A la seu de la Coordinadora hi ha prestatgeries plenes de llibres, anuaris i tota mena de publicacions del món fundacional. A la nostra particular biblioteca s’hi poden trobar algunes obres especials, tant per la rellevància de l’autor o autora, com per allò que explica i, sobretot, la generositat amb la qual ho fa.
És el cas del llibre “He tingut sort amb la gent que he conegut”. Una petita crònica personal (Grup Enciclopèdia, 2019), de Jordi Porta, filòsof, activista de diverses causes i impulsor d’entitats, fundacions, institucions i iniciatives sense les quals no es pot explicar la història recent del teixit associatiu, fundacional, cultural i social del nostre país.
Fa uns dies vam assabentar-nos de la trista notícia de la seva mort, a l’edat de 86 anys, una pèrdua que ha generat un dol compartit en moltes persones i entitats del Tercer Sector. En Jordi, en tant que director de la Fundació Jaume Bofill, va ser una de les persones determinants, juntament amb el Josep M. Vilaseca, en la creació de l’Associació de Dirigents de les Fundacions Catalanes (ADIFUCA) als anys 70 i 80, que va ser la llavor de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
Això és només un exemple de la rellevància i la petjada que ha deixat el Jordi en molts àmbits i entitats. A banda de la Fundació Jaume Bofill i la Coordinadora, durant la seva prolífica trajectòria va liderar o impulsar diverses organitzacions, com ara Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, la Fundació Enciclopèdia Catalana, el Centre Unesco de Catalunya, l’Opinió Catalana, Fundació Congrés de Cultura Catalana o el Síndic de Greuges de la UAB, entre moltes altres organitzacions que figuren al llibre que avui tornem a llegir.
Amb aquest senzill però sentit article, volem fer un merescut reconeixement a la importància de la figura de Jordi Porta entre les fundacions catalanes, i deixar constància de la gran estima personal que va guanyar-se dins la nostra organització, amb el seu tarannà i la seva bonhomia.
La Junta Directiva i l’equip de la Coordinadora Catalana de Fundacions, fem arribar tot el nostre escalf a la seva família, així com a la comunitat de la Fundació Jaume Bofill, i a totes les persones que van tenir la sort de conèixer-lo i estimar-lo.
Gràcies per tot el que has donat a la societat. Contents i agraïts d’haver-te trobat. La sort ha estat nostra, Jordi.
Avui, 15 de juny, s’ha constituït el Consell Institucional de la CCF, un òrgan consultiu que ens permet mantenir a prop a aquelles persones que han estat a la presidència o la vicepresidència de l’entitat i que, amb el seu saber i experiència, ens acompanyen en el present i el futur de la nostra organització.
Compartim una foto de l’acte de constitució del Consell Institucional, amb els membres que el formen actualment (d’esquerra a dreta):
Pere Fàbregas (president de 2014 a 2022)
Eugènia Bieto (presidenta des de 2022)
David Parcerisas (vicepresident de 2009 a 2014 i de 2018 a 2020)
Manel Valls (vicepresident de 2018 a 2020)
Begonya Gasch (vicepresidenta de 2014 a 2018)
Tal i com s’indica a l’article 14 dels estatuts de la CCF, el Consell Institucional escollirà un/a president/a entre els seus membres, que tindrà la seva representació. D’altra banda, es podran sotmetre al Consell Institucional tots els assumptes que la Junta Directiva estimi convenient, per tal que emeti de manera col·legiada la seva opinió o realitzi l’informe corresponent, que no tindrà caràcter vinculant.
Aquest òrgan també podrà assumir les funcions de Junta Electoral en els processos d’eleccions i ser l’organisme instructor en els procediments sancionadors previstos en l’article 4 dels Estatuts. Els membres del Consell Institucional podran ser convidats a assistir a les reunions de l’Assemblea General amb veu i sense vot.
Des d’aquí els hi agraïm la seva implicació a les persones que formen part del Consell Institucional, així com la seva gran tasca al servei de la Coordinadora Catalana de Fundacion i del món fundacional. Gràcies per ser-hi!
