Any: 2023

La influència del Chat GPT i la intel·ligència artificial en l’educació és un tema d’interès creixent. Aquestes tecnologies tenen un gran potencial a l’hora de millorar l’experiència educativa dels estudiants, mitjançant l’assistència personalitzada, l’aprenentatge autònom i l’avaluació millorada. Tot i això, cal tenir present que la interacció humana és irreemplaçable i, per tant, és imprescindible utilitzar aquestes tecnologies de forma conscient, mantenint sempre la interacció entre l’alumnat i els docents com a peça clau en l’educació.

El text anterior ha estat generat íntegrament per l’aplicació Chat GPT en només cinc segons. Simplement ha calgut escriure-hi la frase ‘Vull un text breu sobre la influència del Chat GPT i la intel·ligència artificial en l’educació’. A partir d’aquí ens podem plantejar moltes preguntes:

• De què és capaç la IA i quines limitacions té?
• Com està afectant al procés d’aprenentage dels alumnes i a la seva relació amb els docents?
• Cal regular-ne l’ús?

Amb l’objectiu de reflexionar i generar conversa sobre aquestes i altres qüestions, el proper 22 de novembre la Comissió d’Educació de la CCF organitza la jornada ‘Chat GPT i IA en l’àmbit educatiu: amics o enemics?’. Analitzarem quin és l’impacte de l’eclosió de la IA i, en particular, del Chat GPT, i com influeix en el procés d’aprenentatge dels alumnes i en la gestió d’aquest fenomen per part del professorat i les institucions educatives.

Aquesta jornada compta amb la col·laboració del Col·legi de Llicenciats.

PROGRAMA

• 18.15 h – Recepció i acreditació d’assistents

• 18.30 h – Benvinguda i presentació
  – Jacint Bassó – Vicedegà del Col·legi de Llicenciats
  – Sara Pérez – Gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions

• 18.35 h Presentació ‘Alliberant la IA generativa’
  – Beatriz Martin – Chief Digital Officer a BBDO & Proximity i Professora a inDIGITAL | Executive Program Director d’ESADE.

“Ens introduirem en el món de la IA generativa, aquesta tecnologia capaç de crear continguts de forma automàtica. Des dels pioners presagis de Turing fins a revolucionàries eines com ChatGPT, contemplem l’alba d’una nova era, que també canviarà l’educació. Però no serà fàcil: prestigiosos experts alerten d’impactes laborals i dilemes ètics. És moment d’un debat assossegat que assenti les bases d’un desenvolupament responsable d’aquest innovador paradigma. Hem d’aprendre sobre com integrar aquesta eina als centres educatius de manera responsable. Els docents teniu un paper clau per orientar l’ús d’aquesta tecnologia i aprofitar-ne el potencial transformador. Amb creativitat i sentit crític, hem d’obrir les portes a noves formes d’aprenentatge augmentat per la IA. El futur està a tocar; preparem-nos per rebre’l amb els braços i la ment oberts”.

• 19.15 h Taula rodona: la segona part de la jornada serà una taula rodona moderada per Diana Silva, periodista del Diari Ara especialitzada en educació, que conduirà la conversa amb tres experts i professionals dels àmbits tecnològic i de l’educació. Aportaran la seva visió sobre el fenomen de la IA i el Chat GPT, i dels reptes i oportunitats que pot generar la irrupció d’aquestes tecnologies en les aules.
  – Christian Negre – Professor de l’Escola Pia de Calella i docent al màster en “Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centre Educatius” de Blanquerna.
  – Beatriz Martin – Chief Digital Officer a BBDO & Proximity i Professora a inDIGITAL | Executive Program Director d’ESADE
  – Miquel Àngel Prats – Coordinador del Màster Universitari “Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centre Educatius” i professor titular a Blanquerna.

