Compareixem al Parlament per traslladar la visió del món fundacional sobre el Projecte de llei de drets culturals de Catalunya

Ahir, dillluns 22 de juny, la Coordinadora Catalana de Fundacions va comparèixer al Parlament de Catalunya per exposar el seu posicionament sobre el Projecte de llei de drets culturals de Catalunya i traslladar als grups parlamentaris un conjunt de propostes de millora al text.

La compareixença va comptar amb la intervenció de Sara Pérez, gerenta de la CCF, i de Marta Esteve, directora general de la Fundació Carulla, membre de la Junta Directiva de la CCF i representant de la Comissió de Cultura de la Coordinadora.

Des de la CCF valorem molt positivament l’impuls d’una llei que reconegui la cultura com un dret de la ciutadania i com un bé públic essencial. Considerem que aquest reconeixement és un pas important per reforçar el paper de la cultura en el desenvolupament personal, la cohesió social i la qualitat democràtica.

Al mateix temps, durant la compareixença davant la Comissió de Cultura vam subratllar que la llei ha d’evitar quedar-se en un pla merament declaratiu. Reconèixer els drets culturals és necessari, però cal garantir que totes les persones els puguin exercir de manera real i efectiva, amb independència del seu lloc de residència, situació econòmica, edat, origen, capacitats o llengua.

En aquest marc, la nostra intervenció va posar en valor la contribució del món fundacional al sistema cultural català. Prop del 37% de les fundacions de Catalunya desenvolupen la seva activitat en l’àmbit cultural, contribuint a la preservació del patrimoni, l’educació, la creació, la mediació, la recerca, la difusió cultural i l’activació comunitària. En aquest sentit, la compareixença no va ser només com a entitat representativa del sector fundacional, sinó també com a part activa del sistema cultural català.

Propostes de millora traslladades als grups parlamentaris

Per concretar aquesta visió, des de la CCF vam presentar diverses esmenes i consideracions centrades, especialment, en sis qüestions:

  • Fer efectius els drets culturals, incorporant obligacions concretes, mecanismes de garantia i una memòria anual d’impacte amb indicadors que permetin avaluar-ne el compliment.
  • Garantir un finançament suficient i estable, reforçant l’objectiu del 2% del pressupost de la Generalitat destinat a cultura i assegurant la continuïtat dels projectes culturals.
  • Reconèixer el sistema cultural com un ecosistema plural, en què les fundacions, associacions, cooperatives, equipaments, creadors i altres agents de la societat civil són part activa de la garantia dels drets culturals.
  • Reforçar l’accessibilitat real a la cultura, abordant les barreres físiques, sensorials, econòmiques, territorials, digitals, simbòliques i lingüístiques que encara dificulten l’accés i la participació cultural.
  • Donar més centralitat a l’educació cultural, artística i lectora, i garantir l’accés al coneixement en català, especialment en l’entorn digital, com a part essencial dels drets culturals.
  • Preservar la coherència normativa del mecenatge, reconeixent-lo com a instrument clau de suport a la cultura, però reservant-ne la regulació completa a una futura llei general catalana de mecenatge.

Compartim el vídeo de la compareixença de la CCF davant la Comissió de Cultura:

Presentació del nou Model de Balanç Social de les fundacions

El pròxim 16 de juliol, et convidem a la presentació del nou Model de Balanç Social de les fundacions, una eina renovada per ajudar les entitats a mesurar, explicar i governar millor el seu impacte.

Les fundacions tenen la responsabilitat d’explicar què fan, com gestionen els recursos que els han estat confiats i quin impacte generen. Per això, la transparència i la rendició de comptes no són només obligacions legals, també són eines per reforçar la confiança social, valorar els resultats i identificar oportunitats de millora per part de les fundacions.