• Es frustra la reforma de la Llei de mecenatge 48 hores abans de ser aprovada. Després de ser ratificada al Congrés, la reforma es trobava en tràmit al Senat quan les dues Cambres es van dissoldre pel 23J
• La reforma és fruit del consens del sector i havia aconseguit pràcticament la unanimitat de tots els grups parlamentaris
• El sector fundacional, format per més de 10.000 entitats, demana formalment al Govern de l’Estat que tramiti la reforma d’una llei molt esperada pel Tercer Sector que contribuiria a millorar la qualitat de vida de milions de persones
L’aprovació de la reforma de la Llei de mecenatge s’ha aturat a causa de l’avançament de les eleccions generals del proper 23 de juliol. Aquesta reforma, aprovada al Congrés dels Diputats el 26 d’abril passat amb el suport de tots els grups parlamentaris i l’abstenció d’un únic partit (Vox), estava en tràmit d’aprovació al Senat, previst pel dimecres 31 de maig. Gràcies al consens generat a la Cambra Baixa, no s’esperava cap esmena a l’Alta, només algun ajustament tècnic. Tot i això, amb l’anunci de les eleccions per al 23 de juliol i la dissolució de les Cortes, decauen tots els projectes legislatius que no hagin superat les dues tramitacions.
Davant aquest escenari, l’única possibilitat que la reforma de la Llei de Mecenatge tiri endavant és que el Gobierno la tramiti mitjançant un decret-llei, una petició que exigim les entitats no lucratives, a causa del caràcter econòmic d’aquesta norma. Convé destacar que les entitats comptàvem amb ella per formular els nostres pressupostos del 2024.
Per a Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, “la llei que s’anava a aprovar aportava avanços de gran impacte com l’increment de la base de deducció en les donacions de les persones físiques, que passaria de 150 a 250 euros, o la incorporació de la donació de serveis, canvis que contribuirien a millorar el finançament de les organitzacions que treballen per al benestar de la ciutadania”.
Per la seva banda, el president de l’Asociación Española de Fundaciones (AEF), Javier Nadal, apunta que “sent realistes, reprendre aquesta reforma significarà tornar a iniciar el tràmit parlamentari, fet que portaria més d’un any i retardaria la seva entrada en vigor almenys fins al 2025. Es tracta d’una reforma de nou articles que té, no obstant això, un impacte positiu per al sector”.
Aquesta és una reforma llargament esperada que aconseguia avanços no sols quantitatius (deduccions) sinó qualitatius. S’incorporaven al nostre ordenament noves figures del mecenatge que ja existeixen en altres països, com el mecenatge de recompensa, molt rellevant per al sector cultural, el mecenatge de competències, que reconeix els professionals i empreses que dediquen el seu temps, així com una millora substancial del micromecenatge, tan important per a tantes ONG i per a projectes finançats per múltiples col·lectius de ciutadans, que més genuïnament contribueixen a crear societat civil.
Tot això era possible mitjançant la reforma de només nou articles de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les Entitats sense Fins Lucratius i dels Incentius Fiscals al Mecenatge, que tan sols havia tingut una reforma el 2015.
En aquest context, Glòria Oliver, presidenta de l’Asociación Española de Fundraising, posa de relleu que “un marc fiscal que incentivi la filantropia està justificat perquè augmenta el benefici social que el govern podria haver aconseguit altrament a través de la despesa directa. Les donacions filantròpiques enforteixen la societat civil, fomenten la solidaritat i redueixen la desigualtat i, per tant, s’han d’encoratjar”.
Tal i com subratlla la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve, “reclamem que la reforma s’aprovi per reial decret llei, ja que els beneficiaris són entitats que treballen en entorns de màxima necessitat i que sustenten l’Estat del benestar. Amb la modificació legislativa es feia un gran pas endavant que venia d’un consens polític total, però no defallirem perquè la societat espanyola es mereix una llei de mecenatge digna”.
Des de l’Asociación Valenciana de Fundaciones, el secretari general, Ignacio Soler, afirma que l’actual situació, més que una paralització, és un “tornar a començar inacceptable, que frustra novament les expectatives d’un sector desatès pel poder polític excepte en períodes electorals”.
Tal i com apunta Luciano Poyato, president de la Plataforma del Tercer Sector, “el mecenatge és una forma de fomentar la cohesió social, aconseguint una participació privada més gran en activitats d’interès general i, per tant, generant, enfortint i articulant més la societat civil” .
