Autor: Carles Barbero

Ahir, dillluns 22 de juny, la Coordinadora Catalana de Fundacions va comparèixer al Parlament de Catalunya per exposar el seu posicionament sobre el Projecte de llei de drets culturals de Catalunya i traslladar als grups parlamentaris un conjunt de propostes de millora al text.

La compareixença va comptar amb la intervenció de Sara Pérez, gerenta de la CCF, i de Marta Esteve, directora general de la Fundació Carulla, membre de la Junta Directiva de la CCF i representant de la Comissió de Cultura de la Coordinadora.

Des de la CCF valorem molt positivament l’impuls d’una llei que reconegui la cultura com un dret de la ciutadania i com un bé públic essencial. Considerem que aquest reconeixement és un pas important per reforçar el paper de la cultura en el desenvolupament personal, la cohesió social i la qualitat democràtica.

Al mateix temps, durant la compareixença davant la Comissió de Cultura vam subratllar que la llei ha d’evitar quedar-se en un pla merament declaratiu. Reconèixer els drets culturals és necessari, però cal garantir que totes les persones els puguin exercir de manera real i efectiva, amb independència del seu lloc de residència, situació econòmica, edat, origen, capacitats o llengua.

En aquest marc, la nostra intervenció va posar en valor la contribució del món fundacional al sistema cultural català. Prop del 37% de les fundacions de Catalunya desenvolupen la seva activitat en l’àmbit cultural, contribuint a la preservació del patrimoni, l’educació, la creació, la mediació, la recerca, la difusió cultural i l’activació comunitària. En aquest sentit, la compareixença no va ser només com a entitat representativa del sector fundacional, sinó també com a part activa del sistema cultural català.

Propostes de millora traslladades als grups parlamentaris

Per concretar aquesta visió, des de la CCF vam presentar diverses esmenes i consideracions centrades, especialment, en sis qüestions:

• Fer efectius els drets culturals, incorporant obligacions concretes, mecanismes de garantia i una memòria anual d’impacte amb indicadors que permetin avaluar-ne el compliment.
• Garantir un finançament suficient i estable, reforçant l’objectiu del 2% del pressupost de la Generalitat destinat a cultura i assegurant la continuïtat dels projectes culturals.
• Reconèixer el sistema cultural com un ecosistema plural, en què les fundacions, associacions, cooperatives, equipaments, creadors i altres agents de la societat civil són part activa de la garantia dels drets culturals.
• Reforçar l’accessibilitat real a la cultura, abordant les barreres físiques, sensorials, econòmiques, territorials, digitals, simbòliques i lingüístiques que encara dificulten l’accés i la participació cultural.
• Donar més centralitat a l’educació cultural, artística i lectora, i garantir l’accés al coneixement en català, especialment en l’entorn digital, com a part essencial dels drets culturals.
• Preservar la coherència normativa del mecenatge, reconeixent-lo com a instrument clau de suport a la cultura, però reservant-ne la regulació completa a una futura llei general catalana de mecenatge.

Compartim el vídeo de la compareixença de la CCF davant la Comissió de Cultura:

El pròxim 16 de juliol, et convidem a la presentació del nou Model de Balanç Social de les fundacions, una eina renovada per ajudar les entitats a mesurar, explicar i governar millor el seu impacte.

Les fundacions tenen la responsabilitat d’explicar què fan, com gestionen els recursos que els han estat confiats i quin impacte generen. Per això, la transparència i la rendició de comptes no són només obligacions legals, també són eines per reforçar la confiança social, valorar els resultats i identificar oportunitats de millora per part de les fundacions.

Una eina per mesurar, explicar i governar l’impacte més enllà del recompte d’activitats

El nou model, que actualitza l’eina creada per la CCF l’any 2019, s’estructura en 3 dimensions: social, ambiental i bon govern. Incorpora indicadors de nivell bàsic i avançat, adaptables a la dimensió i al grau de maduresa de cada fundació, i incorpora una aplicació digital que simplifica la recollida de dades i genera un informe personalitzable.