• 19.50 h Torn obert de preguntes

• 20.00 h Cloenda de la jornada: 
  – Ricard Coma – Membre de la Comissió d’Educació i de la Junta directiva de la CCF

---

Aquest acte, organitzat per la CCF, se suma a les jornades sobre reflexió educativa impulsades pel Col·legi de Llicenciats els dies 24 i 25 de novembre a La Seu d’Urgell i a Andorra, ‘Desmitifiquem la intel·ligència artificial en l’educació: entre alarmes i realitats’. Els participants que assisteixin a l’acte del dia 22 (presencial, a Barcelona), i a les jornades del dia 24 i 25 de novembre (presencials i en línia, a La Seu d’Urgell i a Andorra), se’ls expedirà un certificat d’assistència de 10 h, reconegut dins del Pla de formació permanent del professorat del Departament d’Educació. Si voleu assistir a les jornades del 24 i 25 de novembre, trobareu més informació i us podreu inscriure al web del Col·legi de Llicenciats.

La importància de la salut com a un dels pilars de la societat del benestar és evident. No ho és tant, però, la sostenibilitat del sistema de salut i els recursos necessaris per garantir que sigui accessible i eficient a llarg termini. Fa anys que es planteja aquest debat a Europa, amb un sistema sanitari qüestionat a causa de l’envelliment de la població, l’augment de les malalties cròniques, els costos de la tecnologia, la manca de personal, les crisis sanitàries o la pressió econòmica.

La realitat esmentada no és aliena al sistema sanitari català, model d’èxit on les fundacions de salut tenen, i han de seguir tenint, un paper essencial a l’hora de garantir una atenció sanitària de qualitat que cobreixi les necessitats de tot el territori.

Però, fins a quin punt en són conscients l’Administració pública, les institucions i el conjunt de la societat? Seria viable la sanitat pública sense els serveis i els recursos de les fundacions? Hi ha xifres prou significatives que poden donar-hi resposta: les 45 fundacions hospitalàries catalanes aporten entre el 19% i el 33’8% del recursos del sistema sanitari a Catalunya, i fins a 7 comarques catalanes quedarien desproveïdes d’hospital de referència sense les fundacions. D’altra banda, en els propers 40 anys s’estima que el nombre de visites a l’atenció primària i d’hospitalitzacions augmenti al voltant d’un 50%, i que la despesa farmacèutica creixi un 60%.

Aquestes dades fan palès fins a quin punt és i serà determinant el sector fundacional dins l’àmbit de la salut. A més, des d’una vessant més qualitativa, cal apuntar tres grans actius d’aquestes fundacions: d’una banda, presten un servei públic d’interès general i són un agent de cohesió territorial clau per assegurar l’accés a la sanitat de tota la població. Representen un model de col·laboració públic-privada exemplar, aportant recursos addicionals i capacitat de recerca i innovació que contribueixen a abordar necessitats específiques de la societat. I són el vehicle a través del qual participa la societat civil que vol contribuir a millorar la salut i el benestar de la comunitat de forma desinteressada.

En aquest context, des de la CCF reivindiquem la necessitat de reconèixer, preservar i potenciar les fundacions com a part essencial d’un sistema de salut i social, i com una fórmula jurídica i d’organització capaç de donar resposta eficient i de qualitat a les necessitats presents i futures de les persones, el territori i la societat en el seu conjunt.

• Article publicat a La Vanguardia (16 d’octubre de 2023)

En els darrers anys el nombre de ciberatacs ha assolit xifres rècord a tot el món, fet que ha provocat la reacció d’empreses, institucions i organismes públics, que han impulsat iniciatives per fer-hi front. Davant d’això, els ciberdelinqüents han evolucionat el seu modus operandi, apostant més per les tècniques de phishing i dirigint els seus atacs a objectius més proclius a pagar un rescat, és a dir, sectors essencials, com el sanitari o l’administració pública i corporacions amb un gran potencial econòmic.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va detectar més de 4.424 milions de ciberatacs l’any 2022, dels quals 2.175 van esdevenir en un incident efectiu de seguretat. A Catalunya, darrerament han sofert atacs institucions de l’àmbit de la salut com l’Hospital Clínic, i entitats d’altres àmbits com la Universitat Autònoma de Barcelona, la UOC o l’Agència Catalana de Notícies.

Malgrat l’increment d’atacs respecte anys anteriors, la millora dels sistemes de prevenció i la seva implementació per part de departaments, organismes i entitats, han permès reduir el nombre d’incidents provocats per la ciberdeliqüència.

A partir d’aquí ens podem plantejar moltes qüestions:

• Quins són els ciberatacs més comuns i com podem identificar-los?
• Quins recursos tenim a l’abast i quines mesures de prevenció poden aplicar les entitats i institucions davant d’aquesta amenaça?
• Què cal fer després de patir un ciberatac?

Amb l’objectiu de posar llum sobre aquestes i altres qüestions, el proper 14 de novembre la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF organitza la jornada ‘Ciberatacs a Catalunya: riscos i mesures preventives per fer front a una amenaça creixent’.

Analitzarem la situació de la ciberdelinqüència a Catalunya posant el focus en els riscos existents per a organismes, institucions i entitats de diversos sectors; analitzarem casos reals d’atacs a institucions del país, amb alguns casos dels àmbits de la tecnologia i la recerca, i coneixerem recomanacions per tal de minimitzar els riscos i gestionar un possible ciberatac.

Ho farem de la mà d’experts i professionals amb una àmplia experiència en aquestes qüestions, com Oscar Díaz, cap de la Unitat de Desenvolupament de Negoci de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya; Marc Rivero, coordinador del programa de Màster en Seguretat Informàtica ofert a La Salle, i Gonçal Badenes, director de TIC de la UAB.

La sessió, que s’oferirà en format virtual, és gratuïta i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.

PROGRAMA

• 09.30 h Benvinguda i presentació
  Maria Targa – Gerent de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) – Membre de la Junta i de la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF.

• 09.35 h Oscar Díaz – Cap de la Unitat de Desenvolupament de Negoci de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya
  Explicarà quina és la situació actual a Catalunya pel que fa a ciberseguretat i donarà a conèixer els recursos que posa a l’abast de les entitats l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

• 10.05 h Marc Rivero – Coordinador del programa de Màster en Seguretat Informàtica de La Salle Barcelona
  Parlarà sobre les mesures preventives que poden aplicar les entitats i les passes que cal donar en cas de patir un ciberatac, i compartirà casos i experiències viscudes per entitats i organismes del país.

• 10.25 h Gonçal Badenes – Director TIC de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
  Amb la presentació “Ciberatac: Recuperació i lliçons apreses”, compartirà els aspectes més rellevants de l’episodi viscut per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2021.

• 10.45 h Torn obert de preguntes

• 11.00 h Fi de la sessió

---

 

Us informem que el passat 19 de setembre va entrar en vigor el Reial decret 609/2023, d’11 de juliol, pel qual es crea el Registre Central de Titularitats Reals, amb l’objectiu de centralitzar la informació sobre la titularitat real d’entitats jurídiques a Espanya.

En el cas de les fundacions, aquest reial decret estableix que quan es creï una nova fundació, caldrà comunicar electrònicament la seva titularitat real al registre en un termini d’un mes. A més, si es produeixen canvis en aquesta titularitat, aquests s’hauran de comunicar al registre en un termini de 10 dies. Finalment, cada mes de gener, caldrà presentar una declaració anual confirmant, si és el cas, que no s’han produït canvis.

Des dels serveis jurídics de la CCF hem elaborat una nota informativa que amplia aquesta informació (*) . Si vols rebre aquesta documentació, posa’t en contacte amb nosaltres mitjançant aquest formulari.

---

* Aquest resum ha estat elaborat pels serveis jurídics de la CCF amb finalitats informatives per a les entitats associades i no constitueix per sí mateix un assessorament legal. Si teniu qualsevol dubte o voleu ampliar informació, podeu contactar amb nosaltres.

