de gènere. De la mà de l’Henar Ariza, durant la sessió vàrem poder:

  • Revisar i conèixer les obligacions laborals en matèria d’igualtat que han d’implementar les fundacions que tenen persones treballadores.
  • Conèixer què és el “Pla d’igualtat, el Pla de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual” i el “Protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBIQ+”.
  • Analitzar en què consisteix cada un d’aquests plans i protocols, la seva importància i funció dins de la fundació, i com es poden desenvolupar i aplicar eficaçment per crear un entorn laboral respectuós i inclusiu.
  • Identificar les estratègies i metodologies per al disseny i aplicació de cadascun dels plans i protocols.

Aquest webinar s’adreça a professionals de les fundacions amb responsabilitat dins l’àrea jurídica o d’administració. La sessió, que es va dur a terme en format virtual, va ser exclusiva per a les fundacions associades a la CCF (*). Si no vas poder assistir al webinar, ara tens l’oportuntiat de veure el vídeo complet de la sessió. Posa’t en contacte amb nosaltres fent-nos arribar un correu i et donarem accés a la gravació.

* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols accedir al vídeo d’aquest webinar, així com a d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres enviant un correu a info@ccfundacions.cat o trucant al 934 881 480.


Canal Jurídic de la CCF: aquesta sessió forma part dels webinars periòdics que oferim a les fundacions associades des del Canal Jurídic de la CCF, un servei d’informació continuada sobre normatives que afecten les fundacions que té com a objectius:

  • Fer pedagogia sobre temes jurídics de forma accessible i de la mà de persones expertes.
  • Refrescar coneixements essencials per verificar que les fundacions estan al dia de les seves obligacions legals.
  • Facilitar eines i recursos per al compliment de les obligacions legals que afecten el món fundacional.

Amb la col·laboració de:

Transparència i impacte social: més enllà de les obligacions legals

El proper 18 de març, participarem en la jornada ‘Transparència i impacte social: més enllà de les obligacions legals’, una sessió informativa organitzada per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) que té com a finalitat explorar, d’una manera pràctica, quines són aquelles obligacions en matèria de transparència que les entitats han de complir. Aquesta actitivitat té també l’objectiu d’inspirar una nova perspectiva sobre la transparència, més enllà de l’obligació legal, per tal d’entendre-la com a una eina valuosa que permet construir un impacte social positiu i sostenible. Inscriu-t’hi i resol els teus dubtes!

A qui s’adreça?

Sessió adreçada a persones responsables o coordinadores de voluntariat.

Què aprendràs en aquesta sessió?

La transparència és un principi fonamental que esdevé un eix central en la gestió de les entitats. Al mateix temps, és fonamental per construir una relació de confiança amb la societat i els diferents grups d’interès. En aquesta sessió, ens endinsarem en les lleis que en l’actualitat regulen aquesta matèria a Catalunya, amb l’objectiu de proporcionar una visió global i pràctica per a les entitats involucrades. Actualment, la legislació civil de Catalunya contempla quatre normatives diferents que exigeixen nivells de transparència a les entitats sense ànim de lucre:

  1. La Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern publicada al DOGC en data 31 de desembre de 2014, sent l’organisme emissor el Departament de la Presidència.
  2. La Llei 21/2014, del 29 de desembre, del protectorat de les fundacions i de verificació de l’activitat de les associacions declarades d’utilitat pública, publicada al DOGC en data 31 de desembre de 2014, sent l’organisme emissor el Departament de la Presidència.
  3. L’ORDRE JUS/152/2018, de 12 de setembre, per la qual s’estableix el nivell de subjecció de les fundacions i de les associacions declarades d’utilitat pública als instruments de transparència establerts per la Llei 21/2014, del 29 de desembre, del protectorat de les fundacions i de verificació de l’activitat de les associacions declarades d’utilitat pública, publicada en data 17 de setembre de 2018, sent l’organisme emissor el Departament de Justícia.
  4. El Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, publicat al DOGC en data 11 de febrer de 2021, sent l’organisme emissor el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

Podríem dir, doncs, que ens trobem davant dos blocs normatius. Així, el primer bloc estaria format per la Llei 19/2014, de 29 de desembre i el Decret 8/2021 de 9 de febrer, que la desenvolupa. I el segon bloc, estaria format per la Llei 21/2014, de 29 de desembre i l’Ordre JUS/152/2018, que la desenvolupa. Per tant, per fer-ho més entenedor, podríem dir que actualment hi ha dues normatives que contemplen criteris de transparència: els que depenen de la normativa de transparència i els que depenen de la normativa del protectorat.

