El 29 de juny vàrem participar en la sessió ‘Compliance de fundacions i incidència en la responsabilitat dels patrons’ organitzada pel despatx Uría Menéndez, un esdeveniment que va comptar amb l’assistència de prop de 100 fundacions, així com d’altres entitats i professionals, interessats en conèixer dades clau sobre el grau de compliment normatiu de les fundacions catalanes.
A l’acte van intervenir Pilar Garcia Cruz, responsable de l’assessoria jurídica del Departament de Justícia de la Generalitat, Alexandra Molina-Martell, counsel de Uría Menéndez, i la nostra presidenta, Eugènia Bieto, que va compartir una presentació amb les principals conclusions de l’anàlisi realitzat per l’Observatori de Fundacions amb xifres sobre qüestions relacionades amb les obligacions de transparència, les persones treballadores i les mesures de prevenció, control i supervisió de risc que apliquen les fundacions. Podeu accedir a aquestes i altres dades d’interès consultant el Flaix número 4: ‘Compliment normatiu de les fundacions’ publicat recentment al nostre web.
La col·laboració en aquesta jornada forma part de la nostra voluntat de teixir aliances amb actors estratègics que generen valor al sector fundacional.
Compartim la Memòria d’activitats 2022, un recull amb les principals fites assolides per la Coordinadora Catalana de Fundacions que és alhora un exercici de transparència i de rendició de comptes davant de les fundacions associades, les administracions, els grups d’interès i el conjunt de la societat.
Aquestes pàgines són també un reflex de la vitalitat del sector fundacional de Catalunya, del treball i l’esforç de la nostra entitat i de la decidida voluntat d’aportar valor als nostres associats.
Us animem a llegir la memòria i a conèixer en detall la feina duta a terme durant un any en què hem seguit representant i defensant les fundacions, tot reivindicant la seva contribució al progrés i el benestar de les persones. A continuació, resumim els darrers 12 mesos mitjançant set destacats:
Seguim creixent! 726 fundacions associades
El 2022 la nostra comunitat ha arribat a les 726 fundacions associades que representen diversos sectors d’activitat la xifra més gran de la història de la CCF.
Defensem les fundacions i sensibilitzem la societat
Hem continuat impulsant accions de sensibilització i incidència amb l’objectiu de defensar els interessos del món fundacional, tant en l’àmbit autonòmic com l’estatal.
Consolidem el model de formació ‘A2: Aprèn i Aplica’
Hem potenciat la nostra formació per capacitar i impulsar el món fundacional, amb més de 400 alumnes formats.
Generem coneixement amb l’Observatori de Fundacions
L’Observatori de Fundacions ha seguit publicant dades i informes que demostren el pes del sector fundacional en la societat.
Comissions sectorials, el motor de la CCF
Les comissions, amb la recent creació de la Comissió de Fundacions Universitàries, ens han permès debatre, generar sinergies i afavorir el treball en xarxa.
Creix l’equip tècnic de la CCF: impulsem l’àrea jurídica i la de comunicació
Hem ampliat l’equip amb dues incorporacions que ens permetran potenciar l’àrea jurídica i la de comunicació.
Nova Junta Directiva
Aquest any hem renovat l’òrgan de govern amb nous membres, encapçalats per la nova presidenta, Eugènia Bieto.
Vàrem tancar el 2022 assolint els objectius que ens havíem fixat, fet que ens empeny a mirar al futur i a dibuixar el full de ruta que guiarà els propers anys de la CCF. En aquest sentit, volem fer un merescut reconeixement a totes les persones, fundacions, entitats i empreses que durant el 2022 heu contribuït a l’assoliment dels objectius de la CCF. Sense la vostra col·laboració, moltes de les fites, projectes i activitats que expliquem en aquesta memòria no haguessin estat possibles.
Us encoratgem a seguir sumant i a formar part del canvi que ha de contribuir a la construcció d’una societat més justa i digna.
A tots i totes, gràcies per ajudar-nos a arribar més lluny!
A la seu de la Coordinadora hi ha prestatgeries plenes de llibres, anuaris i tota mena de publicacions del món fundacional. A la nostra particular biblioteca s’hi poden trobar algunes obres especials, tant per la rellevància de l’autor o autora, com per allò que explica i, sobretot, la generositat amb la qual ho fa.
És el cas del llibre “He tingut sort amb la gent que he conegut”. Una petita crònica personal (Grup Enciclopèdia, 2019), de Jordi Porta, filòsof, activista de diverses causes i impulsor d’entitats, fundacions, institucions i iniciatives sense les quals no es pot explicar la història recent del teixit associatiu, fundacional, cultural i social del nostre país.
Fa uns dies vam assabentar-nos de la trista notícia de la seva mort, a l’edat de 86 anys, una pèrdua que ha generat un dol compartit en moltes persones i entitats del Tercer Sector. En Jordi, en tant que director de la Fundació Jaume Bofill, va ser una de les persones determinants, juntament amb el Josep M. Vilaseca, en la creació de l’Associació de Dirigents de les Fundacions Catalanes (ADIFUCA) als anys 70 i 80, que va ser la llavor de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
Això és només un exemple de la rellevància i la petjada que ha deixat el Jordi en molts àmbits i entitats. A banda de la Fundació Jaume Bofill i la Coordinadora, durant la seva prolífica trajectòria va liderar o impulsar diverses organitzacions, com ara Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, la Fundació Enciclopèdia Catalana, el Centre Unesco de Catalunya, l’Opinió Catalana, Fundació Congrés de Cultura Catalana o el Síndic de Greuges de la UAB, entre moltes altres organitzacions que figuren al llibre que avui tornem a llegir.
Amb aquest senzill però sentit article, volem fer un merescut reconeixement a la importància de la figura de Jordi Porta entre les fundacions catalanes, i deixar constància de la gran estima personal que va guanyar-se dins la nostra organització, amb el seu tarannà i la seva bonhomia.
La Junta Directiva i l’equip de la Coordinadora Catalana de Fundacions, fem arribar tot el nostre escalf a la seva família, així com a la comunitat de la Fundació Jaume Bofill, i a totes les persones que van tenir la sort de conèixer-lo i estimar-lo.
Gràcies per tot el que has donat a la societat. Contents i agraïts d’haver-te trobat. La sort ha estat nostra, Jordi.
Avui, 15 de juny, s’ha constituït el Consell Institucional de la CCF, un òrgan consultiu que ens permet mantenir a prop a aquelles persones que han estat a la presidència o la vicepresidència de l’entitat i que, amb el seu saber i experiència, ens acompanyen en el present i el futur de la nostra organització.
Compartim una foto de l’acte de constitució del Consell Institucional, amb els membres que el formen actualment (d’esquerra a dreta):
Pere Fàbregas (president de 2014 a 2022)
Eugènia Bieto (presidenta des de 2022)
David Parcerisas (vicepresident de 2009 a 2014 i de 2018 a 2020)
Manel Valls (vicepresident de 2018 a 2020)
Begonya Gasch (vicepresidenta de 2014 a 2018)
Tal i com s’indica a l’article 14 dels estatuts de la CCF, el Consell Institucional escollirà un/a president/a entre els seus membres, que tindrà la seva representació. D’altra banda, es podran sotmetre al Consell Institucional tots els assumptes que la Junta Directiva estimi convenient, per tal que emeti de manera col·legiada la seva opinió o realitzi l’informe corresponent, que no tindrà caràcter vinculant.
Aquest òrgan també podrà assumir les funcions de Junta Electoral en els processos d’eleccions i ser l’organisme instructor en els procediments sancionadors previstos en l’article 4 dels Estatuts. Els membres del Consell Institucional podran ser convidats a assistir a les reunions de l’Assemblea General amb veu i sense vot.
Des d’aquí els hi agraïm la seva implicació a les persones que formen part del Consell Institucional, així com la seva gran tasca al servei de la Coordinadora Catalana de Fundacion i del món fundacional. Gràcies per ser-hi!
• Es frustra la reforma de la Llei de mecenatge 48 hores abans de ser aprovada. Després de ser ratificada al Congrés, la reforma es trobava en tràmit al Senat quan les dues Cambres es van dissoldre pel 23J
• La reforma és fruit del consens del sector i havia aconseguit pràcticament la unanimitat de tots els grups parlamentaris
• El sector fundacional, format per més de 10.000 entitats, demana formalment al Govern de l’Estat que tramiti la reforma d’una llei molt esperada pel Tercer Sector que contribuiria a millorar la qualitat de vida de milions de persones
L’aprovació de la reforma de la Llei de mecenatge s’ha aturat a causa de l’avançament de les eleccions generals del proper 23 de juliol. Aquesta reforma, aprovada al Congrés dels Diputats el 26 d’abril passat amb el suport de tots els grups parlamentaris i l’abstenció d’un únic partit (Vox), estava en tràmit d’aprovació al Senat, previst pel dimecres 31 de maig. Gràcies al consens generat a la Cambra Baixa, no s’esperava cap esmena a l’Alta, només algun ajustament tècnic. Tot i això, amb l’anunci de les eleccions per al 23 de juliol i la dissolució de les Cortes, decauen tots els projectes legislatius que no hagin superat les dues tramitacions.