El nou model de Balanç Social convida les fundacions a anar més enllà del recompte d’activitats o persones ateses per analitzar els resultats assolits, les evidències disponibles i els canvis que contribueixen a generar. Mesurar l’impacte permet comprendre millor l’activitat, comunicar-ne el valor i prendre decisions més fonamentades.

Un model construït amb les fundacions

El model s’ha desenvolupat amb la participació de fundacions de perfils diversos, en el marc de la Comunitat de Pràctica en Mesura d’Impacte de la CCF. Les seves aportacions han permès adaptar els indicadors i la usabilitat a la realitat del sector, mentre que l’anàlisi agregada de les dades ajudarà a identificar tendències i a fer visible la contribució de les fundacions al país.

Acte de presentació

La presentació pública del nou Model de Balanç Social tindrà lloc el 16 de juliol, a partir de les 9.30 h, al Hub Social (Girona, 34, Barcelona). La jornada permetrà conèixer les característiques i el funcionament del nou model, així com reflexionar sobre els reptes i les oportunitats que plantegen la mesura, la gestió i la governança de l’impacte social. També es compartiran les experiències de diverses fundacions que han avançat en aquest àmbit i que explicaran com incorporen la mesura de resultats i d’impacte a les seves organitzacions.

PROGRAMA

09.30 h           Acreditacions i esmorzar de benvinguda

10.00 h           Presentació del nou Model de Balanç Social de les fundacions

• • • Silvina Vázquez — Directora de l’Observatori de Fundacions de la CCF
    • Gabriela Cruz — Directora de Sostenibilitat Corporativa de SGA

10.50 h           Taula de bones pràctiques: experiències en la mesura i la governança de l’impacte

• • • Marta Ibarz — Directora de la Fundació Iluro
    • Sergio Rodríguez — Director de la Fundació Habitatge Social
    • Jordi Garcia — Gerent Fundació CIPO

Modera: Silvia Ayuso — Directora acadèmica i investigadora principal de la Càtedra MANGO d’Innovació Social d’ESCI-UPF.

12.00 h           Cloenda

• • • Eugènia Bieto — Presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
    • Iñaki Irisarri — Fundació Caixa d’Enginyers
    • Immaculada Barral — Directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Gestió Adequada de Conflictes

12.30 h. Fi de l’acte

* Inscripció gratuïta. Aforament limitat (Places assignades per ordre d’inscripció).

 

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat l’11 de juny a Social.cat

El passat 20 de maig, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del tercer sector social. No és una normativa menor per a les entitats no lucratives de l’acció social, i pot inspirar altres àmbits. La millora del marc legal del tercer sector social era una reivindicació des del 2015. El camí ha estat llarg: Catalunya arriba a aquesta regulació com la setena comunitat autònoma amb legislació pròpia, deu anys després de la primera norma del País Basc.

Però què aporta aquesta legislació a les fundacions i entitats no lucratives de caire social? Algunes claus d’interpretació:

1. Reconeix el tercer sector social com a subjecte de dret. Fins ara, el concepte era sociològic; ara passa a ser jurídic, amb més legitimitat i drets i deures exigibles.
2. Reconeix i valora la pluralitat d’àmbits d’intervenció, activitats i tradicions de ser tercer sector social, fixant requisits mínims sobre condicions laborals, voluntariat, qualitat, participació, transparència, sostenibilitat ambiental i avaluació de l’impacte. Cal aplicar-los proporcionalment a la dimensió de l’entitat, fet que protegeix de realitats mercantils intrusives. En relació amb les fundacions, tracta amb consideració la identitat d’un patrimoni i un patronat al servei d’una finalitat d’interès general, i parla de “garantir la governança democràtica o participativa d’acord amb la normativa aplicable a la fórmula jurídica que adoptin” i d’afavorir la participació, així com d’afavorir procediments participatius adaptats a la naturalesa jurídica de l’organització.