La captació de fons en les entitats no lucratives del sector social ha experimentat una profunda transformació en els darrers anys. Les estratègies tradicionals han perdut terreny i hem vist com s’obren pas les tècniques personalitzades i obertes a la societat, les plataformes digitals, les col·laboracions estratègiques i l’aplicació de les noves tecnologies.

Aquest nou context ha redefinit la manera com les fundacions del tercer sector social aconsegueixen els recursos necessaris per dur a terme la seva missió, un nou paradigma que ens porta a qüestionar-nos què és el que realment funciona en la captació de fons o quins són els reptes als quals ens enfrontem a l’hora de captar recursos privats.

Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes i altres qüestions, el passat 5 d’octubre, a través de la Comissió de l’Àmbit Social de la CCF, vam organitzar una nova edició del Cafè de l’Àmbit social sota el títol ‘El futur de la captació de fons que ja és present’, una sessió en línia a la qual van participar més de 100 fundacions i entitats del Tercer Sector.

Va obrir l’acte Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, que va donar la benvinguda als assistents i, entre d’altres coses, va destacar la importància per a les fundacions d’estar al dia dels avenços que es donen en l’àmbit de la captació de fons. A continuació, va cedir la paraula a tot un referent en la matèria, Ricard Valls, Soci Director de Zohar Consultoria&Marketing Social i PDD per l’IESE, amb més de 30 anys d’experiència en captació de fons per a entitats sense finalitat de lucre, projectes socials, recerca i universitats.

Durant la seva presentació, Valls va exposar dades clau sobre el present i el futur de la captació de fons, casos d’èxit i campanyes impulsades per entitats del país, així com els models més eficients i eficaços a l’hora de captar recursos per a les fundacions.

La sessió va centrar-se també en l’impacte de les noves tecnologies en la captació de fons, i vam poder conèixer eines que permeten aprofitar la Intel·ligència Artificial en aquest terreny, com una plataforma per crear campanyes de captació de fons de forma automàtica a partir d’uns paràmetres que s’hi introdueixen.

Valls va compartir també diverses reflexions, subratllant que “captar fons no és només parlar de diners”, i va destacar que quan duem a terme una estratègia de fundraising “estem creant societat civil a partir de fer créixer relacions amb persones amb les quals compartim valors”.

Publiquem un nou Apunt de  l‘Observatori de Fundacions de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.

Sota el títol ‘El progrés i el seguiment dels ODS: una aposta que cal reforçar i accelerar’, aquest nou apunt es focalitza en l’anàlisi del progrés en la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible promoguts per l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

Les dades aportades per l’Informe de los Objetivos de Desarrollo Sostenible. Edición especial: 2023, revelen reptes importants i una evolució molt allunyada del ritme requerit per assolir aquests objectius. Tal i com es pot veure a la gràfica, existeix un baix nivell d’acompliment i progrés de les 140 metes desgranades pels ODS i avaluades de manera continua per les NU. Les últimes xifres són contundents en aquest sentit: d’aquestes 140 metes susceptibles d’avaluació, un 48% presenten desviacions i retards moderats o greus de la trajectòria desitjada. A més, un 37% presenten una situació d’estancament i/o de retrocés. Tan sols un 15% de les metes establertes es consideren ben encaminades o encausades, en una acurada progressió de temps.

Aquesta avaluació emfatitza la urgent necessitat d’intensificar i accelerar els esforços perquè els ODS mantinguin el seu rumb i contribueixin a garantir un futur sostenible per a tothom.

* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear  amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.

Arran de les sentències emeses en el cas “Glovo”, la Inspecció de Treball ha iniciat una revisió profunda de les dinàmiques entre entitats i les persones treballadores autònomes. Aquesta revisió s’enfoca especialment en aquells casos en què, tot i que la relació sembli tenir una naturalesa mercantil, hi ha indicis que podrien apuntar cap a una relació laboral.

