Autor: Carles Barbero

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, publicat a El Periódico (8 de març de 2026)

A Catalunya, les dones cobren de mitjana prop d’un 17% menys que els homes. Assumeixen gairebé el 70% de les tasques de cura no remunerades. A l’Estat, cada any es registren desenes de milers de denúncies per violència masclista. Una de cada tres dones al món ha patit violència física o sexual al llarg de la seva vida. L’abús sexual infantil afecta majoritàriament nenes i adolescents. I les mares en situació de vulnerabilitat afronten la maternitat amb més precarietat i risc d’exclusió social.

Aquestes xifres no són estadístiques fredes. Són trajectòries vitals condicionades, oportunitats limitades i drets que no sempre es poden exercir en igualtat de condicions.

Davant d’aquest context, la igualtat no pot ser només una declaració institucional ni una commemoració anual. Ha de ser una resposta organitzada, sostinguda, cívica i professional. Des del món fundacional, aquesta resposta es concreta cada dia en projectes que generen oportunitats, redueixen desigualtats i acompanyen dones en situacions de vulnerabilitat.

Fundacions: projectes que canvien trajectòries

A Catalunya, nombroses fundacions treballen directament amb dones que afronten situacions d’exclusió, violència o precarietat. Moltes d’elles comparteixen una convicció: sense autonomia econòmica no hi ha igualtat real.

En l’àmbit de la inserció sociolaboral, fundacions com Ared, Dona i Treball, Surt, Quiero Trabajo, Aroa, Sorli o Maria Aurèlia Capmany impulsen itineraris d’ocupació, formació professional, orientació laboral i acompanyament personalitzat adreçats especialment a dones en situació de vulnerabilitat —moltes d’elles mares soles, supervivents de violència o afectades per trajectòries de precarietat.

La seva tasca no es limita a facilitar una feina: construeixen autonomia, reforcen competències i obren oportunitats que trenquen cercles d’exclusió.

Altres fundacions ho complementen amb missions específiques en àmbits clau per a la garantia de drets. La Fundació Maria Raventós ofereix suport residencial i educatiu a dones joves amb fills a càrrec sense xarxa familiar ni recursos suficients, integrant acompanyament social, formació i inserció laboral amb una mirada integral que té en compte tant la mare com els infants. En el cas de la Fundació Fidem, impulsen el creixement personal i professional per a la visibilitat de les dones i la seva influència a la societat i en els espais de decisió.

En l’àmbit de les violències masclistes, la Fundació Ana Bella treballa amb dones supervivents, convertint l’experiència de superació en motor de transformació social, mentre que la Fundació Vicki Bernadet és referent en la prevenció i l’atenció integral de l’abús sexual infantil – que afecta majoritàriament a les nenes -, contribuint a la reparació i al canvi cultural necessari.

També fundacions d’arrel territorial com la Fundació Fàtima desenvolupen projectes socioeducatius en barris amb elevats índexs de vulnerabilitat, on moltes dones assumeixen en solitari la responsabilitat familiar, reforçant el treball comunitari i la cohesió social.

De l’atenció directa a la transformació estructural

Quan una fundació acompanya una dona en el seu itinerari laboral, contribueix a reduir la bretxa salarial. Quan ofereix suport a una mare jove sense recursos, trenca un cercle de precarietat. Quan treballa en la prevenció de la violència, protegeix drets fonamentals. Quan impulsa programes amb perspectiva de gènere, està construint igualtat a llarg termini. Una suma de moviments que canvien vides i  transformen la societat de manera estructural.

Aquest és el valor diferencial del model fundacional: combinar proximitat i professionalitat, compromís social i rigor en la gestió, acció directa i canvi sistèmic.

Reconeixement i responsabilitat compartida

Les dades amb què començàvem aquest article no són inevitables. Són el resultat de desigualtats estructurals que poden i han de ser corregides.

En un context global on els drets de les dones continuen qüestionats en molts indrets del món, cal reivindicar el paper de la societat civil organitzada com a garantia democràtica.

La Coordinadora Catalana de Fundacions vol reconèixer la tasca de totes les fundacions que treballen cada dia per la igualtat entre homes i dones. Perquè la igualtat no és una consigna anual. És una responsabilitat col·lectiva. I les fundacions, cada dia, la fan possible.

Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions recolzem una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) admesa a tràmit pel Parlament de Catalunya el 9 d’octubre de 2025, i actualment en fase de recollida de signatures, està impulsada per la Plataforma Ciutadana Concertació Social Discapacitat, formada per un grup de famílies, mares, pares i persones vinculades al món de la discapacitat.