3. Consagra que l’instrument preferent de relació entre les administracions públiques i el tercer sector, per a la provisió de serveis de responsabilitat pública, serà l’acció concertada social i la gestió delegada, segons la legislació de provisió de serveis socials en tràmit. És important perquè intenta fugir de mecanismes precaris com la contractació pública sense revisió de preus o les subvencions graciables.
4. Instaura el dret de les entitats a participar en la vida pública, amb igualtat i equitat, i fixa el Consell de Diàleg Civil com a instrument per fer-ho. Crea així un espai propi més enllà del Diàleg Social.
5. Fixa elements simbòlics, com el Dia del Tercer Sector Social de Catalunya, el 20 de maig, i un cens coordinat amb altres registres. També incorpora l’avaluació de l’impacte de les polítiques públiques i de les actuacions del tercer sector.
6. Determina que el finançament de les entitats i les condicions laborals han de ser adequats als serveis públics que presten, i estableix una convergència retributiva pública, així com suport estructural pluriennal per a les federacions.
7. Estableix per llei el pla de suport al tercer sector social de caire quadriennal i li dona més rellevància.

És també un primer pas en el triple marc legislatiu, juntament amb la Llei de l’Economia social i solidària i la Llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials. Fixa bases i criteris que han de mantenir-se de manera coherent en les altres normes, i que contemplen satisfactòriament la diversitat del tercer sector, una pluralitat que ens enriqueix i enforteix.

Més enllà dels aspectes concrets, la llei traspua una filosofia de fons: les entitats del tercer sector són imprescindibles per al sosteniment de l’Estat del benestar. La iniciativa social —i també la fundacional— ha contribuït a vertebrar la societat i és essencial per aportar qualitat humana, transformació social i responsabilitat col·lectiva.

Les administracions públiques són fonamentals, però sense la societat civil organitzada no seria possible garantir el mateix grau de cohesió social ni l’acompanyament a tantes persones. Per això, el legislador ha de reconèixer, protegir i promoure aquestes entitats, facilitant-ne l’acció i preservant-ne el valor social.

La llei suposa un reconeixement a una trajectòria centenària, una consolidació i més garanties d’unes condicions adequades, però també una responsabilitat per a les entitats que estem disposades a assumir.

El 10 de juny, el DOGC va publicar la Resolució EMT/1813/2026, de 2 de juny, per la qual s’obre la convocatòria de subvencions a projectes transversals de l’economia social i solidària i el cooperativisme a Catalunya per a l’any 2026.

La convocatòria compta amb una dotació global de 990.000 euros i té per objectiu donar suport a projectes de capacitació, formació i difusió de l’economia social i solidària.

Les fundacions que desenvolupen activitat econòmica poden presentar-s’hi en els programes en què estan previstes com a entitats beneficiàries, sempre que compleixin els requisits establerts a les bases reguladores.

Les línies i els programes subvencionables són:

Línia 1. Projectes transversals

• Programa 1. Capacitació empresarial en ESS
• Programa 2. Formació universitària en ESS
• Programa 4. Difusió de l’ESS
  • Projecte 4.a. Presència als mitjans de comunicació.
  • Projecte 4.b. Debats territorials, sectorials i actes.
  • Projecte 4.c. Premis als millors treballs universitaris.

Els programes 3, “Impuls escolar de l’ESS”, i 5, “Ecosistemes de l’ESS”, previstos a les bases reguladores, no es convoquen enguany.

Línia 2. Oficina tècnica: Té per objecte facilitar la coordinació, el seguiment i l’assistència metodològica de les actuacions i els recursos generats pels programes transversals.

Podeu presentar les vostres sol·licituds a través d’aquest enllaç: Subvencions a projectes transversals de l’economia social i solidària i el cooperativisme a Catalunya

El termini per presentar les sol·licituds està obert des de l’11 de juny de 2026, a les 9.00 h, fins al 25 de juny de 2026, a les 14.00 h.

Per consultar el text íntegre de la convocatòria, podeu accedir al DOGC a través d’aquest enllaç: Resolució EMT/1813/2026, de 2 de juny

Tens dubtes?

Posa’t en contacte amb els nostres serveis jurídics mitjançant el següent formulari.

Et recordem que al nostre web posem a disposició documentació, plantilles i altres recursos d’interès per a les fundacions:

El passat 2 de juny de 2026 es va aprovar, per Acord de Govern, el IV Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (PNAV) 2026-2029, l’instrument estratègic que orientarà les polítiques públiques de suport, foment i promoció de l’associacionisme i el voluntariat durant els pròxims anys.

