Eugènia Bieto: “El model sanitari català no es toca”

Hi ha lleis que regulen. I n’hi ha que redefineixen models sencers. L’avantprojecte de llei de gestió pública i integritat del Sistema Nacional de Salut, aprovat en primera volta pel consell de ministres el 10 de febrer, entra en aquesta segona categoria. I quan es redefineixen models, cal ser extraordinàriament precisos: no tot és el mateix. No totes les formes de col·laboració público-privada són iguals. No totes responen als mateixos incentius. I no totes generen els mateixos impactes sobre el sistema públic de salut.

Quan hi ha polèmiques sobre contractes sanitaris, investigacions judicials o sospites de males pràctiques –com ha passat a la Comunitat de Madrid–, la resposta política acostuma a ser immediata: més regulació, més control, més restriccions. És comprensible. La integritat del sistema sanitari és un bé col·lectiu que cal protegir. Però legislar a partir de disfuncions concretes sense distingir realitats pot acabar generant un problema allà on no n’hi ha.

A Catalunya, el sistema sanitari s’ha construït, en gran mesura, sobre la base d’entitats sense finalitats lucratives, arrelades al territori i integrades estructuralment a la xarxa pública. El model català no s’ha construït sobre concessions mercantils, no és concessionari ni especulatiu: parlem de concertació amb entitats no lucratives com a model de gestió d’un servei públic, una fórmula d’èxit contrastada i reconeguda. I aquesta diferència no és retòrica, és estructural i ha esdevingut clau per vertebrar un pilar fonamental del nostre estat del benestar.

Una peça estructural del sistema

Les fundacions de salut no són un complement del sistema sanitari català. En són una peça central. Aporten entre una cinquena part i un terç dels recursos assistencials i concentren més d’un terç dels professionals sanitaris de la sanitat pública. Parlem d’urgències, d’altes hospitalàries, de llits i de quiròfans. Parlem de capacitat real d’atenció, de serveis a les persones.

Sense les fundacions hospitalàries, set comarques –Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Ripollès, Bages, Vallès Oriental i Alt Urgell– es quedarien sense hospital de referència. Aquesta és la dimensió territorial del debat.

Darrere d’aquest model hi ha institucions amb un fort arrelament i trajectòria, com la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb més de sis segles d’història; la Fundació Sanitària Mollet o la Fundació Sociosanitària i Social Santa Tecla, imprescindibles en l’atenció territorial; la Fundació Puigvert, referent en urologia, o la Fundació per a la Recerca i Docència Sant Joan de Déu, motor de recerca i innovació pediàtrica. Són exemples d’un model que combina servei públic, qualitat assistencial i compromís social.

Aquestes entitats reinverteixen íntegrament els excedents en infraestructures, equipaments, recerca i millora assistencial. Són entitats privades que formen part del sistema públic perquè presten servei públic, i ho fan amb obligacions de governança, transparència i control. I no, en cap cas, no distribueixen beneficis. Confondre el model de salut català amb fórmules merament especulatives o amb esquemes concessionals purament mercantils seria un error de diagnòstic amb conseqüències reals.

Regular sí, però amb rigor

Catalunya és un país de societat civil organitzada. En l’àmbit sanitari, aquesta tradició ve de lluny: moltes fundacions hospitalàries van néixer per cobrir necessitats socials quan l’administració no podia arribar a tot arreu, i amb el temps es van integrar plenament en la xarxa pública.

Aquest model s’ha desplegat des del 1990 sota la llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), amb sistemes d’avaluació, contractació i control que han garantit qualitat i resultats. No és un model improvisat ni opac. Fins i tot la ministra de Sanitat ha distingit públicament el model català com una fórmula “sana”, diferenciada d’altres comunitats.

Entre Barcelona i Madrid hi ha poc més de 600 quilòmetres, però en matèria de model sanitari la distància és molt més gran: el que funciona, el que està arrelat i el que posa les persones al centre mereix ser preservat. No per orgull territorial, tot i que també, sinó per responsabilitat amb el país: Catalunya, un país de fundacions.

Quin és el pes de les fundacions hospitalàries en la sanitat pública catalana?

Publiquem un nou Apunt de  lObservatori de Fundacions (OdF) de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.

En aquesta ocasió, analitzem el pes del món fundacional en els recursos humans i assistencials de la sanitat pública catalana. Del total de treballadors sanitaris de la sanitat pública catalana (64.874), un 35,6% (23.132) treballen a fundacions hospitalàries proveïdores del Servei Català de la Salut. Aquesta dada apuntala les xifres ja publicades a l’informe de les fundacions de salut (estudis Observatori de Fundacions).

Les fundacions de salut o hospitalàries no són un complement del sistema sanitari català: en són una peça central. Aporten entre una cinquena part i un terç dels recursos assistencials, a més dels professionals que hi treballen: boxs d’urgències, altes hospitalàries, llits i quiròfans. Son entitats no lucratives que demostren la seva capacitat real d’atenció i de servei a les persones.

Font: Idescat (2022) i Protectorat de Fundacions.

En termes quantitatius i funcionals, les fundacions hospitalàries representen un actor estructural del sistema sanitari públic català, amb una contribució significativa tant en recursos humans com en activitat assistencial. A continuació, facilitem el PDF de l’Apunt:

* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear  amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.

Amb el suport de: 

 

Aquest 2026 la formació ‘Aprèn i Aplica’ et porta moltes novetats!

El 22 de gener vam celebrar una sessió informativa en línia per presentar les principals novetats de la formació “Aprèn i Aplica” i avançar la programació del 2026, amb l’objectiu de facilitar la planificació formativa de les fundacions al llarg de l’any.

La sessió, que va comptar amb l’assistència de 40 persones, va anar a càrrec de Sara Pérez, gerenta de la CCF, i Alexandra Georgescu, responsable de formació, que va repassar l’enfocament del programa: una oferta pensada per impulsar la professionalització del sector, amb formats diversos (en línia, presencial i mixt) i una orientació pràctica, basada en exemples i metodologies adaptats a la realitat fundacional.  

Un dels punts destacats va ser recordar la segmentació de cursos, per àmbit de coneixement o per tipologia: els cursos ABC, que presenten les nocions introductòries dels àmbits de coneixement i que estan concentrats en el tercer quadrimestre i es programen cada any; els Essencials, que també són anuals, sobre temes transversals a totes les fundacions; els Enfocats, que van més en profunditat sobre aspectes concrets i els Premium, d’impacte i alt valor afegit. 

Es van presentar les línies de novetat del 2026, amb un pes rellevant de nous cursos dins la programació anual, i una aposta específica per continguts vinculats a la intel·ligència artificial aplicada a diferents àmbits (comunicació, finances, gestió de projectes o subvencions, entre d’altres).  

Així mateix, es va destacar el reforç del claustre docent, integrat per persones professionals amb coneixement directe del sector fundacional, i amb una incorporació de nous perfils per seguir adaptant els continguts a les necessitats emergents.  

Finalment, es va recordar que, més enllà de la programació oberta, la CCF ofereix formacions in company, que responen a les necessitats i especificitats de cada entitat. 

La trobada va concloure amb un sorteig de 5 matrícules gratuïtes per assistir a cursos d’aquest 2026. Enhorabona a les entitats guanyadores: Fundació I-CERCAFundació ACEPlataforma Educativa (Fundació Resilis)Fundació Rafael Campalans i Fundació Aspanias. 

A continuació pots consultar la programació de gener a març de 2026: 

I si no et vols perdre cap formació, subscriu-te al nostre butlletí! 

Compareixem al Parlament per traslladar la visió del món fundacional sobre la llei de l’economia social i solidària

El passat divendres, 16 de gener, la nostra gerenta, Sara Pérez, va comparèixer al Parlament de Catalunya per exposar el posicionament de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) sobre el Projecte de llei de l’economia social i solidària (ESS) i traslladar als grups parlamentaris un conjunt de propostes de millora al text.

Valorem molt positivament l’impuls d’un marc normatiu propi per a l’ESS, perquè suposa un pas important per al reconeixement i la visibilització del sector i incorpora mesures de foment rellevants, com el suport econòmic, el reforç de la contractació pública i la promoció d’incentius.

Al mateix temps, durant la compareixença a la Comissió d’Empresa i Treball vam subratllar que, en alguns aspectes, el Projecte de llei pot allunyar-se del marc estatal i europeu de referència i incorporar conceptes o principis que poden resultar imprecisos o difícilment verificables, amb el risc de generar inseguretat jurídica o aplicacions restrictives. Per això, defensem que la regulació de l’ESS parteixi d’una mirada àmplia i inclusiva, que reconegui la pluralitat de realitats existents i sigui coherent amb els estàndards vigents.

En aquest marc, la nostra intervenció va posar en valor la contribució del món fundacional com a xarxa arrelada al territori i orientada a l’interès general, amb presència en àmbits com l’acció social, la salut, l’educació, la cultura, la recerca o el medi ambient.

Propostes de millora traslladades als grups parlamentaris

Per concretar aquesta visió, des de la CCF vam presentar un paquet d’esmenes i consideracions centrades, especialment, en sis qüestions:

  • Alinear la definició d’ESS (art. 3.1) amb les pautes europees i la normativa estatal, per evitar divergències conceptuals innecessàries.

  • Simplificar i aclarir la definició d’entitats i activitats de l’ESS (art. 3.2), amb un redactat menys feixuc i més operatiu.

  • Reformular els principis i valors (art. 4) perquè siguin clars, bàsics i aplicables, evitant criteris tan oberts que acabin desvirtuant el reconeixement d’algunes entitats.

  • Reconèixer la diversitat de models de governança (art. 5.1.c): les fundacions tenen un model propi (patronat, supervisió del Protectorat i obligacions legals específiques) i cal que la llei el contempli sense forçar encaixos inadequats.

  • Tractar l’equitat salarial com un principi orientador i no com un requisit exigible (art. 5.1.h), per evitar rigideses que puguin dificultar la captació i retenció de talent dins l’ESS.

  • Evitar la creació d’un registre específic d’ESS (art. 9) i optar per mecanismes més simples i interoperables amb els registres ja existents, per no generar duplicitats ni càrrega burocràtica.

Compartim el vídeo de la compareixença de la CCF davant de la Comissió d’Empresa i Treball:

Volem agrair al Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris l’espai i l’oportunitat d’exposar la visió del món fundacional català —que representem com a entitat de segon nivell— en un debat legislatiu clau per al present i el futur de l’economia social i solidària. La compareixença, compartida amb la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i ACEBA (Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa), referma la voluntat de contribuir, des del diàleg i el treball constructiu, a un text útil, aplicable i coherent amb la realitat dels agents que formem l’economia social i solidària del país.