Què proposa aquesta ILP?

La iniciativa vol garantir per llei que els serveis socials d’atenció a persones amb discapacitat que requereixen suports personalitzats, integrals i continus siguin gestionats per entitats d’iniciativa social sense afany de lucre, amb l’objectiu de protegir el model de concertació social i un enfocament centrat en la persona.

La ILP compta amb el suport d’un gran nombre d’entitats i institucions diverses del sector, entre d’altres, Càritas, Cocarmi, Fundació Ramon Noguera, Fundació Astrid, Fundació Drissa, Grup MIFAS, Ilersis, Support Girona, Universitat de Girona, Aspronis, Asproseat o l’Ajuntament de Girona.

Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions considerem que aquesta és una iniciativa alineada amb els valors del món fundacional i, especialment, amb la tasca de les entitats socials. Per això, donem suport a la campanya fent-ne difusió entre les fundacions i altres agents del sector.

En aquest sentit, volem contribuir a uns serveis socials que posin les persones al centre, que garanteixin una atenció de qualitat i que siguin gestionats per entitats no lucratives i compromeses amb l’interès general i el bé comú. 

Com participar-hi?

La ILP necessita arribar a 50.000 signatures abans del 15 d’abril. Animem a fundacions i altres entitats no lucratives, professionals, famílies i ciutadania, a implicar-s’hi i a fer-ne difusió en els seus entorns. Per conèixer els punts de recollida de signatures arreu del territori, cal seguir el compte d’Instagram de la iniciativa: @concertaciosocial_discapacitat

📍Si vols conèixer els punts de recollida de signatures, consulta el compte d’Instagram de la Plataforma Ciutadana Concertació Social Discapacitat: https://lnkd.in/eAGz_NWd

Més informació: Nota de premsa del grup impulsor (PDF)

I si vols col·laborar amb la campanya i/o sol·licitar més informació, posa’t en contacte amb la Plataforma Ciutadana Concertació Social Discapacitat (📧 concertaciosocial@gmail.com / 📞 Mireya – 680 941 364).

Us informem que el passat 25 de febrer es va publicar al BOE el Reial decret 125/2026, de 18 de febrer, pel qual es modifica el Reglament de fundacions de competència estatal en relació amb el Consell Superior de Fundacions.

Aquesta modificació constitueix el pas necessari per desbloquejar, finalment, la constitució del Consell Superior de Fundacions, òrgan col·legiat de caràcter consultiu previst a la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions. Es tracta d’un espai institucional de trobada entre l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i el sector fundacional, amb la finalitat de reforçar el diàleg i la coordinació en totes aquelles iniciatives normatives i decisions públiques que afectin directament les fundacions.

El nou Reial decret actualitza l’adscripció del Consell al Ministeri competent en matèria de política territorial i en redefineix la composició per adaptar-la a l’estructura administrativa actual i a la realitat del sector. En particular, es revisa la distribució de les vocalies del Ple, reforçant el pes de les associacions de fundacions i establint un sistema de designació basat en criteris de representativitat i objectivitat.

Adjuntem una nota informativa elaborada pels serveis jurídics de la CCF amb una anàlisi detallada del contingut del Reial decret, la nova configuració del Consell Superior de Fundacions i el procediment previst per a la designació de les vocalies en representació del sector fundacional:

 

Hi ha lleis que regulen. I n’hi ha que redefineixen models sencers. L’avantprojecte de llei de gestió pública i integritat del Sistema Nacional de Salut, aprovat en primera volta pel consell de ministres el 10 de febrer, entra en aquesta segona categoria. I quan es redefineixen models, cal ser extraordinàriament precisos: no tot és el mateix. No totes les formes de col·laboració público-privada són iguals. No totes responen als mateixos incentius. I no totes generen els mateixos impactes sobre el sistema públic de salut.

Quan hi ha polèmiques sobre contractes sanitaris, investigacions judicials o sospites de males pràctiques –com ha passat a la Comunitat de Madrid–, la resposta política acostuma a ser immediata: més regulació, més control, més restriccions. És comprensible. La integritat del sistema sanitari és un bé col·lectiu que cal protegir. Però legislar a partir de disfuncions concretes sense distingir realitats pot acabar generant un problema allà on no n’hi ha.

A Catalunya, el sistema sanitari s’ha construït, en gran mesura, sobre la base d’entitats sense finalitats lucratives, arrelades al territori i integrades estructuralment a la xarxa pública. El model català no s’ha construït sobre concessions mercantils, no és concessionari ni especulatiu: parlem de concertació amb entitats no lucratives com a model de gestió d’un servei públic, una fórmula d’èxit contrastada i reconeguda. I aquesta diferència no és retòrica, és estructural i ha esdevingut clau per vertebrar un pilar fonamental del nostre estat del benestar.

Una peça estructural del sistema

Les fundacions de salut no són un complement del sistema sanitari català. En són una peça central. Aporten entre una cinquena part i un terç dels recursos assistencials i concentren més d’un terç dels professionals sanitaris de la sanitat pública. Parlem d’urgències, d’altes hospitalàries, de llits i de quiròfans. Parlem de capacitat real d’atenció, de serveis a les persones.

Sense les fundacions hospitalàries, set comarques –Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Ripollès, Bages, Vallès Oriental i Alt Urgell– es quedarien sense hospital de referència. Aquesta és la dimensió territorial del debat.

Darrere d’aquest model hi ha institucions amb un fort arrelament i trajectòria, com la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb més de sis segles d’història; la Fundació Sanitària Mollet o la Fundació Sociosanitària i Social Santa Tecla, imprescindibles en l’atenció territorial; la Fundació Puigvert, referent en urologia, o la Fundació per a la Recerca i Docència Sant Joan de Déu, motor de recerca i innovació pediàtrica. Són exemples d’un model que combina servei públic, qualitat assistencial i compromís social.

Aquestes entitats reinverteixen íntegrament els excedents en infraestructures, equipaments, recerca i millora assistencial. Són entitats privades que formen part del sistema públic perquè presten servei públic, i ho fan amb obligacions de governança, transparència i control. I no, en cap cas, no distribueixen beneficis. Confondre el model de salut català amb fórmules merament especulatives o amb esquemes concessionals purament mercantils seria un error de diagnòstic amb conseqüències reals.

Regular sí, però amb rigor

Catalunya és un país de societat civil organitzada. En l’àmbit sanitari, aquesta tradició ve de lluny: moltes fundacions hospitalàries van néixer per cobrir necessitats socials quan l’administració no podia arribar a tot arreu, i amb el temps es van integrar plenament en la xarxa pública.

Aquest model s’ha desplegat des del 1990 sota la llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), amb sistemes d’avaluació, contractació i control que han garantit qualitat i resultats. No és un model improvisat ni opac. Fins i tot la ministra de Sanitat ha distingit públicament el model català com una fórmula “sana”, diferenciada d’altres comunitats.

Entre Barcelona i Madrid hi ha poc més de 600 quilòmetres, però en matèria de model sanitari la distància és molt més gran: el que funciona, el que està arrelat i el que posa les persones al centre mereix ser preservat. No per orgull territorial, tot i que també, sinó per responsabilitat amb el país: Catalunya, un país de fundacions.

• Article publicat al diari ARA (23 de febrer de 2026)

Publiquem un nou Apunt de  l‘Observatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.

En aquesta ocasió, analitzem el pes del món fundacional en els recursos humans i assistencials de la sanitat pública catalana. Del total de treballadors sanitaris de la sanitat pública catalana (64.874), un 35,6% (23.132) treballen a fundacions hospitalàries proveïdores del Servei Català de la Salut. Aquesta dada apuntala les xifres ja publicades a l’informe de les fundacions de salut (estudis Observatori de Fundacions).

Les fundacions de salut o hospitalàries no són un complement del sistema sanitari català: en són una peça central. Aporten entre una cinquena part i un terç dels recursos assistencials, a més dels professionals que hi treballen: boxs d’urgències, altes hospitalàries, llits i quiròfans. Son entitats no lucratives que demostren la seva capacitat real d’atenció i de servei a les persones.

Font: Idescat (2022) i Protectorat de Fundacions.

En termes quantitatius i funcionals, les fundacions hospitalàries representen un actor estructural del sistema sanitari públic català, amb una contribució significativa tant en recursos humans com en activitat assistencial. A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:

* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear  amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.

Amb el suport de: 

 

El 22 de gener vam celebrar una sessió informativa en línia per presentar les principals novetats de la formació “Aprèn i Aplica” i avançar la programació del 2026, amb l’objectiu de facilitar la planificació formativa de les fundacions al llarg de l’any.

La sessió, que va comptar amb l’assistència de 40 persones, va anar a càrrec de Sara Pérez, gerenta de la CCF, i Alexandra Georgescu, responsable de formació, que va repassar l’enfocament del programa: una oferta pensada per impulsar la professionalització del sector, amb formats diversos (en línia, presencial i mixt) i una orientació pràctica, basada en exemples i metodologies adaptats a la realitat fundacional.  

Un dels punts destacats va ser recordar la segmentació de cursos, per àmbit de coneixement o per tipologia: els cursos ABC, que presenten les nocions introductòries dels àmbits de coneixement i que estan concentrats en el tercer quadrimestre i es programen cada any; els Essencials, que també són anuals, sobre temes transversals a totes les fundacions; els Enfocats, que van més en profunditat sobre aspectes concrets i els Premium, d’impacte i alt valor afegit. 

Es van presentar les línies de novetat del 2026, amb un pes rellevant de nous cursos dins la programació anual, i una aposta específica per continguts vinculats a la intel·ligència artificial aplicada a diferents àmbits (comunicació, finances, gestió de projectes o subvencions, entre d’altres).  

Així mateix, es va destacar el reforç del claustre docent, integrat per persones professionals amb coneixement directe del sector fundacional, i amb una incorporació de nous perfils per seguir adaptant els continguts a les necessitats emergents.  

Finalment, es va recordar que, més enllà de la programació oberta, la CCF ofereix formacions in company, que responen a les necessitats i especificitats de cada entitat. 

La trobada va concloure amb un sorteig de 5 matrícules gratuïtes per assistir a cursos d’aquest 2026. Enhorabona a les entitats guanyadores: Fundació I-CERCA, Fundació ACE, Plataforma Educativa (Fundació Resilis), Fundació Rafael Campalans i Fundació Aspanias. 

A continuació pots consultar la programació de gener a març de 2026: 

I si no et vols perdre cap formació, subscriu-te al nostre butlletí! 

El passat divendres, 16 de gener, la nostra gerenta, Sara Pérez, va comparèixer al Parlament de Catalunya per exposar el posicionament de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) sobre el Projecte de llei de l’economia social i solidària (ESS) i traslladar als grups parlamentaris un conjunt de propostes de millora al text.

Valorem molt positivament l’impuls d’un marc normatiu propi per a l’ESS, perquè suposa un pas important per al reconeixement i la visibilització del sector i incorpora mesures de foment rellevants, com el suport econòmic, el reforç de la contractació pública i la promoció d’incentius.

Al mateix temps, durant la compareixença a la Comissió d’Empresa i Treball vam subratllar que, en alguns aspectes, el Projecte de llei pot allunyar-se del marc estatal i europeu de referència i incorporar conceptes o principis que poden resultar imprecisos o difícilment verificables, amb el risc de generar inseguretat jurídica o aplicacions restrictives. Per això, defensem que la regulació de l’ESS parteixi d’una mirada àmplia i inclusiva, que reconegui la pluralitat de realitats existents i sigui coherent amb els estàndards vigents.

En aquest marc, la nostra intervenció va posar en valor la contribució del món fundacional com a xarxa arrelada al territori i orientada a l’interès general, amb presència en àmbits com l’acció social, la salut, l’educació, la cultura, la recerca o el medi ambient.

Propostes de millora traslladades als grups parlamentaris

Per concretar aquesta visió, des de la CCF vam presentar un paquet d’esmenes i consideracions centrades, especialment, en sis qüestions:

• Alinear la definició d’ESS (art. 3.1) amb les pautes europees i la normativa estatal, per evitar divergències conceptuals innecessàries.

• Simplificar i aclarir la definició d’entitats i activitats de l’ESS (art. 3.2), amb un redactat menys feixuc i més operatiu.

• Reformular els principis i valors (art. 4) perquè siguin clars, bàsics i aplicables, evitant criteris tan oberts que acabin desvirtuant el reconeixement d’algunes entitats.

• Reconèixer la diversitat de models de governança (art. 5.1.c): les fundacions tenen un model propi (patronat, supervisió del Protectorat i obligacions legals específiques) i cal que la llei el contempli sense forçar encaixos inadequats.

• Tractar l’equitat salarial com un principi orientador i no com un requisit exigible (art. 5.1.h), per evitar rigideses que puguin dificultar la captació i retenció de talent dins l’ESS.

• Evitar la creació d’un registre específic d’ESS (art. 9) i optar per mecanismes més simples i interoperables amb els registres ja existents, per no generar duplicitats ni càrrega burocràtica.

Compartim el vídeo de la compareixença de la CCF davant de la Comissió d’Empresa i Treball:

Volem agrair al Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris l’espai i l’oportunitat d’exposar la visió del món fundacional català —que representem com a entitat de segon nivell— en un debat legislatiu clau per al present i el futur de l’economia social i solidària. La compareixença, compartida amb la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i ACEBA (Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa), referma la voluntat de contribuir, des del diàleg i el treball constructiu, a un text útil, aplicable i coherent amb la realitat dels agents que formem l’economia social i solidària del país.