El Pla compta amb un pressupost de 50 milions d’euros i s’estructura al voltant de cinc grans objectius:

1. Augmentar el nombre de persones voluntàries i diversificar-ne el perfil.
2. Millorar i simplificar la relació entre les entitats i l’Administració.
3. Reconèixer el voluntariat com a espai d’aprenentatge i transformació, amb una certificació basada en un sistema de competències robust i reconegut.
4. Potenciar la relació entre el sector associatiu i el sector empresarial.
5. Incrementar la sostenibilitat i l’impacte socialde les entitats que operen a Catalunya.

El desplegament del Pla es farà de manera coordinada entre diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat de consolidar una acció transversal de suport al teixit associatiu. El finançament provindrà principalment dels departaments de Drets Socials i Inclusió, Presidència i Justícia i Qualitat Democràtica, així com de fons europeus vinculats al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR).

El Pla també incorpora un sistema de seguiment i avaluació per mesurar-ne l’impacte en termes de participació, qualitat de la gestió i enfortiment del sector.

Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions, hem participat en aquest procés com a membres del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya, contribuint a la reflexió i al debat entorn de les mesures de suport al teixit associatiu i voluntari del país.

A continuació, podeu consultar i descarregar el IV Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (PNAV) 2026-2029:

Esperem que sigui del vostre interès!

---

Foto: Activitat de voluntariat de la Fundació Amics de la Gent Gran

El passat divendres, 29 de maig de 2026, es va publicar al DOGC a Llei 6/2026, de 28 de maig, del tercer sector social, una norma esperada des de fa anys pel sector i que suposa un pas important en el reconeixement de les entitats socials del país.

La llei dona un marc jurídic propi al tercer sector i posa en valor la seva aportació en l’atenció a les persones, la defensa dels drets socials, la cohesió social i la construcció d’una societat més justa i inclusiva.

Des de la CCF, valorem molt positivament l’aprovació d’aquesta norma, perquè contribueix a reforçar el paper de les entitats socials i la seva participació en les polítiques públiques. Alhora, durant la tramitació parlamentària hem treballat perquè el text tingués en compte la diversitat jurídica del sector i, especialment, la realitat pròpia de les fundacions.

A continuació, us facilitem una nota informativa elaborada pels serveis jurídics de la CCF amb la qual detallem els aspectes principals de la llei, les aportacions fetes per la CCF durant la seva tramitació i l’impacte que pot tenir per a les fundacions:

 

El 23 de maig vam participar a la Trobada d’Entitats de Sabadell, celebrada a l’Espai Cultura de l’Antiga Caixa Sabadell, una jornada que va reunir prop de 40 entitats del territori amb l’objectiu de compartir coneixement, generar xarxa i reflexionar sobre el paper de les organitzacions en la construcció d’una societat més cohesionada i compromesa.

La trobada va comptar amb la participació d’entitats – entre les quals, algunes fundacions membres de la CCF –  representatives d’un ampli ventall d’àmbits com ara la cultura, l’acció social, l’educació, la salut mental, l’esport, el lleure, el teixit empresarial i professional, el patrimoni, el voluntariat i el moviment associatiu local. Aquesta diversitat va posar de manifest la riquesa i la vitalitat del teixit d’entitats de Sabadell i el seu entorn.

En representació de la CCF, Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions, va oferir la presentació “Noves tendències en la mesura i la governança de l’impacte social”, en què va exposar algunes de les principals claus per avançar cap a models de mesura més útils, rigorosos i orientats a la millora de les fundacions i altres entitats no lucratives.

Durant la seva intervenció, Vázquez també va anunciar que la CCF presentarà al juliol el nou Model de Balanç Social CCF, i va avançar algunes de les novetats que incorporarà respecte del model anterior. La presentació es va tancar amb una reflexió sobre els principals reptes i tendències en la mesura i la governança de l’impacte social, un àmbit cada vegada més rellevant per explicar millor la contribució de les entitats, reforçar la transparència i generar confiança davant la societat.