Davant aquest escenari, l’única possibilitat que la reforma de la Llei de Mecenatge tiri endavant és que el Gobierno la tramiti mitjançant un decret-llei, una petició que exigim les entitats no lucratives, a causa del caràcter econòmic d’aquesta norma. Convé destacar que les entitats comptàvem amb ella per formular els nostres pressupostos del 2024.
Per a Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, “la llei que s’anava a aprovar aportava avanços de gran impacte com l’increment de la base de deducció en les donacions de les persones físiques, que passaria de 150 a 250 euros, o la incorporació de la donació de serveis, canvis que contribuirien a millorar el finançament de les organitzacions que treballen per al benestar de la ciutadania”.
Per la seva banda, el president de l’Asociación Española de Fundaciones (AEF), Javier Nadal, apunta que “sent realistes, reprendre aquesta reforma significarà tornar a iniciar el tràmit parlamentari, fet que portaria més d’un any i retardaria la seva entrada en vigor almenys fins al 2025. Es tracta d’una reforma de nou articles que té, no obstant això, un impacte positiu per al sector”.
Aquesta és una reforma llargament esperada que aconseguia avanços no sols quantitatius (deduccions) sinó qualitatius. S’incorporaven al nostre ordenament noves figures del mecenatge que ja existeixen en altres països, com el mecenatge de recompensa, molt rellevant per al sector cultural, el mecenatge de competències, que reconeix els professionals i empreses que dediquen el seu temps, així com una millora substancial del micromecenatge, tan important per a tantes ONG i per a projectes finançats per múltiples col·lectius de ciutadans, que més genuïnament contribueixen a crear societat civil.
Tot això era possible mitjançant la reforma de només nou articles de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les Entitats sense Fins Lucratius i dels Incentius Fiscals al Mecenatge, que tan sols havia tingut una reforma el 2015.
En aquest context, Glòria Oliver, presidenta de l’Asociación Española de Fundraising, posa de relleu que “un marc fiscal que incentivi la filantropia està justificat perquè augmenta el benefici social que el govern podria haver aconseguit altrament a través de la despesa directa. Les donacions filantròpiques enforteixen la societat civil, fomenten la solidaritat i redueixen la desigualtat i, per tant, s’han d’encoratjar”.
Tal i com subratlla la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve, “reclamem que la reforma s’aprovi per reial decret llei, ja que els beneficiaris són entitats que treballen en entorns de màxima necessitat i que sustenten l’Estat del benestar. Amb la modificació legislativa es feia un gran pas endavant que venia d’un consens polític total, però no defallirem perquè la societat espanyola es mereix una llei de mecenatge digna”.
Des de l’Asociación Valenciana de Fundaciones, el secretari general, Ignacio Soler, afirma que l’actual situació, més que una paralització, és un “tornar a començar inacceptable, que frustra novament les expectatives d’un sector desatès pel poder polític excepte en períodes electorals”.
Tal i com apunta Luciano Poyato, president de la Plataforma del Tercer Sector, “el mecenatge és una forma de fomentar la cohesió social, aconseguint una participació privada més gran en activitats d’interès general i, per tant, generant, enfortint i articulant més la societat civil” .
Atès que es tracta d’una llei de clar caràcter econòmic i pressupostari, bàsica per al finançament de diversos sectors en situació crítica que impacten en un importantíssim % del PIB espanyol i, ja que l’atenció als fins d’interès generals no s’atura, considerem que existeixen raons tècniques perquè aquesta modificació s’incorpori a algun dels decrets llei que es tramitaran per continuar amb l’acció del govern de l’Estat.
D’altra banda, aquesta reforma normativa és un pas rellevant en el reconeixement de la tasca imprescindible que les entitats no lucratives (ENL) realitzen a Espanya per complir els fins d’interès general. Quan parlem de filantropia i mecenatge parlem de recerca de malalties, d’inversió en educació i en cultura, de projectes mediambientals, d’inclusió de persones amb discapacitat i de moltes altres activitats que milloren la vida de la ciutadania. Les ENL duen a terme una activitat social fonamental i necessària perquè contribueixen a cobrir necessitats essencials que no atenen ni pel sector privat ni pel sector públic. Són l’expressió de l’acció filantròpica, del compromís, de l’altruisme i de la sensibilitat individual i social.