Atès que es tracta d’una llei de clar caràcter econòmic i pressupostari, bàsica per al finançament de diversos sectors en situació crítica que impacten en un importantíssim % del PIB espanyol i, ja que l’atenció als fins d’interès generals no s’atura, considerem que existeixen raons tècniques perquè aquesta modificació s’incorpori a algun dels decrets llei que es tramitaran per continuar amb l’acció del govern de l’Estat.
D’altra banda, aquesta reforma normativa és un pas rellevant en el reconeixement de la tasca imprescindible que les entitats no lucratives (ENL) realitzen a Espanya per complir els fins d’interès general. Quan parlem de filantropia i mecenatge parlem de recerca de malalties, d’inversió en educació i en cultura, de projectes mediambientals, d’inclusió de persones amb discapacitat i de moltes altres activitats que milloren la vida de la ciutadania. Les ENL duen a terme una activitat social fonamental i necessària perquè contribueixen a cobrir necessitats essencials que no atenen ni pel sector privat ni pel sector públic. Són l’expressió de l’acció filantròpica, del compromís, de l’altruisme i de la sensibilitat individual i social.
Només la despesa de les ENL en activitats d’interès general aconsegueix gairebé els 17.000 milions d’euros i, en el cas de les fundacions, en els últims 12 anys s’ha multiplicat per 2,45 el nombre de beneficiaris finals i directes de les seves activitats d’interès general. S’estima que el total del sector fundacional a Espanya va generar més de 27.000 milions d’euros de valor afegit el 2020 (2,4% PIB), i més de 550.000 llocs de treball, 3,4% del total de llocs de treball de jornada completa de l’economia espanyola. L’any 2022 van col·laborar amb alguna entitat el 39% de la població major de 18 anys.
Compartim el testimoni de Sara Pérez, gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions, en el marc de la campanya #MecenazgoAquíAhoraYA impulsada per les principals entitats del sector:
Organitzacions que recolzen la campanya #MecenazgoAquíAhoraYA
• Asociación Española de Fundaciones (AEF)
• Asociación Española de Fundraising (AEFr)
• Asociaciones y Fundaciones Andaluzas (AFA)
• Asociación Valenciana de Fundaciones
• Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI)
• Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF)
• Fundació Catalunya Cultura – Plataforma para el Mecenazgo
• Plataforma del Tercer Sector
• Red de Asociaciones de Investigadores y Científicos en el Exterior (RAICEX)
• Spain Nab – Consejo Asesor para la Inversión de Impacto
• Fundaciones de Navarra
El 8 de juny vàrem celebrar l’Assemblea General de la CCF, la trobada anual de les fundacions associades en la qual retem comptes sobre els projectes i les activitats dutes a terme per l’entitat. L’acte, que es va dur a terme al Hub Social, seu de la Fundació Jaume Bofill, va ser inaugurat per Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, qui va començar les seves paraules destacant la “importància de visibilitzar el gran impacte de les fundacions en la societat”.
A l’inici de la jornada, la presidenta va estar acompanyada per Immaculada Barral, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de la Generalitat de Catalunya, que en la seva intervenció va definir la CCF com a “soci clau que ens permet conèixer la realitat del món fundacional i disposar de xifres del sector”.
A continuació, va arribar el moment de retre comptes sobre l’activitat duta a terme durant el 2022, amb Eugènia Bieto, Carles Ribas, secretari, Maria Targa, tresorera, i Sara Pérez, gerent de la CCF, qui va posar de relleu el rol de les comissions sectorials com a “motor de l’entitat que ens connecta i ens enriqueix”. Després de l’aprovació dels comptes, es van exposar les fites més rellevants del 2022, mitjançat set “titulars” o àrees destacades:
Seguim creixent! 726 fundacions associades
Defensem les fundacions i sensibilitzem la societat
Consolidem el model de formació ‘A2: Aprèn i Aplica’
Generem coneixement amb l’Observatori de Fundacions
Comissions sectorials, el motor de la CCF
Creix l’equip tècnic de la CCF: impulsem l’àrea jurídica i la de comunicació
Nova Junta Directiva
L’assemblea va continuar amb l’exposició del Pla Estratègic 2022-2024 i els punts més destacats del pla de treball que marcaran l’activitat dels propers mesos, que s’estructura en 10 eixos estratègics, 2 eixos transversals i 70 línies d’acció. Entre d’altres coses, es va posar subratllar que una de les prioritats és “proporcionar a les fundacions associades serveis de valor afegit que donin resposta a les seves necessitats”. Tot seguit, es va donar pas al torn obert de pregunes en el qual les fundacions van poder exposar la seva visió i formular preguntes sobre la informació i les dades exposades.
Abans de donar pas al brunch-networking, Eugènia Bieto es va adreçar als assistents per fer la cloenda de l’Assemblea General, fent una valoració global de l’exercici anterior, destacant els reptes de futur de l’entitat i agraïnt a les fundacions, a les sis comissions sectorials, a la Junta Directiva i a l’equip tècnic “l’esforç, la implicació i la feina duta a terme que han permès assolir aquestes fites”. Bieto va tancar la sessió amb una reflexió sobre el paper que juguen les fundacions a l’hora de construir una societat més justa i digna: “Un món sense fundacions seria molt més trist, més fred i més dur”.
La jornada va finalitzar amb la conferència “Hackejant el futur: Tecnologia i Nou Ordre Global”, a càrrec de Xavier Ferràs, expert en innovació, professor d’Esade, conferenciant i articulista de diversos mitjans de comunicació. Ferràs va compartir la seva visió sobre l’impacte de la innovació i els avenços tecnològics més disruptius en les nostres vides i en la influència que tindran en els propers anys en àmbits com la comunicació, l’empresa o la formació, entre d’altres.
Un dels exemples més il·lustratius exposats és la irrupció de la IA (Intel·ligència Artificial) i la tecnologia del Chat GPT, el qual va definir com “la punta de l’iceberg de l’allau d’avenços tecnològics que vindran en els propers anys”. Va tancar la xerrada posant èmfasi en el fet d’innovar de forma creativa, en l’impacte que té la tecnologia en la societat a curt termini i en la importància d’adaptar-se als nous escenaris i de comptar amb recursos propis: “Els temps han canviat. No només cal saber fer bé les coses; també cal saber fer-les a prop”.
La jornada va ser tot un èxit, amb més de 100 fundacions associades i d’altres entitats que van poder participar d’un acte que és un exercici de transparència, i alhora una oportunitat per fer xarxa i crear sinergies com a agents clau del sector fundacional del país.
Àlbum de fotos: compartim una selecció de fotos, imatges que il·lustren el més destacat de la trobada i deixen constància del compromís i la diversitat de la xarxa de fundacions que formeu part de la nostra comunitat, un dels principals actius de la CCF. Fes clic al següent mosaic i accedeix al nostre compte de Flickr!
TVE Catalunya explica la importànca de la captació de fons per a les fundacions i altres entitats no lucratives. Amb motiu d’aquesta notícia, un equip de TVE ens va visitar per entrevistar la nostra gerent, Sara Pérez, qui va explicar els mecanismes que asseguran el control dels fons que reben les fundacions i la transparència a l’hora de gestionar-los. El vídeo compta també amb testimonis i imatges d’altres entitats, com la Federació Catalana del Voluntariat, la Fundació Comptal, la Fundació Portolà i la Fundació Maresme.
Us informem que la CCF i Business With Social Value (BWSV) hem signat un conveni de col·laboració per promoure la compra social entre les fundacions.
El Business With Social Value, que tindrà lloc el 2 de juny a l’Hotel Alimara (Barcelona), és un esdeveniment anual que facilita el coneixement dels productes i serveis dels Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció no lucratius entre les entitats, institucions, organismes i empreses mercantils. Des de l’edició del 2016, aquesta iniciativa afegeix l’oferta del Social & Sustainable Tourism per donar a conèixer i facilitar també el contacte amb les empreses que promouen conductes empresarials de turisme Sostenible.
Bona part dels participants que exposen els seus productes i serveis al BWSV són fundacions i altres entitats no lucratives que donen feina a col·lectius en risc d’exclusió.
Com conviuen la darrera reforma laboral i la nova Llei de la ciència? Quines implicacions té per a les fundacions a l’hora de contractar professionals de l’àmbit de la recerca? Com adaptar la política de contractació a les necessitats dels projectes?
Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes i altres qüestions d’interès, el dia 23 de març la Comissió de Tecnologia i Recerca de la Coordinadora Catalana de Fundacions va organtizar una edició del Cafè de la Recerca.