La jornada també va incloure una taula rodona conduïda per Carles Massot, responsable de Comunitat i Aliances Estratègiques de la CCF, amb la participació de CIPO i la Fundació Cívica l’Oreneta del Vallès, que van compartir dos casos pràctics vinculats a la valoració de l’impacte de les entitats. Les seves aportacions van permetre connectar la reflexió conceptual amb experiències concretes del territori i enriquir el debat amb mirades complementàries.

La trobada es va completar amb un espai de presentació de les entitats participants, una actuació de cant coral amb les corals Industrial, Òmnium i Cants al Vent, i un vermut final que va afavorir l’intercanvi informal entre les entitats assistents.

La participació en jornades com aquesta s’emmarca en la nostra voluntat de continuar generant espais de connexió amb les entitats del territori, compartir coneixement útil i contribuir a enfortir un sector divers, arrelat i compromès amb l’impacte social i el bé comú.

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat a La Vanguardia (22 de maig de 2026)

Des de fa anys, el sector fundacional i el conjunt de les entitats no lucratives reclamen que Catalunya disposi d’una llei pròpia de foment del mecenatge. No és una demanda conjuntural. Respon al convenciment que el país compta amb una societat civil forta, compromesa i capaç d’implicar-se en projectes d’interès general, però també a la constatació que aquest compromís necessita un marc legal que l’acompanyi, el reconegui i el faci créixer.

L’admissió a tràmit de la Proposició de llei de foment del mecenatge, aquesta setmana al Parlament de Catalunya, és una molt bona notícia. Ho és per al sector fundacional, per al conjunt de les entitats no lucratives i, sobretot, per al conjunt de la societat. Perquè quan parlem de mecenatge no parlem només de fiscalitat, d’incentius o de beneficis tributaris. Parlem d’una manera d’entendre la responsabilitat social compartida davant els grans reptes socials, culturals, educatius, científics, sanitaris i ambientals que tenim al davant.

Fomentar el mecenatge és reconèixer la capacitat de la societat d’implicar-se en allò que és de tots.

L’admissió a tràmit no és, però, el final del camí. És l’inici d’una etapa decisiva. Ara comença la tramitació parlamentària i, amb ella, l’oportunitat de convertir una reivindicació llargament esperada en una norma útil, ambiciosa i transformadora. Una llei que no es limiti a enumerar incentius, sinó que ajudi a consolidar una autèntica cultura del mecenatge a Catalunya.

Aquest és, probablement, el punt essencial. El mecenatge és compromís cívic. És la decisió lliure de persones, empreses i institucions de posar recursos al servei de projectes que generen valor col·lectiu. És una forma de participar en la construcció del bé comú i de contribuir, des de la iniciativa privada, a causes que ens impliquen com a societat. Per això, una bona llei de mecenatge hauria de facilitar i fomentar aquest compromís.

La societat civil és una part essencial de la manera catalana de fer país.

Catalunya té una llarga tradició de societat civil organitzada. La història del país no s’entén sense el paper de les fundacions, les associacions, els ateneus i les iniciatives culturals, educatives, socials i comunitàries que han contribuït a sostenir i transformar la vida col·lectiva. Aquest teixit forma part de la nostra identitat col·lectiva i de la capacitat del país per donar resposta als seus reptes.

Per això, és cabdal comptar amb una llei catalana de foment del mecenatge de màxims, una norma a l’altura d’aquesta realitat. Ha de reconèixer la diversitat d’àmbits en què les entitats no lucratives treballen cada dia impulsant projectes i iniciatives d’interès general. No tindria sentit desaprofitar la bona feina feta pel sector i el consens aconseguit en la proposició de llei. No ens podem permetre deixar fora una part significativa de les causes que avui mobilitzen la societat civil.

Catalunya té l’oportunitat de transformar una reivindicació històrica en una norma que generi confiança i impulsi el compromís cívic.

També caldrà que sigui una llei clara i comprensible, amb els recursos necessaris per garantir-ne l’aplicabilitat. Les bones intencions legislatives només tenen impacte si les persones i les entitats poden aplicar-les amb seguretat. En aquest àmbit, la confiança és fonamental. Confiança de qui dona, perquè sap quin reconeixement té el seu gest. Confiança de qui rep, perquè pot planificar millor els seus projectes. I confiança del conjunt de la societat, perquè el mecenatge es desenvolupa amb transparència, rigor i orientació a l’interès general.

La decisió d’impulsar aquesta iniciativa com a proposició de llei pot ser una oportunitat si contribueix a accelerar la tramitació i a reforçar el consens polític. El mecenatge és una qüestió que hauria de poder situar-se per damunt de la lògica partidista. No perquè sigui neutra, sinó perquè afecta una dimensió bàsica de qualsevol societat madura: la capacitat de reconèixer i estimular la implicació de la ciutadania en allò que és de tots.

Ara bé, el consens no hauria de convertir-se en una excusa per fer una llei de mínims.

Catalunya necessita una llei possible, sí, però també una llei valenta. Una norma que entengui que fomentar el mecenatge no és renunciar a la responsabilitat pública, sinó ampliar les capacitats col·lectives per donar resposta a necessitats cada vegada més complexes. L’acció pública és imprescindible, però no esgota totes les formes de compromís amb el bé comú. La societat civil també crea valor, innova, acompanya, cuida, investiga, educa, preserva patrimoni, genera oportunitats i construeix comunitat.

Aquest és el paper que exerceixen les més de 2.000 fundacions actives de Catalunya. Ho fan des de realitats molt diverses, en barris, pobles i ciutats, i en àmbits d’actuació i dimensions molt diverses. Però totes comparteixen una mateixa lògica: posar recursos, coneixement i capacitat d’organització al servei d’una finalitat d’interès general. Una llei de mecenatge ben concebuda pot ajudar-les a fer millor aquesta feina, a ampliar la seva base social i a enfortir els vincles amb persones i empreses que volen contribuir a generar impacte positiu.

Aquesta llei és massa important per quedar-se a mig camí.

En els darrers anys hem avançat en el reconeixement del mecenatge a escala estatal, però Catalunya té marge i responsabilitat per desenvolupar un model propi, adaptat a la seva realitat institucional, social i cultural. No partim de zero: hi ha experiència acumulada, coneixement tècnic i consens sectorial. Aprofitem-ho!

Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions celebrem aquest pas i ens posem a disposició del Govern i dels grups parlamentaris per contribuir-hi des del coneixement del sector i amb esperit constructiu, però amb una convicció clara: cal garantir que la llei respon realment a les necessitats del país i del seu teixit no lucratiu.

Ara toca fer-ho bé: aprovar una llei clara, transversal i ambiciosa, que confiï en la societat civil i impulsi el mecenatge no com una excepció, sinó com una expressió normal, madura i necessària del compromís amb el país.

L’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions ha publicat el paper de recerca Noves tendències en la mesura i la governança de l’impacte social, un estudi que analitza els principals models, metodologies i reptes que tenen les fundacions i les entitats no lucratives a l’hora d’avaluar, gestionar i governar l’impacte que generen.

El document situa aquest debat en un context global marcat per l’estancament en el progrés dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i per la necessitat d’avançar cap a un nou contracte social, global i sostenible. Davant la complexitat dels reptes socials i ambientals actuals, l’estudi subratlla que la mesura de l’impacte ja no pot limitar-se a la rendició de comptes, sinó que ha d’esdevenir una eina útil per orientar la presa de decisions, millorar l’assignació de recursos i reforçar el compromís de les organitzacions amb el bé comú.

De la mesura de l’activitat a la governança de l’impacte

Una de les idees centrals de l’estudi és la necessitat de superar la lògica dels outputs —les activitats, serveis o programes realitzats— i avançar cap a una millor comprensió dels outcomes, és a dir, dels canvis reals que aquestes actuacions generen en les persones, les comunitats i l’entorn.