Una eina per mesurar, explicar i governar l’impacte més enllà del recompte d’activitats

El nou model, que actualitza l’eina creada per la CCF l’any 2019, s’estructura en 3 dimensions: social, ambiental i bon govern. Incorpora indicadors de nivell bàsic i avançat, adaptables a la dimensió i al grau de maduresa de cada fundació, i incorpora una aplicació digital que simplifica la recollida de dades i genera un informe personalitzable.

El nou model de Balanç Social convida les fundacions a anar més enllà del recompte d’activitats o persones ateses per analitzar els resultats assolits, les evidències disponibles i els canvis que contribueixen a generar. Mesurar l’impacte permet comprendre millor l’activitat, comunicar-ne el valor i prendre decisions més fonamentades.

Un model construït amb les fundacions

El model s’ha desenvolupat amb la participació de fundacions de perfils diversos, en el marc de la Comunitat de Pràctica en Mesura d’Impacte de la CCF. Les seves aportacions han permès adaptar els indicadors i la usabilitat a la realitat del sector, mentre que l’anàlisi agregada de les dades ajudarà a identificar tendències i a fer visible la contribució de les fundacions al país.

Acte de presentació

La presentació pública del nou Model de Balanç Social tindrà lloc el 16 de juliol, a partir de les 9.30 h, al Hub Social (Girona, 34, Barcelona). La jornada permetrà conèixer les característiques i el funcionament del nou model, així com reflexionar sobre els reptes i les oportunitats que plantegen la mesura, la gestió i la governança de l’impacte social. També es compartiran les experiències de diverses fundacions que han avançat en aquest àmbit i que explicaran com incorporen la mesura de resultats i d’impacte a les seves organitzacions.

PROGRAMA

  • 09.30 h. Benvinguda i presentació
    • Eugènia Bieto — Presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
    • Immaculada Barral — Directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Gestió Adequada de Conflictes
  • 10.00 h. Presentació del nou Model de Balanç Social de les fundacions 
    • Silvina Vázquez — Directora de l’Observatori de Fundacions de la CCF
    • Gabriela Cruz — Directora de Sostenibilitat Corporativa de SGA
  • 10.40 h. Taula de bones pràctiques: experiències en la mesura i la governança de l’impacte
    • Marta Ibarz — Directora de la Fundació Iluro
    • Sergio Rodríguez — Director de la Fundació Habitatge Social
    • Jordi Garcia — Gerent Fundació CIPO

* Modera: Silvia Ayuso — Directora acadèmica i investigadora principal de la Càtedra MANGO d’Innovació Social d’ESCI-UPF.

  • 11.25 h. Cloenda
  • 11.30 h. Cafè – Espai de trobada
  • 12.00 h. Fi de l’acte

* Inscripció gratuïta. Aforament limitat (Places assignades per ordre d’inscripció).

 

Rafael Ruiz de Gauna: “Què canvia amb la Llei del tercer sector social?”

  • Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat l’11 de juny a Social.cat

El passat 20 de maig, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del tercer sector social. No és una normativa menor per a les entitats no lucratives de l’acció social, i pot inspirar altres àmbits. La millora del marc legal del tercer sector social era una reivindicació des del 2015. El camí ha estat llarg: Catalunya arriba a aquesta regulació com la setena comunitat autònoma amb legislació pròpia, deu anys després de la primera norma del País Basc.

Però què aporta aquesta legislació a les fundacions i entitats no lucratives de caire social? Algunes claus d’interpretació:

  1. Reconeix el tercer sector social com a subjecte de dret. Fins ara, el concepte era sociològic; ara passa a ser jurídic, amb més legitimitat i drets i deures exigibles.
  2. Reconeix i valora la pluralitat d’àmbits d’intervenció, activitats i tradicions de ser tercer sector social, fixant requisits mínims sobre condicions laborals, voluntariat, qualitat, participació, transparència, sostenibilitat ambiental i avaluació de l’impacte. Cal aplicar-los proporcionalment a la dimensió de l’entitat, fet que protegeix de realitats mercantils intrusives. En relació amb les fundacions, tracta amb consideració la identitat d’un patrimoni i un patronat al servei d’una finalitat d’interès general, i parla de “garantir la governança democràtica o participativa d’acord amb la normativa aplicable a la fórmula jurídica que adoptin” i d’afavorir la participació, així com d’afavorir procediments participatius adaptats a la naturalesa jurídica de l’organització.
  1. Consagra que l’instrument preferent de relació entre les administracions públiques i el tercer sector, per a la provisió de serveis de responsabilitat pública, serà l’acció concertada social i la gestió delegada, segons la legislació de provisió de serveis socials en tràmit. És important perquè intenta fugir de mecanismes precaris com la contractació pública sense revisió de preus o les subvencions graciables.
  2. Instaura el dret de les entitats a participar en la vida pública, amb igualtat i equitat, i fixa el Consell de Diàleg Civil com a instrument per fer-ho. Crea així un espai propi més enllà del Diàleg Social.
  3. Fixa elements simbòlics, com el Dia del Tercer Sector Social de Catalunya, el 20 de maig, i un cens coordinat amb altres registres. També incorpora l’avaluació de l’impacte de les polítiques públiques i de les actuacions del tercer sector.
  4. Determina que el finançament de les entitats i les condicions laborals han de ser adequats als serveis públics que presten, i estableix una convergència retributiva pública, així com suport estructural pluriennal per a les federacions.
  5. Estableix per llei el pla de suport al tercer sector social de caire quadriennal i li dona més rellevància.

És també un primer pas en el triple marc legislatiu, juntament amb la Llei de l’Economia social i solidària i la Llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials. Fixa bases i criteris que han de mantenir-se de manera coherent en les altres normes, i que contemplen satisfactòriament la diversitat del tercer sector, una pluralitat que ens enriqueix i enforteix.

Més enllà dels aspectes concrets, la llei traspua una filosofia de fons: les entitats del tercer sector són imprescindibles per al sosteniment de l’Estat del benestar. La iniciativa social —i també la fundacional— ha contribuït a vertebrar la societat i és essencial per aportar qualitat humana, transformació social i responsabilitat col·lectiva.

Les administracions públiques són fonamentals, però sense la societat civil organitzada no seria possible garantir el mateix grau de cohesió social ni l’acompanyament a tantes persones. Per això, el legislador ha de reconèixer, protegir i promoure aquestes entitats, facilitant-ne l’acció i preservant-ne el valor social.

La llei suposa un reconeixement a una trajectòria centenària, una consolidació i més garanties d’unes condicions adequades, però també una responsabilitat per a les entitats que estem disposades a assumir.

Publicada la convocatòria dels ajuts a projectes transversals de l’economia social i solidària

El 10 de juny, el DOGC va publicar la Resolució EMT/1813/2026, de 2 de juny, per la qual s’obre la convocatòria de subvencions a projectes transversals de l’economia social i solidària i el cooperativisme a Catalunya per a l’any 2026.

La convocatòria compta amb una dotació global de 990.000 euros i té per objectiu donar suport a projectes de capacitació, formació i difusió de l’economia social i solidària.

Les fundacions que desenvolupen activitat econòmica poden presentar-s’hi en els programes en què estan previstes com a entitats beneficiàries, sempre que compleixin els requisits establerts a les bases reguladores.

Les línies i els programes subvencionables són:

Línia 1. Projectes transversals

  • Programa 1. Capacitació empresarial en ESS
  • Programa 2. Formació universitària en ESS
  • Programa 4. Difusió de l’ESS
    • Projecte 4.a. Presència als mitjans de comunicació.
    • Projecte 4.b. Debats territorials, sectorials i actes.
    • Projecte 4.c. Premis als millors treballs universitaris.