Aquesta situació podria generar escenaris adversos per a les entitats, les quals podrien veure’s forçades a afrontar les obligacions relatives a les cotitzacions de seguretat social de cadascuna de les persones treballadores.
Per aquest motiu, volem posar-vos al corrent dels aspectes que, d’acord amb la sentència del Tribunal Suprem, poden ser considerats com indicatius de dependència en la prestació de serveis:

• Inversió inicial: es posa èmfasi en la comparació entre l’escassa inversió realitzada per la persona treballadora per iniciar la seva activitat i la substancial inversió que l’entitat realitza i proporciona al treballador/a.
• Integració del prestador de serveis en l’àmbit de l’entitat. Es considera com a indicis de dependència:

o Assistència al centre de treball o lloc de treball assignat per l’entitat.
o Seguiment d’un horari definit.
o La realització personal de les tasques.
o Absència d’organització empresarial a càrrec del treballador, pròpia i autònoma.
o Entrega al treballador de productes o serveis, així com la presa de decisions vinculants per part de l’entitat, com ara:

– Fixació de preus o tarifes.
– Selecció de clients.
– Indicació de persones a atendre.

o Caràcter fix de la prestació de serveis o retribució d’aquests: la retribució es fixa de manera unilateral per l’entitat.
o Càlcul de la retribució de l’empleat, guardant una proporció de lucre a favor de l’entitat.

---

* Aquest resum ha estat elaborat pels serveis jurídics de la CCF amb finalitats informatives per a les entitats associades i no constitueix per sí mateix un assessorament legal. Si teniu qualsevol dubte o voleu ampliar informació, podeu contactar amb nosaltres.

 

Seguint amb la nostra missió de contribuir a la professionalització del sector fundacional, et fem arribar la programació dels cursos que oferim durant el tercer quadrimestre de 2023, una formació dissenyada per donar resposta a les necessitats de les fundacions que arriba amb diverses novetats: 

Ampliem el ventall de temàtiques per potenciar la nostra oferta de cursos especialitzats en la forma jurídica fundacional i llancem cursos ‘Premium’ d’alt valor afegit i dinàmiques pràctiques de gran impacte.

Sumen nous professionals a un equip de docents experts en el dia a dia de les fundacions, en l’àmbit jurídic, fiscal, comptable, bon govern, comunicació o la captació de fons, entre d’altres temàtiques.

Activem la nova plataforma de formació de la CCF, una eina que millora l’experiència a l’hora de consultar i inscriure’s als cursos i que ens els propers mesos inclourà més funcionalitats. Us n’informarem!

Aquesta tardor recuperem la presencialitat en alguns cursos, que combinarem amb formacions en línia i les múltiples oportunitats d’aprenentatge que ofereix als participants.

La nostra metodologia ‘Aprèn i Aplica’ és el segell de la formació CCF i ens permet crear un entorn participatiu amb una orientació pràctica i continguts 100% aplicables a la realitat del món fundacional.

Ja pots consultar el calendari i els continguts dels propers cursos a l’espai web de la CCF i reservar la teva plaça!

Si ho prefereixes, pots descarregar-te el calendari en format PDF.

La captació de fons en les entitats no lucratives del sector social ha experimentat una profunda transformació en els darrers anys. Les estratègies tradicionals han perdut terreny i hem vist com s’obren pas les tècniques personalitzades i obertes a la societat, les plataformes digitals, les col·laboracions estratègiques i l’aplicació de les noves tecnologies.

Aquest nou context ha redefinit la manera com les fundacions del tercer sector social aconsegueixen els recursos necessaris per dur a terme la seva missió, un nou paradigma que ens planteja diverses preguntes:

• Què funciona en la captació de fons més enllà de les tendències?
• A quins reptes ens enfrontem a l’hora de captar recursos privats?
• Quines són les claus per aconseguir aliats estables?
• Com podem aprofitar les noves tecnologies com la Intel·ligència Artificial?

Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes i altres qüestions, el proper 5 d’octubre organitzem una nova edició del Cafè de l’Àmbit social, una oportunitat per descobrir com ha evolucionat la captació de fons en els darrers anys i l’impacte de les noves tecnologies en aquest àmbit, així com per conèixer casos d’èxit i els models més eficients i eficaços a l’hora de captar recursos per a les fundacions.

Per aquesta sessió, organitzada per la Comissió de l’Àmbit Social de la CCF, comptarem amb el coneixement d’un referent en la matèria, Ricard Valls, Soci Director de Zohar Consultoria&Marketing Social i PDD per l’IESE. Té més de 30 anys d’experiència en captació de fons per a entitats sense finalitat de lucre, projectes socials, recerca i universitats, i és coautor del llibre “Com captar fons amb èxit”.

La sessió, que s’oferirà en format virtual, és gratuïta i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom. Ja pots reservar la teva plaça, t’hi esperem!

PROGRAMA

• 09.30 h Benvinguda i presentació: Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
• 09.35 h Presentació “El futur de la captació de fons que ja és present”: Ricard Valls, Soci Director de Zohar Consultoria&Marketing Social i PDD per l’IESE.
• 10.45 h Torn de preguntes
• 11.00 h Fi de la sessió

---

 

El passat 29 de juny es va modificar la Ley de Fundaciones Estatal, a través del Reial Decret-Llei 5/2023, de 28 de juny. A continuació, us detallem els punts més importants d’aquesta modificació:

I. Extinció de fundacions a instància del Protectorat

S’afegeix un nou article, el 32 bis, que recull la possibilitat que el Protectorat tramiti el procediment d’extinció de la fundació, quan concorrin indiciàriament els següents supòsits:
• Quan s’hagués realitzat íntegrament la finalitat fundacional.
• Quan sigui impossible la realització de la finalitat fundacional.
• Quan concorri qualsevol altra causa prevista en l’acte de constitució o en els Estatuts.

Aquest procediment s’iniciarà mitjançant l’acord del Protectorat, que es comunicarà al Patronat de la fundació perquè, en el termini de 10 dies, puguin formular les seves al·legacions. Un cop formulades o transcorregut el termini, s’obrirà el període de prova per a dur a terme les comprovacions necessàries per acreditar la concurrència de la causa d’extinció.

Instruït el procediment, es dictarà una proposta de resolució, que serà notificada al Patronat perquè pugui presentar les seves al·legacions en un termini de 10 dies. Posteriorment, l’òrgan d’assessorament jurídic del Protectorat emetrà un informe i es procedirà a dictar la resolució que sigui procedent. En tot cas, el Protectorat disposa d’un termini de nou mesos per dictar i notificar la resolució, i si aquest termini transcorre sense notificació, el procediment s’entendrà caducat.

En el cas que s’apreciï una causa d’extinció, el Protectorat comunicarà al Patronat la necessitat d’adoptar l’acord d’extinció en un termini que, com a mínim, serà de tres mesos. Si transcorregut aquest termini el Patronat no hagués adoptat l’acord d’extinció requerit, o s’hi oposés expressament, el Protectorat prendrà la decisió de sol·licitar judicialment l’extinció de la fundació.

II. Silenci negatiu de les sol·licituds d’inscripció al Registre de Fundacions de competència Estatal

La Llei incorpora un nou apartat 4 que estableix que les sol·licituds d’inscripció al registre s’entenen desestimades pel venciment del termini màxim, que correspondrà segons el tipus de sol·licitud, en cas que no s’hagi notificat cap resolució expressa.

---

* Aquest resum ha estat elaborat pels serveis jurídics de la CCF amb finalitats informatives per a les entitats associades i no constitueix per sí mateix un assessorament legal. Si teniu qualsevol dubte o voleu ampliar informació, podeu contactar amb nosaltres.