En aquest sentit, el paper destaca que la governança de l’impacte no consisteix només a disposar d’indicadors o metodologies de mesura, sinó a integrar l’impacte en la cultura, els processos i els sistemes de decisió de l’organització. Això implica fer-se preguntes estratègiques sobre la missió, els objectius, els resultats esperats i la manera com l’evidència obtinguda pot ajudar a millorar l’acció de la fundació.

El paper clau dels patronats

L’estudi posa un èmfasi especial en el paper dels patronats com a òrgans responsables últims de l’impacte generat per les fundacions. Segons el document, els patronats han de garantir que els recursos que administren contribueixin a generar el màxim valor social possible i que les decisions estratègiques estiguin alineades amb la missió fundacional.

Aquesta responsabilitat exigeix avançar cap a una cultura compartida de l’impacte dins de l’organització, que impliqui no només els òrgans de govern, sinó també els equips professionals, les persones beneficiàries, els donants, les administracions públiques i la resta de grups d’interès.

Metodologies diverses per a necessitats diferents

El paper també revisa algunes de les principals metodologies de mesura i gestió de l’impacte, com la Teoria del Canvi, els indicadors vinculats als ODS i als criteris ESG, el SROI, el Balanç Social o el marc de l’EVPA.

Una de les conclusions és que no existeix una metodologia única ni universal. Cada fundació ha de seleccionar i adaptar les eines que millor responguin a la seva dimensió, capacitats internes, recursos disponibles i naturalesa de la seva missió. Per això, l’estudi defensa un equilibri entre el rigor metodològic i la sostenibilitat dels recursos destinats a l’avaluació, especialment en el cas de les entitats de menor dimensió.

En aquest marc, el document també posa en valor el Balanç Social de les fundacions de la CCF com una eina orientada a mesurar l’impacte social, ambiental i de bon govern de les fundacions, alhora que contribueix a la transparència, la rendició de comptes i la millora contínua.

Una cultura d’impacte més participativa i orientada a l’aprenentatge

El nou paper de recerca defensa que la mesura de l’impacte ha de deixar de ser un exercici merament instrumental o justificatiu per convertir-se en un motor d’aprenentatge, transformació i millora organitzativa.

En aquesta línia, l’estudi destaca la importància d’incorporar la veu dels grups d’interès, especialment de les persones beneficiàries i de les comunitats a les quals serveixen les fundacions. Aquesta mirada permet avançar cap a models de rendició de comptes més bidireccionals, en què les organitzacions no només informen dels resultats als seus finançadors o òrgans de govern, sinó que també escolten i integren les perspectives de les persones afectades per la seva acció.

Tal com assenyala Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, en el pròleg de l’estudi, “la mesura i la gestió responsable de l’impacte social esdevenen eines clau per orientar la presa de decisions i reforçar el compromís amb el bé comú”.

Amb aquesta nova publicació, l’Observatori de Fundacions continua generant coneixement al servei del sector fundacional i aportant eines de reflexió per ajudar les fundacions a enfortir la seva governança, millorar la seva transparència i reforçar la seva contribució a una societat més justa i sostenible.

Aquest dimecres, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei del tercer sector proposada per PSC-Units, Junts, ERC, PPC, Comuns i CUP-DT, amb un ampli suport. La norma representa un pas endavant en el reconeixement jurídic, polític i institucional d’un sector essencial per a la cohesió social, la participació ciutadana i la resposta a les necessitats col·lectives.

Un pas endavant en el reconeixement del tercer sector: més interlocució, participació i estabilitat per al sector

L’aprovació d’aquesta llei suposa un avenç rellevant perquè reconeix el tercer sector social com un actor estructural del país, amb valor propi, capacitat d’incidència, arrelament territorial i una contribució directa al bé comú. La norma permet avançar cap a un marc compartit que reforça la visibilitat del sector, ordena els seus principis i valors, i consolida el paper de les entitats socials.

A més, considerem que la nova llei pot contribuir a reforçar els canals de participació i diàleg entre el tercer sector social i les administracions públiques, especialment en el disseny, desplegament i avaluació de les polítiques públiques que afecten els serveis d’atenció a les persones i les entitats.

En aquest sentit, valorem que el Parlament hagi aprovat una norma que reconeix el paper de les organitzacions socials més enllà de la prestació de serveis, posant en relleu la seva capacitat d’innovació, proximitat, coneixement del territori i resposta a les necessitats emergents.