Participarem en aquesta sessió de la mà d’Helena Solano, graduada en Dret, Màster d’Accés a l’Advocacia amb menció en Dret Civil i Màster en Bioètica i Dret per l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. Amb cinc anys d’experiència com a advocada en les àrees de Dret civil, penal, administratiu i sanitari, el 2022 es va incorporar a la Coordinadora Catalana de Fundacions com a responsable dels serveis jurídics.

La sessió comptarà també amb experiències reals exposades per entitats de l’àmbit social, com ara Fundació Integramenet, ABD – Associació Benestar i Desenvolupament i l’Associació de Cardiopaties Congènites AACIC.

A continuació, us podeu inscriure mitjançant el formulari habilitat per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS):

* Dies abans de l’esdeveniment, la FCVS enviarà un correu amb l’enllaç per accedir a la sessió.

 

Eugènia Bieto participa al debat d’Amics del País per parlar sobre l’impacte de la reforma de la Llei de mecenatge

La reforma de la Llei de mecenatge ha estat una demanda llargament reivindicada i esperada pels sectors cultural, social i científic. Un dels reptes de la reforma de la llei de mecenatge era promoure la captació de fons privats en el finançament de les entitats no lucratives del teixit social, cultural educatiu i investigador, per equiparar-nos als nivells dels països del nostre entorn i seguir desenvolupant activitats orientades al desenvolupament just, sostenible i inclusiu de la societat.

En aquest context, el passat 20 de febrer, l’entitat Amics del País va organitzar el debat ‘La reforma de la Llei de mecenatge i el seu impacte en les entitats no lucratives’ amb la nostra presidenta, Eugènia Bieto, una trobada amb la qual vam reflexionar sobre la modificació i la recent entrada en vigor de la reforma de la Llei de mecenatge.

L’acte, que es va celebrar al Palau Macaya, va ser presentat per Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, qui va donar la benvinguda a les més de 70 fundacions i altres agents del sector que van assistir-hi.

Durant la seva intervenció, Bieto va parlar sobre les expectatives, les potencialitats i les limitacions de la reforma de la llei de mecenatge, una modificació que “pot comportar un augmentant els ingressos per donacions de les entitats no lucratives i permetrà donar resposta a necessitats no cobertes pel sector públic i el mercantil”, i contribuir a generar “més recursos per la recerca en malalties, la inversió en educació i en cultura, l’atenció a col·lectius vulnerables o l’impuls de projectes mediambientals, entre d’altres”.

Compartim el vídeo de la sessió, publicat per Amics del País:

Tal com va exposar Bieto, alguns dels principals canvis de la reforma són l’increment de les deduccions en donacions, que “afavoreix que el micromecenatge es converteixi en un element molt important” a l’hora d’afrontar els reptes socials i mediambientals que tenim com a societat; la incorporació de les prestacions de serveis com a mecanisme de col·laboració, la incorporació del mecenatge de recompensa o de reconeixement, la incorporació de la cessió de tota classe de mobles i d’immobles com a donació i l’ampliació de les modalitats d’activitats econòmiques exemptes de l’Impost de Societats.

Bieto va tancar la seva presentació destacant tres reptes de futur per al sector fundacional: “la professionalització del fundraising, la rendició de comptes per generar més confiança i mesurar l’impacte i explicar-ho”.

Miquel Roca, que va intervenir en diverses ocasions durant el debat, va recordar que ell mateix havia defensat anys enrere al Congrés dels Diputats la necessitat d’una Llei de Mecenatge per tal d’aconseguir “una societat activa i participa en la vida social i pública”. En aquest sentit, els dos protagonistes del debat van coincidir en la  importància de difondre entre la ciutadania els principals canvis d’aquesta reforma, així com la necessitat de seguir treballant en el futur per millorar el marc fiscal de les entitats no lucratives.