Només la despesa de les ENL en activitats d’interès general aconsegueix gairebé els 17.000 milions d’euros i, en el cas de les fundacions, en els últims 12 anys s’ha multiplicat per 2,45 el nombre de beneficiaris finals i directes de les seves activitats d’interès general. S’estima que el total del sector fundacional a Espanya va generar més de 27.000 milions d’euros de valor afegit el 2020 (2,4% PIB), i més de 550.000 llocs de treball, 3,4% del total de llocs de treball de jornada completa de l’economia espanyola. L’any 2022 van col·laborar amb alguna entitat el 39% de la població major de 18 anys.
Compartim el testimoni de Sara Pérez, gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions, en el marc de la campanya #MecenazgoAquíAhoraYA impulsada per les principals entitats del sector:
Organitzacions que recolzen la campanya #MecenazgoAquíAhoraYA
• Asociación Española de Fundaciones (AEF)
• Asociación Española de Fundraising (AEFr)
• Asociaciones y Fundaciones Andaluzas (AFA)
• Asociación Valenciana de Fundaciones
• Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI)
• Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF)
• Fundació Catalunya Cultura – Plataforma para el Mecenazgo
• Plataforma del Tercer Sector
• Red de Asociaciones de Investigadores y Científicos en el Exterior (RAICEX)
• Spain Nab – Consejo Asesor para la Inversión de Impacto
• Fundaciones de Navarra
El 8 de juny vàrem celebrar l’Assemblea General de la CCF, la trobada anual de les fundacions associades en la qual retem comptes sobre els projectes i les activitats dutes a terme per l’entitat. L’acte, que es va dur a terme al Hub Social, seu de la Fundació Jaume Bofill, va ser inaugurat per Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, qui va començar les seves paraules destacant la “importància de visibilitzar el gran impacte de les fundacions en la societat”.
A l’inici de la jornada, la presidenta va estar acompanyada per Immaculada Barral, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de la Generalitat de Catalunya, que en la seva intervenció va definir la CCF com a “soci clau que ens permet conèixer la realitat del món fundacional i disposar de xifres del sector”.
A continuació, va arribar el moment de retre comptes sobre l’activitat duta a terme durant el 2022, amb Eugènia Bieto, Carles Ribas, secretari, Maria Targa, tresorera, i Sara Pérez, gerent de la CCF, qui va posar de relleu el rol de les comissions sectorials com a “motor de l’entitat que ens connecta i ens enriqueix”. Després de l’aprovació dels comptes, es van exposar les fites més rellevants del 2022, mitjançat set “titulars” o àrees destacades:
Seguim creixent! 726 fundacions associades
Defensem les fundacions i sensibilitzem la societat
Consolidem el model de formació ‘A2: Aprèn i Aplica’
Generem coneixement amb l’Observatori de Fundacions
Comissions sectorials, el motor de la CCF
Creix l’equip tècnic de la CCF: impulsem l’àrea jurídica i la de comunicació
Nova Junta Directiva
L’assemblea va continuar amb l’exposició del Pla Estratègic 2022-2024 i els punts més destacats del pla de treball que marcaran l’activitat dels propers mesos, que s’estructura en 10 eixos estratègics, 2 eixos transversals i 70 línies d’acció. Entre d’altres coses, es va posar subratllar que una de les prioritats és “proporcionar a les fundacions associades serveis de valor afegit que donin resposta a les seves necessitats”. Tot seguit, es va donar pas al torn obert de pregunes en el qual les fundacions van poder exposar la seva visió i formular preguntes sobre la informació i les dades exposades.
Abans de donar pas al brunch-networking, Eugènia Bieto es va adreçar als assistents per fer la cloenda de l’Assemblea General, fent una valoració global de l’exercici anterior, destacant els reptes de futur de l’entitat i agraïnt a les fundacions, a les sis comissions sectorials, a la Junta Directiva i a l’equip tècnic “l’esforç, la implicació i la feina duta a terme que han permès assolir aquestes fites”. Bieto va tancar la sessió amb una reflexió sobre el paper que juguen les fundacions a l’hora de construir una societat més justa i digna: “Un món sense fundacions seria molt més trist, més fred i més dur”.
La jornada va finalitzar amb la conferència “Hackejant el futur: Tecnologia i Nou Ordre Global”, a càrrec de Xavier Ferràs, expert en innovació, professor d’Esade, conferenciant i articulista de diversos mitjans de comunicació. Ferràs va compartir la seva visió sobre l’impacte de la innovació i els avenços tecnològics més disruptius en les nostres vides i en la influència que tindran en els propers anys en àmbits com la comunicació, l’empresa o la formació, entre d’altres.
Un dels exemples més il·lustratius exposats és la irrupció de la IA (Intel·ligència Artificial) i la tecnologia del Chat GPT, el qual va definir com “la punta de l’iceberg de l’allau d’avenços tecnològics que vindran en els propers anys”. Va tancar la xerrada posant èmfasi en el fet d’innovar de forma creativa, en l’impacte que té la tecnologia en la societat a curt termini i en la importància d’adaptar-se als nous escenaris i de comptar amb recursos propis: “Els temps han canviat. No només cal saber fer bé les coses; també cal saber fer-les a prop”.
La jornada va ser tot un èxit, amb més de 100 fundacions associades i d’altres entitats que van poder participar d’un acte que és un exercici de transparència, i alhora una oportunitat per fer xarxa i crear sinergies com a agents clau del sector fundacional del país.
Àlbum de fotos: compartim una selecció de fotos, imatges que il·lustren el més destacat de la trobada i deixen constància del compromís i la diversitat de la xarxa de fundacions que formeu part de la nostra comunitat, un dels principals actius de la CCF. Fes clic al següent mosaic i accedeix al nostre compte de Flickr!
TVE Catalunya explica la importànca de la captació de fons per a les fundacions i altres entitats no lucratives. Amb motiu d’aquesta notícia, un equip de TVE ens va visitar per entrevistar la nostra gerent, Sara Pérez, qui va explicar els mecanismes que asseguran el control dels fons que reben les fundacions i la transparència a l’hora de gestionar-los. El vídeo compta també amb testimonis i imatges d’altres entitats, com la Federació Catalana del Voluntariat, la Fundació Comptal, la Fundació Portolà i la Fundació Maresme.
Us informem que la CCF i Business With Social Value (BWSV) hem signat un conveni de col·laboració per promoure la compra social entre les fundacions.
El Business With Social Value, que tindrà lloc el 2 de juny a l’Hotel Alimara (Barcelona), és un esdeveniment anual que facilita el coneixement dels productes i serveis dels Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció no lucratius entre les entitats, institucions, organismes i empreses mercantils. Des de l’edició del 2016, aquesta iniciativa afegeix l’oferta del Social & Sustainable Tourism per donar a conèixer i facilitar també el contacte amb les empreses que promouen conductes empresarials de turisme Sostenible.
Bona part dels participants que exposen els seus productes i serveis al BWSV són fundacions i altres entitats no lucratives que donen feina a col·lectius en risc d’exclusió.
Com conviuen la darrera reforma laboral i la nova Llei de la ciència? Quines implicacions té per a les fundacions a l’hora de contractar professionals de l’àmbit de la recerca? Com adaptar la política de contractació a les necessitats dels projectes?
Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes i altres qüestions d’interès, el dia 23 de març la Comissió de Tecnologia i Recerca de la Coordinadora Catalana de Fundacions va organtizar una edició del Cafè de la Recerca.
Vam comptar amb la participació de dos experts en la matèria: Paco Carretero, Soci director al Bufet Vallbé, i Xavier Altadill, advocat de JDA, van analitzar tres casos pràctics que il·lustren la realitat que es troben moltes fundacions en l’àmbit de la contractació i la gestió de projectes i línies de recerca.
Per part de la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF van participar-hi Maria Targa, gerent de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que va fer la benvinguda i conduirà la sessió, i Dolors Mateu, gerent de la Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que va posar en context la trobada amb la presentació ‘Un any de reforma laboral. Convivència amb la Llei de la Ciència’.
Quan valorem la importància real de les coses i el que aporten, sovint, el camí més curt és imaginar un escenari hipotètic en el qual el “què”, de sobte, desapareix o deixa de funcionar. És aleshores quan toca analitzar la nova realitat i les conseqüències de no comptar amb aquest actiu o recurs.
Ras i curt, aquest és l’exercici que hem fet des de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) quan ens hem preguntat quin és el pes de les fundacions de salut en el sistema sanitari català, i si aquest seria viable sense els recursos que aporten les entitats sense afany de lucre
“Les fundacions de salut aportenentre el 19 i el 34% dels recursos sanitaris”
A partir d’aquí, ens podem fer moltes preguntes: Què aporten les fundacions de salut? Què passaria si no existissin? Quins territoris es quedarien sense hospital de referència? Què suposaria pel sistema sanitari cobrir aquest forat?
Per donar-hi resposta de la forma més empírica possible, proposo que ens endinsem en el terreny dels números, i ho fem partint d’una dada en forma de titular: Les fundacions de salut aporten entre el 19 i el 34% dels recursos sanitaris. I això s’explica amb les següents xifres (*):
· De les més de 100.000 persones assalariades del sistema sanitari, fins a 24.824 (25,5%) pertanyen a fundacions.
· Un 17,6% dels llits hospitalaris de Catalunya (6.292 llits) pertanyen a fundacions de salut.
· Un 28,1% de les altes d’hospitalització (268.951) són relatives a les fundacions de salut.
· El 33,8% de les urgències ateses són realitzades per fundacions de salut.
· Un 24,6% dels quiròfans a Catalunya (188) pertanyen a les fundacions de salut.
Aquestes dades les vàrem exposar a la jornada Les fundacions de salut a Catalunya: servei públic, arrelament i tradició, organitzada per la CCF el passat 29 de març, una trobada en què vam plantejar un supòsit que lliga amb l’exercici amb el qual he començat aquest article: Què passaria si les fundacions hospitalàries deixessin de funcionar? Si això succeís, fins a 7 comarques catalanes es quedarien sense hospital de referència: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i l’Alt Urgell.
Cal tenir en compte que les fundacions hospitalàries, alhora, donen servei a altres comarques limítrofes que no tenen dispositiu hospitalari, per tant, la dependència d’aquests equipaments és encara major.
“Què passaria si les fundacions hospitalàries deixessin de funcionar? Si això succeís, fins a 7 comarques catalanes es quedarien sense hospital de referència”
Però no parlem només d’hospitals, atès que ara la majoria de les fundacions de l’àmbit de la salut tenen diferents línies assistencials, com l’assistència primària (20%), atenció a la salut mental (31,1%), l’atenció sociosanitària (57,8%) o la mateixa atenció hospitalària (55,6%).
Dit això, podem dir que les fundacions de salut representen una de les millors expressions de la col·laboració publicoprivada sense afany de lucre – també denominada col·laboració publicosocial o publicocomunitària – i demostren el seu determinat rol a l’hora d’assegurar una sanitat pública universal i de qualitat.
Mirant enrere, ja abans de l’existència de l’Estat, el desenvolupament de la societat civil de Catalunya amb vocació de servei públic i de les ordres religioses va permetre donar resposta a les necessitats d’atenció de les persones, una atenció duta a terme en molts casos per fundacions centenàries que avui formen part activa del sistema públic de salut.
“Les fundacions de salut representen una de les millors expressions de la col·laboració publicoprivada sense afany de lucre”
Fa anys que aquestes fundacions arriben allà on no ho fa l’Administració, i s’han integrat a la xarxa pública de salut esdevenint en peça clau per garantir la capil·laritat del sistema sanitari i la cobertura de tot el territori.
Catalunya és un exemple de cooperació intersectorial i, en aquest context, l’àmbit de la salut pot considerar-se com a un referent de la col·laboració entre l’administració pública i les entitats del Tercer Sector, gràcies a la qual s’ha pogut desplegar un model sanitari idiosincràtic i vertebrador que forma part de la història del país.
“L’àmbit de la salut pot considerar-se com a un referent de la col·laboració entre l’administració pública i les entitats del Tercer Sector”
Com a única entitat que representa el sector fundacional a Catalunya, la CCF treballa agosaradament per garantir la continuïtat dels serveis públics que presten les fundacions, veritables instruments de la societat civil al servei de les persones. Des de l’Observatori de Fundacions, a més, contribuïm a aquesta realitat facilitant les dades i el coneixement necessaris perquè es reconegui la seva valuosa tasca.
La voluntat de les fundacions de salut, així com la resta del món fundacional, és continuar prestant servei públic i d’alt valor afegit, ara i en el futur, i per això és imprescindible comptar amb la complicitat i la col·laboració de tots els actors possibles i caminar en la mateixa direcció.
*Font: Idescat, Protectorat de Fundacions, Central de Balanços del Servei Català de la Salut. Dades corresponents als anys 2017 i 2018.