Una llei que reconeix la diversitat jurídica de les entitats

Un dels aspectes especialment rellevants és que la llei reconeix la pluralitat d’entitats que formen part del tercer sector social, amb formes jurídiques i models organitzatius diversos, tenint en comptes les seves particularitats.

Les fundacions formen part d’aquesta realitat plural i tenen una naturalesa jurídica pròpia. Per això, des de la CCF hem defensat durant la tramitació parlamentària que la llei reconegués aquesta especificitat i adaptés els principis de governança i participació a la realitat fundacional.

La contribució de la CCF al text final de la llei

La Coordinadora Catalana de Fundacions ha participat activament en la tramitació parlamentària de la Llei del tercer sector, amb l’objectiu que el text reconegui adequadament la realitat jurídica, organitzativa i funcional de les fundacions.

El 21 d’octubre de 2025, vam comparèixer davant la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament de Catalunya, on vam expressar el nostre suport a la norma i vam aportar propostes de millora al text.

Governança democràtica o participativa, d’acord amb cada forma jurídica

La CCF valora positivament que una de les seves principals aportacions hagi estat recollida durant la fase d’esmenes i incorporada a l’article 4 bis del text final, sota el títol “Governança i valors democràtics”. La nova redacció reconeix la “governança democràtica o participativa d’acord amb la forma jurídica de cada entitat”, i permet adaptar millor aquest principi a la diversitat del tercer sector social.

“Celebrem l’aprovació d’una llei que reconeix el tercer sector social com un actor imprescindible per al país. És una norma important perquè dona visibilitat a la feina de milers d’entitats que, des de la proximitat i el compromís, contribueixen cada dia a la cohesió social i al benestar de les persones”, afirma Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions.

Seguretat jurídica i simplificació de les obligacions  

En la fase d’esmenes també es va introduir un nou article 6 bis, relatiu a les obligacions de les organitzacions del tercer sector social en la seva cooperació i col·laboració amb les administracions públiques.

Des de la CCF vam traslladar consideracions als grups parlamentaris perquè aquest article contribuís a reforçar la transparència i el bon funcionament de les entitats, però sense generar més complexitat ni càrregues administratives innecessàries.

El text final aprovat incorpora una redacció més clara i adequada de l’article 6 bis, que reforça la seguretat jurídica i facilita el compliment de les obligacions per part de les entitats.

Coherència amb les altres lleis en tramitació

Considerem necessari que el Projecte de llei d’Economia Social i Solidària de Catalunya i el Projecte de llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials – actualment en tràmit al Parlament – mantinguin una orientació coherent amb la Llei del Tercer Sector ja aprovada.

Aquesta coherència és imprescindible per evitar interpretacions divergents, garantir seguretat jurídica i assegurar que el conjunt del marc legal respecti la pluralitat jurídica i organitzativa de les entitats del tercer sector social.

“La diversitat del tercer sector és una riquesa que la normativa ha de saber reconèixer i protegir. Les fundacions compartim els valors de transparència, bon govern, participació i rendició de comptes, però els despleguem d’acord amb la nostra naturalesa jurídica. Per això és important que les lleis incorporin formulacions precises, rigoroses i coherents”, destaca Bieto.

Reconeixement a l’impuls del sector

L’aprovació de la Llei del tercer sector és fruit d’una feina coral del conjunt del sector i d’un procés d’incidència sostingut per part de moltes entitats i organitzacions representatives. Des de la CCF volem reconèixer especialment la tasca de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, entitats impulsores d’aquesta llei i actors clau en la construcció d’un marc normatiu compartit per al sector. La seva feina ha estat determinant per articular consensos, integrar les aportacions dels principals agents del tercer sector social i fer possible que la norma reculli una visió plural, àmplia i ajustada a la realitat de les entitats.

En aquest sentit, reivindiquem la importància de continuar treballant de manera compartida i coordinada perquè el desplegament de la norma respongui a les necessitats reals de les entitats i reforci la seva contribució al bé comú.