Vam comptar amb la participació de dos experts en la matèria: Paco Carretero, Soci director al Bufet Vallbé, i Xavier Altadill, advocat de JDA, van analitzar tres casos pràctics que il·lustren la realitat que es troben moltes fundacions en l’àmbit de la contractació i la gestió de projectes i línies de recerca.
Per part de la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF van participar-hi Maria Targa, gerent de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que va fer la benvinguda i conduirà la sessió, i Dolors Mateu, gerent de la Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que va posar en context la trobada amb la presentació ‘Un any de reforma laboral. Convivència amb la Llei de la Ciència’.
Quan valorem la importància real de les coses i el que aporten, sovint, el camí més curt és imaginar un escenari hipotètic en el qual el “què”, de sobte, desapareix o deixa de funcionar. És aleshores quan toca analitzar la nova realitat i les conseqüències de no comptar amb aquest actiu o recurs.
Ras i curt, aquest és l’exercici que hem fet des de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) quan ens hem preguntat quin és el pes de les fundacions de salut en el sistema sanitari català, i si aquest seria viable sense els recursos que aporten les entitats sense afany de lucre
“Les fundacions de salut aportenentre el 19 i el 34% dels recursos sanitaris”
A partir d’aquí, ens podem fer moltes preguntes: Què aporten les fundacions de salut? Què passaria si no existissin? Quins territoris es quedarien sense hospital de referència? Què suposaria pel sistema sanitari cobrir aquest forat?
Per donar-hi resposta de la forma més empírica possible, proposo que ens endinsem en el terreny dels números, i ho fem partint d’una dada en forma de titular: Les fundacions de salut aporten entre el 19 i el 34% dels recursos sanitaris. I això s’explica amb les següents xifres (*):
· De les més de 100.000 persones assalariades del sistema sanitari, fins a 24.824 (25,5%) pertanyen a fundacions.
· Un 17,6% dels llits hospitalaris de Catalunya (6.292 llits) pertanyen a fundacions de salut.
· Un 28,1% de les altes d’hospitalització (268.951) són relatives a les fundacions de salut.
· El 33,8% de les urgències ateses són realitzades per fundacions de salut.
· Un 24,6% dels quiròfans a Catalunya (188) pertanyen a les fundacions de salut.
Aquestes dades les vàrem exposar a la jornada Les fundacions de salut a Catalunya: servei públic, arrelament i tradició, organitzada per la CCF el passat 29 de març, una trobada en què vam plantejar un supòsit que lliga amb l’exercici amb el qual he començat aquest article: Què passaria si les fundacions hospitalàries deixessin de funcionar? Si això succeís, fins a 7 comarques catalanes es quedarien sense hospital de referència: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i l’Alt Urgell.
Cal tenir en compte que les fundacions hospitalàries, alhora, donen servei a altres comarques limítrofes que no tenen dispositiu hospitalari, per tant, la dependència d’aquests equipaments és encara major.
“Què passaria si les fundacions hospitalàries deixessin de funcionar? Si això succeís, fins a 7 comarques catalanes es quedarien sense hospital de referència”
Però no parlem només d’hospitals, atès que ara la majoria de les fundacions de l’àmbit de la salut tenen diferents línies assistencials, com l’assistència primària (20%), atenció a la salut mental (31,1%), l’atenció sociosanitària (57,8%) o la mateixa atenció hospitalària (55,6%).
Dit això, podem dir que les fundacions de salut representen una de les millors expressions de la col·laboració publicoprivada sense afany de lucre – també denominada col·laboració publicosocial o publicocomunitària – i demostren el seu determinat rol a l’hora d’assegurar una sanitat pública universal i de qualitat.
Mirant enrere, ja abans de l’existència de l’Estat, el desenvolupament de la societat civil de Catalunya amb vocació de servei públic i de les ordres religioses va permetre donar resposta a les necessitats d’atenció de les persones, una atenció duta a terme en molts casos per fundacions centenàries que avui formen part activa del sistema públic de salut.
“Les fundacions de salut representen una de les millors expressions de la col·laboració publicoprivada sense afany de lucre”
Fa anys que aquestes fundacions arriben allà on no ho fa l’Administració, i s’han integrat a la xarxa pública de salut esdevenint en peça clau per garantir la capil·laritat del sistema sanitari i la cobertura de tot el territori.
Catalunya és un exemple de cooperació intersectorial i, en aquest context, l’àmbit de la salut pot considerar-se com a un referent de la col·laboració entre l’administració pública i les entitats del Tercer Sector, gràcies a la qual s’ha pogut desplegar un model sanitari idiosincràtic i vertebrador que forma part de la història del país.
“L’àmbit de la salut pot considerar-se com a un referent de la col·laboració entre l’administració pública i les entitats del Tercer Sector”
Com a única entitat que representa el sector fundacional a Catalunya, la CCF treballa agosaradament per garantir la continuïtat dels serveis públics que presten les fundacions, veritables instruments de la societat civil al servei de les persones. Des de l’Observatori de Fundacions, a més, contribuïm a aquesta realitat facilitant les dades i el coneixement necessaris perquè es reconegui la seva valuosa tasca.
La voluntat de les fundacions de salut, així com la resta del món fundacional, és continuar prestant servei públic i d’alt valor afegit, ara i en el futur, i per això és imprescindible comptar amb la complicitat i la col·laboració de tots els actors possibles i caminar en la mateixa direcció.
*Font: Idescat, Protectorat de Fundacions, Central de Balanços del Servei Català de la Salut. Dades corresponents als anys 2017 i 2018.
El passat 9 de febrer, la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), a través de la Comissó de l’Àmbit Social, va organitzar la jornada ‘La importància de mesurar l’impacte social de les fundacions’, un acte que va reunir a més de 150 professionals, entitats i representants del Tercer Sector i les institucions públiques. L’acte va generar molta expectació entre un públic interessat en conèixer què és exactament la mesura de l’impacte social, i com s’ho fan les entitats no lucratives per identificar els efectes positius que té la seva activitat en les persones i en el conjunt de la societat.
La jornada, celebrada al Palau Macaya, va comptar amb la participació de persones expertes en el mesurament i la gestió de l’impacte social que han explicat el marc teòric i les diverses metodologies existents d’una pràctica cada cop més estesa entre les entitats no lucratives.
Sara Pérez, gerent de la CCF, va presentar l’acte i va donar la benvinguda als assistents, per després donar pas a la ponència inaugural que va anar a càrrec de la Lisa Hehenberger, professora i directora d’Esade Center for Social Impact. A partir del títol ‘Què és i què no és impacte per a les fundacions’, va donar a conèixer les diferents eines i recursos existents, i ha explicat en quin punt es troba el sector fundacional a l’hora de mesurar el seu impacte social.
Segons Hehenberger, “el mesurament i la gestió de l’impacte no és una tasca puntual, sinó un procés continu, un camí a recórrer”. En aquest sentit, ha afegit que “el MGI (Mesurament i Gestió d’Impacte) va més enllà d’una simple rendició de comptes, és una eina per aprendre i millorar, per maximitzar l’impacte”.
Durant la seva intervenció va incidir també en la importància d’integrar la mesura i la gestió de l’impacte com a un element transversal en les fundacions: “Hi ha múltiples eines de MGI, però el més important no és el mètode que s’escull, sinó com l’organització adopta una cultura de l’impacte”.
En la segona part de la jornada els assistents van poder conèixer de primera mà els casos de fundacions catalanes que ja han estandarditzat metodologies que els permeten obtenir dades sobre els efectes de la seva acció social en els seus públics i el seu entorn.
La taula rodona: ‘Com ho està fent el sector? Experiències, reptes i oportunitats en la mesura de l’impacte social’, va començar amb la presentació de la Patricia Pólvora, Cofundadora i consultora SROI – The Social Consulting Agency, que va compartir la seva experiència professional a l’hora de guiar a entitats que volen començar a mesurar el seu impacte social.
Pólvora va subratllar que parlar de mesura d’impacte social “va molt més enllà de reportar el nombre de beneficiaris (que seria com fem de bé la nostra feina, però no ens indica res sobre l’impacte que hem generat), ja que l’impacte real es troba en el canvi que provoquem en el benestar en les persones”. En aquest mateix sentit, va afegir que “cada dia les nostres accions i activitats canvien les persones i el món. Si no mesurem l’impacte, no entendrem quins canvis hem generat i quin punt de vista tenen les altres persones”.
Tot seguit vàrem poder conèixer l’experiència de dues fundacions. D’una banda, Paola Jubert, directora de la Fundació Jubert Figueras, va explicar com donen resposta des de l’entitat a la pregunta ‘Quin és el nostre impacte en l’economia i el benestar social?’.
Jubert va destacar que elaborar una teoria del canvi els ha permès “identificar molts més beneficiaris de la nostra acció i del veritable impacte social de la fundació”. D’altra banda, va apuntar també que “mesurar l’impacte és una eina per a poder exercir reivindicacions institucionals de noves polítiques públiques, basant-les en la constatació empírica de l’aportació social i territorial que genera la nostra feina”.
En aquest context, va aportar una xifra que fa palesa la importància de comptar amb dades sobre el retorn de l’acció de les entitats. Segons l’estudi de mesura d’impacte que han aplicat a la Fundació Jubert Figueras, “de cada euro rebut retornem a la societat – com a pagament directe o com estalvi – més de 7 euros”.
En el marc de la taula rodona, vam tenir l’oportunitat d’apendre de l’experiència d’una altra entitat, la Fundació Foment de l’Habitatge Social, que de la mà del seu director, Sergio Rodríguez, va argumentar el títol de la seva presentació: “Les fundacions hem de retre comptes del sentit de la nostra existència”.
Rodríguez va posar de relleu la importància “d’analitzar el context en què ens movem per mesurar l’impacte i d’adaptar-se”. D’altra banda, posant el focus en el factor humà, va definir com a “fonamental” la implicació de l’equip de treball en la gestió de la mesura de l’impacte. En la seva intervenció va descriure la mesura d’impacte com a un “aprenentatge i una adaptació continus, no pot pensar-se com una foto immòbil”.
Després del bloc final de preguntes i el debat entre les fundacions, es va arribat al final de la jornada amb la cloenda institucional, a càrrec de la Glòria Oliver, vicepresidenta 1a de la Coordinadora Catalana de Fundacions, i de Lluís Torrens, secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.
Glòria Oliver va posar en valor el pes del sector fundacional català: “Les fundacions constitueixen un actiu fonamental de la nostra societat. Hi ha més de 2.000 fundacions actives a Catalunya, de les quals el 41% pertany a l’àmbit social”. D’altra banda, va remarcar que “és imprescindible i prioritari que les fundacions mesurin i comparteixin el valor d’allò que aporten a la societat, per promoure el canvi transformador cap a una societat més justa i més digna”.
Per la seva banda, Lluís Torrents, va afirmar durant la seva intervenció que “el futur passa per una col·laboració entre l’àmbit públic i el món fundacional que miri per l’interès general, un treball conjunt en el qual és fonamental mesurar l’impacte que genera en la societat”.
A continuació, us facilitem alguns recursos relacionats amb la jornada:
El passat 2 de febrer vam signar un conveni de col·laboració amb l’Asociación Española de Fundraising (AEFr) amb l’objectiu d’establir projectes de cooperació en benefici de les fundacions i de la societat en general.
Ambdues organitzacions tenim interessos comuns, com ara la millora del marc normatiu aplicable a les fundacions, el foment de la visibilitat i el reconeixement de les entitats no lucratives per part la societat. D’altra banda, treballem per la millora dels serveis i les activitats que duem a terme en benefici de les respectives entitats associades.
En el context d’aquest l’acord, l’AEFr i la CCF ens comprometem a col·laborar en l’elaboració de propostes davant dels governs o les administracions públiques de qualsevol àmbit en les matèries d’interès comú amb l’objectiu de traslladar-los de manera unívoca els interessos i les necessitats del sector fundacional.
D’altra banda, les dues entitats compartim l’interès i la voluntat d’establir altres projectes de col·laboració en àrees com la formació per a la professionalització de la captació de fons a tot l’Estat.
Des de la CCF creiem que aquest tipus d’aliances són una gran notícia en tant que obren la porta a crear sinergies i generar oportunitats en favor de totes les fundacions associades.
Compartim una foto del moment en què Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, i Glòria Oliver, presidenta de l’Asociación Española de Fundraising, formalitzen l’acord a la seu de la Fundació Pasqual Maragall.