Els programes 3, “Impuls escolar de l’ESS”, i 5, “Ecosistemes de l’ESS”, previstos a les bases reguladores, no es convoquen enguany.

Línia 2. Oficina tècnica: Té per objecte facilitar la coordinació, el seguiment i l’assistència metodològica de les actuacions i els recursos generats pels programes transversals.

Podeu presentar les vostres sol·licituds a través d’aquest enllaç: Subvencions a projectes transversals de l’economia social i solidària i el cooperativisme a Catalunya

El termini per presentar les sol·licituds està obert des de l’11 de juny de 2026, a les 9.00 h, fins al 25 de juny de 2026, a les 14.00 h.

Per consultar el text íntegre de la convocatòria, podeu accedir al DOGC a través d’aquest enllaç: Resolució EMT/1813/2026, de 2 de juny

Tens dubtes?

Posa’t en contacte amb els nostres serveis jurídics mitjançant el següent formulari.

Et recordem que al nostre web posem a disposició documentació, plantilles i altres recursos d’interès per a les fundacions:

Activitat de voluntariat de la Fundació Amics de la Gent Gran

Aprovat el IV Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat 2026-2029

El passat 2 de juny de 2026 es va aprovar, per Acord de Govern, el IV Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (PNAV) 2026-2029, l’instrument estratègic que orientarà les polítiques públiques de suport, foment i promoció de l’associacionisme i el voluntariat durant els pròxims anys.

El Pla compta amb un pressupost de 50 milions d’euros i s’estructura al voltant de cinc grans objectius:

  1. Augmentar el nombre de persones voluntàries i diversificar-ne el perfil.
  2. Millorar i simplificar la relació entre les entitats i l’Administració.
  3. Reconèixer el voluntariat com a espai d’aprenentatge i transformació, amb una certificació basada en un sistema de competències robust i reconegut.
  4. Potenciar la relació entre el sector associatiu i el sector empresarial.
  5. Incrementar la sostenibilitat i l’impacte socialde les entitats que operen a Catalunya.

El desplegament del Pla es farà de manera coordinada entre diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat de consolidar una acció transversal de suport al teixit associatiu. El finançament provindrà principalment dels departaments de Drets Socials i Inclusió, Presidència i Justícia i Qualitat Democràtica, així com de fons europeus vinculats al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR).

El Pla també incorpora un sistema de seguiment i avaluació per mesurar-ne l’impacte en termes de participació, qualitat de la gestió i enfortiment del sector.

Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions, hem participat en aquest procés com a membres del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya, contribuint a la reflexió i al debat entorn de les mesures de suport al teixit associatiu i voluntari del país.

A continuació, podeu consultar i descarregar el IV Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (PNAV) 2026-2029:

Esperem que sigui del vostre interès!


Foto: Activitat de voluntariat de la Fundació Amics de la Gent Gran

Què implica per a les fundacions l’entrada en vigor de la Llei del tercer sector social?

El passat divendres, 29 de maig de 2026, es va publicar al DOGC a Llei 6/2026, de 28 de maig, del tercer sector social, una norma esperada des de fa anys pel sector i que suposa un pas important en el reconeixement de les entitats socials del país.

La llei dona un marc jurídic propi al tercer sector i posa en valor la seva aportació en l’atenció a les persones, la defensa dels drets socials, la cohesió social i la construcció d’una societat més justa i inclusiva.

Des de la CCF, valorem molt positivament l’aprovació d’aquesta norma, perquè contribueix a reforçar el paper de les entitats socials i la seva participació en les polítiques públiques. Alhora, durant la tramitació parlamentària hem treballat perquè el text tingués en compte la diversitat jurídica del sector i, especialment, la realitat pròpia de les fundacions.

A continuació, us facilitem una nota informativa elaborada pels serveis jurídics de la CCF amb la qual detallem els aspectes principals de la llei, les aportacions fetes per la CCF durant la seva tramitació i l’impacte que pot tenir per a les fundacions: